Enric I. Canela

L’altre dia llegia ¿Es malo el aceite de palma de las cremas? Mucho se ha hablado de sus efectos en la alimentación. Llega el turno de la cosmètica. Directament, sense anar-me per les branques, aquest article és tendenciós i no s’atén a la veritat.

Poden passar dues coses. La més pietosa, encara que costa, és que qui ho ha escrit no hagi llegit bé les fonts i hagi equivocat completament el missatge a donar. La segona és que l’article estigui seguint alguna línia marcada per desprestigiar un producte, amb falsedats, i afavorir d’altres.

Comença: “L’alarma va saltar quan un estudi realitzat per científics del govern d’EUA va suggerir que el palmitat de retinol (compost químic format a partir de la reacció entre retinol i àcid palmític) pot accelerar el desenvolupament de tumors a la pell i lesions quan s’aplica a presència de la llum solar.” La part bona és que donen l’accés a l’informe de The Environmental Working Group (EWG): The Problem With Vitamin A. Crida l’atenció que aquest títol faci referència a la vitamina A i no al monstre al que persegueix la premsa espanyola, gairebé tant com als independentistes catalans, l’oli de palma.

L’article del comitè d’EUA ens diu que els retinoides, la vitamina A ho és, poden tornar-se “tòxics” per acció de la llum ultraviolada, el sol. Diu l’article que “Els nord-americans tenen alts nivells de vitamina A preformada a les seves dietes, provinent de fetge, olis de peix, i l’enfortiment intencionat de cereals i llet. Els ingredients afegits als aliments enriquits són àmpliament utilitzats en cosmètics. El palmitat de retinil s’afegeix a almenys 120 protectors solars, a gairebé 70 filtres solars i 8 productes per als llavis. L’acetat de retinil i el linoleat de retinil estan en més de 380 productes per a la cura personal de la base de dades d’EUA, incloent-hi locions i productes per als llavis.” Atenció: fa referència diferents esters que tenen retinol, no importa l’àcid esterificat.

Conclou: “EWG recomana que els consumidors evitin filtres solars i altres productes per a la pell i els llavis que continguin vitamina A, palmitat de retinil, retinol, acetat de retinil, linoleat de retinil i àcid retinoic.” El risc està en la vitamina A i res de l’oli de palma.

De fet l’oleat de retinil, basat en l’oleic, ha de ser igualment evitat.

L’article del diari El País també diu: “Els científics han descobert que aquesta vitamina també pot estimular l’excés de creixement de la pell (hiperplàsia), i que sota la llum solar, el palmitat pot formar petites molècules anomenades radicals lliures que danyen l’ADN. L’evidència d’aquests efectes, encara que no és definitiva, és preocupant. La indústria de la protecció solar afegeix vitamina A en forma de retinyl palmitate o palmitat de retinol al voltant del 16% dels protectors solars, el 14% de les cremes hidratants de protecció solar i el 10% dels productes protectors per als llavis”. O sigui a menys de la quarta part. Això és una traducció de l’informe americà. Poso una frase en negreta i subratllat. L’original en anglès diu: retinyl palmitate can form small molecules called free radicals that damage DNA. Notareu que l’original diu palmitat de retinil i l’espanyol palmitat. Gravíssim, el que forma radical és el retinol i no el palmitat. Treure la paraula retinil pot ser una errada però distorsiona absolutament. El palmític a la pell no li fa absolutament res negatiu, més aviat si li farà bé.

L’article és tan tendenciós. Menteix per omissió, una forma de mentir, dir una cosa a mitges, que m’ensenyaven en aquelles classes de religió que rebia de nen. L’article del diari tradueix només la primera part de l’informe d’EUA però no l’anàlisi i conclusions.

Em pregunto: El País fa aquests articles gratis o tenen alguna subvenció per fer-los malament. Fastigós.

La universitat real


Enric I. Canela

Avui, com cada segon dissabte de més, L’Econòmic publica un article que vaig escriure a final de mes. Sempre és uns 10 o 12 dies antic. És La realitat de la universitat que no ha canviat i per tant l’article no ha perdut vigència.

Em destaquen: Valorat el desequilibri i conscients de la necessitat, el 10 d’octubre del 2006 la Generalitat (consellers del Pozo i Castells) va pactar amb els rectors un pla de finançament de les universitats públiques. Amb unes aportacions a les universitats en el període 2007-2010 de 3.260,20 milions d’euros de pressupost ordinari i 294,50 milions d’euros de millora del pressupost addicional condicionada a objectius.

Esperem que d’aquí un any això sigui història.

