Enric I. Canela

Enric I. Canela

Tres articles d’Expansión recullen unes preguntes realitzades a la ministra Cristina Garmendia i les seves respostes.

• “Yo no creo en el café para todos en las ayudas públicas”
• “Recuperar la deducción a la I+D no es una prioridad”
• Cristina Garmendia: “La ciencia necesita un presupuesto estable”

Crec que se’n vol sortir com sigui. Empenta no li falta. Normalment diu el que pensa. En general m’agrada el que diu. Com està on està a vegades s’ho ha d’empassar. L’avantprojecte de la Llei de la Ciència segurament deu tenir d’això.

Enic I. Canela

Una notícia molt comentada és el nomenament de Josep Baselga com a nou director de la Divisió d’Oncologia i Hematologia de l’Hospital General de Massachusetts. Alhora serà també catedràtic de la Universitat de Harvard i, al mateix temps, mantindrà la direcció de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

• Intercambio, no fuga, de cerebros
• Baselga dirigirá el departamento de oncología del Hospital General de Massachusetts
• Garmendia califica de “muy buena noticia” la marcha de Baselga a EEUU porque “hará fluir las relaciones”en investigación
• La «buena noticia» de la marcha del oncólogo catalán Josep Baselga a Estados Unidos
• Una vida dedicada a la investigación
• Josep Baselga, nuevo director de la unidad de oncología del Hospital de Massachussets
• El doctor Josep Baselga dirigirá la división de oncología del Massachussets General Hospital
• Un español, nuevo director de Oncología y Hematología del Massachussets General Hospital

De fet la notícia per a la recerca catalana és pot considerar bona quan a reconeixement d’un català que treballa a Catalunya i fa recerca a Catalunya. També es pot considerar dolenta si es té en compte que la recerca catalana per un dels científics més reconeguts i actius.

Jo penso, però, que es bona. Si passa el que diuen, Baselga farà recerca aquí i allà, serà bo. La capacitat de recerca de Harvard és més alta, si això s’aporta a Catalunya, s’estableix una bona col·laboració, tots en sortirem guanyant.

Enric I. Canela

Llegia un article titulat “Los pensadores españoles más influyentes son catalanes” que ens ofereix la llista dels científics socials més influents elaborada pel Lauder Institute of Management & International Studies

La llista és:

1. Manuel Castells. Sociologia. Universitat Oberta de Catalunya/ University of Southern California.
2. Juan J. Linz. Sociologia i Ciència política. Yale.
3. Andreu Mas-Colell. Economia. Pompeu Fabra.
4. Jordi Galí. Economia. Pompeu Fabra
5. Vicente Navarro. Sociologia. Pompeu Fabra/ John Hopkins
6. Manuel Arellano. Economia. Centro de Estudios Monetarios y Financieros
7. Xavier Sala i Martín. Economia. Columbia
8. Juan J. Dolado. Economia. Carlos III
9. Xavier Vives. Economia. IESE
10. Mauro F. Guillén. Sociologia i Ciències empresarials. Wharton School, University of Pennsylvania

Les puntuacions concretes les podeu trobar a la nota de premsa original.

Enric I. Canela

Fa uns dies es publicaven les dades objectives. Ho vaig recollir a Aquesta és la convergència espanyola. Ara tenim opinions derivades de la reunió a Viena i Budapest de responsables dels països que han signat la Declaració de Bolonya.

Sembla que l’anàlisi de com va el procés de Convergència Europa de l’Ensenyament Superior o Pla de Bolonya demostra que hi ha alguns problemes. La premsa se n’ha fet ressò.

• El sistema universitario “Bolonia” es una experiencia única en el mundo
• Preocupación por la escasa inserción laboral de las carreras cortas de Bolonia
• Los responsables de “Bolonia” admiten fallos en la aplicación de las reformas
• Los gobiernos admiten fallos en la aplicación y explicación del plan Bolonia
• Los ministros admiten fallos en la reforma de Bolonia

Evidentment cada actor ho veu de diferent manera i cada país és diferent. La percepció de la qualitat depèn de l’expectativa.

Vist des d’aquí: manca de recursos, manca de convergència, manca d’informació, manca de preparació dels estudiants preuniversitaris.

Hi ha qui pensa que el grau no ofereix una bona ocupabilitat. Allà on estudiaven cinc anys i ara tres, evidentment s’aprenen menys coses. El tema és si per a moltes coses calen cinc anys. L’error es voler-ho fer tot igual però pitjor pensar que tot és igual. No cito exemples per evitar que algú es molesti.

Enric I. Canela

Confesso que no m’aclareixo. Jo escrivia ahir L’informe de la Llei de la Ciència al Consell de Ministres i comentava que només s’ha informat per`+o que no s’ha aprovat l’avantprojecte de llei. Llegeixo que si, que ho va fer sense aconseguir el consens dels agents socials i dels investigadors al qual s’havia compromès al desembre. Més encara, que inicia el tràmit parlamentari.

