Enric I. Canela

Avui torna ser un dissabte en el que L’Econòmic m’honora publicant-me un article. Aquesta vegada és L’educació de qualitat no s’improvisa. Aquí partint d’una idea del director d’innovació de l’Hospital de Sant Joan de Déu m’interno en el terreny de la innovació dels països i de la mala situació en la que ens trobem.

Si ens hi posem, potser el Govern ja ho té clar, ho apunto, d’aquí una generació estarem en millors condicions.

Calen més diners per a l’educació, però sobre tot la capacitat de formar i seleccionar gent altament qualificada i fer-ho deixant-se guiar per els que en saben. No experts en educació, la sàvia suma de coneixedors de com s’aprèn i d’innovadors. Potser cal recuperar l’aprenentatge de les matèries propedèutiques per a la formació integral. Les coneixen bé els que ensenyen?

Enric I. Canela

Llegia que els rectors de les universitats alemanyes volen que els estudiants tornin a pagar pels seus estudis per poder sanejar i modernitzar instal·lacions en mal estat. Alguns demanen rebre 1.200 per semestre per cada matrícula. La seva idea és que aquests diners els paguin els estudiants (uns 250 euros) i l’estat federat corresponent (la resta). També el govern central podria fer la seva aportació.

Tenen un problema de finançament i volen que els estudiants ho financin en part. Diuen que fan falta diversos milers de milions d’euros per sanejar auditoris i edificis universitaris.

Ara no paga ningú. La Baixa Saxònia va suprimir el pagament a primer d’octubre.

Els dirigents federals alemanys coincideixen que cobrar per la matrícula de l’educació superior limita les opcions dels estudiants i del desenvolupament, i han afirmat que és obligació de l’Estat cobrir aquestes despeses.

Enric I. Canela

El dia 29 d’octubre, a la UB, tindrà lloc el Col·loqui: Simetria: del cristall a Salvador Dalí, en el marc de l’Any Internacional de la Cristal·lografia. Hi intervindran Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura; Miquel Àngel Cuevas, professor emèrit del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals, i Jorge Wagensberg, professor del Departament de Física Fonamental.

Enric I. Canela

Josep Maria Martorell i Manel Esteller clouran el cicle de conferències-col·loqui organitzat per les sectorials de Educació, Universitats i Recerca el poper dia 28 a les 6 de la tarda a la Facultat de Farmàcia de la UB amb la conferència “L’impuls de la recerca en un estat nou”, d’especial interès per als membres de la sectorial de recerca i per a tots els investigadors en general.

Diners catalitzadors


Enric I. Canela

Anglaterra, través del Higher Education Funding Council of England (HECFE) ha creat els Catalyst Fund.

El fons de fins a 45 milions de lliures anuals, té com a objectiu impulsar la innovació en el sector de l’Educació Superior, millorar l’excel·lència i l’eficiència en l’Educació Superior, i donar suport a solucions innovadores.

Els projectes finançats seran normalment de col·laboració, amb el suport d’altres socis, incloent-hi empreses, universitats i col·legis, i altres organismes públics.

Una de les funcions és ajudar a què les universitats juguin el paper fonamental a les ciutats a gran escala i el desenvolupament econòmic en general. Busca projectes que facin que les universitats actuïn més eficaçment sobre municipis i ens locals.

És molt interessant observar els projectes que fan les diferents universitats i el finançament que n’obtenen.

Algunes idees les trobo engrescadores.

Enric I. Canela

Llegia que des del 20 d’octubre Biocat té la seva seu al recinte del Parc Científic de Barcelona (PCB). L’entitat ocupa un espai singular de prop de 500 m2 a la planta baixa de la Torre I del PCB. El trasllat permetrà a la fundació beneficiar-se de les sinergies del dens entorn científic i empresarial que ofereix el PCB.

El passat 10 d’abril de 2014, Montserrat Vendrell va ser nomenada directora general del PCB, càrrec que compatibilitza des de llavors amb les seves funcions al capdavant de Biocat, del que és directora des de 2007.

El PCB dóna cabuda actualment a una setantena d’empreses que treballen en l’àmbit de ciències de la vida i a centres de recerca tan importants com l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

Content perquè vaig col·laborar a què aquests ubicació sigui possible. Crec que podrem crear sinergies i aprofitar-les.