Enric I. Canela

El PUNT AVUI va publicar ahir un article que es titula La difícil lluita contra els greixos. L’article parteix de l’anunci fet fa una mica més d’un més pel secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que va dir que el Govern acabarà impulsant en un horitzó de 4 o 5 anys vista nous impostos a altres productes amb massa greix o sucre, al marge de l’impost sobre les begudes ensucrades que entra en vigor aquest dilluns. Va explicar en una entrevista a Rac 1 que els tributs a productes com la brioixeria industrial o els menjars preparats encara no tenen prou experiència internacional com per implementar-los a Catalunya però ha assegurat que hi ha voluntat d’avançar en aquest sentit, ja que les autoritats mèdiques indiquen que és un dels problemes que té la societat actual.

Al 2011 els danesos van aplicar un impost sobre els aliments amb greixos saturats. L’anomenat “impost als greixos” que gravava els aliments amb 16 corones daneses (4,74€) per kg de greixos saturats. Al cap d’un any el va suprimir perquè encaria la cistella de la compra i no canviava els hàbits alimentaris.

Els consells sobre l’alimentació són sempre d’interès i escoltar el que diu l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) o l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) s’han d’escoltar. Tanmateix les recomanacions canvien de manera ben explícita. Només cal estudiar els canvis en la piràmide dels aliments. Fins fa poc hi havia una gran b

ase amb cereals, pa i pasta. Ara això ha canviat.

Encara canviarà més. Jo dono una credibilitat relativa als “experts” que parlen, sovint des de la ignorància. Com que tinc cultura sobre el tema, m’informo i abans de creure una cosa busco la informació científica i valoro la coherència.

Deixeu-me dir que la paraula amb la que defineixo posar un impost sobre els productes amb greixos saturats és “bajanada”. Decidiran posar impostos a la llet, mantega, iogurts, formatge, ous, carn, és a dir tots els productes animals i alguns vegetals? Seria del gènere idiota. Clar que sempre es pot posar un per re

spirar. Suposo que la idea no era aquesta. On es posa la ratlla?

La primera cos que cal analitzar, al meu parer, és que és bo i que es dolent. Quins límits hem de considerar. Un impost sobre els greixos “trans”, que per cert, no deriva de “transformat” sinó de la paraula llatina que vol dir a l‘altra banda (recordeu Cisjordània i Transjordània: a una i altra banda del riu Jordà). La isomeria cis-trans ens defineix la disposició dels àtoms en els dobles enllaços o insaturacions. Els àcids grassos, i per tant els greixos, bons per la nostra alimentació són els cis. On són els trans? Els trans ens els aporten els remugants: xai o vedella, per exemple, perquè els bacteris en produeixen en la seva digestió, en petita quantitat però en formen. On més es produeixen? En els processos químics d’hidrogenació. Quan volem que un greix líquid (oli), que ho és per les insaturacions, és torni sòlid, l’hidrogenem. Era el cas de les margarines. Figura, fa uns anys, que eren més sanes que la mantega: rucada. Avui la USDA Food Composition Databases de l’United States Department of Agriculture diu que les margarines poden tenir entre un 25% i una quantitat menor al 0,5% i, en general, les que es vénen per menjar tenen continguts baixos. Això es fa perquè les hidrogenacions controlades permeten que els àcids grassos siguin cis i jo trans. Ell propòsit no es discutir sobre les margarines sinó comentar els canvis en les recomanacio

ns.

En tot cas hauríem de parlar d’impostos sobre greixos amb àcids grassos trans (descartem els derivats dels remugants?) i els greixos (olis) refinats. Per exemple, prendre “oli d’oliva” és un error, és, en part, refinat. Cal comprar oli d’oliva verge. Igual amb tots els olis. Olis de palma? Sense refinar. Té un gust més fort, però cap problema, és el que fan en alguns països. Hi ha gent que no li agrada l’oli d’oliva verge perquè té massa gust, pitjor per a ells. El de la figura és una porqueria.

Descartem, doncs, els greixos saturats com a “dolents”, em sembla fora de lloc. De fet no hi ha ni una sola prova científica seriosa que ho avali, com no n’hi ha cap que digui que el colesterol és perillós. Sobre això ja he escrit en aquest mateix bloc.

Naturalment s’han de canviar els hàbits alimentaris. Els estudis científics demostren que és bo que les dietes siguin baixes en carbohidrats, evidentment reduir al mínim els sucres, i altes en greixos. És menja menys i s’està més sà (1, 2).

