Enric I. Canela

Fa us dies va sortir el THE WUR, el conegut rànquing del Times. Un rànquing que ja havia estat denunciat per dolent (veure Novetats en el World University Rankings de Times Higher Education (THE)).

És un rànquing desprestigiat i ara encara ho estarà més. Ahir Isidro F. Aguillo,Editor Rankings Web del Cybermetrics Lab – Scimago Group ens remetia la següent nota:

The aim of the Leiden Manifesto for Research Metrics (http://www.leidenmanifesto.org/) was to improve the use of bibliometrics for evaluation purposes. It has been commented in several of our conferences and cited extensively outside our community. A “good” example of the bad practices denounced by the Manifesto is probably the THE ranking last edition. Please, read carefully this interesting blog entry:

http://rankingwatch.blogspot.com.es/2016/09/the-world-university-rankings-arguably.html
(article Richard Holmes)

Curiously several of the institutions to which the Manifesto authors are affiliated (an many more from the rest of our community) place in prominent webpages, brochures and even merchandising their ranks according to the THE flawed metrics exercise, ignoring the clever advices expressed in the Manifesto.

Res a dir més enllà de criticar aquest infecte producte i no donar-li més credibilitat. L’han perdut tota.

El que sap greu els comportament del Govern respecte a la Universitat de Barcelona. Tot just després de sortir aquest rànquing, el dia 22 de setembre, el departament de premsa d’Universitats i Recerca del Govern escrivia: Les universitats catalanes es consoliden en els rànquings internacionals dels millors centres d’estudis superiors. Podríem estar contents pensarà algú. No gens dic jo. La Universitat de Barcelona té raons per estar molt molesta. Fins i tot han involucrat al president Puigdemont amb un tuït de les 21:43 del dia 21 de setembre. Res a dir si no fos perquè, quan tocava, la Universitat de Barcelona va ser oblidada i després no recordada.

El 5 de setembre és va publicar el el QS World University Rankings® 2016/17 (veure Bon resultat de la Universitat de Barcelona al QS World University Rankings 2016-2017)

El 15 d’agost es publicava el ARWU 2016, el rànquing de Xangai (veure La Universitat de Barcelona continua líder de l’Estat en el rànquing de Xangai)

En els dos casos la Universitat de Barcelona és líder de l’Estat. Ni un comentari, ni tan sols a l’article de premsa del dia 22 de setembre. No dir res a mig agost és explicable, al setembre ja no.

Aquest no és un fet aïllat, és sistemàtic. Em permeto dir que molts n’estem farts. El Govern és de tots i són massa les vegades que som “oblidats”. No havia dit res fins ara per problemes físics ja comentats en unes altres entrades. He aprofitat ara pels articles no interessats de Richard Holmes i Isidre Agulló.

Sóc políticament incorrecte, però ningú no em podrà desmentir.

Tornar al bloc


Enric I. Canela

Feia molt que no escrivia per problemes en un braç, el dret. Ja ho havia comentat. Una gran dificultat en passar de ratolí a teclat i de teclat a ratolí. També de moure el ratolí. Tot per culpa d’una caiguda i un fort cop. He fet el mínim per seguir amb la feina i les classes.

Poc a poc m’he anat recuperant i tot i que no estic prou bé, he volgut donar senyals de vida. Trobo a faltar el contacte, unidireccional, però contacte amb els que de tant en tant llegeixen els meus comentaris.

Ho faré parlant de rànquings en la propera entrada.

Records a tots.

Enric I. Canela

Després del parèntesi del mes d’agost he tornat a fer la contribució mensual a L’Econòmic. Es tracta de Catalunya és innovadora? En aquest article valoro la innovació mèdica. Normalment s’aplica als hospitals, sobre els pacients, és la recerca translacional, i apareix poc en els rànquings. A Catalunya se’n fa molta.

Destaquen: Si deixem de banda aquesta trista realitat, podem afirmar que Catalunya té un sistema d’R+D+I en l’àmbit de salut que és envejable, amb independència de cues i de tancaments ocasionals de sales d’operacions.

Catalunya és altament innovadora en aquest sector. Moltes vegades no és l’empresa la que aplicarà el coneixement, sinó que serà el centre mèdic.

Endavant les atxes


Enric I Canela

Gran Diada, som-hi tots!