Enric I. Canela

Catalunya Vanguardista parla de la reforma de la UB. A mi aquest diari digital i la seva directora i ànima, Eva Serra, em semblen seriosos i bons. Em mereixen un gran respecte. Per això m’ha sorprès que publiqui aquesta entrevista sense contrast i donat informacions que poden conduir a equívocs.

Quan es dóna una informació – entrevista d’aquesta classe penso que és bo obrir-se i no quedar-se amb una tret que es vulgui prendre partit.

De fet si que un grup de claustrals va presentar un escrit, com diu al final, però penso que no era ni el 10% dels claustrals. En tot cas, siguin els que siguin, seria bo dir el nombre.

El títol, per exemple, no té sentit aïllat. Diu: El rectorat de la UB proposa una reforma que costarà 13 milions d’euros. Cert que parla de costos i ingressos, però són aproximacions, basats en diferents hipòtesis, tal com el propi document reconeix. I sí, l’objectiu no és la reducció del pressupost, un objectiu és la reassignació de recursos. Tothom, espero, estarà d’acord, que fer feines amb més valor afegit i més qualificades és bo. Si aquestes feines provoquen augment d’ingressos, anem bé. O no?

Es poden opinar moltes coses, valorar si s’encerta o no, però els objectius són relativament clars. Un és la simplificació i un altre és el millor aprofitament, en benefici dels propis treballadors, també, dels recursos, principalment humans. Una anàlisi de costos de l’impacte social ben fet del conjunt de les universitats catalanes ens faria posar a tots vermells. I els culpables últims no seríem els treballadors de les universitats, però si que hi hem col·laborat. Un rector responsable ha d’intentar posar-hi remei. No és dolent això, oi?

Si s’està d’acord en els objectius la resta arriba sol. Jo veig en segons quines mogudes el conservadorisme en estat pur. Que no es mogui res, especialment el lloc on jo sec. No ho dic pel professor que contesta l’entrevista.

Aprimant la recerca


Enric I. Canela

Llegia que la plantilla del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) s’ha reduït un 14,6% des de novembre de 2011 El nombre d’empleats (exclosos becaris) ha caigut en 1.892 persones en dos anys i mig, passant de les 12.928 de l’inici de la legislatura als 11.036 treballadors que l’organisme tenia en nòmina a 30 de juny.

La meitat de les places perdudes es concentra a la Comunitat de Madrid, on es passa de 5.845 a 4.968 llocs. Els partits de l’oposició subratllen que Madrid és la regió europea amb la major reducció pressupostària en R+D de tota la UE, segons dades de l’OCDE.

Sempre penses que el proper govern solucionarà alguna cosa, però són uns governs amb un personal que no entén altra cosa que especular i ofegar.No saben què és fer una política d’incentiu i creixement.

Enric I. Canela

Malauradament no vaig poder assistir. Una cosa que autènticament em fa il·lusió, que feia molta falta al país, què he reclamat. No sé fins on omplirà les meves expectatives perquè estem sense diners.

Ahir el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va presentar el Programa Indústria del Coneixement. És un programa per afavorir el desenvolupament de noves empreses de base científica, en el marc de l’estratègia per transferir la tecnologia i el coneixement al sector empresarial. Aquest nou programa acompanyarà els projectes de prototipatge des de la fase inicial fins a introduir-los en el mercat gràcies a la mobilització de fons de 30 milions d’euros en 5 anys. L’objectiu del programa és estimular la creació d’empreses derivades de la recerca que es realitza des d’una universitat o un centre d’investigació, les anomenades spin-off, perquè

El Programa es basa en dos pilars que tenim com a país: l’alta productivitat científica i l’expertesa de l’Institut Català de Finances (ICF) en instruments de finançament i coinversió pública i privada. Catalunya amb l’1,5% de la població europea, té el 7,4% de les millors universitats europees de menys de 50 anys, capta el 3,4% dels recursos competitius del Consell Europeu de Recerca (ERC), entre altres indicadors. Pel que fa a les actuacions de l’ICF en l’àmbit de la inversió en capital, els 136 milions d’euros que hi ha compromesos fins a data d’avui han catalitzat una inversió de fins a 740 milions amb altres inversors.