A la referència del Consell de Ministres no ho deia. He buscat al web del govern espanyol i hi diu: El Consell de Ministres ha analitzat un informe sobre l’Avantprojecte de Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. La futura norma consolidarà a Espanya entre els països amb major producció científica del món i contribuirà a construir un nou sistema productiu i una economia sostenible a llarg termini.

A mi em sembla que si s’hagués aprovat ho diria explícitament. De fet en aquest casso hi diu concretament: Es remet a les Corts Generals el projecte de Llei… Ja ens assabentarem, però jo opino que no.

Enric I. Canela

Fa dies escrivia S’han gastat els diners pressupostats per a recerca? Arran d’una notícia que deia que gairebé una quarta part dels 7.076 milions d’euros que el Ministeri de Ciència i Innovació tenia assignats per al 2009 es va quedar sense gastar.

Jo opinava que probablement devia ser la partida de crèdits. La ministra Garmendia ha confirmat el que jo imaginava. Ha declarat que la partida de subvencions s’ha executat pràcticament (al 100% exacte és impossible). Com és lògic, així ho diu, els préstecs depenen de la demanda.

Enric I. Canela

Avui la ministra de Ciència I Innovació ha presentat al Consell de Ministres l’avantprojecte de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. No havia entès que la cosa aniria així. Jo vaig interpretar que el Consell de Ministres aprovaria el projecte de llei i entraria al Congrés. La premsa també. Per què nop s’ha aprovat? Estava previst? Veurem quin termini ens donen ara.

Per la seva banda, els sindicats mostren la seva preocupació i total oposició a la creació d’un nou contracte per a investigadors, qualificat de caràcter indefinit, però que pot ser resolt als tres o cinc anys, afegint noves causes d’acomiadament a les existents. CC OO i UGT recorden que la llei no ha d’afectar només als investigadors sinó al conjunt del sistema, assegurant una carrera professional a mig i llarg termini per a científics, personal tècnic, de suport i de gestió. A més, demanen que la llei compti amb el major consens en la seva elaboració i amb la participació efectiva i activa dels agents socials en el seu desenvolupament, amb la presència en els òrgans que es creïn de control i seguiment de la Llei.

Reprodueixo l’informe:

INFORME SOBRE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE LA CIÈNCIA, LA TECNOLOGIA I LA INNOVACIÓ
El Consell de Ministres ha rebut un informe de la ministra de Ciència i Innovació sobre l’Avantprojecte de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. La nova norma pretén consolidar a Espanya entre els països amb major producció científica del món (Espanya és la novena potència mundial en aquest àmbit) i millorar la capacitat de convertir aquesta ciència en innovació, el que és clau per a una economia sostenible basada en el coneixement .

La futura Llei, al costat de la Llei d’Economia Sostenible, serà part dels fonaments sobre els quals construir un nou sistema productiu i estable a llarg termini. Donarà resposta als canvis que s’han produït a Espanya des de 1986, any en què es va aprovar la Llei que fins ara regula el sistema d’R+D a Espanya. L’aparició de les comunitats autònomes, amb els seus propis sistemes de R + D + i, la multiplicació del nombre d’investigadors i dels recursos que es dediquen a la recerca (només en els últims cinc anys s’han triplicat aquests recursos) i la integració en l’espai europeu fan imprescindible una nova regulació.

Principals reptes
La norma respon així a tres grans reptes:

1. El disseny d’una carrera científica, basada en mèrits, estable i previsible que permeti retenir i atreure talent científic.
2. La necessitat d’un sistema d’R+D més eficient i eficaç
3. El canvi de model productiu: el desenvolupament d’una veritable Societat del Coneixement i l’impuls d’una economia més sostenible.

Per respondre al primer repte s’oferirà un contracte temporal des de la fase formativa prèvia al doctorat (s’eliminen les beques del sistema públic d’R+D), amb tots els drets. A més, es crea un procediment d’accés a l’ocupació pública per oferir més estabilitat a la carrera dels investigadors.

Per respondre al segon repte es crea l’Agència Espanyola de Recerca, que realitzarà una gestió més àgil, flexible, estable i eficient, preservant els principis d’avaluació i transparència, i amb els deguts controls de gestió.

Per respondre al tercer repte, es reforçaran les connexions entre el sistema públic de ciència i tecnologia i el teixit empresarial. Es recull la singularitat de la Jove Empresa Innovadora i es crea l’Estratègia Estatal d’Innovació, entre altres mesures. A més, s’estimula l’activitat innovadora a través de l’impuls de la compra pública innovadora, la cooperació territorial i la internacionalització de l’activitat innovadora, i es fomenta la cooperació público-privada.

Coordinació amb comunitats autònomes
La Llei defineix, finalment, un model de governança que inclou instruments de coordinació amb les comunitats autònomes a través de l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia, i del Consell de Política Científica i Tecnològica.

