Enric I. Canela

Enric I. Canela

Una delegació del PP s’ha reunit al Congrés amb la Comissió permanent de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles, encapçalada per la seva presidenta, Adelaida de la Calle, per abordar temes relacionats amb la reforma universitària.

El PP ha ofert aquest dimecres a CRUE una actitud de col·laboració i diàleg permanent per abordar la reforma universitària i ha demanat una universitat més eficient i amb un millor ús dels recursos per ajudar a sortir de la crisi.

Al final de la trobada, la portaveu d’Universitats del Grup Parlamentari Popular, María Jesús Moro ha assenyalat que el Reial Decret de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que es debatrà aquest dijous al Congrés no és un punt d’arribada, de manera que va animar a la col·laboració per aconseguir de la Universitat espanyola una major competitivitat que ajudi a sortir d’aquesta situació.

Ho entenc, és com anar de Barcelona a Girona passant per Cadis.

Enric I. Canela

Avui no hi ha massa cosa d’interès sobre els temes dels que parlo habitualment en aquest bloc. Citaré un article i faré la meva reflexió particular. Tot una percepció, potser una al·lucinació, però com vaig sentir ahir, si visc en una realitat virtual, que algú em baixi de Matrix.

Ahir llegia l’article: Els espanyols són poc ‘científics’, però els joves escurcen distància. Hi posa dos subtítols: El 46% dels enquestats no sap el nom de cap investigador rellevant i Un estudi situa Espanya a la cua d’Europa en aquest àmbit.

Hi ha a l’article un parell de gràfiques. Aneu, llegiu i mireu, és espectacular. No és gens estrany que la política i els pressupostos de ciència vagin com van. Finalment els polítics no són més que una extracció del poble i no es caracteritzen per ser més intel·ligents, ni més ben preparats, ni res d’especial, són gent ben normal. Tret d’uns pocs, la característica més comuna és que s’han dedicat en cos i ànima al culte al líder. La majoria no ha fet altra cosa a la vida que ser al partit i ja se sap, res no és casualitat, es produeixen canvis epigenètics que creen un model de percepció particular que no tenen els altres ciutadans, cadascú canvia segons les seves experiències. El pressupost de recerca d’aquest any és l’exemple paradigmàtic.

Com que aquesta opinió meva deu ser també una percepció personal fruit del model que la vida ha creat a les meves neurones, la recolzaré amb el treball: La percepción pública de los políticos, los partidos y la política, y uso de medios de comunicación publicat a Comunicación y Sociedad de la Universitat de Navarra. Diu a les conclusions: El prestigi dels polítics, els partits i la política s’ha reduït en molts països, sobretot a Espanya, fins al punt que els ciutadans els perceben com el tercer problema més important. Cal dir que l’estudi agafa dades prèvies a la catastròfica situació que estem vivint. No és un estudi fet sobre una mostra d’acampats l’any passat en una plaça qualsevol.

No vull acabar que conec polítics, i tinc amics entre ells, que no són així, són intel·ligents i bellíssimes persones, però costa molt que les minories s’imposin a les majories. La intel·ligència i la bonhomia no són uns valors que permetin triomfar en política.

Enric I. Canela

Llegia que aquest dimarts i dimecres, 15 i 16 de maig, una delegació de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i del Govern de la Generalitat visita els Països Baixos per conèixer el seu sistema universitari i de recerca, com a sistema de referència per al nostre país. La delegació catalana està formada pel secretari del Govern per Universitats i Recerca, Antoni Castellà; el president de l’ACUP i rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau; el director general d’Universitats, Lluís Jofre; la presidenta del consell social de la Universitat Pompeu Fabra, Núria Basi; i el secretari executiu de l’ACUP, Josep M. Vilalta.

Veurem si això ens ajuda a progressar.

