Enric I. Canela
Algunes preguntes i respostes d’una entrevista a la ministra Cristina Garmendia.
Quina és la situació de la R + D?
Estem abocats a fer entendre que el nostre país, que és ja la novena potència científica mundial, que produeix el 3,7% de la ciència, tingui un sistema d’R+D, per primera vegada equivalent a la seva mida econòmica.
Què significa preservar «al màxim» les partides en R+D+i, com va dir el president en el Debat de l’Estat de la Nació?
Crec que aquest Govern ha deixat molt clara la seva aposta per la ciència: tripliquem els pressupostos en període de bonança i ara estem considerant la R+D una activitat prioritària i protegida de les polítiques d’ajust previstes entre 2011 i 1013. Això no obstant, considero important destacar que totes les institucions públiques poden i han de fer un esforç d’estalvi, de la mateixa manera que ho estan fent totes les famílies i totes les empreses. I aquest esforç es pot fer sense afectar les capacitats científiques ni tecnològiques del país.
La biotecnologia, d’on procediu, és un dels punts forts d’Espanya, i un dels grans desconeguts.
En les últimes dades disponibles, que corresponen a 2008, el primer any “oficial” de la crisi, tots els paràmetres han pujat a dos dígits, experimentant un creixement espectacular. Quan jo vaig començar en biotecnologia, l’any 2000, anava dels fòrums econòmics internacionals i deia que jo treballava a «Biotechnology in Spain» i em responien: «Biospain què?». Llavors no semblava possible que un país com el nostre despuntar en un sector tan d’avantguarda. Ara mateix Espanya és el cinquè país del món en utilització de biotecnologia en els seus processos productius i el vuitè en nombre de companyies. I està emergint des del sector públic d’R+D+i en una part majoritària.
Com empresària del sector de l’R+D, com creu que s’ha de finançar?
Per a què el finançament serveixi com a instrument de construcció de projectes competitius a nivell internacional és fonamental que la mescla públic - privat sigui majoritàriament privat. Els projectes la sostenibilitat es basa en la subvenció pública per definició no són competitius. Els projectes han de ser competitius per se.
La Confederació de Societats Científiques (COSCE) va alertar d’un col lapse de la ciència si segueixen les retallades.
Els mateixos auguris de l’any passat i no s’ha produït cap col·lapse. S’han mantingut plenament operatives totes les capacitats científiques, hem convocat tots els programes del Pla Nacional de I+D en el mateix nivell que l’any anterior i, segons l’INE, torna a haver un creixement de la despesa en R+D+i. No avancem catàstrofes, que no és el que necessita el nostre país.
On s’han fet les retallades?
Dins de l’ajust de l’Administració General de l’Estat va entrar la supressió de direccions generals que va afectar els OPI, encara que no va alterar la seva estructura. Hem nomenat directors a persones de dins, però amb categoria de subdirector.
Què aportarà la nova Llei de Ciència?
L’actual llei és feble en la transferència del coneixement, en com es tradueix en valor econòmic. L’actual actua sobre les persones, unificant la carrera científica i avançant cinc anys la contractació dels investigadors. La cursa ha de ser estable i estar basada en mèrits. També garantir la mobilitat dins del sistema públic, perquè, per increïble que sembli, ara mateix les escales professionals dels diferents organismes públics de recerca (OPI) no són compatibles i dificulten molt la mobilitat. També entre aquests i el sector privat. I passarel·les entre els OPI i les universitats, que són competència autonòmica.
Els rànquings internacionals situen bé al CSIC, però no hi ha cap universitat espanyola en el «top 100».
El CSIC és la vuitena institució del món en termes de producció científica. Les universitats executen el 60% dels fons d’R+D a Espanya, però l’eficiència té molt a veure amb l’agregació i concentració dels recursos. S’ha de ser molt especialitzat i tenir la suficient massa crítica (quantitat mínima d’investigadors per produir resultats) per ser eficients, i crec que els OPI han aconseguit dues coses.
Es va a desburocratitzar la ciència?
L ‘Agència Estatal d’Investigació pretén fer el sistema més eficient, més basat en la confiança en les persones. Poder abocar els recursos financers en una agència suposa més flexibilitat, major predictibilitat i independència per triar on aniran els fons. Un comitè expert internacional adjudicarà els recursos amb criteris purament científics i tecnològics. Ara hi ha massa control del com, quan l’important és la consecució del què, l’objectiu. Amb flexibilitat, absoluta transparència i rendició de comptes, una cosa a la que els científics hauran acostumar. Confiança a priori i retiment de comptes de la utilització de fons públics. A més, dependrà menys del ritme pressupostari de l’Estat.
És endèmica la fuga de cervells?
No només no és endèmica sinó que no està passant. Cal no confondre fuga de cervells amb mobilitat del talent. Dins de la professió científica, la mobilitat és inherent. Del que ens hem d’ocupar és que el balanç entre investigadors que surten i que arriben sigui positiu.
En què consisteix el Mapa Nacional d’Infraestructures Cientificotecnològiques Singulars?
Es tracta d’impulsar una xarxa pròpia de grans instal·lacions finançades al 50% amb les comunitats autònomes que suposarà una inversió de 3.800 milions en la seva construcció i 390 a l’any d’operació. Com a condició, els seus resultats han d’estar a disposició de tota la comunitat científica. Aquest mapa s’ha de convertir en símbol de l’Espanya del segle XXI. L’objectiu és que la inversió en R+D arribi al 2,5% del PIB el 2015.
Quines infraestructures destaquen?
El Sincrotró Alba de Barcelona és una instal·lació de primer ordre mundial. També el Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana de Burgos o el que actualment és el major telescopi del món, el Gran Telescopi de Canàries (La Palma). Són moltes i molt bones.
Com sempre, gairebé, m’agrada el que diu la ministra i la seva determinació. Només un detall. Si que es nota la retallada. Només cal mirar els imports dels projectes que s’estan donant aquests mesos. I el nombre de becaris associats? Segons em diuen, baix.
