L’atzar i càncer


Enric I. Canela

Fa dos anys escrivia El càncer i l’atzar, ara per parlar del mateix he invertit l’ordre. Aleshores em referia a la publicació de l’article Variation in cancer risk among tissues can be explained by the number of stem cell divisions de Cristian Tomasetti (estadístic) i Bert Vogelstein (oncòleg) de la Johns Hopkins.

Ara em referiré a la publicació de l’article Stem cell divisions, somatic mutations, cancer etiology, and cancer prevention dels mateixos autors. En aquest treball demostren que les mutacions R, les mutacions que tenen lloc durant la replicació normal de l’ADN són responsables de 2/3 parts de les mutacions dels càncers humans.

Jo en aquell moment vaig creure en l’encert del treball i el vaig acceptar completament. Deia aleshores: “La meva opinió és que l’atzar té molt a veure, i tant, però segurament no trigarem a veure un model més complex. Hauríem d’introduir factors de risc. Segurament ho veurem aviat. Jo, de totes formes, recomano no baixar la guàrdia.”

El treball no va agradar i hi va haver polèmica. Ho resumeix molt bé El azar y el cáncer en un nuevo estudio a Catalunya Vanguardista. Els investigadors criticats s’han revoltat i han fet un estudi en el que han avaluat la incidència de càncer en 69 països, el que representa una varietat d’entorns distribuïts a tot el món i representa 4,8 mil milions de persones (dos terços de la població mundial). La incidència del càncer la van determinar a partir de l’anàlisi de 423 registres de càncer que van obtenir de l’Agency for Research on Cancer (IARC) (http://ci5.iarc.fr/CI5-X/Pages/download.aspx) de l’OMS.

El treball conclou: Com a resultat de l’envelliment de la població humana, el càncer és avui la causa més comuna de mort al món. La prevenció primària és la millor manera de reduir les morts per càncer. El reconeixement d’un tercer contribuent al càncer, les R-mutacions, no disminueix la importància de la prevenció primària, però remarca que no tots els càncers es poden prevenir evitant els factors de risc ambientals. Afortunadament, la prevenció primària no és l’únic tipus de prevenció que existeix o pot ser millorat en el futur. La prevenció secundària, és a dir, la detecció i la intervenció primerenca, també pot salvar la vida. Per càncers en els quals totes les mutacions són el resultat de R, la prevenció secundària és l’única opció.

El comportament no és idèntic en tots els càncers i en el de pulmó la incidència de l’atzar és menor. La incidència de l’atzar, com és lògic, més gran quantes més vegades es divideix un tipus de cèl·lula. L’edat incrementa el risc, però això no passa en ossos i cervell on el recanvi cel·lular és baix o nul.

La conclusió és que hem d’estar preparats per actuar quan el càncer aparegui. Un aspecte que no hem considerat, però, és si tenim mecanismes per augmentar els mecanismes de reparació. Acceptat el fet que les mutacions es donaran, podem tenir a punt mecanismes reparadors? Podem augmentar-los? Jo estic convençut que sí. Per exemple, el dany produït per espècies reactives pot ser revertit? Podem reduir l’acció de les espècies reactives? La resposta és sí. En sabem prou? No.

Enric I. Canela

Una tesi doctoral llegida fa pocs dies, l’11 de març, al departament de Medicina de la Universitat de Barcelona ha donat lloc a la creació d’un virus modificat genèticament que només ataca les cèl·lules cancerígenes. L’estudi apareix a la revista Nature Communications’. L’article és Translational reprogramming in tumour cells can generate oncoselectivity in viral therapies. A l’article han contribuït científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Es tracta d’un notable avenç en la lluita contra el càncer.

L’autor de la tesi és Eneko Villanueva Verdejo i ha estat dirigida per Cristina Fillat.

