Enric I. Canela

La Comissió d’Economia i Competitivitat del Congrés ha debatut avui una proposició no de llei, presentada pel PSOE, per situar la R + D + I com una prioritat política i social a Espanya. Tothom ha dit que sí tret del Partit Popular. Normal, és al·lèrgia.

També han defensat que l’Agència Estatal de Recerca no sigui un apèndix del Govern, pel que ha proposat modificar els seus estatuts, i ha promès augmentar fins a un 2,5 % la inversió en R + D + I com a percentatge del PIB, això sense oblidar l’objectiu europeu d’arribar al 3 % del PIB.

Aquest discurs ja me’l sé. Com que dissoldran el Congrés, això no servirà per a més que per gastar tinta.

Que l’Agència Estatal de Recerca és un apèndix del govern espanyol ja ho vaig denunciar a Presentació de l’Agència Estatal de Recerca.

Enric I. Canela

Ara el ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha fet una sentència històrica. Diu que el ministeri controlarà el disseny, el contingut i les característiques de la prova final de batxillerat a què obliga la nova llei d’educació, per assegurar la igualtat i unitat entre totes les regions amb un marc homogeni. L’Espanya eterna.

Per sort diu que ens deixarà decidir l’execució, la data, la fixació de tribunals i l’avaluació. Si deixa fixar la data, molt igual no seran. Sembla que aquest examen s’haurà d’aprovar per obtenir el títol de batxiller i ja no valdrà la nota del centre educatiu.

Això entrarà en vigor en el curs 2016-2017.

Sembla, també, que les proves d’accés a la universitat, les PAU, les volen enquadrar en aquesta prova. En quest cas, però, com fins ara, en la nota final pesarà un 60% la qualificació de batxillerat i un altre 40% aquesta prova a la universitat. I se seguirà puntuant sobre 10 i, aquells que vulguin, posaran examinar-se de més assignatures més per arribar al 14.

Esperarem un decret que digui què volen fer. Quins ganes d’embolicar, tant el ministeri com la CRUE.

Enric I. Canela

L’altre dia el Parlament va aprovar una moció presentada per la CUP-CC referent a paralitzar l’aplicació del 3+2 i habilitar espais de debat per decidir el model universitari a Catalunya.

Llegint la moció aprovada, no veig que aporti res al que ja va aprovar el Consell Interuniversitari de Catalunya.

El que no veig que s’hagi fet és presentar una moció per millorar el sistema universitari. Ens quedem amb les formes però no amb el fons dels problemes. Si una cosa és cara, la suprimim en comptes de fer-la barata. Una gran pensada.

Per què no es revisa a fons el DECRET 118/2015, de 23 de juny, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2015-2016? Hi ha molt a fer de cara a fer més just el sistema.

Enric I. Canela

La II Festa de la Ciència UB tindrà lloc el divendres 29 d’abril de 2016 a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, amb el doble objectiu d’apropar a la ciutadania, d’una manera lúdica i divertida, la recerca, la innovació i el coneixement, i alhora, fer accessibles a tots els públics diverses investigacions que es duen a terme actualment a la Universitat.

Al llarg de tot el dia hi haurà la possibilitat de participar activament en tota mena d’activitats de caràcter científic, com ara demostracions d’investigadors, jocs, tallers… i una gimcana dissenyada especialment per a grups escolars i per a grups de públic general que permetrà als assistents gaudir de la festa d’una manera més participativa.

Podreu trobar més informació sobre continguts, recomanacions, premis i inscripcions al web de la Festa. Durant els propers dies, s’anirà completant el programa d’activitats i tallers d’enguany.

La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona és l’organitzadora de l’esdeveniment, que té el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri d’Economia i Competitivitat i l’Obra Social La Caixa, i el suport de SABA.

Enric I. Canela

He rebut un correu que ens diu que la Federación de Enseñanza de CCOO acaba de presentar un estudi referent a l’evolució dels preus públics al sistema universitari espanyol entre 2011 i 2016 on es fa més que evident la sobrecàrrega econòmica que pateixen els i les estudiants universitaris al nostre país.

No publicaria això si no fos perquè l’estudi és francament bo. Recomano que els que tinguin interès en aquest tema se’l llegeixin. No només fa una comparació, sinó que aporta moltes dades que permeten conèixer la situació de cada estat o país.

Una oportunitat per reflexionar sobre l’equitat al nostre país.

Enric I. Canela

Llegia un article sobre universitats disruptives (Universidades disruptivas, así se enseña fuera de lo convencional). Jo sóc partidari d’aquest model, d’universitats, si li voleu dir així, que ensenyin mòduls, moguin els alumnes d’un banda a l’altre, els ensenyin a connectar-se, etc. Partidari a mitges. Crec que pot ser un bon model complementari (de postgrau) o pot ser un model per a emprenedors, però dubto que serveixi per formar un enginyer, un químic o un metge.

El que si és absolutament necessari allargar el model formatiu. Per això està bé el 3+2, el 4+1 o el 5+0. Està bé per fer més coses després. La vida és més llarga. Repensar moltes coses, no s’està fent per part dels que prenen decisions.

