Enric I. Canela

Ahir el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va fer una cosa que m’alegra. Va anar al Parlament de Catalunya, a la comissió d’Empresa i Coneixement a explicar la seva gestió aquests vuit anys. Podríem dir a retre comptes? Ho comentaré de seguida.

Primer diré que jo li havia demanat en públic i en privat que ho fes. Crec que en un consell de govern de fa més de cinc anys ja ho havia fer. Jo he criticat en aquest bloc el desinterès del Parlament per la universitat i només es queden amb quatre tòpics de recerca, les glòries de la recerca. No és això. Per això em va alegrar que el rector de la Universitat de Barcelona hi anés. Crec imprescindible que els màxims representants de la societat coneguin una institució tan important com la universitat. La paga la societat, impostos i estudiants.

A retre comptes? Si algú s’ho pensava, malgrat que ell ho va dir, és que no coneix en absolut Dídac Ramírez. Anava errat. No ho va fer. Del detall de la seva intervenció no diré pràcticament res. El resum de premsa, molt ben fet, el podeu trobar al Web institucional. Es va acompanyar d’una presentació que li servia de suport. Podria també estar penjada al Web. Per a algú de la Universitat de Barcelona el rector Ramírez no va dir res que no sabéssim. Les dades són avorrides per a qui les coneix.

Deia que de retre comptes res. Va fer una altra cosa. Va intentar mostrar que la universitat és un element central en la societat. Va intentar fer palès què aporta la universitat a la societat, no en docència o recerca, més enllà de tot això. Era un debat que havia d’interessar al Parlament.

Les intervencions van ser amables, menys la del representant de CSQP amb una ideologia pròpia d’alguna anòmala dictadura i carregada de ressentiment social. La intervenció i les preguntes de tots van ser llargues i la resposta del rector més llarga encara. Volia incidir en el seu argument social. Suposo que si algú té ganes de saber com va anar ho podrà trobar al Web del Parlament en algun moment futur.

Va aconseguir el rector el seu objectiu? No ho sé, en part segur que sí. Destaco un final derivat de les preguntes fetes per Toni Castellà, de JxS. Deia el rector que no va posar la universitat com una prioritat social fa uns anys. Es parlava de sanitat i altres temes. Deia que segurament ara si que posaria la universitat com a prioritat. Afirmava que si es tanca un laboratori costarà molt obrir-lo de nou. Molt més que un quiròfan, segur. Va comentar l’estat de la deteriorada facultat de Farmàcia. Crec que ell missatge va ser clar per a qui el volgués entendre. Els poders públics o es prenen prou seriosament la universitat o, millor, no és mai una prioritat. Cert, o dic jo, que la recerca no universitària està mimada pel Govern. Aquesta afirmació és un fet i no va contra ningú. Si que ho fan els que directament tenen aquesta competència l Govern però no el conjunt.

Conclusió: el que millor fa Dídac Ramírez, quan té l’espai adequat, és situar les idees sobre les que la societat ha de reflexionar. No va parlar tant dels problemes universitaris, que sí, sinó del binomi societat – universitat. Filòsof vocacional.

Positiu si el que es fa en una comissió té efecte sobre el conjunt. D’això no en sé.

Enric I. Canela

L’altre dia escrivia Dimarts la V Trobada de Divulgadors Científics de la UB, un anunci del que venia. Ja ha passat, i amb èxit. Vaig ser a l’acte d’inauguració i vaig dir algunes paraules, de benvinguda i ànim. Amb pocs recursos s’ha fet molta feina i això és bo. Hi ha un gran nombre d’activitats fetes per aquestes magnífiques persones que formen la nostra unitat de cultura científica, la UCC+i de la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Barcelona en la seva notícia conclou: La Trobada de Divulgadors Científics conclou que la Universitat ha de seguir apostant fort per la divulgació. No podia ser altrament.