La clau és l’oncoselectivitat, és a dir que només ataquen cèl·lules tumorals. El resum de la tesi pot ajudar a comprendre el treball:

El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort per càncer en els països industrialitzats. En 2030, les prediccions assenyalen que pot passar a ser la segona. Tot i la relativa baixa incidència d’aquest tipus de càncer, la seva elevada mortalitat fa que la supervivència als 5 anys no superi el 5%. El caràcter sistèmic d’aquesta malaltia, ja que en el moment del diagnòstic un alt percentatge de casos presenta una patologia localment avançada o amb metàstasi, fa que la cirurgia sigui una opció aplicable en un baix nombre de pacients. A més, aquesta neoplàsia es caracteritza per presentar una elevada resistència a quimio i radioteràpia. Així, el desenvolupament de noves teràpies contra aquesta malaltia resulta especialment necessari. Els recents avenços en les investigacions oncològiques posen de manifest el complex entramat de desregulacions de les cèl·lules tumorals implicades en el desenvolupament del càncer. Entre elles, les alteracions postranscripcionals han demostrat contribuir significativament a la progressió tumoral, també, en el càncer de pàncrees. Aquest tipus de desregulacions obren noves possibilitats per al disseny de teràpies oncoselectivas basades en agents biològics, com la viroteràpia. Així, en la present tesi s’han estudiat les implicacions de les Proteïnes d’Unió a Elements de poliadenilació citoplasmàtica (CPEBs), l’ús de codons de les diferents proteïnes adenovirals, i la incorporació de dianes per miRNAs desregulats en condicions tumorals, com a elements de regulació posttranscripcional capaços de conferir selectivitat tumoral a l’expressió de proteïnes virals. D’aquesta manera, hem vam demostrar que és possible explotar la reprogramació postranscripcional CPEB-dependent amb la finalitat de dotar d’especificitat tumoral a l’expressió de transgens. Quan el transgèn controlat és el gen mestre adenoviral Correu 1A, responsable de l’expressió de la resta de gens virals, aquesta regulació confereix oncoselectividad als adenovirus. Així mateix, també vam demostrar que, a diferència de la resta de proteïnes estructurals del virus, la fibra adenoviral presenta un ús de codons desoptimizado per a la seva expressió en cèl·lules humanes. Així, mentre que l’optimització de l’ús de codons de la fibra millora la seva expressió quan aquesta proteïna s’expressa de manera aïllada, els adenovirus que expressen la fibra optimitzada presenten una expressió atenuada de la pròpia fibra i de la resta de proteïnes estructurals del virus, generant 1 replicació viral deficitària. En el seu conjunt, les nostres dades suggereixen que l’ús balancejat de codons entre les proteïnes d’expressió tardana dels adenovirus afavoriria la seva òptima traducció. Finalment, vam demostrar que la introducció de dianes per miRNAs desregulats en condicions tumorals en el 3’UTR de gens estructurals, és una estratègia capaç de generar nous adenovirus la replicació es vegi restringida a les cèl·lules tumorals.

Enric I. Canela

El Web del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, el CRAI, ha publicat una notícia de les que em fan il·lusió.

Diu així: El repositori de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) ha incorporat la tesi número 6.000 de la Universitat de Barcelona. El repositori en conté més de 26.600 tesis doctorals.

Aquest repositori, ben útil, pretén incorporar totes les tesis doctores llegides a les Universitats de Catalunya. Malauradament no totes hi són perquè sempre hi ha “incompliments de la normativa”. Malgrat això, cada dia les coses funcionen millor.

Ho fa bé la gent del CRAI i ho fa bé la gent del CSUC.

Enric I. Canela

Torna el Saló de l’Ensenyament i allà trobem l’Espai Ciència obert tot el dia, del 22 al 26 de març, al Palau 2 del recinte de Montjuïc. La Universitat de Barcelona té dos estands. Un conjuntament la Facultat de Ciències de la Terra i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC).

L’altra el coordina el magnífic i reduït equip de Divulgació de la Universitat de Barcelona La UB Divulga i ofereix tallers pràctics de diversos àmbits del coneixement. Com diu el Web de la Universitat de Barcelona: Com totes les activitats en què participa La UB Divulga, l’Espai Ciència té l’objectiu de fomentar l’interès social per la ciència i el coneixement, fer créixer la cultura científica de la ciutadania i contribuir a incrementar les vocacions científiques en els joves i els infants.

Admiro la feina i dedicació de La UB Divulga. Enguany només sóc lector dels seus èxits, altres cops els he intentat ajudar. M’alegra molt que tornin a ser allà. Espero que rebin l’escalfor i reconeixement que es mereixen, ells i els investigadors que desinteressadament hi participin.