El Programa Indústria del Coneixement consta de tres fases:

I. LLAVOR. Primera Fase de Valorització. Anualment es convocaran 40 ajuts de 25.000 euros destinats a la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips).

II. PRODUCTE. Segona Fase de Valorització: Prova de concepte. Anualment es convocaran 15 ajuts de fins a 100.000 euros per prototipar la tecnologia o producte.

III. MERCAT. Fase de capitalització ‘early-stage’. S’obrirà una línia de préstecs de l’ICF dotats de 2 milions d’euros anuals per cinc anys. Una dotació econòmica destinada a l’inici de l’acció comercial i la producció, entre d’altres. Aquest finançament serà en règim de conversió pública i privada. En una primera fase, per cada euro aportat per inversors privats, l’ICF n’aportarà dos de crèdit.

La primera convocatòria del nou programa serà el 18 de novembre, en que es farà la crida per atorgar ajuts per a 20 llavors i 7/8 prototips. En la primera fase de valorització, l’ajut inclou un programa de formació i mentoratge, coordinat per la UC Berkeley en el marc dels acords subscrits pel Govern amb les universitats de Califòrnia. La UC Berkeley és l’encarregada de coordinar a la Costa Oest el programa de formació per a científics emprenedors que la National Science Foundation desenvolupa als EUA des de l’any 2011.

Podeu completar la informació.

Enric I. Canela

Diu l’article del diari El País titula: Espanya podria tenir un ‘supercentre’ de ciència pel preu de 50 quilòmetres d’AVE. Destaca que la inversió total de Suècia per a la font de neutrons és semblant a la que es va fer per 50 quilòmetres d’AVE o cinc aeroports sense ús com el de Castelló. Diuen a la UE: “Espanya s’ha dedicat a construir aeroports, auditoris, trens … si s’hagués invertit part dels diners en una instal·lació científica com aquesta li hauria anat molt millor”. A Espanya potser si, però no a algunes persones.

Que farien els espanyols sense estacions fantasma, aeroports buits, autopistes que no serveixen per a res o magatzems de gas que fan que s’ensorrin els pobles? Res. Seria un estat avorrit. Per aconseguir aquest rècord cal disposar d’una legió d’imbècils, estratègicament col·locats, per tal que els corruptes puguin encarregar negocis ruïnosos i omplir-se les butxaques. Els corruptes no són tots els que fan, la majoria són de can justet, i fan el que decideixen alguns corruptes que fan favors als seus amics.

Ara, sortosament, alguns jutges estan destapant algunes coses. Suposo que algunes coses s’han fet únicament amb l’estupidesa, sense corrupció, també ha passat això. Recordo que l’any 2008 (veure La guerra de les galàxies?). Una baralla per les competències dels ministres d’Indústria i Ciència i Innovació, Miguel Sebastián i Cristina Garmendia. La disputa era sobre la indústria aeroespacial i va paralitzat una delegació parlamentària que havia d’anar a la reunió del Eurogrup de l’Espai, una trobada anual de parlamentaris europeus sobre la indústria aeroespacial (Praga entre el 12 i el 14 de octubre de 2008). Finalment una catàstrofe. El tal Sebastian, un nefast ministre, va ensorrar una bona oportunitat. El PP reia, deia, la guerra de les galàxies. Naturalment quan van arribar les coses pitjor. La recerca en aquest àmbit patint. Això sí,

Mirant com han anat les coses, cal ser molt fi per determinar si es tracta d’un corrupte o un ruc el que ha pres la decisió. La cosa se sap mirant l’evolució del compte corrent dels implicats. A vegades, però, ni així, hi ha que es corrompen prenen decisions que afavoreixen algú esperant que després seran tractats amb simpatia. Alguns encara ho esperen eternament. Observant algunes coses que han passat en els darrers 10 anys es poden treure algunes conclusions. Si anem més endarrere, també, però m’ho sé menys.

A l’Estat espanyol li costarà refer-se. Mireu els partits polítics, escolteu que diuen els seus líders. Algú creu que això s’arregla fàcil?

Next »