Recullo de la crònica un aspecte que vaig destacar en la meva presentació / salutació: els professors de la Facultat de Física Xavier Luri i M. Carme Llasat van explicar què és el Pla director de divulgació de la Universitat de Barcelona, engegat el 2013 coincidint amb la constitució de la Comissió de Divulgadors de la UB. Van mostrar quines fites s’han assolit durant aquest temps i van destacar quins són els objectius principals fixats a curt termini per impulsar la divulgació des de la Universitat de Barcelona. Van remarcar que la comissió ha fet arribar una carta a tots els candidats al Rectorat en què els demanen que incloguin el compromís d’apostar per la divulgació als seus programes electorals i que dotin la UCC+i dels recursos necessaris.

Espero que tothom respongui com es mereixen els nostres divulgadors.

Enric I. Canela

Llegia amb una certa sorpresa a “El diari de l’educació” de l’Observatori del sistema universitari” un article que titulen: La secretària general del CIC deu estar mal informada.

Es veu que en un tuït Mercè Jou, la secretària de Consell Interuniversitari de Catalunya, va escriure: per a les rendes baixes tenim preus més baixos de l’estat i destaca l’augment d’estudiants de fora de Catalunya que volen venir.

De la segona part no puc opinar, de la primera sí. És una barbaritat. L’article al que faig referència ho mostra, negre sobre blanc. Conclou l’article:

A Catalunya, les persones amb rendes més baixes que no es poden acollir a una beca del MECD, però sí a una “beca Equitat”, paguen entre un 39,8% (coeficient A) i un 56,66% (coeficient C) més que a la comunitat on paguen menys € a preu ordinari.

Els preus amb màxima minoració situen a Catalunya al desè lloc de l’Estat. Sense minoració, Catalunya se situa com a comunitat més cara, en les tres tipologies d’estudis a força distància de les comunitats que la segueixen, especialment en els estudis amb coeficients B i C.

El nombres tenen un problema, admeten poca literatura.

Un dia d’aquests parlarem de què costa un crèdit i que paguen els estudiants per un crèdit.

Enric I. Canela

He vist a través del twitter que avi el diari El Mundo publicava un article amb uns comentaris meus. Em van trucar arran de l’aparició del CWUR 2016 – World University Rankings. Jo ja havia escrit Bons resultats catalans al CWUR World University Rankings 2016.

L’article (Sólo hay una universidad española entre las 200 mejores del mundo), mig elogiós per a la Universitat de Barcelona, fa notar que baixa del lloc 116 al 122. La Universitat de Barcelona és l’única de l’Estat que està entre les 200 primeres del món.

Jo ja fa anys que dic sempre el que penso, sempre intentant no molestar o molestar el mínim. Potser alguna cosa de les que digui tindrà efecte, tot i que fa temps que renunciat a esperar-ho.

Recullen algunes coses com “La clau de l’èxit no és més que el treball de recerca i els recursos econòmics rebuts”. Diu que atribueixo el descens recent en el rànquing al fet que la meva universitat va recollint el fruit de les retallades que s’han produït. Si i no. No vaig dir o volia dir exactament això. El nostre resultat és de manteniment i relativa millora en les publicacions.

Més aviat dei, ho recullen, “El problema és que, per quedar-nos al mateix lloc, hem de córrer molt perquè els altres no es queden quiets. Els competidors d’altres països estan posant més recursos que nosaltres i els països asiàtics van molt forts. Si no hi ha un canvi en la política científica, anem a baixar nosaltres i també la resta d’universitats.”

Afegia:

“Aquest és el gran problema de la recerca: tenim 5.000 doctorands i, d’ells, els que cobren un sou no sobrepassen els 1.000, els investigadors postdoctorals estan molt mal pagats i se’ns van … És molt complicat mantenir una investigació si els investigadors no tenen per menjar. de moment, els nostres resultats són bons, però seran difícils de mantenir com això no canviï”.

Això m’ho han sentir dir moltes persones, dins i fora de la universitat.

Enric I. Canela

L’aposta per promoure la divulgació de la ciència continua a la Universitat de Barcelona. Malauradament els recursos són pocs i només la dedicació dels que més i creuen fa possible que els resultats siguin tan bons.

