Enric I. Canela

Llegia que el departament d’Ensenyament ha posat en marxa un lloc web per impulsar l’emprenedoria en l’educació infantil i primària, en què es faciliten materials i recursos per a les escoles. L’objectiu és que l’alumnat assoleixi unes competències que li permetin tenir una actitud activa de transformació de les idees en projectes. A l’espai web també s’hi recullen els projectes d’emprenedoria que es realitzen en els centres escolars.

Així, a través d’aquest nou espai web, s’ha posat a disposició de les escoles d’educació infantil i primària un conjunt de recursos i estratègies per treballar les habilitats emprenedores, també una proposta de diverses metodologies per potenciar l’emprenedoria i pràctiques de referència en aquest àmbit. En aquest sentit, els centres poden enviar els projectes per compartir-los amb la comunitat.

Una notícia de les que demostra intel·ligència de govern. L’esperit emprenedor i innovador no s’ensenyen a la universitat..

Enric I. Canela

Al web de La Caixa es pot llegir que la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, i el director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jaume Giró, han lliurat aquest matí a CaixaForum Barcelona els diplomes acreditatius de la seva beca als 77 candidats seleccionats en la segona convocatòria del Programa Internacional de Beques de Doctorat “la Caixa” – Severo Ochoa i del Programa de Doctorat en Universitats Espanyoles.

Programa de Doctorat en Universitats Espanyoles

“la Caixa” ha convocat 25 beques per ampliar estudis universitaris amb un doctorat amb Menció cap a l’Excel·lència en una universitat espanyola. Els becaris d’aquesta convocatòria, seleccionats entre 526 sol·licituds, són 19 homes i 6 dones de 12 províncies diferents, amb una edat mitjana de 24,8 anys, que faran els doctorats en 10 universitats. Les que rebran més estudiants són la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Les disciplines més sol·licitades entre els becaris són biologia molecular i bioquímica i física.

Les beques tenen una durada màxima de quatre anys i cobreixen les quotes de la Seguretat Social, una assignació mensual i una altra d’anual per a despeses complementàries. El cost total per beca és de 113.500 euros.

En termes generals, la convocatòria inclou totes les àrees del coneixement i està dirigida a estudiants espanyols llicenciats i graduats universitaris.

Programa de Doctorat en centres Severo Ochoa

Recollint el testimoni del programa de beques de “la Caixa” per cursar un doctorat internacional en biomedicina, l’entitat va posar en marxa el 2013 un nou programa internacional per cursar un doctorat en centres de recerca espanyols acreditats amb el segell d’excel·lència Severo Ochoa.

En la segona convocatòria d’aquest nou programa Severo Ochoa, s’han atorgat 52 beques, que es distribuiran en 13 centres acreditats amb el segell d’excel·lència esmentat:

  1. Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
  2. Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de
  3. Supercomputació (BSC-CNS)
  4. Barcelona Graduate School of Economics (BGSE)
  5. Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  6. Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC)
  7. Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT)
  8. Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas Carlos III (CNIO)
  9. Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC)
  10. Instituto de Física Teórica (IFT)
  11. Institut de Tecnologia Química (ITQ)
  12. Estación Biológica de Doñana (EBD)
  13. Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
  14. Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Les ajudes estan dirigides a estudiants de qualsevol nacionalitat.

En aquesta convocatòria s’han rebut 1.054 sol·licituds, davant de les 736 de l’edició anterior. Dels becaris seleccionats, 29 són espanyols i la resta estrangers: d’Alemanya, la Xina, els Estats Units, França, Grècia, l’Índia, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia, el Regne Unit, Togo i Turquia. Són 28 homes i 24 dones, amb una edat mitjana de 26,2 anys.

Les beques tenen una durada màxima de quatre anys i cobreixen les quotes de la Seguretat Social, una assignació mensual i una altra d’anual per a despeses extraordinàries. El cost total per beca és de 113.500 euros.

Enric I. Canela

El proppassat dia 3 es va presentar el document La Universidad española en cifras corresponent al 2013-2014. Document anual, modificat respecte al que era abans, modificat per a bé, que encarrega la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i que efectuen Juan Hernández Armenteros (Universitat de Jaén) i José Antonio Pérez Garcia (Universitats Politècnica de València).