Enric I. Canela

Llegia que la UB i la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Mediambiental (FUNSEAM, formada per Fundació ACS, CEPSA, CLH, Enagás, Endesa, FCC Energía, Gas Natural Fenosa, HC Energía i la Fundació Repsol) han signat un acord per crear la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB. La Càtedra desenvoluparà les seves activitats en el marc de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la UB i durà a terme un programa de recerca centrat en el seu àmbit d’actuació: crearà un grup permanent de recerca, impulsarà la mobilitat d’investigadors i organitzarà trobades científiques nacionals i internacionals.

La Càtedra de Sostenibilitat Energètica tindrà la seu al Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera en farà la gestió econòmica i les activitats es desenvoluparan a la Facultat d’Economia i Empresa, concretament a la seu de l’IEB.

Al web de la UB podreu trobar més informació.

Enric I. Canela

Reconec la meva ignorància en la mesura de l’impacte que tenen els treballs de les àrees de Ciències Socials i Humanitats.

Avui llegint a Lluís Rovira (La mesura de la ciència en Humanitats i Ciències Socials) , que de bibliometria en sap, he vist quines mètriques es fan servir. Recomano, agafant el seu consell, als investigadors, especialment novells, d’aquestes àrees, la lectura de l’article del Lluís Rovira i aprofundir en el sistema que ell recomana.

Enric I. Canela

M’ha agradat llegir el que ha dit Cristina Garmendia. Sovint m’he declarat defensor del seu paper en el govern espanyol anterior. Ni que sigui com a parallamps, la trobem a faltar. Sempre parla amb intel·ligència.

Cristina Garmendia, presidenta de Genetrix i exministra de Ciència i Innovació, ha assegurat avui que Espanya té grans oportunitats per afrontar la seva recuperació econòmica, però que ha de aprofitar-les mitjançant l’emprenedoria, la innovació i l’expansió per créixer fora de les seves fronteres. Diu que a Espanya ens falta la cultura d’inventar-nos un treball en lloc de demanar.

Garmendia ha afirmat que, en un món global en què potències asiàtiques com Xina, Índia o Corea del Sud seran líders en l’àmbit demogràfic, econòmic i tecnològic, les empreses espanyoles han de treballar des d’Espanya cap al món, una forma d’actuació sustentada en tres pilars: emprenedoria, evolució i expansió.

Ha afegit que la innovació ha d’estar en tots els àmbits de la vida, tant en les organitzacions com a les empreses i les famílies i l’emprenedoria no ha de ser entès només com el fet de treballar d’autònom, sinó com una actitud dins de qualsevol organització pública o privada.

En aquest sentit, ha posat de manifest que Espanya té un col·lectiu de funcionaris públics excel·lent, però que en molts casos no tenen un incentiu clar en el seu treball, pel que ha defensat la necessitat de redefinir, premiar i incentivar la innovació de l’Administració.

Així mateix, Garmendia ha defensat que les petites i mitjanes empreses han d’extralimitar de les fronteres estatals per exportar els seus productes a l’exterior, on tenen molt èxit.

De la mateixa manera, ha posat en valor que Espanya ha passat en tres dècades d’ocupar la trentena posició en el rànquing mundial de les potències científiques per nombre de publicacions a situar-se al ‘top ten’. Diu: Som creatius i treballadors, només hem de tenir més confiança en nosaltres mateixos.

Finalment, ha manifestat que les retallades i mesures d’austeritat del Govern poden dificultar el desenvolupament, però ha afirmat que no s’ha de buscar la confrontació. Acaba: Les retallades són els que són, cal treballar amb el que tenim, ja veurem si les mesures del Govern es paguen a les urnes.

Enric I. Canela

Dijous, el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que les universitats catalanes entenen quina és la situació actual i que estan donant un senyal de maduresa en assumir uns retallades pressupostàries que no són fàcils d’acceptar. Per a Mas, durant aquests mesos s’estan prenent decisions complicades a nivell universitari, però les universitats estan reaccionant amb maduresa en seguir mantenint al capdavant perquè segueixin complint la funció que han de complir en un país avançat.