Dimarts tornem a celebrar una sessió. Serà la V Trobada de Divulgadors Científics de la UB. El programa és francament variat i divers. Els interessats en el tema trobaran de tot. Dura tot el dia.

Penso que atès que aviat hi ha eleccions a la Universitat de Barcelona val la pena reflexionar en el punt Passat, present i futur del Pla director de divulgació de la Universitat de Barcelona que exposaran Xavier Luri i M. Carme Llasat, divulgadors i investigadors de la Facultat de Física de la UB. Diu el programa que des del 2013, moment en què es va constituir la Comissió de Divulgadors de la UB, s’ha estat treballant en l’elaboració del Pla director de divulgació de la Universitat. Des de llavors, s’han dut a terme diverses accions que es plantejaven com a necessàries per impulsar la divulgació dins de la Universitat, però encara queda molt camí per recórrer. En aquesta intervenció s’informarà del recorregut que s’ha seguit fins ara i es donaran a conèixer les properes actuacions proposades en un moment com l’actual.

Un objectiu per no oblidar en les prioritats.

La cuina té molta ciència


Enric I. Canela

Fa quatre mesos escrivia La cuina del futur de la mà d’un gran expert. Era un escrit arran que havia llegit que Pere Castells, coordinador de la Unitats d’Estudis i Recerca en Ciència i Cuina del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, acaba de publicar el llibre ‘La cuina del futur’.

Ara torno referir-me al prolífic Pere Castells. Li fan una entrevista sobre aquest llibre. Es fa curt. Us deixo la darrera pregunta resposta.

Cuina i ciència és un oxímoron?

Els de Harvard ens vénen a buscar aquí perquè fem el curs de ciència i cuina allà. Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Santi Santamaria… han creat un microclima a Catalunya únic al món. Ara hem d’academitzar-ho. Arribarà un moment que hi haurà doctors en gastronomia. Em preocupa molt la quantitat d’innovacions que s’han produït en un restaurant i que s’han quedat allà
.

Enric I. Canela

La Universitat Autònoma de Barcelona té una doble titulació de Física + Matemàtiques que té una nota de tall de 13,238 i la Universitat de Barcelona té el mateix grau amb una nota de tall de 12,898. S’ofereixen 20 places a cada universitat.

Hi ha uns quants ensenyaments que ofereixen molt poques places i per poc interessants que siguin tenen notes de tall molt altes. Si fem una titulació amb una oferta de cinc places tindrem una nota de tall altíssima. La anota de tall ens orienta i evita que es demanin coses inassolibles.

De la lectura de les notes de tall i de la demanda podem treure algunes conclusions. De les carreres amb gran oferta, com sempre, trobem al capdamunt Medicina de la Universitat de Barcelona.

Massa discretes algunes notes de les grans enginyeries i dels humanitats i filologies.

Podeu mirar els resultats i treure conclusions. Si combinem aquestes dades amb els costos conclourem que és una estafa al contribuent mantenir segons quins estudis, mentre que és un error no invertir en promoure altres.

Enric I. Canela

El 7 de juliol, la Societat Catalana de Biologia va celebrar, a l’auditori i a les terrasses del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), la primera edició de la Nit de la Biologia.

Es varen distingir professionals i estudiants de la biologia que han contribuït, amb llur tasca, al desenvolupament i a la difusió d’aquest àmbit de la ciència dins del territori de parla catalana. Es van lliurar cinc premis.

El premi al treball de recerca de batxillerat fou concedit a Robert Cilleros Mañé, de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, pel treball La bioacumulació i biomagnificació del mercuri, que es va proposar determinar quins factors influeixen en la concentració de mercuri present en diferents peixos de consum humà, i fer un balanç entre els avantatges que comporta la incorporació a la dieta de certs nutrients essencials i els desavantatges que pot representar per a la salut el consum de peix contaminat.

