Enric I. Canela

Durant el més de juliol vaig fer unes entrades a MésEconomia per tractar el tema del colesterol i evidenciar alguns falsos mites.

El primer fou L’incomprès colesterol (I) on comentava que és el colesterol, per a què el fem servir i com circula per l’organisme. Al final deia: Ens podríem preguntar si tenir massa colesterol circulant és culpa de menjar-ne massa o de fabricar-ne en excés. També ens podríem preguntar si el colesterol és realment dolent per a la nostra salut. És per això que cal preguntar-nos: Què és el que realment ens col·loca en situació de risc cardiovascular?

El segon va ser Els triglicèrids viatgers (II) on explicava que segons les dades que disposem, concloents, el problema no és el colesterol, són partícules petites i denses que el transporten i que només es formen si prenem massa triglicèrids. No només això, s’ha d’oxidar i per oxidar-se hem de tenir al cos àcids grassos poliinsaturats, d’aquells que porten alguns olis, com el de soia. Acabava: Si us han diagnosticat que podríeu tenir problemes per culpa del colesterol, abans de prendre estatines i altres “remeis”, doneu una oportunitat al vostre cos amb una bona dieta. Potser us estalviareu una medicació amb molts efectes secundaris.

El darrer és Torpedes contra el colesterol (III) on faig una breu incursió en la formació dels ateromes i explico alguna cosa de les espècies reactives. Alguns comentaris sobre l’auxili mèdic: les estatines, al meu parer innecessàries en molts casos, però com que no sóc metge, no hem feu cas. Finalitzo l’article i la sèrie dient: Com que la satisfacció és imprescindible per gaudir d’una bona salut, és bo recordar que tots els estudis científics indiquen que menjar aliments amb colesterol o greixos saturats, tot amb moderació, no cal abusar-ne, no afectarà la nostra salut.

El conjunt una mica llarg, però resumir-ho podria haver-ho fem més complex de lectura.

Enric I. Canela

El 8 de juliol, fa ja gairebé un més, L’Econòmic em va publicar l’article mensual (tret de l’agost). Aquesta vegada era: Millorem l’accés a la universitat.

Aquest és un tema que m’amoïna, i molt. No acabo de comprendre perquè, tenint totes les competències, no separem d’una vegada la prova de suficiència que donaria el títol de Batxillerat, la culminació de la secundària, i l’accés a la universitat, a la titulació completa. És cert que hi ha ponderacions, però discrepo completament que s’obviïn proves i valoracions que tinguin més en compte coneixements i capacitats específiques.

Enric I. Canela

Dilluns MesEconomia em va publicar l’article El sucre mata de nit. A l’article comento alguns aspectes dels ritmes circadiaris que ordenen el nostre comportament i de com no viure d’acord amb aquests ritmes ens pot afectar la salut.

Molta gent té sobrepès per no seguir els ritmes que ens marca la natura.

Acabo amb el següent paràgraf:

Així que millor no menjar a la nit? Fals, menjar una mica va bé perquè si s’ha menjat al vespre, no massa tard, el metabolisme funciona millor al matí i es gasten més calories. Què vol dir menjar poc? Una truita a la francesa d’un ou gros 2 hores abans d’anar al llit, que ens aportarà unes 130 kcal. Ho recomano perquè la truita té un magnífic efecte saciant, predomina el greix i pràcticament no té hidrats de carboni. La despesa energètica per ser digerida és baixa i això a la nit és favorable.

Als que es volen aprimar


Enric I. Canela

El 25 de juny passat vam publicar-me a Més Economia l’article A la recerca del pes perdut.

Mai no m’agrada recomanar-me però si algú pensa aprimar-se potser l’interessi.

Us reprodueixo un paràgraf i si voleu ja hi anireu.

Diu així:

El canvi a més pes, el canvi del regulador, el fem sense adonar-nos. Si volem tornar a la posició anterior, haurem de fer un gran esforç. Això significa que si una persona s’ha engreixat 10 kg li serà molt costós tornar a perdre aquests pes. Requerirà que faci un gran esforç per poder perdre tot el que s’ha engreixat. La dificultat radica en què el cervell està completament amatent i intentarà, de forma contínua -perquè té memòria-, recuperar immediatament els kg que perd per tal d’aconseguir el pes anterior.

Enric I. Canela

Avui Francesc Xavier Grau Vidal ha estat nomenat secretari d’Universitats i Recerca. Arcadi Navarro deixa el càrrec.