Caldria educar de manera diferent. Totalment d’acord en eliminar molts aliments manipulats plens de sucres i de greixos refinats. No faré propaganda contra cap aliments concret però en trobareu molts. Reduir carbohidrats i que siguin complexos, més greix, tants ous com vulgueu, poca llet, fruites seques… I oposem-nos als greixos refinats, de producció no sostenible.

Massa àcids grassos poliinsaturats omega-6 és dolent sinó estan compensats pels àcids grassos poliinsaturats omega-3. Poc diuen els articles de premsa sobre això.

Enric I. Canela

Avui gràcies a El Periódico (veure El consum moderat d’alcohol també perjudica el teu cervell) he pogut llegir el treball Moderate alcohol consumption as risk factor for adverse brain outcomes and cognitive decline: longitudinal cohort study, publicat ahir al BMJ i fet per uns investigadors d’Oxford i Londres.

L’estudi conclou que el consum d’alcohol, fins i tot en nivells moderats, s’associa amb resultats adversos del cervell incloent atròfia de l’hipocamp. Aquests resultats donen suport a la recent reducció en la recomanació sobre el consum d’alcohol al Regne Unit i qüestionen els límits actuals que es recomanen als EUA.

En aquest estudi s’entén per consum moderat entre 140 i 210 g d’alcohol a la setmana, equivalent a 875 ml – 1.375 ml de vi del 14% (5 – 7,5 copes de 175 ml), o 2.272 ml – 3.408 ml de cerves del 5,2% (7 – 10 llaunes de 330 ml). Són quantitats molt habituals.

Els autors indican, com conclusió global el següent:

No hi ha gaires estudis prospectius dels efectes del consum d’alcohol en el cervell, i seria important la replicació d’aquests resultats en altres poblacions.

El consum d’alcohol dels individus en totes les fases de l’estudi va ser notablement estable per tant, aquesta mostra va ser suficient per detectar les diferències que hi ha entre els que canvien de forma considerable el seu consum i altres que beuen constantment.

Es necessiten investigacions amb un major nombre de persones per esbrinar si hi ha una gradació de riscos entre períodes curts i llargs períodes de més consum d’alcohol.

El descobriment que el consum d’alcohol en quantitats moderades s’associa amb múltiples marcadors de l’estructura del cervell i la funció cognitiva anormals té importants implicacions potencials per a la salut pública d’un gran sector de la població. Per exemple, en la mostra estudiada gairebé la meitat dels homes i una quarta part de les dones estaven actualment prenent alcohol dins d’aquest rang. A més, els hàbits de beure eren notablement estables durant un període de 30 anys, la qual cosa suggereix que els hàbits de consum de risc podrien començar en la mitjana edat.

Les pautes recomanades sobre la beguda es va mantenir sense canvis al Regne Unit des de 1987 fins a 2016. Aquests resultats donen suport a la recent reducció dels límits de seguretat que s’han recomanat al Regne Unit i posen en dubte les directrius actuals que hi ha a Estats Units, que suggereixen que fins a un 24,5 unitats per setmana és segur per als homes, ja que els resultats obtinguts mostren que les probabilitats d’atròfia de l’hipocamp augmenten amb tan sols 14-21 unitats d’alcohol a la setmana, i no trobem suport respecte a un efecte protector sobre l’estructura del cervell del consum lleuger. L’alcohol podria representar un factor de risc modificable del deteriorament cognitiu i les intervencions de prevenció primària dirigits a l’edat adulta podria arribar massa tard.

Enric I. Canela

De fa ja anys està instal·lat en l’inconscient col·lectiu que els greixos saturats són dolents i que hi ha un colesterol bo i un altre dolent. L’altre dia, sense anar més lluny, escoltava, en aquell programa que fan a TV3 sobre receptes de plats, una comentari del presentador que deia un cosa més o menys com: el xai és bo però que no cal abusar-ne perquè té greixos saturats que són dolents per a la salut. La veritat és que trobo força desafortunat traslladar contínuament a l’opinió pública aquest missatge. L’educació sobre alimentació i salut és nefasta, no només és pobre sinó que confon.

Durant anys s’han anat eliminat greixos saturats i s’han incorporat greixos poliinsaturats omega-6. Mal negoci per a la salut. Amb això no pretenc dir, ni de lluny, que els greixos amb àcids grassos omega-6 siguin dolents, però crec un error les campanyes per incorporar-los a la dieta. Avui, però no insistiré en els àcids grassos saturats, escriure sobre el colesterol.