El premi al jove investigador el va rebre Eva M. Novoa Pardo, del Laboratori de Traducció Genètica de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i doctora per la Universitat de Barcelona, pel treball Evolution of the gene translation machinery and its applications to drug discovery, que ha contribuït al coneixement en el camp de la traducció de proteïnes i la regulació posttranscripcional. Concretament, la seva recerca es va centrar en l’estudi de les modificacions dels RNA de transferència i com aquestes influencien l’estructura i la composició de més de cinc-cents genomes.

El premi a la divulgació científica fou atorgat a Jaume Llistosella Vidal i Antoni Sànchez-Cuxart, pel treball Guia il·lustrada per a conèixer els arbres, publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona, un treball que recull un total de dos-cents cinquanta-un arbres del nostre país. El Comitè Assessor en va destacar la detallada definició de cada espècie i les extraordinàries imatges de branques, fulles, flors i fruits, que fan que el reconeixement de cada arbre sigui una experiència molt gratificant.

El premi a l’article científic va destacar la recerca de David M. Alba, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, de la Universitat Autònoma de Barcelona, pel treball «Miocene small-bodied ape from Eurasia sheds light on hominoid evolution». L’article presenta el descobriment, a l’Alt Penedès, del fòssil d’un ancestre comú a tots els primats, que podria ser més proper als petits primats que coneixem avui que no pas als grans primats. El treball, publicat a la revista Science, ha tingut un gran ressò internacional.

Finalment, la Societat Catalana de Biologia lliurà el premi a la trajectòria professional, que distingí el compromís i la tasca científica, mundialment reconeguda, de Joan Massagué i Solé, director del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. El doctor Massagué, farmacèutic i doctor en bioquímica per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva aventura per les Amèriques el 1979, primer a la Universitat de Brown, posteriorment a la Universitat de Massachusetts, i més tard al Memorial Sloan Kettering Cancer Center a Nova York, on exerceix el càrrec de director des de l’any 2014. Des dels Estats Units, Joan Massagué ha estat vinculat a importants institucions del nostre país, com l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. La seva tasca, crucial a l’hora d’entendre el càncer i la metàstasi, ha estat plasmada en un total de tres-cents vint-i-sis papers, distingida amb més de vint-i-cinc guardons, i reconegut, l’any passat, com a Highly Cited Researchers per Thomson Reuters.

Enric I. Canela

La Intervenció General de l’Estat en el seu informe sobre l’activitat el 2015 del CSIC i a partir de quatre centres mixtos de recerca (el Consell està format per 122 centres de recerca dels quals 50 són mixtos), l’informe treu conclusions globals del model de centres mixtos (l’àrea biomèdica del CSIC té 8 centres propis i 12 mixtos).

La Intervenció General de l’Estat diu que els convenis amb els centres mixtos són millorables, que els socis del Consell incompleixen el pacte, especialment en l’aspecte pressupostari, i que el CSIC ha d’avaluar millor aquests centres.

Enric I. Canela

Avui hem tornat a veure el CWUR World University Rankings 2016. La Universitat de Barcelona es troba en el lloc 122. La segona universitat de l’Estat espanyol classificada és la Universitat Autònoma de Barcelona (222), seguida per la Universitat Complutense de Madrid (224). La Universitat de Barcelona perd sis posicions respecte l’any passat. Millora en publicacions i en impacte. Aquesta disminució, per centèsimes, es deu a la millora d’universitats americanes i japoneses.

Com és habitual, les universitats de Harvard, Stanford i el MIT ocupen els 3 primers llocs. Les primeres universitats europees són, per variar, Cambridge, Oxford, l’Institut de Tecnologia de Zuric, la University College de Londres i l’Imperial College de Londres.

Ateses les circumstàncies un bon resultats per a la Universitat de Barcelona. Cal tenir present que els principals factors són els premis que han rebut els seus exalumnes, els alts directius que són exalumnes i professorat amb premis. Tot això és el 75%. Només la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Navarra tenen millor situació en aquests aspectes.

Next »