Enric I. Canela

Enric I. Canela

La Comissió Sectorial de R+D de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles ha emès un dur comunicat criticant la gestió del govern espanyol que reprodueixo íntegrament i que, naturalment, comparteixo absolutament.

Asfíxia de l’R+D a Espanya

“La ciència pot contribuir a trobar respostes per sortir de la crisi si es manté l’esforç inversor en generació de coneixement i innovació”, (segons 5 científics guardonats amb medalles Field, 48 amb Premis Nobel i 130.000 ciutadans).

En aquesta mateixa línia, des de la Comissió Sectorial de R+D de la CRUE, portem temps reivindicant que la inversió en recerca no ha de seguir cicles econòmics.

Totes les nostres veus s’han unit cridant als governants a canviar les polítiques d’estrangulament de la R+D del nostre país. Desafortunadament constatem, en analitzar els pressupostos de 2013, que la partida destinada a finançar l’R+D continua aprimant-se (7,22% respecte a 2012), situant-nos en nivells de finançament del 2005. Tot això mentre observem que el Ministeri d’Hisenda dóna una volta de rosca més al sistema d’R+D, amb retards incomprensibles en el pagament dels mateixos, amb la cancel·lació de subvencions ja concedides, al·legant, impròpiament, l’incompliment dels objectius de contenció del dèficit de les CCAA, amb demores en la publicació de la convocatòria de projectes corresponent a 2013 i amb la imposició de mesures per a la contractació que estan destrossant la carrera dels investigadors joves, que tants esforços i fons públics ens ha costat.

Lamentem i reprovem la descoordinació interministerial i la descoordinació entre el govern i les comunitats autònomes en la gestió de la R+D+I estatal. Particularment, greus són els retards injustificables en la publicació de convocatòries de contractació d’investigadors (programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, Torres Quevedo …) i l’alarmant reducció en els programes pre-doctorals. La prosperitat del sistema de ciència i tecnologia del nostre país depèn, fonamentalment, dels joves investigadors. Persones que, davant la falta d’oportunitats i valoració, abandonen la seva carrera o el seu país. Resulta difícil captar talent sense ser capaços de retenir.

En aquest panorama desolador, la incomprensible complexitat dels processos de justificació dels projectes de recerca, per part de les entitats públiques finançadores i per la necessitat no abordada de modificació de la llei de subvencions per adaptar-la al sistema nacional d’R+D+I, distreuen als investigadors de la seva tasca, obligant-los a intervenir en auditories i recursos que, addicionalment, estan col·lapsant els sistemes administratius de gestió de la recerca i els serveis jurídics de les universitats espanyoles. Tot això redunda en una disminució en l’eficiència del sistema nacional d’R+D+I, tristament basat en la desconfiança.

Desconfiança que està a la base de l’escàs paper que es concedeix a la universitat, malgrat ser on es genera la major part de la recerca al nostre país. Desconfiança i falta de finançament que difícilment casen amb la proliferació de comissions i nous rànquings, en què, “a canvi de res”, pretenen que les universitats espanyoles apareguem “per fi”, entre les 100 primeres del món.

Amb rotunditat afirmem que les universitats estem en la millor disposició per assumir, amb responsabilitat, les necessàries reformes que facin més competitiu i eficient el sistema universitari, i més sòlida i especialitzada la transmissió i generació del coneixement. Per a això és necessari que el govern prioritzi i s’estabilitzi la inversió en educació i R+D+I, dotant-la de flexibilitat i desvinculant de la situació econòmica del moment. És essencial. El país difícilment pot resistir molt temps si no es rescata amb urgència al sistema d’R+D+I i a l’ensenyament superior, sens dubte els dos pilars sobre els quals s’ha de recolzar el nostre futur.

Enric I. Canela

Avui el rector de la UB, Dídac Ramírez, es refereix al bon paper de la UB en els darrers rànquings publicats. Un bon paper dins de l’estat espanyol i molt digne en el conjunt mundial. M’hi referia a Malgrat la crisi encara resistim.

Com bé diu el rector, estar en bona posició en un rànquing es pot deure a moltes circumstàncies, estar-ho en tots vol dir alguna cosa. En general la universitat catalana ho fa bastant bé. Cal tenir present que ho fem amb menys diners que aquells que estan per sobre nostre i unes lleis que només serveixen per fer les coses difícils. Si comptéssim els resultats per euro invertit seríem líders. No és un consol perquè al final el país no pot obtenir els resultats que li caldrien.

Enric I. Canela

Fa uns dies va ser la Xarxa Vives (veure Les universitats contra el LAPAO), ara és el Consell Interuniversitari de Catalunya

Comunicat de la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre l’aprovació, per part del Parlament aragonès, de la Llei de llengües en què s’utilitza l’expressió Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO) i Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Prepirinenca i Pirinenca (LAPAPYP) per referir-se al català i l’aragonès, respectivament.

La Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), reunida el dimarts 14 de maig amb la presència de representants de totes les universitats catalanes (tant públiques com privades) i presidida per la rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, ha aprovat el comunicat següent:

— En relació amb la recent Llei de llengües de la comunitat aragonesa, la Comissió vol expressar la seva perplexitat sobre la introducció de noves denominacions per referir-se a llengües de llarga història i tradició.