El colesterol és un esteroide insoluble en aigua. És tracta d’una molècula central al nostre metabolisme i molt abundant a les membranes de les nostres cèl·lules. El seu paper a les membranes és mantenir la seva estructura, l’esquelet, ja que sense colesterol les membranes serien excessivament flexibles i permeables.

A partir del colesterol el nostre fetge fabrica sals biliars que s’aboquen al intestí prim i ajuden a la digestió dels greixos. També a partir del colesterol l’organisme sintetitza hormones esteroides (andrògens, estrògens i corticoides) i colecalciferol, la vitamina D.

El cos d’una persona d’uns 75 kg conté aproximadament 36 g de colesterol i diàriament excreta 1 g amb la femta. El compensa “fabricant-ne” uns 750 mg i obtenint-ne de la dieta uns 250 mg (són xifres molt aproximades). El cos controla la síntesi de colesterol. Si se’n pren amb el menjar se sintetitza poc. El colesterol no és bo ni dolent: és necessari. Baixar excessivament el colesterol de l’organisme no només no és bo sinó que és perillós. Alguns estudis indiquen depressions per un colesterol excessivament baix. Avui algú diu colesterol i molta gent corre a amagar-se com si s’hagués citat l’arribada del mitològic Kraken sortint del mar.

El malnom de colesterol dolent es dóna a les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i el de colesterol bo a les proteïnes d’alta densitat (HDL). Tanmateix cada vegada hi ha més resultats que contradiuen això. De totes formes el món és tossut i alguns grans negocis ho prefereixen així.

En un estudi recent que es titula: Lack of an association or an inverse association between low-density-lipoprotein cholesterol and mortality in the elderly: a systematic review, expliquen que de les dades d’un total de 68.094 persones d’edat avançada és van treure les conclusions següents: “el colesterol LDL-C està inversament associat amb la mortalitat en la majoria de les persones més grans de 60 anys. Aquest resultat no quadra amb la hipòtesi del colesterol (és a dir, que el colesterol, en particular LDL-C, és inherentment aterogènic). Atès que les persones d’edat avançada amb alts nivells de LDL-C viuen tant o més que aquells amb baixa LDL-C, la nostra anàlisi proporciona raons per qüestionar la validesa de la hipòtesi del colesterol. D’altra banda, el nostre estudi proporciona els fonaments per a una re-avaluació de les directrius que recomanen la reducció farmacològica de LDL-C en la gent gran com un component de les estratègies de prevenció de malalties cardiovasculars“. En síntesi les persones amb colesterol dolent elevat moren menys de malalties cardiovasculars.

Per entendre aquests contradiccions cal recordar que les lipoproteïnes de baixa densitat, les LDL, no són totes igual, ni iguals entre diferents individus. Hi ha de diferents mides. Així podem distingir entre LDL-C, és a dir, allò que les analítiques ens donen, i el LDL-P que seria el nombre de partícules. Dues persones amb el mateix LDL-C poden tenir diferents LDL-P perquè llurs partícules seran de diferent mida. Les partícules petites són més denses i poden infiltrar-se bé a gravés de les parets internes de les artèries, mentre que les grans no.

S’ha vist que el LDL-C no és un bon predictor de risc de malaltia cardiovascular, el mentre que LPL-P si que ho és. Les partícules més petites es formen quan la concentració de triglicèrids és més elevada. Els triglicèrids s’eleven molt amb dietes riques amb hidrats de carboni i relativament pobres en greixos. Per altra banda, s’ha vist que dietes riques amb derivats de la llet (formatge i mantega) i més pobres en hidrats de carboni fan que LDL-P disminueixi o sigui que disminueixi el risc d’arteriosclerosi. En un altre estudi es va comprovar que prendre ous diàriament millorava el perfil de les lipoproteïnes disminuint la seva capacitat per formar ateròmers.

De moment, i a manca d’anàlisi rigoroses i segures al voltant de la mida, nombre i distribució de les LDL-C, és un bon consell calcular el valor de la relació TG / HDL-C. És dir, dividir la concentració de triglicèrids per la de “colesterol bo”. Un valor de 2 seria bo, valors per sobre de 3 per pensar-hi i un valor de 4 per córrer. Això ho tenim a l’anàlisi clínica habitual.

