Enric i. Canela


El web de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) diu que arran del nou Real Decret 43/2015, aprovat el passat febrer, i pel qual les universitats espanyoles poden organitzar els seus programes de grau amb una durada de 3 anys (180 ECTS), ha iniciat un procés de reflexió sobre l’impacte d’aquesta mesura en el sistema universitari català.

Com a punt de partida, s’ha fet un breu anàlisi de la durada dels estudis arreu d’Europa amb tres estudis de cas: Finlàndia, Portugal i Països Baixos.

Podeu trobar l’informe. M’ha semblat força valuós.

Enric I. Canela

Rebíem divendres un correu electrònic de Comissions Obreres que diu:

Aquesta setmana el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un “Acord de Govern” en el qual, entre d’altres coses, arriben a afirmar, “sense despentinar-se”, que el personal de la Generalitat, i de les universitats públiques catalanes: “un cop recuperades progressivament les condicions de treball i retributives que van ser objecte de mesures restrictives”

Aquesta afirmació no només és mentida, si no que a sobre, en el cas de retorn parcial de la paga extra retallada al 2012, aquest pagament tampoc és complet, a diferència del que han fet la resta d’Administracions Públiques (ajuntaments, diputacions, Comunitats Autònomes i l’Estat). Podeu veure més informació fent clic aquí.

Potser caldria que el Govern, fent ús de la transparència, expliqués amb claredat què pensa fer. Coincideixo amb el sindicat amb què hi ha coses que no es poden dir. Segurament el Govern no pensava en nosaltres, la gent de les universitats.

Poca cultura científica


Enric I. Canela

Ahir vaig tenir l’oportunitat de llegir el resum de la VII Enquesta sobre la percepció social de la Ciència que elabora La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. Es veu que en aquests darrers dos anys les coses han millorat. És recomanable mirar les poques gràfiques que té la presentació.

Una dada, que es manté, és que els científics estem entre els millors valorats, darrere dels metges i lleugerament per sobre dels professors. Els pitjors, no podia ser altrament, els polítics, que ja ho eren però han baixat, com els religiosos. Corrupció, de diferents maneres, però corrupció. No tothom, evidentment, però degraden la professió.

La ignorància de la població és massa gran encara. Dir que homes i dinosaures van conviure només es pot dir si has vist les pedres d’Ica al Perú.

Enric I. Canela

Avui a la Universitat de Barcelona hem tingut una alegria. L’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), un centre propi de la UB, ha estat guardonat amb una distinció d’Unitat d’Excel·lència María de Maeztu en la primera edició d’aquesta convocatòria del Ministeri d’Economia i Competitivitat, dirigida a reconèixer l’excel·lència en estructures organitzatives de recerca ubicades sobretot a les universitats.

Entre les sis unitats de recerca seleccionades en la nova modalitat María de Maeztu també hi ha el Barcelona Graduate School of Mathematics, impulsat, entre d’altres, per la Facultat de Matemàtiques de la UB a través de l’Institut de Matemàtica (IMUB).

Felicitats als companys de Física i Matemàtiques que ho han fet possible

Aquestes noves unitats María de Maeztu disposaran d’un finançament de 500.000 euros anuals durant quatre anys.

També, la Secretaria d’Estat d’R+D+i ha concedit dos noves acreditacions corresponents al Programa de Centres d’Excel·lència Severo Ochoa. Entre els centres escollits, hi ha l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), participat per la UB, situat al Parc Científic de Barcelona i dirigit pel catedràtic d’Electrònica de la UB Josep Samitier.

Felicitats als companys de l’IBEC i especialment al seu director, segur que no s’ha avorrit gens aquests mesos. Recordem que gràcies a ell hi ha en aquet moment el KIC InnoLife a casa nostra.

Les unitats Severo Ochoa disposaran d’un finançament de 1.000.000 euros anuals durant quatre anys.

Podeu veure la llista, curta, de guardonats.

Hem de destacar que una vegada més Catalunya ha obtingut els millors resultats ja que el departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC han assolit també la distinció d’Unitat d’Excel·lència María de Maeztu.

Els costos dels màsters


Enric I. Canela

Federico Morán que fins fa molt poc havia estat secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, cosa difícil d’entendre perquè és extremament intel·ligent, es presenta a rector de la Universitat Complutense de Madrid. De fet va deixar el seu càrrec per poder-se presentar.

Li fan una entrevista i diu coses francament encertades. Recomano la lectura. Diu que baixarà el preu dels màsters. Diu que la llei indica que els estudiants de màsters pagaran el 40% del cost. Diu que baixar el preu és molt fàcil, comptabilitat analítica. Diu que vol saber quant costa una hora de docència i que quan ho sàpiga baixaran els preus.

Aplaudiments, a veure si el deixen dir-ho. Jo ja he dit per activa i per passiva que es facin públics els costos, amb més o menys correcció els coneixen les universitats. Ja he dit prou.

Enric I. Canela

Acabo d’assabentar-me que Montserrat Gomendio, secretària d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, ens deixarà a final de maig. Marxa a ajudar Andreas Schleicher, director general d’Educació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Ella serà la directora general adjunta.