— La Comissió també lamenta que el rigor científic quedi desplaçat per plantejaments ideològics.

Cal recordar que el Parlament aragonès va aprovar la setmana passada la Llei de llengües en què s’utilitza l’expressió Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO) i Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Prepirinenca i Pirinenca (LAPAPYP) per referir-se al català i l’aragonès, respectivament.

Enric I. Canela

Ahir escrivia Manca de civisme a la UAB. Avui llegeixo:

Avui, 15 de maig, el Rectorat continua bloquejat i s’ha produït un augment de les accions violentes al campus per part d’un grup d’estudiants que ha cremat contenidors i ha tallat l’eix central durant uns minuts. Han atacat també les oficines bancàries del campus tot destrossant vidres i caixers automàtics, a més de realitzar noves pintades. D’altra banda, hi ha indicis que s’estan produint destrosses a l’interior del Rectorat.

I també:

Avui, 15 de maig, s’ha organitzat una concentració espontània i pacífica de membres de la comunitat universitària a la porta del Rectorat, per tal de rebutjar el bloqueig i demanar que marxi el grup d’estudiants que bloqueja l’edifici des del 17 d’abril passat. A la concentració s’ha llegit un manifest titulat “Fora els grups d’ocupació del Rectorat de l’Autònoma” adreçat al grup d’estudiants que “des de fa massa dies, ha bloquejat el Rectorat de la UAB, impedeix el funcionament institucional i acadèmic de la nostra universitat, vulnera els nostres drets i exerceix la coacció i la violència”.

Els suposats estudiants es deuen haver fet un fart de riure. Això no té solucions dialogades. Ho sap tothom. Com també sap tothom, ells també, que no aconseguiran res de la UAB. Els objectius són uns altres, això és molt vell.

Si voleu signar demanant-los que marxin, ja sabeu, aquí. Tindrà el mateix èxit que si Artur Mas li demana al president d’Extremadura que no digui bajanades.

Ara he vist que Xavier Villalba al seu bloc també demana que signeu: Fora els grups d’ocupació del Rectorat de l’Autònoma.

Enric I. Canela

L’altre dia escrivia Manca d’acord a la UPC per revisar l’acord pressupostari amb la Generalitat i El meu error en la valoració d’una notícia sobre la UPC referint-me al darrer Consell de Govern de la UPC que intentava demanar una negociació nova amb la Generalitat per modificar l’acord d’intervenció.

La UPC explica que el Consell de Govern, reunit en sessió extraordinària el 10 de maig, va aprovar per consens un text presentat a iniciativa del rector i que ha estat perfilat ara per la Comissió Permanent d’aquest òrgan de govern, tal i com es va acordar durant la reunió del Consell.

L’acord perfilat diu:

El Consell de Govern de la Universitat Politècnica de Catalunya, reunit en sessió extraordinària el dia 10 de maig de 2013,

ACORDA:

Demanar a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya que obri un procés d’adequació del finançament de la UPC que tingui en compte les característiques especials de l’activitat, l’experimentalitat i la territorialitat, de forma que permeti la revisió de l’Acord per al compliment de l’equilibri i la sostenibilitat financera.
Aquest procés s’hauria d’iniciar en un termini màxim de dues setmanes a partir de la data d’aquest acord.

Està molt bé si serveix, però em temo que si el que volen és “un procés d’adequació del finançament”, cosa que vol dir revisar el model, totes les universitats demanarem el mateix. Si el que volen és una moratòria en el dèficit se’n poden sortir, però amb el canvi de model no.

Enric I. Canela

Núria Martí Gutiérrez, llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de València, es va especialitzar en reproducció assistida a l’hospital La Fe de València abans d’iniciar la seva tesi doctoral al Centre d’Investigació Príncep Felip. La investigadora ha El 2011, quan van començar a circular rumors d’un ERO en aquest centre, va decidir buscar alternatives i va sol·licitar una plaça en el laboratori de ciències reproductives de la Universitat de Salut i Ciència d’Oregon.

Ara investigadors d’aquesta universitat i del Centre Nacional d’Investigació de Primats, en el grup on treballa, han aconseguit per primera vegada cèl·lules mare per a fins terapèutics a partir de la clonació d’embrions humans (podeu ampliar la notícia a l’enllaç).

Aquesta investigadora ha tingut sort. Ha d’estar agraïda a la catastròfica política espanyola de recerca. Igual ara Mariano Rajoy diu que Espanya ha contribuït al descobriment, són així. Formen científics i després que vagin a fer rendir la inversió fora. Crec que això ho explica en un màster Cristóbal Montoro, que ja sabeu que és catedràtic d’Hisenda Pública.