Què està passant amb la gent que té una mica més alt del que, erròniament, indiquen els protocols mèdics? Que es recepten estatines i se les prenen. Què fan les estatines? Frenen la síntesis de colesterol? Com ho fan? Inhibeixen un enzim que es diu HMG-CoA reductasa que el que fa és convertir HMG-CoA en mevalonat. Això podria dir poc als no bioquímics, però traduït vol dir que talla la ruta de producció de colesterol. Només això? No, també talla la síntesi de ubiquinona, el coenzim Q10, necessari per a la cadena respiratòria. Resultat: cansament, dolors i afebliment muscular. Més encara, evita la prenilació de les proteïnes, cosa que influeix en el sistema immunològic. Diuen que tot això, dolorós, és un efecte secundari que cal assumir per baixar el colesterol. Tanmateix, cal? Hauríem de parlar molt. Un altre dia parlaré del tema.

La maquinària econòmica està dedicada a vendre estatines, negoci estratosfèric. Potser caldria intentar reduir el seu consum, acabaran donant estatines als nadons. Ho dic així, amb prudència, per a què no em renyin els que en saben.

De totes formes podeu llegir The truth about fat and sugar is finally explained d’un eminent cardiòleg britànic.

Amb tot no em puc estar de donar un consell a algú que tingui el colesterol alt. Que miri la relació TG / HDL-C. Si la té alta que rebaixi molt els hidrats de carboni de la dieta, especialment els simples: res de sucre. Baixaran ràpidament els triglicèrids. Que no s’amoïni pels greixos saturats i que perdi pes. Si les coses no funcionen… de ben segur, però, que funcionaran. Algú coneix algun estudi seriós i ben fet que indiqui que el colesterol elevat provoca més ateromes?

Ah! I que no s’amoïni per l’oli de palma i l’àcid palmític. Aquest és un problema de la premsa.

Enric I. Canela


Avui ha tornat a sortir L’Econòmic. Hi ha un nou article meu: Créixer en feina de qualitat.

Destaquen:

La majoria de llocs de treball creats a Catalunya no tenen un efecte multiplicador alt com el té el sector d’empreses que participen en el disseny, desenvolupament i introducció de nous productes o processos de fabricació innovadors a través de l’aplicació sistemàtica de coneixements científics i tècnics, el sector High-Tech (alta tecnologia)–STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), un índex superior a quatre. Aquest sector ocupa majoritàriament personal qualificat, però només té alta qualificació una petita part. A Estats Units només, aproximadament, un 7% del personal que ocupa el sector està en llocs que requereixen alta qualificació.

Enric I. Canela

Sembla que els periodistes han descobert l’àcid palmític. Llegia avui: Cómo reducir el consumo del aceite de palma,i Aceite de palma, también en los cosméticos. També, una resposta intel·ligent i prudent del president d’Eroski, Agustín Markaide, que diu que: “No ens agrada aquest tipus de debats perquè no van en la direcció adequada” i “Retirar l’oli de palma no serveix per a res si donem l’esquena a altres greixos”. El seu error és que diu: “Ja hem substituït una barbaritat de greixos saturats i continuarem en la mateixa línia. El problema d’una mala alimentació no és exclusiu de l’oli de palma”. Això darrer és obvi.

Aquests articles parteixen de la idea que l’àcid palmític és dolent per a la salut perquè és un àcid saturat. La natura, es veu que de forma poc intel·ligent, va dissenyar la llet materna de manera que s’absorbeixi el màxim àcid palmític possible. Del conjunt dels àcids grassos, més del 20% és àcid palmític.

És interessant saber que ració de cansalada (85 g) és 17 g d’àcid palmític, una ració de formatge Cheddar (uns 130 g) en té 13,5 g, i les nous del Brasil (uns 130 g) en tenen 12,8 g (jo en prenc cada vespre). La majoria dels formatges estan al voltant dels 12 g per ració. Una cullerada de sopa d’oli de palma (uns 15 ml) no arriba a 6 g. Ningú aquí pren oli de palma directament, però es fa servir per preparar algunes coses. Una típica tara americana feta amb mantega (pie crust) en té 13 g i un pastís de crema de xocolata (uns 120 g) en té més de 6 g.

Això pel que fa a continguts, però el que és clau és saber quina quantitat s’absorbeix d’àcid palmític. Els greixos són triglicèrids dom el de la imatge on R, R’ o R” serien els àcids grassos. Tots tres podrien ser iguals, dos iguals o tots diferents. Alguna o totes les R podrien ser àcid palmític. Quan ingerim el greix, els nostres enzims, les lipases, el trenquen i separen els àcids grassos de la molècula, separen les R. Les R que més fàcilment se separen són les dels carbonis 1 i 3, és dir la central no se separa tan bé. La molècula que queda, el glicerol amb una R, en aquest cas R’, és un monoglicèrid. Aquest monoglicèrid s’absorbeix molt bé. Si estigués aquí el palmític s’absorbiria tot. Curiosament la llet materna el té en aquest aposició s’absorbeix tot. On el té l’oli de palma? En un extrem. Aleshores què passa? L’àcid palmític, R, tendeix a ser sòlid i poc soluble a la temperatura del budell. A més forma sals amb el calci que hi pugui haver, sabons. On va, una gran part al vàter.

