Enric I. Canela
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va dir dilluns que el decret llei que obligarà els professors universitaris que vulguin plaça fixa a Catalunya a acreditar el nivell de català és una mesura d’equilibri, i ho ha argumentat assegurant que la major part de professors és competent lingüísticament en espanyol, però no és així en català. Té tota la raó el conseller.
Huguet va explicar que el decret, que es podria aprovar en el primer consell de govern posterior a les vacances d’aquest dimarts 31 d’agost, afectarà els professors que vulguin plaça fixa a les universitats catalanes o als que vulguin canviar de lloc de feina, però no als que ja hi són o als que vinguin temporalment.
La cosa estava prou clara. Per ser professor fix a una universitat catalana caldrà acreditar el català.
Tanmateix, resulta que el conseller fa una sèrie de matisos i excepcions: No hi haurà retroactivitat, és a dir, els professors que actualment ja treballen no estaran sotmesos a aquesta obligació. Tampoc hi estaran els professors visitants, els honoraris ni els càrrecs emèrits i en alguns casos es donarà un temps d’adaptació.
Tot molt suau i similar al que es fa en altres universitats del món. A més ahir surt el portaveu del dia del Govern català, el conseller Francesc Baltasar i diu que el decret llei que prepara el govern que fa referència al català a les universitats no obligarà als professors universitaris a tenir el nivell C o un altre equivalent.
Naturalment no podia faltar un català cosmopolita que enriquís el debat. Xavier Sala i Martín ens diu que deixarà la UPF si ha d’examinar-se de català. Ho lliga amb una sèrie d’argumentacions molt interessants com que el que importa és que se sàpiga la matèria que s’imparteix. Molt bé, aplaudiments. Segur que a la seva universitat de Columbia, si els arriba un professor que domina la matèria però que només parla espanyol el posen a donar classes de primer curs de carrera. Lògic.
A vegades miro Nature Jobs a veure com va la cosa de la feina. Poso l’exemple d’una plaça de professor a Noruega: Professor or Associate Professor of Mineralogy : Oslo, Norway. The successful candidate must have the basic pedagogical training demanded by the University or be prepared to acquire this within two years after appointment (see Rules for pedagogical training obtainable on request from the Personal Consultant). It is also expected that for a non- national the ability to speak and write Norwegian will be attained within three years after appointment.
Mira quines coses tenen aquella gent, volen que per donar classes a Oslo aprengui noruec. És que són una colla de negats que només es miren el melic.
Naturalment comencen a dir-se estupideses sobre el tema barrejant llengua i talent, ja sigui perquè sempre que es pot s’ha d’atacar al Govern o perquè són el carpetovetònics espanyols de sempre que nohi entenen res:
Què tindrà a veure captar talent com demanar que les classes es facin en català. És veu que a Noruega tots s’han tornat imbècils per demanar el Noruec. És l’argumentació del “gran” Alejo Vidal-Quadras: UNIVERSIDAD CATALANA R.I.P. Francament fa pena tanta demagògia per atacar al català.
Trobarien estrany aquests fenòmens que per donar classes a la Hispalense de Sevilla es demani l’espanyol? El problema és el català, la persecució habitual, en aquest cas amb l’ajut del provincianisme de massa gent.
Clar que enmig de tanta imbecil·litat de gent que no trepitja gaire la universitat catalana, també surten comentaris intel·ligents:
Normalment, quan ve un professor o investigador estranger, s’interessa pel català, tret que sigui de llengua espanyola (no tots per sort). Passa, però, que a vegades som tan simpàtics que els impedim que aprenguin parlant-los espanyol.
Cal d’una vegada que els catalans deixem de ser provincians i defensem la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre dret a ser un estat. Altrament deixarem d’existir, els llops els tenim a casa amb pell de xai.
Cal que el conseller Huguet es mantingui fer. Farà un servei al país. La ruïna de la nostra universitat no depèn d ela llengua sinó d’un sistema espanyol, avalat pel polítics catalans, que no ens fa competitius.