Felicitats al nou secretari d’Universitats i Recerca i agraïments a l’Arcadi que ha mantingut el territori en un moment ben complicat. Tornarà a fer el que li agrada. El Xavier Grau és ben conegut per la feina que ha fet tots aquests anys. M’alegra que qui substitueix a l’Arcadi sigui una persona amb els seus coneixements, amant de les dades objectives. Ell amb el Josep Maria Vilalta va impulsar els document d’indicador que cada any fa l’ACUP.

Diu el document d’Acords de Govern d’avui:

Francesc Xavier Grau Vidal, nou secretari d’Universitats i Recerca

Nascut a Lleida l’any 1958.

És doctor per la Universitat de Barcelona (1986) i catedràtic de Mecànica de Fluids de la Universitat Rovira i Virgili.

Fins ara, dirigia la Càtedra URV “Universitat i Regió del Coneixement”, creada per la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona per fomentar el desenvolupament del sud de Catalunya com a regió del coneixement. Així mateix era vicepresident 1r de la Xarxa Vives d’Universitats i vicepresident adjunt de la Xarxa Vives, a més d’exercir la presidència de la Fundació Estela per a la Discapacitat.

Ha treballat com a investigador a l’Institut de Mecànica de Fluids de Tolosa, al Centre per a la Investigació de la Turbulència de NASA a Ames i al Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat de Stanford. La seva investigació s’ha centrat en la física, la modelització matemàtica i el control de la transferència de calor, la matèria i la quantitat de moviment en equipaments i fluxos industrials i també en el medi ambient. A més de ser actiu en la recerca bàsica del seu àmbit (és autor de més de 100 articles i comunicacions científiques i ha dirigit 12 tesis doctorals), té una experiència de més de 30 anys en recerca aplicada i projectes amb la indústria.

També ha participat activament en l’establiment de programes de formació sobre temes científics, adreçats al públic en general i particularment als nens i als joves. Ha estat implicat en les relacions entre universitat i societat i entre indústria i societat, com a coordinador del Panell Públic Assessor de Dow a Tarragona.

Va ser rector de la Universitat Rovira i Virgili entre 2006 i 2014, període en el qual va liderar el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud. Ha estat vocal de la Comissió Permanent i vicepresident primer de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i president de la Comissió de Relacions Internacionals del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Entre 2014 i 2016 ha estat director acadèmic de la Global University Network for Innovation (GUNi), una xarxa creada per acord entre la UNESCO, la Universitat de les Nacions Unides i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques per enfortir el paper de l’educació superior a la societat.

Enric I. Canela

El CSI·F segueix denunciant les retallades en les condicions laborals i salarials que el professorat Associat porta patint durant els darrers anys.

Aquestes retallades inclouen entre d’altres, el fet de no cobrar durant els mesos d’estiu, com succeeix a la Universidad Autònoma de Madrid o bé la reducció de la jornada al mínim de 3+3 durant els mesos de juny, juliol i agost, independentment de la jornada de la que hagin disposat durant tot el curs, a la Universidad de Alcalà.

Degut a aquestes reduccions, alguns departaments amb més d’un 60% de professorat associat en plantilla, tenen greus problemes per afrontar el tancament d’actes, la presentació de TFG i TFM o complir amb les tasques de gestió administrativa.

El perjudici als docents és evident i posa de manifest la necessitat de regular mitjançant un Estatut del PDI la figura del professor Associat on estigui inclòs el dret al sou íntegre durant l’estiu.

Tot i que el règim jurídic no és idèntic, des de el CSI·F s’estudia la possibilitat de presentar demandes en base a una recent sentència del Tribunal Suprem que ha considerat il·legal el cessament de professorat interí de l’ensenyament no universitari durant els mesos de juliol i agost i la seva posterior contractació al setembre.

També volem informar de la publicació dels llocs clau del nou Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades

Angeles Heras Caballero anomenada Secretaria de Estado de Universidades, Investigación, Desarrollo e Innovación és Catedràtica de Química Física de la Universidad Complutense y fundadora de l’empresa Innovaciones Físicas y Químicas Sostenibles (InFiQus).

Pablo Martín González nombrado Subsecretario de Ciencia, Innovación y Universidades és Llicenciat en Dret i membre del Cuerpo Superior de Administradores Civiles del Estado.

Salutacions cordials

Secció Sindical CSI·F UB

Enric I. Canela

Ahir la sectorial d’Universitats i Recerca de l’ANC va publicar l’editorial D’oportunitats perdudes que es podrien reconduir.

Només reprodueixo un paràgraf:

Amb un Govern tot just creat s’ha perdut una nova oportunitat: la de tenir una conselleria de Ciència. O de Coneixement, en qualsevol de les formes utilitzades cada cop més tant per governs regionals (sota concepte europeu de regió) com estatals. Ja sigui de Ciència, Tecnologia i Arts, com a Baden-Württemberg, sòcia de Catalunya a la xarxa dels 4 Motors d’Europa i referent en recerca i innovació, o de Ciència, Innovació i Universitats, com el flamant ministeri de l’Estat espanyol, o de Coneixement, Recerca i Universitat com a Andalusia.