L’índex és prou explicatiu:

  • L’accés als estudis superiors a Espanya és equiparable al del conjunt dels països de la Unió Europea.
  • L’evolució dels ensenyaments és molt diferent per als ensenyaments de grau i les de màster.
  • L’evolució de la demanda d’ensenyaments de grau difereix en les universitats públiques i privades durant la crisi.
  • Els estudiants de grau han modificat les seves preferències cap a les branques de Ciències de la Salut i les Humanitats.
  • Les dones continuen sent majoritàries en els estudiós universitaris de grau, encara que els homes incrementen la seva participació.
  • Tot i que les universitats politècniques són les més especialitzades del Sistema Universitari Espanyol, determinades universitats públiques presencials presenten també una notable especialització dels seus estudis en determinades branques.
  • L’atracció internacional d’estudiants de grau està determinada per la intensitat del Programa Erasmus a cada universitat.
  • Administració i Direcció d’Empreses és la titulació més demandada de les universitats públiques i privades presencials.
  • Les titulacions de Ciències de la Salut atrauen als nous alumnes amb millors notes d’accés.
  • L’atracció dels nous alumnes de grau amb millors notes d’accés és diferenciada per regions i per universitats.
  • Els ensenyaments de postgrau continuen el seu creixement en les universitats públiques presencials.
  • La demanda dels ensenyaments de màster oficial mostra notables diferències per tipus d’universitats.
  • L’atracció internacional dels ensenyaments de màster oficial és més gran que la dels ensenyaments de grau.
  • Espanya té un dels nivells de preus públics universitaris més elevats de la Unió Europea.
  • Les pujades dels preus públics per les comunitats autònomes aguditza les diferències en les universitats públiques Presencials.
  • Beques i ajudes a l’estudi universitari. Panorama Internacional.
  • Els becaris augmenten per l’impacte de la crisi; però hi ha un major nivell de precarietat, més incertesa i més exclusió.
  • Les universitats intensifiquen i generalitzen les ajudes als estudiants.
  • El sistema universitari espanyol té en l’actualitat un nombre d’universitats d’acord amb la mida de la població a la que ofereix serveis d’educació superior.
  • Estructura de l’oferta d’ensenyaments de grau per branca d’ensenyaments, universitats públiques i privades.
  • Les universitats públiques corregeixen substancialment els problemes d’eficiència associats a l’existència de titulacions amb baixa demanda.
  • L’oferta de postgrau està marcada pel creixement del màster oficial.
  • Suficiència financera del Sistema Universitari Espanyol, comparabilitat internacional.
  • Les retallades del finançament públic afecten severament als recursos estructurals de les universitats públiques.
  • Les universitats públiques presten els serveis docents d’educació superior disposant de menys de recursos totals per estudiant que les universitats privades.
  • Els ingressos per recerca i transferència tecnològica retrocedeixen un 30%.
  • La despesa pública universitari retrocedeix a xifres de l’any 2006.
  • Les úniques despeses que s’incrementen durant la crisi són els de beques i ajudes a l’estudi per als estudiants.
  • La despesa de personal de l’any 2013 descendeix en 333 milions d’euros en relació al contret en l’any 2010 per les universitats públiques.
  • La crisi econòmica redueix en 8.550 llocs de treball públics els recursos de personal de les universitats públiques des de l’any 2010 al 2013.
  • La inversió en les universitats públiques es desploma.
  • Resultats docents (públiques i privades).
  • Evolució del rendiment acadèmic dels ensenyaments de grau per branca d’ensenyament.
  • Top 5 de rendiment acadèmic dels alumnes de nou ingrés matriculats en les titulacions de cada branca.
  • Flux dels estudiants titulats sobre nou ingresso en ensenyaments de grau i postgrau. Per branques d’ensenyaments.
  • Top 5 de rendiment acadèmic de les titulacions de cada branca. Correlació entre sexe dels estudiants, nota mitjà d’accés, taxa de rendiment i taxa d’abandó.
  • Ocupabilitat dels titulats amb estudis superiors.
  • Comparabilitat internacional.
  • Ocupabilitat dels titulats amb estudis superiors a Espanya.
  • Rendiment de l’educació superior en el nivell de renda dels titulats universitaris.
  • Resultats R + D (públiques i privades).
  • El context internacional de la despesa en R + D.
  • A Espanya la despesa en R + D ha retrocedit a nivells inferiors a 2007.
  • La producció científica de les universitats espanyoles manté la seva dinàmica de creixement tot i la reducció dels recursos.
  • La producció científica per universitats revela un factor de diferenciació rellevant per tipus d’institucions i sistemes regionals.
  • Les Universitats Espanyoles en els rànquings internacionals.
  • Productivitat investigadora del professorat (sexennis), i lectura de tesis doctorals.
  • L’activitat de transferència de coneixement i d’innovació és un dels problemes centrals de l’economia espanyola i, en conseqüència, dels resultats de les universitats.
  • Evolució de la producció de patents per universitat.
  • Ingressos de recerca aplicada per professor equivalent a temps complet.