Bé, moltes gràcies. Efectivament, intentem fer la nostra feina. Hi ha diferents raons, la primera és que si no la fem bé perjudiquem als estudiants, ens perjudiquem nosaltres mateixos que estimem la nostra feina i també a la societat i el país.

De totes formes, entendre el problema no vol dir compartir la forma de solucionar-lo. Potser pensem que el problema està ben enunciat però la solució és incorrecta. Alguns pensem que amb aquestes “solucions” les coses aniran pitjor però no volem contribuir a agreujar les coses. I no parlo només d’universitats.

Enric I. Canela

L’investigador Mariano Barbacid, que va ser director del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) fins l’any passat, ha afirmat que la recerca científica a fi que segueixi avançant a Espanya, necessita millors polítics. Segons la seva opinió, l’important no és que hi hagi un ministeri de ciència i innovació o una secretaria d’Estat, sinó que funcioni.

A més, ha precisat que Espanya es troba en el lloc novè en nombre de publicacions científiques, però se situa en el 23 o 27 depenent del rànquing en l’impacte aconseguit. Diu: no sóc qui per valorar i tampoc es pot posar el dit a la nafra , però els responsables polítics haurien d’analitzar això.

Enric I. Canela

Joan Massagué: “El Govern espanyol té una ferotge indiferència cap a la ciència, és una indiferència proactiva i agressiva”.

Són les paraules pronunciades per Joan Massagué, director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i director del programa de Biologia del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Nova York, en una conferència al fòrum Barcelona Tribuna.

Diu que un país que es preocupa pel seu futur ha de protegir la ciència i la recerca, això no obstant, aquesta sensibilitat no existeix en el nou govern espanyol, pel que és important sortir fora i aparèixer en els mitjans de comunicació per dir que si ‘Spain is different’, Catalunya encara ho és més, perquè Catalunya, malgrat les dificultats, segueix fitxant talent.

No obstant això, l’expert mundial en càncer ha lamentat que la retallada del 25 per cent del Govern en investigació afecta Catalunya i dificultarà poder retenir els millors, perquè el talent va on hi ha oportunitats.

Segons ell, tal com ho està fent el Govern, l’únic que s’aconsegueix és escanyar promeses i foragitar talent. Ha rebutjat les actuals polítiques espanyoles de tenir un centre de recerca en cada parada de metro i ha apostat per invertir més en els instituts que han brillat, mantenir els fons als que puguin triomfar en els pròxims 5 anys i no donar continuïtat als que no donen ni s’espera que donin resultat. Diu: “Els centres de recerca cal tractar-los com una empresa normal, en la qual s’inverteix i es demanen comptes, i es continua invertint només en el que funciona”.

Massagué ha apostat per aplicar fusions de centres per acabar amb la gran quantitat de sigles que existeixen actualment a Espanya i que, segons ell, l’únic que aconsegueixen és diluir la marca del país com a referent internacional. Davant l’actual context de falta de fons públics, Massagué ha demanat més esforços als mecenes: “Si el 5 % dels que tenen fons els invertissin en ciència, només per la satisfacció de tenir el nom agregat a l’avanç del país, la evolució seria enorme”.

Ha advocat igualment per posar més èmfasi en la ciència durant l’educació primària, per tal de posar en valor el prestigi social dels científics, sobretot abans dels 10 anys, edat en què els individus comencen a definir el seu talent .

Enric I. Canela

Llegeixo que la UPC no pot afrontar despeses superiors als 1.500 euros en els seus diversos departaments i el rectorat ha ordenat que es posposin fins al mes de novembre els pagaments més elevats, pels greus problemes de liquiditat que travessa aquest centre.

Fonts de la UPC han indicat que les tensions de tresoreria han obligat a donar aquesta ordre i que el proper curs ja es veurà com s’afronten els desemborsaments ajornats.

Una mostra més de la greu situació que estan passant les universitats.

Crec que s’imposa que les administracions facin el possible, amb un pla com el que ha fet el govern espanyol, per als ajuntaments. Aquesta política de no pagar proveïdors ajuda a ensorrar empreses.