Una universitat diferent


Enric I. Canela

Avui torna a sortir L’Econòmic i conté un article meu. Es tracta de “L’evolució de la universitat“. Quan l’escrivia pensava i intentava sintetitzar com han canviat les coses en el món de l’educació i com les universitats hem de rebre joves que tenen uns coneixement diferents als que tenien abans, però se’ns demana que en menys temps sàpiguen més del que sabien abans. La meva inquietud és si enfoquem correctament el que és i ha de ser un màster i si el diferenciem bé d’un grau. Si pensem en els perfil. Pregunto institucionalment. Particularment hi ha tantes visions com vulgueu.

Em destaquen de l’article: No discuteixo si l’educació d’ara ajuda més a tenir millors i més ben preparats ciutadans que la d’abans o no, però sí que els alumnes d’abans arribaven a la universitat amb més coneixements de matemàtiques, de química, de filosofia o de llatí. Ara, en arribar, han d’aprendre coses que abans sabien i no s’assoleixen els mateixos coneixements que anys enrere. A més, en molts camps hi ha hagut una gran revolució del coneixement.

Més doctorat industrial


Enric I. Canela

Acabo de rebre un correu electrònic que diu:

Us informem que s’ha publicat avui al DOG la convocatòria de doctorats industrials DI-2017 que ha de permetre donar suport a 75 nous projectes de doctorat industrial.

Des d’ara mateix i fins el 4 de desembre de 2017 es poden sol·licitar els ajuts mitjançant la Oficina Virtual de Tràmits (OVT), que es resoldran dins de les 4 resolucions parcials previstes (maig, juliol, octubre de 2017 i gener de 2018).

Respecte les edicions anteriors, enguany s’han introduït les següents novetats:

a)
En el cas que el doctorand o doctoranda ja estigui contractada per l’empresa, només rebrà el finançament previst en concepte de supervisió empresarial si aquesta persona té una antiguitat en l’empresa inferior a 12 mesos. En cas contrari, l’empresa no el rebrà però sí el grup de recerca de la universitat i també el doctorand/a pels conceptes de matrícula i borsa de mobilitat.

b) Un mateix director o directora de tesi no podrà acumular ajuts per un import superior a 14.400 euros anuals en el marc del Pla de Doctorats Industrials (equivalent al finançament de 2 projectes per al grup de recerca).

Tot l’equip del Pla està a la vostra disposició per tal de per resoldre dels dubtes que puguin sorgir arrel de la vostra participació i interès en desenvolupar un projecte de doctorat industrial.

Sé que el que escric arriba a algunes persones candidates. Són candidats i possibles beneficiaris:

  • Per fer la tesi doctoral: Persones que vulguin fer el doctorat treballant en un organisme que no tingui la recerca com a missió essencial. És a dir que no sigui una universitat, institut o centre de recerca. En refereixo a empreses, organismes paraoficials, fundacions no universitàries, centres d’estudis, …. el ventall és ampli i cal consultar.
  • Per dirigir aquesta tesi doctoral: Evidentment investigadors doctors d’universitats i centres de recerca.
  • Per ser seu de la tesi doctoral i gaudir dels beneficis: ho deia abans. Empreses, organismes paraoficials, fundacions no universitàries, centres d’estudis, …. el ventall és ampli i cal consultar.

Tenir un doctora al costat ajuda a definir estratègies. No està ben valorat encara a Catalunya, però amb l’esforç de tots ho aconseguirem. Ajudeu-nos, ajudeu al país. Si algú dubta, ja sap on sóc.

Doctorats de 3 minuts


Enric I. Canela

La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona ens ajuda a difondre el 1r CONCURS TESIS EN 3 MINUTS (3MT) DEL GRUP COÏMBRA. En aquests moments la Universitat de Barcelona, a través de l’Escola de Doctorat, està busca representant per participar en el Grup de Treball sobre Estudis de Doctorat del Grup Coïmbra, que seleccionarà els tres finalistes a escala europea. Durant l’Assemblea General Anual del Grup Coïmbra, que tindrà lloc a Edimburg (Escòcia) del 7 a el 9 de juny, els tres finalistes hauran de competir en una sessió presencial.