Finalment, la norma inclou aspectes avantguardistes, com la perspectiva de gènere, la cooperació al desenvolupament, la divulgació a la societat del coneixement científic i la introducció de la dimensió ètica.

Enric I. Canela

La reunió de primavera del consell de l’European University Association (EUA) se celebrarà a la Universitat de Sevilla els propers 25 i 26 de març.

En total, els organitzadors preveuen que acudeixin a la reunió unes 150 persones entre rectors, vicerectors i secretaris generals dels centres de més de 40 països.

Durant aquesta reunió es pretén abordar el tema dels estudis de doctorat. En un primer moment, els pares del Pla Bolonya van ser partidaris de la convergència dels plans de doctorat amb els màsters oficials de les universitats. L’objectiu d’aquesta identificació era que els nous doctors no sortissin formats només per a la recerca i la docència universitària, sinó també per al mercat laboral. Tanmateix, aquesta tendència ha canviat en els últims temps i ja hi ha moltes veus que apunten a la necessitat que, independentment dels màsters, és necessari crear unes “escoles de doctorat” que posin l’accent en la recerca i la docència. El debat està servit i la capital andalusa serà l’escenari en què tindrà lloc.

Aquest és un problema greu. El doctorat ha quedat una mica pitjor que abans i molts màsters no són més que cursos de doctorat. Cal realment una reflexió a fons. No sé si de la EUA, però si de cada universitat nostra. Al final ho poden fer com vulguin. Hi ha un interès en captar clients i no es fan les coses bé. A vegades per simple ignorància nostra.

Enric I. Canela

El Secretari General d’Innovació (2 i 3), Juan Tomás Hernani, i el director general de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament empresarial, Arturo Azcorra, han presentat el Pla INNOVACCION 2010, on es recullen les línies estratègiques i les accions concretes del Ministeri de Ciència i Innovació per al foment de la innovació i contribució al canvi de model productiu. El Pla INNOVACCION és una de les accions de desenvolupament de l’Estratègia Estatal d’Innovació, la E2i, un dels elements claus impulsats pel Ministeri de Ciència i Innovació, per contribuir a la consecució de l’objectiu fixat pel Govern de transformar l’actual model productiu en una economia sostenible.

Amb 2.600 milions d’euros, el Pla INNOVACCION generarà més de 93.000 llocs de treball qualificats i més de 3.900 noves empreses innovadores.

El pla pretén mobilitzar 5.000 milions d’euros d’inversió privada en R+D+i i retornar prop de 700 milions de la Unió Europea, a través del Fons de Desenvolupament Regional (FEDER) o dins del Programa Operatiu Fons Tecnològic, entre d’altres.

El Pla Innovació 2010 s’estructura en set convocatòries competitives, quatre accions finançades i tres iniciatives de caràcter no financer.

Les set convocatòries, que sortiran de la Direcció General de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial, tenen com a objectiu la cooperació territorial a través de les infraestructures (INNOPLANTA), l’augment dels retorns europeus (INNOEUROPA) i el foment de les organitzacions de transferència tecnològica (INNCIDE).

A més, es buscarà la col·laboració público-privada per a la creació de plataformes o centres tecnològics (INNFLUYE i INNPACTO), l’excel·lència en ciència i innovació a les universitats (INNOCAMPUS) i la incorporació de personal qualificat i estable (INNCORPORA).

La E2i es marca com a objectiu fins al 2015 la necessitat de mobilitzar al voltant de 6.000 milions d’euros d’inversió privada (equivalents al 1,9% del PIB) i duplicar el nombre d’empreses que fan innovació, incorporant 40.000 més, a més d’augmentar el nombre de llocs de treball qualificats.

Enric I. Canela

Avui hem tingut una notícia important en l’àmbit de la ciència i la recerca. La Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha presentat dos informes:

• Análisis COSCE sobre recursos I+D+i en PGE 2010
• Informe COSCE sobre la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación

En la seva presentació han dit que la proposta de llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació no planteja els veritables problemes de la ciència espanyola i posposa qüestions bàsiques com la creació de l’Agència Estatal d’Investigació. Pel que fa a les dotacions per a recerca, l’anàlisi dels recursos destinats a la R + D + i en els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010 mostra que aquests cauen a xifres similars a les de l’any 2007.

La nota de premsa que han donat és prou explícita. M’he mirat sense aprofundir excessivament l’informe del pressupost per al 2010, molt ben fet, i les coses són bastant com imaginàvem sense disposar de les dades detallades del pressupost.

He pogut llegir alguns comentaris de premsa:

• Sociedades Científicas dicen que la Ley de Ciencia “no aporta” competitividad
• El duro varapalo de los científicos al proyecto de ley de la Ciencia pone en duda su futuro
• Las sociedades científicas rechazan el borrador de ley de la ciencia
• Treinta mil investigadores rechazan la ley de ciencia por ampliar un modelo ineficaz

Evidentment fan referència a la nota de premsa i a les declaracions de la COSCE.