Enric I. Canela

S’ha presentat l’Informe CYD 2014, la contribució de les universitats al desenvolupament. El Resum executiu és un bon relat, curt i de bona lectura. L’Informe CYD sempre és un bon informe que cal revisar.

El rei Felip ha anat a la presentació de l’Informe, que ha presidit. Ha expressat la necessitat de “donar suport encara més” a les universitats, no només per part de l’Administració sinó també “des de la mateixa societat”, perquè puguin seguir contribuint al desenvolupament econòmic i social d’Espanya.

Deixant de banda les opcions polítiques personals, la universitat agraeix el suport del cap de l’Estat.

El president de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), Manuel López, ha demanat durant l’acte al nou ministre d’Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, que faci reformes urgents en l’àmbit universitari davant els nous reptes, però tenint en compte a les comunitats autònomes, les universitats i els agents socials.

El ministre ha afegit que compromís com a ministre és “facilitar camins” perquè Espanya sigui un país de referència en l’atracció del talent, cosa que ara no és.

D’una manera o altra, si no es fan reformes no s’avançarà.

Direcció universitària


Enric I. Canela

Abans de vacances d’agost és el meu darrer article a l’Econòmic, el següent al setembre ja que el setmanari descansa a l’agost. Aquesta vegada és: Els dirigents de la universitat. Una reflexió sobre la universitat que tenim i la seva governança. Sense canvis legislatius poc farem.

Enric I. Canela

Llegia que mitjans de juliol es presentaran en un acte públic les conclusions de sis ponències sorgides de l’àmbit acadèmic de cara al IV Congrés Universitari català, que tindrà lloc l’any vinent.

No sé si està encertada la notícia. De fet estava programat que acabés al maig, però sembla que les conclusions es presentaran ara la juliol. Podeu accedir a les diferents ponències, síntesi i conclusions provisionals.

Hi ha moltes coses d’interès. No podia ser altrament. En alguns aspectes el trobo esbiaixat, però també és normal que no coincideixi en tot. Dubto de la seva utilitat, com dubto d ela utilitat de pràcticament tots els estudis que es fan. Res no es mou. No és culpa del Congrés.

Enric I. Canela

Es veu que l’arquebisbe de Madrid vol capelles a les universitats per atendre els estudiants cristians. Un raonament intel·ligent. Jo crec que seguint aquest raonament ens caldrien perruqueries, alguns ambulatoris, un saló de bellesa, els estudiants, i altres, tenim moltes necessitats. Ahir necessitava una gestoria i no la tenim.

Proposo que l’església ens pagui un cànon, com fan altres, per tenir un espai.

Enric I. Canela

El crèdit de la matrícula de qualsevol grau a Andalusia costarà el proper curs 12,62 euros i el de màster es quedarà en 13,68 euros aproximadament, de manera que baixarà un 16,5% respecte al curs passat. Els graus encara són car respecte a la majoria de països d’Europa.

A Catalunya els graus tenen preus diferents segons l’experimentalitat, entre 25,27 i 39,53 euros per crèdit. Els màsters 65,87 euros per crèdit.

Francament injust. De casa nostra marxen els diners, tenim problemes i paguem les coses més cares. Financem els que després ofereixen preus baixos i serveis gratuïts.

Enric I. Canela

El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha anat a la Universitat Menéndez y Pelayo a fer un discurs que havia d’haver fet Wert. Allà ha fet algunes declaracions. Efectivament intranscendents, però les primeres que he llegit. Fa una mica la pilota a la universitat i al professorat i ens diu que la seva prioritat són les persones. Un lema polític molt gastat que després no s’aplica mai.

Enric I. Canela

El diari El Punt AVUI publicava ahir un resum d’un debat que vam tenir el passat dilluns a la TV del mateix diari. Es tracta de La innovació, en clau de país. Una hora agradable amb Lluís Rovira, director de la institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Cerca); Antoni Maria Grau, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat; Francesc Subirada, director associat del Barcelona Supercomputing Center; Maribel Berges, directora financera i membre del consell de Spherium Biomed, del Grup Ferrer, i Francesc Fajula, director d’innovació de Banc Sabadell. Moderava i dirigia el debat Lluís Martínez, director adjunt del diari i Coordinador de continguts d’El Punt Avui Televisió

El debat s’emetrà avui, 29 de juny, a les 10 del vespre a El Punt Avui Televisió.

Next »