El Comitè Executiu del Grup Coïmbra premiarà amb 3.000 euros la primera persona classificada; amb 2.000 euros, la segona, i amb 1.000 euros, la persona que es classifiqui en tercera posició.

Podeu trobar tota la informació a la web d’UB divulga.

Animo a tots els investigadors en formació de la Universitat de Barcelona que s’animin a participar. Si no sou doctorands i en coneixeu, animeu-los a participar.

Enric I. Canela

Hi ha professionals de la salut i també molts científics que sovint critiquen el cafè a causa del seu contingut de cafeïna. Jo estic completament en contra d’aquesta crítica, ho he manifestat sovint i ja fa molts anys. Hi ha qui diu que ho escric per justificar-me ja que prenc molt cafè. Prendre cafè i també parlar-ne m’agrada i per això he escrit força coses (Les begudes energètiques són molt diverses, Podem prendre cafè amb plaer i sense por, El cafè i el suc de taronja ens van bé per pensar millor, Cafès i coles, massa desconeixement i falsa informació, Qui ho havia de dir! El cafè contra el càncer, Si prens cafè tens menys risc de suïcidar-te, Cafeïna, glucosa i cervell, La cafeïna i la malaltia d’Alzheimer, i Preneu cafè i xocolata, però no us passeu!).

La cafeïna és la substància estimulant del cafè, en té moltes més amb virtuts extraordinàries. Hi ha, com es ben conegut, altres begudes que contenen cafeïna, com ara el te, el guaranà, l’herba mate, alguns refrescos tipus cola, caramels… però cap tanta com el te. De fet, però, la quantitat de cafeïna de les infusions, decoccions o extraccions dependrà del mètode.

L’alcaloide cafeïna s’ha denominat de diferents formes. Deien que el guaranà conté guaranina, que el te conté teïna i que l’herba mate conté mateïna. Tot és la mateixa substància química: cafeïna. Una vegada al Brasil em deien que la guaranina no feia tant de mal in aquí que la teïna era més sana que la cafeïna. Errors.

Com tot, els excessos poden fer mal, però ignoro quins són aquests excessos (no defenso que ningú en faci). Fa temps jo escrivia a Podem prendre cafè amb plaer i sense por: “Un informe recent de Coffee and Health confirma el que fa temps que vinc defensant en base a diversos estudis publicats i en contra del que una gran part de la classe mèdica protocol·làriament diu: Cinc tasses de cafè al dia redueixen en més del 20% el risc cardiovascular.”

He pogut llegir un nou article sobre les virtuts de la cafeïna (Screening with an NMNAT2-MSD platform identifies small molecules that modulate NMNAT2 levels in cortical neurons). És un estudi realitzat a la Universitat d’Indiana on es demostra que petites dosis de cafeïna poden protegir al cervell contra diversos trastorns neurològics degeneratius com ara la demència en augmentar la producció d’un enzim conegut com NMNAT2 (un dels nicotinamida mononucleòtid adenilill transferases) que sintetitza el dinucleòtid nicotinamida i adenina (NAD). És un enzim que està principalment a l’aparell de Golgi de les cèl·lules del cervell.

Una elevada activitat d’aquest enzim podria reduir la formació de proteïnes que amb l’edat formen plaques al cervell que poden conduir a defectes cognitius i trastorns neurodegeneratius com són les malalties Alzheimer, Huntington i Parkinson, i ELA. L’acció de NMNAT2 també protegeix les neurones de la tensió i evita així danys neuronals. Ja al 200 havia llegit coses al respecte però no s’explicava el per què (veure La cafeïna i la malaltia d’Alzheimer).

Els investigadors van analitzar més de 1.280 compostos i van identificar 24 substàncies que activen la producció de l’enzim NMNAT2. També van trobar que 13 compostos disminueixen la producció de l’enzim.

Diversos estudis fet els darrers anys mostren una correlació entre el consum moderat de cafè i un nombre inferior de casos de demència, però hi ha inconsistències notables en els resultats i cal seguir investigant. L’estudi de la Universitat d’Indiana és una gran contribució.