Fem un altra cosa, mirem quan àcid palmític hi ha al nostre cos, com en el de tots els animals. Molt, és el segon àcid gras del nostre organisme, darrera de l’àcid oleic. Més encara, el fabriquem contínuament.

Darrera cosa. Els greixos saturats no són dolents. Algú es va equivocar ii ha passat a la història. Costarà convèncer als metges que no diguin que els àcids grassos saturats són dolents i que els professors i altres no expliquin que el colesterol LDL és dolent. D’això ja

Enric I. Canela

He llegit avui un article que titulen: Qué es la espirulina: el superalimento que cada vez consumen más espanyoles. Tracta de la moda de prendre espirulina i que algunes empreses ho veuen com un negoci interessant.

L’espirulina (classificada com Arthrospira sp.) és una cianobactèria, una microalga, que es produeix naturalment en llacs alcalins calents tropicals i subtropicals amb valors de pH alts i altes concentracions de sals, com ara el carbonat i bicarbonat. De totes formes s’adapta molt fàcilment a altres condicions.

Res dir quan a què l’espirulina podria ser un aliment bastant bo. L’article diu: Són les seves propietats nutricionals les que li han fet guanyar-se el sobrenom de superaliment: és una font important de proteïnes (més d’un 60%), vitamines (A, B1, B2, B3, B5, B6, B9, B12, E, D, K) i minerals (potassi, magnesi, fòsfor, ferro …).

Cal anar en compte amb el que es diu. Els continguts de vitamines i minerals de 100 g d’espirulina seca vénen en aquestes taules tretes del National Nutrient Database for Standard Reference Release 28 del Departament d’Agricultura dels Estats Unites (USDA). Aquestes taules porten incorporades les quantitats diàries recomanades (DV).

Minerals Quantitat DV
Calci, Ca mg 120,00 1.000,00
Ferro, Fe mg 28,50 18,00
Magnesi, Mg mg 195,00 400
Fòsfor, P mg 118,00 1.000
Iode μg 0,00 150
Potassi, K g 1,36 2,4
Sodi, Na g 1,05 3,5
Zinc, Zn mg 2,00 15
Courer, Cu mg 6,10 2,0
Manganès, Mn mg 1,90 2,0
Seleni, Se μg 7,20 70

 

Vitamins Quantitat DV
Vitamina C, àcid ascòrbic total mg 10,10 60,00
Tiamina (B1) mg 2,38 1,5
Riboflavina (B2) mg 3,67 1,7
Niacina (B3) mg 12,82 20
Àcid pantotènic (B5) mg 3,48 10
Vitamina B6 mg 0,36 2,0
Biotina (B7) μg 0,00 300
Folat, total (B9) μg 94,00 400
Colina, total mg 66,00
Vitamina B12 μg 0,00 6,0
Vitamina A, RAE μg 29,00
Retinol μg 0,00
Carotè, beta μg 342,00
Carotè, alfa μg 0,00
Criptoxantina, beta μg 0,00
Vitamina A, IU IU 570,00 5.000,00
Licopè μg 0,00
Luteïna + zeaxantina μg 0,00
Vitamina E (alfa-tocoferol) mg 5,00 30,00
Vitamina D (D2 + D3) μg 0,00 400,00
Vitamina K (fil·loquinona) μg 25,50 80,00

 

Fixeu-vos que tot i la propaganda, de vitamina B12 no en té en absolut.

L’espirulina seca es pot comprar en pols o en càpsules. No crec que ningú es prengui 100 g d’espirulina seca. En pols es recomana prendre uns 10 g o 15 g, en càpsules de pes variable (150 mg a 750 mg) es recomana als envasos entre dues i sis càpsules.

Ja es veu, amb unes senzilles operacions matemàtiques, que prendre càpsules d’espirulina no ens traurà de cap problema i la comprarem cara. Millor anar a Lourdes. En pols podem prendre dosis més altes. Podem comprar-la verd i serà com una bona verdura amb molta proteïna. Pot ser una bona elecció. A més, ens aportarà àcid alfa-linolènic, un omega-3 no massa abundant.