Enric I. Canela

Llegia a Materia un bon article – denúncia del que reprodueixo una part substancial. Diu així:

El dilluns 6 de maig, Martínez Santos va rebre una carta del Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern de Mariano Rajoy. En ella, el departament de Luis de Guindos li comunicava que li denegaven una beca Ramón i Cajal, un programa llançat per recuperar cervells a l’estranger i que ha patit retallades. En l’informe adjunt, dues pàgines amb la capçalera del Ministeri, s’explicava que el rebuig es devia al fet que “el sol · licitant ha aconseguit en el seu camp un nivell de rellevància internacional mica menor que el d’investigadors d’edats similars a la seva”. I tancava: “No ha demostrat encara clarament capacitat de lideratge científic”.

El mateix dia, en una carambola que simbolitza l’estat de la ciència a Espanya, la Societat Europea de Física nomenava Martínez Sants com a millor jove físic de partícules de l’any. Amb prou feines unes hores de diferència, Espanya ho rebutjava per ser suposadament mediocre i Europa li premiava per ser el millor.

Jutgeu vosaltres mateixos.

Enric I. Canela

El rector de la UB, Dídac Ramírez ha dedicat part del seu temps a escriure Les bases del futur. M’agrada que s’hagi referit a l’acte de lliurament dels premis extraordinaris de doctorat i del Claustre de Doctors. Jo hi vaig dedicar L’acte de lliurament dels premis extraordinaris de doctorat i del XVI Premi Claustre de Doctors de la UB i La conferència de Josep Maria Guilemany.

Acaba el seu escrit tot dient: Tenint en compte les restriccions existents avui en dia, ara més que mai hem de continuar reforçant l’aposta per una política científica de qualitat, que ha convertit la UB en un centre present als rànquings internacionals més rellevants en posicions molt destacades, on apareixem, en alguns d’ells, entre les 100 primeres universitats del món. Veient la nova generació de doctors i doctores, crec que el camí de l’excel·lència està assegurat.

Enric I. Canela

La UAB ens explica la manca de democràcia i la manca de civisme que hi ha al seu campus. Fa aquest comunicat.

Avui, 14 de maig, els accessos al Rectorat han tornat a ser bloquejats -aquest cop, amb barricades i cadenes- pels membres de la CAF que l’ocupen des del 17 d’abril passat i que s’han tancat al seu interior. Aquest grup d’estudiants ha interromput una vegada més l’activitat laboral i institucional d’una bona part de la comunitat universitària. A més, s’han produït diverses destrosses, com el trencament dels rellotges de fitxatge. Aquesta acció s’ha produït després que membres de l’Equip de Govern hagin mantingut, al llarg de l’última setmana, reunions amb representants d’aquest col·lectiu. El Rectorat va ser desbloquejat el 7 de maig passat i, amb la tornada a la normalitat, es va establir, en una primera trobada, un calendari de reunions que es va seguir fins ahir amb normalitat.

A les tres trobades celebrades des d’aleshores (els dies 7, 8 i 13 de maig), s’ha tractat la concreció de les mocions aprovades pel Claustre del 21 de març passat i altres demandes d’aquest grup d’estudiants. Pel que fa a les mocions del Claustre, l’Equip de Govern ha manifestat que s’han aplicat o traslladat a les comissions competents seguint els procediments regulars amb total normalitat. A la darrera reunió, celebrada ahir, 13 de maig, no es va donar per tancat el diàleg. No obstant, sorprenentment, les més de 500 persones que treballen al Rectorat no han pogut accedir-hi aquest matí.

Avui, l’Equip de Govern ha reunit el personal del Rectorat per informar sobre la situació. L’Equip ha traslladat el següent:

• reafirma el seu compromís amb els procediments democràtics i amb els òrgans legítimament elegits per la comunitat universitària;
  
• expressa que no s’entén la mesura presa aquest matí pel col·lectiu de membres de la CAF atès que el diàleg no s’havia donat per trencat;
  
• reitera que no es poden acceptar les coaccions ni les accions violentes contra els òrgans democràtics i la comunitat universitària.
  

Diu el comunicat que no s’entén la mesura presa pels membres del CAF. Jo diria que sí s’entén. Els estudiants justifiquen la protesta davant el que consideren un incompliment per part de l’equip directiu de les mocions aprovades pel claustre de la UAB el mes de març. Es tracta de punts relacionats amb l’augment de taxes, el sistema electoral de la UAB, així com altres detalls sobre el funcionament de l’activitat universitària. Segurament si tothom assistís al claustre no s’aprovarien coses que no es poden complir.

Enric I. Canela

Fa just un any vaig publicar Rànquing de sistemes universitaris. Deia aleshores que U21 Rankings of National Higher Education Systems és un rànquing que classifica els diferents sistemes universitaris del món ponderant recursos (25%), entorn (25 %), connectivitat (10 %) i productivitat (40 %). Aleshores Espanya estava en el lloc 24è, darrere de Portugal

Enguany Universitas 21 ha canviat el mètode i classifica ponderant recursos (25%), entorn (20 %), connectivitat (15 %) i productivitat (40 %). La situació d’Espanya és recursos (20è lloc), entorn (35è lloc), connectivitat (17è lloc) i productivitat (23è lloc). Atès el canvi de ponderació, Espanya millora i se situa en el lloc 20è., ja que està molt millor en connectivitat que en entorn.

Hi ha una millora, però no sembla que tingui a veure amb res més que amb el canvi de mètode.