Mentre acabo d’escriure això m’estic prenent un bon cafè, naturalment de cafetera exprés.

Homenatge a Joan Rodés


Enric I. Canela

Ahir a través d’un tuït vaig tenir notícies de l’acte d’homenatge que es fa fer al Dr. Joan Rodes. Avui he tingut l’oportunitat de llegir la notícia al Web de la Universitat de Barcelona (veure Reconeixement a la figura i la trajectòria de l’hepatòleg Joan Rodés). He pogut veure algunes fotografies. Podeu trobar més informació a L’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i l’IDIBAPS retren homenatge a la figura del Dr. Joan Rodés.

Cert que estava a l’agenda de la Universitat de Barcelona. Jo no ho havia vist. Em sap molt de greu no haver pogut ser-hi i m’ha entristit una mica.

No fa gaires dies, aquí mateix i mb motiu del seu comiat, vaig escriure Un record del Prof. Joan Rodés.

Ara, aprofitant aquest fet, torno a agrair i recordar la feina que el desaparegut company va fer per la recerca de la Universitat de Barcelona i del país.

Enric I. Canela

Avui he pogut llegir els resultats dels QS World University Rankings by Subject 2017. Es tracta d’un rànquing o, millor, conjunt de rànquings sobre la posició per disciplines de les universitats.

Aquest és un rànquing dels menys m’agraden per la subjectivitat que conté. Tot i això estic content pels resultats de les universitats catalanes, des de qualsevol punt de vista i com és habitual, per davant a l’Estat i amb una Universitat de Barcelona prou bé tot i que en alguna cosa perd algun lloc.

Si que vull fer notar, sobre la subjectivitat, que les pitjors valoracions les obtenim Academic Reputation i Employer Reputation, especialment la segona. Es això hem de millorar.

L’alegria més gran me l’aporta el que escriu el Web de la Universitat de Barcelona i que reprodueixo. Diu: En nou d’aquestes disciplines ocupa la primera posició en solitari, i en les deu restants la comparteix amb altres universitats. En aquest rànquing internacional, que s’ha fet públic avui, la UB destaca com una de les 100 millors universitats del món en 18 de les 46 disciplines del coneixement analitzades. En 16 disciplines més es classifica entre la posició 100 i la posició 200.

També diu la Universitat de Barcelona: la Universitat de Barcelona destaca com una de les 50 millors universitats del món en Anatomia i Fisiologia (posició 32 a escala mundial), disciplina que es mesura per primer cop en aquesta edició; Arqueologia (posició 37) i Filosofia (posició 42). És, a més, l’única universitat espanyola que destaca entre les 100 millors institucions mundials en 18 disciplines: Anatomia i Fisiologia, Arqueologia, Art i Disseny, Lingüística, Filosofia, Medicina, Infermeria, Farmàcia i Farmacologia, Llengües Modernes, Química, Ciències Marines i de la Terra, Ciències Mediambientals, Física i Astronomia, Antropologia, Geografia, Educació, Esport i Estadística i Recerca Operacional.

La UB figura en posició líder a Espanya, en solitari, en les disciplines d’Arqueologia, Filosofia, Anatomia i Fisiologia, Medicina, Infermeria, Química, Ciències Marines i de la Terra, Educació i Estadística. En Art i Disseny, Lingüística, Enginyeria Química, Ciències Biològiques, Farmàcia i Farmacologia, Ciències Mediambientals, Ciències Materials, Física i Astronomia, Antropologia i Esports. A més, la Universitat de Barcelona ha millorat posicions en Matemàtiques i Estadística.

La Vanguardia destaca, entre altres coses, que la Universitat Politècnica de Catalunya apareix al número 26 de millors formacions en arquitectures del món. Que la Universitat Autònoma de Barcelona també lidera en algunes matèries com Veterinària, que malgrat haver baixat 12 posicions es manté en un prestigiós 33è lloc. En conjunt, la Universitat Autònoma de Barcelona té 12 matèries al top cent. També destaca que la Universitat Pompeu Fabra a l’àrea d’Econòmiques, arriba al lloc 34, tot i que ha perdut 14 posicions des del 2016.

Next »