Enric I. Canela

El tema de l’oli de palma i l’àcid palmític és estranyament polèmic. Continuaré la sèrie d’articles escrits abans (Olis “bons” i “dolents”, Olis sostenibles, Veritats sobre l’oli de palma i els lobbys, L’enemic ocult de l’oli de palma i L’oli de palma no és nociu) amb aquest que ve motivat per un un article d’Eroski consumer (Aceite de palma en las leches infantiles). Explica que l’oli de palma és un ingredient habitual en les llets de fórmula per a nadons. Diu també que cal tenir en compte que l’àcid palmític constitueix un àcid gras saturat present a l’oli de palma i a la llet materna humana.

Presento unes dades en les que es veuen els continguts d’àcids grassos en la llet materna humana. La composició de la llet materna és molt variable al llarg del període de lactació i a més també ve influenciada per la dieta de la mare. De totes formes una mostra típica és la de la taula següent

Àcid gras 

Concentració mitjana 

Interval 

Àcid palmític

19.48±2.06  

15.43 – 24.46 

Àcid oleic n-9

36.35±3.46  

28.30 – 43.83 

Àcid linoleic n-6

16.59±4.10  

10.61 – 25.30 

Total àcids grassos saturats

40.66±3.87

34.18 – 47.48 

Total àcids grassos monoinsaturats

39.63±3.57  

32.08 – 47.34 

Total àcids grassos poliinsaturats

19.71±4.38  

13.26 – 29.15 

Total àcids grassos poliinsaturats n-3

1.38±0.45  

0.81 – 3.06 

Total àcids grassos poliinsaturats n-6

18.33±4.22

12.10 – 27.77 

Total àcids grassos poliinsaturats cadena molt llarga n-3

0.63±0.18 

0.34 – 0.89 

Total àcids grassos poliinsaturats cadena molt llarga n-6

1.61±0.26 

1.17 – 2.16 

n-6/n-3

13.99±4.02 

7.31 – 21.13 

Àcid linoleic/Àcid-linolènic

24.84±6.57

14.41 – 39.49 

Àcid araquidònic/àcid docosahexaenoic

1.61±0.56 

0.61 – 2.55 

 

Com es pot veure l’àcid gras predominant és l’àcid oleic i li segueix l’àcid palmític. Cal notar que aproximadament un 70% de l’àcid palmític de la llet està esterificat en la posició central del glicerol (sn-2), mentre que l’àcid oleic i l’àcid linolènic estan principalment esterificats en les posicions 1 i 3 (sn-1 i sn-3).

A l’oli de palma l’àcid palmític està esterificat en les posicions 1 i 3, mentre que a la posició 2 estan principalment l’àcid oleic. La crítica que referencia l’article d’Eroski consumer és que la posició del palmitat a l’oli de palma no és comparable al de la llet materna que està en posició 2. Diu que és millor la posició 2 perquè així s’absorbeix millor que en el cas de l’oli de palma.

Fixeu-vos que aquí la crítica és que l’àcid palmític no s’absorbeix bé, fan notar la necessitat d’una bona absorció d’aquest àcid. Fa poc deien que calia evitar l’àcid palmític i ara defensen la seva ingesta pels nadons.

Efectivament, quan diuen que no és bo canviar la llet materna per una llet amb oli de palma tenen tota la raó. També la tenen quan diuen que l’àcid palmític en posició 1 o 3 no s’absorbeix bé.

Si no s’absorbeix bé no sé perquè tanta crítica a l’oli de palma, que té una mica més de palmític que d’oleic, però com que l’oleic està en posició 2 (sn-2), s’absorbirà molt més àcid oleic que àcid palmític. De fet no s’absorbeix molt palmític per la ingesta de l’oli de palma.

La raó bioquímica per la que s’absorbeix millor en posició 2 que en posició 1 o 3 és perquè en posició 2 s’hidrolitza menys i l’anió de l’àcid queda unit al glicerol. S’incorpora dins de l’enteròcit com 2-monoacilglicerol. Per la seva banda, l’àcid palmític solidifica per sota del 63° mentre que l’oleic ho fa per sota de 13°. Els àcids grassos saturats llargs solidifiquen i són molt hidrofòbics i s’absorbeixen molt malament. Per altra banda, una part de l’àcid palmític lliure forma sabons amb l’ió calci i s’excreta amb la femta.