Afegeixo que el govern de l’Estat espanyol mostra molta més sensibilitat que el català.

Aquest editorial recull el sentiment de la gran majoria de la comunitat d’universitats i recerca. Suposo que el president Torra pot, quan ho consideri oportú, solucionar el que considerem una errada.

El màxim suport al Govern en moments tan crítics i difícils, però no faríem cap bé al país si no féssim notar, amb respecte i suport a la seva acció, tot allò que considerem ha de ser solucionat.

Enric I. Canela

Llegiu la Declaració de l’ACUP en defensa dels valors cívics i democràtics de l’11 de juny de 2018

Les universitats públiques catalanes compartim una tradició de pensament crític, de cultura de la llibertat i de pluralisme, i un compromís envers els valors cívics i socials propis d’una societat democràtica. En coherència amb aquests principis, l’ACUP ha mostrat, en els darrers temps i de manera reiterada, la seva preocupació davant la degradació de drets i llibertats, i el seu rebuig a les declaracions, amenaces i accions contràries a la convivència i a la resolució dialogada i acordada de conflictes i diferències.

Actituds intolerants, com les disputes sobre l’exhibició de símbols, la persecució penal d’actuacions emparades en els drets civils bàsics o l’obstrucció del debat i la llibertat d’expressió en l’espai universitari, ens obliguen a aixecar novament la veu contra conductes que només cerquen enquistar els problemes. Paral·lelament, volem acompanyar aquesta denúncia amb propostes que afavoreixin l’apropament de posicions.

En aquest sentit, la constitució dels nous governs català i espanyol ha obert l’esperança d’un canvi. A l’espera del desplegament de polítiques i actuacions concretes, decisions sectorials com la creació d’un Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, tants cops reclamat (a l’Estat, però també a Catalunya), o la voluntat de la consellera d’Empresa i Coneixement d’iniciar el seu mandat reunint-se amb les rectores i rectors de les universitats catalanes, són senyals en la bona direcció. Sense menystenir el poder i el significat dels gestos, desitgem que aquest capteniment s’estengui ara a tota l’actuació governamental en el seu conjunt.

En paraules de la catedràtica a Illinois Luisa Elena Delgado, «una democràcia no es mesura pels moments en què hi ha acord, sinó per com es gestiona el desacord». Per això, des de la pluralitat ideològica de les nostres universitats i com a institucions compromeses, ens refermem en la nostra aposta a favor dels drets i de la política, amb voluntat de servei i propòsit constructiu. I ho fem des del convenciment que només des de la reivindicació dels principis de la democràcia, dels drets humans i del diàleg serà possible gestionar la dissensió, superar el conflicte i reforçar-nos com a societat.

Enric I. Canela

He publicat un parell d’articles sobre les begudes alcohòliques, l’alcohol. Són L’alcohol dels bruixots (I) i El secret de l’alcohol (II).

En aquests articles comento algunes coses sobre l’alcohol, el seu metabolisme i els riscos de prendre’n. Entre altres coses comento el temps que es triga en eliminar-se un simple got de vi i els efectes que comporta no donar temps per fer-ho.

És d’interès saber que l’alcohol no és problema més greu sinó que ho és el seu derivat, l’acetaldehid. La gent que veu molt no nota tant l’alcohol però el dany que els fa el seu derivat és gran. Molts càncers de fetge, cirrosi hepàtica i fetge gras tenen a veure amb aquest assassí.

Enric I. Canela

Ara que està de moda la injustícia, el cafè ha estat acusat i condemnat sense proves vàlides. Ho comento al cafè assassí. Un jutge americà així ho ha decidit. Cal posar un avís al cafè sobre els seus perills.

Resulta que el cafè torrat conté acrilamida i l’acrilamida és un tòxic, un neurotòxic. La quantitat d’acrilamida d’un cafè no té res a veure amb la que es respira al costat d’un fumador.

Passa que la majoria dels aliments que tenen aquell bonic color daurat, com les vores d’un ou ferrat, el pa o les galetes, en tenen.

Els ratolins tenen problemes per eliminar l’acrilamida i els seus derivats. Sembla que els humans no, els eliminem perfectament. Cap estudi fiable en els darrers anys. Uns es copien als altres i res de nou.

Es passen la vida avisant de riscs absurds sobre tot el que fem i ingerim.

Recomano: no obsessionar-se, informar-se i fer un cas relatiu.

Next »