Concloent: crec necessari que les universitats incorporin models alternatius sense obviar la formació sòlida.

Consell: alumnes, no feu graus estranys com ara botànica amb teologia. Poso aquest exemple per no citar altres. És la forma de no saber res.

Enric I. Canela

Llegia al Blog del CSUC que el nombre de tesis doctorals de les universitats de Catalunya, el TDX, dipositades és de 23.000. Aquesta és una bona notícia. Una més de les bones notícies a la que ens tenen acostumats alguns organismes, no exactament administració de la Generalitat.

No importa quina sigui la tesi doctoral que té l’honor de ser la 23.000, en aquest cas de la Universitat de Girona. El que és important és el nombre de documents i el bon funcionament del CSUC.

Cal dir que s’han incorporat moltes darrerament. La finalització dels cinc anys de termini que tenien per defensar la tesi doctoral els matriculats abans de l’11 de febrer de 2011, quan es va publicar el Reial Decret 99/2011 sobre el doctorat ha provocat un allau de lectures.

Enric I. Canela

Gràcies al sempre actiu Josep M. Vilalta, Secretari Executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i Director Executiu de la Global University Network for Innovation (GUNi), he llegit que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha viatjat al Marroc durant la primera setmana d’abril per a donar un nou impuls a la cooperació universitària. La nota és L’ACUP i les universitats marroquines aposten per la recerca conjunta per a contribuir al desenvolupament sostenible.

Llegia que aquest viatge és una de les accions emmarcades dins del conveni de col·laboració entre l’ACUP i l’ACCD per a promoure la cooperació universitària per al desenvolupament (CUD) i recollir els requeriments i necessitats de les universitats públiques marroquines.

A veure en què ho traduirem i com es connecta amb les estratègies de les universitats. Els rectors marroquins han proposat una trobada entre la Conferència de Rectors de les Universitats Marroquines (Conférence des Présidents d’Université, CPU) i l’ACUP, que tindrà lloc a Barcelona, a finals de maig.

Enric I. Canela

Llegia un post sobre l’informe La comunidad universitaria española opina, basat en l’aplicació de diversos sondejos d’opinió i realitzat per Víctor Pérez-Díaz i Juan Carlos Rodríguez per la Fundació Societat i Educació.

La nota tracta de l’opinió d’estudiants sobre si tenen intenció d’obtenir el títol de doctor. Els resultats globals diuen que un 44,9% si voldrien fer la tesi doctoral, un 45% no. Diu que un 5,3% estan fent-la i un 4,8% estan fent cursos de doctorat.

Són, com bé diu el text, previsions que no tenen perquè convertir-se en realitat, però mostra un interès. L’enquesta sembla ser del curs 2013-2014. No entenc gaire com pot dir-se que un 4,6% dels enquestats està fent “els cursos de doctorat”. No existeixen de fa bastants anys.

Enric I. Canela

La setmana passada es va celebrar la jornada “Impacte de la crisi entre els universitaris. Els resultats de l’anàlisi de l’enquesta d’inserció laboral 2014“.

En aquesta jornada es van presentar els resultats de l’anàlisi de l’enquesta d’inserció laboral als graduats en màsters, i els resultats dels estudis elaborats a partir de la convocatòria d’ajuts de recerca per aprofundir en el coneixement de la inserció laboral els graduats universitaris (podeu trobar els treballs a l’enllaç)

Entre els treballs està un elaborat per Helena Troiano, Dani Torrents i Albert Sànchez-Gelabert del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha generat opinions contraposades. Es tracta de La composició social de l’accés a la universitat.

M’ha sorprès l’article La fal·làcia de CSQEP sobre les taxes universitàries, al descobert que intenta relacionar aquest estudi amb la moció que va presentar CSQP i que pretén que baixin els preus de les matrícules (veure Aprovada una moció sobre pressupost universitari i preus de les matrícules). La moció no hauria de ser més que una indicació per moure’s per canviar el sistema. Ara baixar preus de les matrícules és pràcticament impossible, altra cosa és que el Govern defineixi una política diferent i faci les reformes imprescindibles per solucionar injustícies enormes.

La lectura que jo faig del treball és diferent al que es fa a La fal·làcia de CSQEP sobre les taxes universitàries, al descobert. Jo em quedo amb el treball El preu dels graus redueix l’accés a la universitat i condiciona la tria d’estudis, al meu parer més objectiu.

La primera conclusió és que els canvia que es produeixen tenen més a veure amb l’esperança de millora de la posició social o econòmica que no amb altra cosa. Els joves benestants esperen menys que els de classes menys afavorides econòmicament. Per altra banda, aquests darrers deixen de fer enginyeries i busquen estudis més econòmics.

Crec que el treball de Troiano i col·laboradors s’ha de llegir sense simplificacions i biaixos polítics. L’estudi mostra que si influeix el preu en la tria i que el model de preus diferents segons la titulació va contra la justícia social i també la competitivitat de Catalunya, potser algú sigui més sensible al fet que va contra les enginyeries.

Next »