És il·lustratiu veure quina és la composició del greix humà. Unes dades mitjanes es veuen a la taula següent:

Àcid gras 

Concentració mitjana 

Àcid palmític

22.58±0.15 

Àcid oleic n-9

46.82±0.23 

Àcid linoleic n-6

12.66±0.15 

Total àcids grassos saturats

29.51±0.22 

Total àcids grassos monoinsaturats

54.55±0.23 

Total àcids grassos poliinsaturats n-3

13.80±0.16

Total àcids grassos poliinsaturats n-6

0.91±0.02 

 

Podem notar que les proporcions no estan allunyades a les de la llet materna. Torna a aparèixer en primer lloc l’àcid oleic i en segon el palmític.

No és gens estrany veure que la llet materna humana té una composició que s’acosta a la del greix humà.

La natura no és idiota i procura que ingerim l’àcid palmític necessari quan som nadons. Quan som més grans la saviesa humana ens farà prendre’l dels aliments. Coincidireu amb mi, espero, amb què la ciència també es pot tocar d’oïda, però sovint no sona bé.

Enric I. Canela

MANIFEST PER LA CIÈNCIA

El proper 22 d’abril, se celebraran a tot el món diverses accions per reclamar l’atenció de la societat i de la classe política sobre la importància de la ciència en el món actual i alguns dels perills que l’assetgen.

La ciència s’ha convertit en una part essencial de la nostra societat sense la contribució és impensable mantenir i millorar els nivells de progrés, tecnologia, qualitat de vida i coneixement que ens hem imposat com a objectius per al segle XXI. Tot i això, està emergint als països desenvolupats un corrent polític global que menysvalora, quan no ignora, el paper de la ciència en les nostres vides amb el resultat d’un inexorable deteriorament en la salut i el medi ambient, i un creixent menyspreu per el coneixement que es veu substituït per interpretacions de la realitat alternatives a les que proporciona la ciència. Tot això, combinat amb la inoculació i exaltació de la ignorància genera, en no poques ocasions, reaccions contra la llibertat de col·lectius socialment fràgils, soscavant així el sentit profund de la dignitat humana.

En el marc concret d’Espanya cal afegir, a més, un persistent desinterès en construir polítiques científiques coherents i duradores per part de successius governs, justificant aquest abandonament amb la crisi, el que ha aconseguit trencar la incipient progressió que la ciència espanyola havia arribat a la primera dècada del present segle. El dany fins ara infligit a l’estructura científica requerirà dècades per a la seva recuperació, per la qual cosa és urgent un dràstic canvi de rumb que ha de ser el resultat de l’esforç col·lectiu de tota la societat, amb els científics al capdavant. Som conscients de les dificultats que travessen molts sectors de la població espanyola i volem destacar, precisament per això, la importància de la ciència per al benestar del país. En conseqüència, des de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) reclamem, amb la Crue Universitats Espanyoles, les següents accions urgents i duradores:

  • La signatura d’un Pacte d’Estat per la Ciència, capaç de deslligar la ciència dels vaivens polítics, propiciat pel col·lectiu científic i subscrit per les forces polítiques i per totes les entitats públiques i privades vulguin adherir-se.
  • La posada en marxa d’un ens realment independent de l’Administració, responsable dels instruments i recursos derivats de les polítiques científiques, i gestionat per persones expertes del món de la ciència, lliure dels cicles electorals. Un ens amb estructura d’agència, homologable a l’European Research Council europeu, i dotat d’un fons estable d’inversió procedent dels pressupostos generals de l’Estat, amb instruments adequats per a la captació de fons privats, i un compromís clar per la captació i retenció del talent jove.
  • La integració de la ciència en l’agenda política de manera que els qui han de prendre decisions legislatives i executives en polítiques científiques disposin d’informació científica constant, suficient i eficaç mitjançant la incorporació d’entitats personals o col·lectives independents que assessoren als membres del Congrés dels Diputats que ho requereixin, i als components de l’Executiu, des de la Presidència del govern a les estructures ministerials.
  • El reconeixement del protagonisme i responsabilitat que la ciència ha d’exercir en la gestió política, amb l’eficàcia que demanden els ciutadans, mitjançant la restitució del Ministeri de Ciència i la institució d’un plenari anual al Congrés dels Diputats dedicat a la ciència en exclusiva.

Aquestes mesures s’han d’implementar sense cap dilació i la seva aplicació ha de ser transparent i verificable. Per contribuir a que això sigui així, COSCE posa en marxa el 2017 una comissió que té per finalitat fer el seguiment, l’anàlisi i el control del nivell de compliment per part de polítics i parlamentaris dels compromisos adquirits i de les polítiques científiques imprescindibles per al correcte desenvolupament de la ciència i la consecució dels seus objectius.

Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE)

Crue Universitats Espanyoles

Next »