Podrem dir que és el final de la feina del Partit Popular en l’àmbit d’universitats. Al final la seva gestió ha estat brillant. Han estat incapaços de defensar la universitat. Han augmentat el preu de les matrícules, han tallat de soca-rel la carrera dels joves investigadors, han deixat una universitat envellida i sense professorat jove i no han estat capaços d’introduir cap reforma que la millori. S’han dedicat a fer coses contra la llengua catalana.

Estem tristos, només marxa ella, Wert continua.

Enric I. Canela

SINC diu que l’accés obert divideix a la comunitat científica. Explica que resulta difícil trobar arguments en contra de l’accés obert, el sistema on line que ha revolucionat el món editorial i que permet un accés immediat -sense barreres econòmiques ni tècniques i sense restriccions de copyright al contingut de les revistes científiques. Diu, després de fer algunes entrevistes, que, no obstant això, no tot són avantatges, i també és tema de controvèrsia en la comunitat científica. L’article està basat en l’anàlisi que fan diversos investigadors sobre els pros i els contres de l’accés obert’.

Destacable que la qualitat d’aquestes publicacions està sent qüestionada per una part de la comunitat científica, que considera que aquest nou model de negoci condueix a disminuir els estàndards de revisió per maximitzar els beneficis. Al costat més extrem, estan proliferant centenars de noves revistes i editorials d’accés obert, que transgredeixen tots els principis ètics i que han fet famosa la llista d’Beall, un registre amb les trucades revistes i editorials ‘depredadores’, elaborat i mantingut per un bibliotecari de la Universitat de Colorado, a Denver.

Crec que si tens un bon article tens una revista d’accés obert bona l’abast. Només cal mirar els paràmetres d’impacte i citacions. Publicar en accés obert és car.

La Universitat de Barcelona té oberta una convocatòria d’Ajuts per publicar en accés obert. Finança, proporcionalment al nombre d’autors que signen amb afiliació de la UB, un màxim de 2.000 euros.

Enric I. Canela

Quim Bosch publicava al bloc de Política Econòmica i Treball d’ERC l’article Universitats i recerca: què tenim?. El reproduïa al seu bloc Eureka.

Quinze línies d’una extraordinària senzillesa, que explica on som en el món de la universitat i la recerca. Diu, lamenta, que no tenim totes les eines per estar millor perquè no som un estat. Diu que tenim l’oportunitat de ser-ho. A veure si no ho espatllem.

Enric I. Canela

Fa un dies una investigadora de la UdL, Sònia Mas, concretament del Cercle de Lingüística Aplicada, explicava a la premsa que seria positiu que les universitats, tant d’origen com de destí, organitzessin uns tallers previs i durant l’estada per tal que els estudiants Erasmus treballessin i traguessin el màxim profit de les relacions interculturals amb què es troben i també de l’ús de l’anglès com a llengua franca.

El projecte que desenvolupa en la seva tesi doctoral segurament podria tenir un gran impacte si som capaços d’aplicar les conclusions, pressuposo que encertades.

Erasmus sembla més turisme que altra cosa. Podria servir també per aprendre, però l’experiència que tinc és que aprenen a anar pel món, però no ciència.

Trobo recomanable llegir l’entrevista – article.

Enric I. Canela

Estic sense poder fer gaire feina amb el PC perquè, no sé com, un d’aquest programes maliciosos que investiga que faig se m’ha ficat al sistema. Estic en pla desinfecció. Només em queda ficar el PC en un bany d’alcohol.

Dit això, he volgut fer referència al consell de govern d’avui. Un consell que hem hagut de celebrar a la Secretaria d’Universitats i Recerca per la protesta d’un grup d’estudiants a primera hora del matí a l’Edifici Històric de la UB. El Consell de Govern ha lamentat l’alteració del normal funcionament d’aquest òrgan de govern i ha condemnat l’ús de pràctiques antidemocràtiques, que no tenen res a veure amb els valors universitaris, per segon cop en menys d’una setmana. De fet hi havia uns pocs estudiants de la UB i altres que no sabem si eren estudiants o no. No crec que en conjunt fossin més de trenta persones en el moment de màxima concentració. Era la representació de tots els estudiants.

De totes formes al final hem fet la feina i hem aprovat, per vint-i-vuit vots a favor, dues abstencions i un vot en contra, la reforma d’estructures acadèmiques i d’organització administrativa, que dóna pas a deu estructures acadèmiques de centres i a una reducció del voltant del 50% dels 106 departaments que ara com ara té la Universitat, a més de la corresponent reforma administrativa i de gestió. L’acord arriba després d’un ampli procés participatiu de tota la comunitat universitària iniciat al juny del 2014 i debatut en tres claustres, i inclou les aportacions del grup de treball ―format per professors, PAS i estudiants— sorgit del darrer Claustre de la Universitat.

És la reforma possible en un context complicat. Hem d’avançar a petites passes i anar consolidants les coses. El nostre rector, Dídac Ramírez, d’extraordinària paciència, camina ferm i tranquil. Esperem que algunes reformes ens permetin millorar la gestió.

Next »