Enric I. Canela

Aquest matí al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona s’ha celebrat l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2016-2017 del sistema universitari català. Hem pogut gaudir d’una magnífica lliçó inaugural llegida per Amàlia Lafuente, catedràtica de Farmacologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i excel·lent escriptora de novel·la mèdica. La lliçó ha estat: Medicina i literatura, una parella de fet.

L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez,

Podeu llegir el resum de l’acte al web de la Universitat de Barcelona. Aquí només destacaré les paraules que ha pronunciat e rector en aquest darrer discurs d’inauguració abans del final del seu mandat.

Ha dit el rector: Davant el rumor d’una possible aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, i encara colpits pel to emprat en l’obertura de l’any judicial, la Universitat de Barcelona, en l’exercici de la seva autonomia universitària, continuarà fidel al costat de la ciutadania i de les institucions catalanes.

Gràcies rector.

Enric I. Canela

Avui s’ha fet públic el QS World University Rankings® 2016/17. Altre cop un bon resultat relatiu de la Universitat de Barcelona en un rànquing d’universitats.

Dic relatiu per dues raons. Una és que millora sis posicions respecte a l’any 2015. L’altre és que continua líder de l’Estat espanyol.

Ser la 160 no és un resultat molt satisfactori perquè encara estem lluny dels primers llocs mundials. La 66 europea tampoc és extraordinari. Només la 41 si traiem el Regne Unit.

Importa veure on estan els punts febles que podem solucionar (el pressupost miserable no el podem arreglar) i on estan els que hem de consolidar.

Els resultats de les universitats de l’estat són els de la taula:

Posició 2016

Posició 2015

Universitat

160

166

University of Barcelona

203

190

Universitat Autònoma de Barcelona

210

186

Universidad Autónoma de Madrid

239

226

University Complutense Madrid

245

265

University of Navarra

280

314

Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)

283

295

Universitat Pompeu Fabra

321

299

Universitat Politècnica de Catalunya

431-440

411-420

Universidad Politècnica de València

481-490

491-500

Universidad de Zaragoza

501-550

461-470

University of Granada

551-600

501-550

Universitat de Valencia

551-600

551-600

Universidade de Santiago de Compostela

551-600

461-470

Universidad Politécnica de Madrid

601-650

501-550

Universidad de Sevilla

601-650

601-650

Universidad de Alcalá

651-700

551-600

University of Salamanca

701+

 

Universidad de Castilla-La Mancha

701+

701+

University of Murcia

701+

 

Universidad Rey Juan Carlos

701+

 

Universidade da Coruña

 

La Universitat de Barcelona ja ha fet la seva nota que podeu llegir.

Baixa d’estiu


Enric I. Canela

Aquests proppassat mes d’agost havia decidit no escriure més enllà d’alguna notícia altament significativa. Així ho he fet. Tanmateix, involuntàriament la cosa es va complicar i s’ha allargat una mica més.

Resulta que el dia 25 d’agost vaig patir un lleu accident de muntanya. Una relliscada per un corriol.

Tot i l’ensurt sortosament res greu, però sí que el braç dret va quedar “anul·lat” per uns dies. Tota la meva acció escrita havia de ser amb l’esquerra i com que sóc dretà, poca cosa he fet.

Poc a poc vaig recuperant la capacitat d’actuar amb la mà dreta, però encara em fa mal.

Hi tornaré poc a poc.

Enric I. Canela

A final de juliol escrivia Les apreciades universitats tot fent-me ressò dels resultats del baròmetre d’Opinió Pública elaborat pel CEO i publicat el passat dia 22 de juliol, que mostra que les universitats són les institucions millor valorades per la població catalana.

Ahir Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), publicava La universitat, la més ben valorada on comenta i valora aquests resultats. M’agrada que acabi dient:

Felicitem calorosament, doncs, la iniciativa del CEO de posar les universitats en el llistat d’institucions a valorar a Catalunya. I ens felicitem pel fet que, com suposàvem, és una institució ben valorada. La més ben valorada. Ara falta que el CIS ens inclogui en la seva enquesta. Les universitats ho agrairem.

Parlar de les universitats, considerar-les i valorar-les és positiu per a tots nosaltres. Allà on es valora la universitat i la recerca hi ha mes qualitat de viada

Enric I. Canela

Avui he llegit una notícia dolenta, la mort del vell patriota Jordi Carbonell (Barcelona, 1924). Jo vaig tenir el meu primer coneixement d’aquest polític lluitador durant la transició. Vaig saber més escoltant-lo l’11 de setembre de 1977. Un discurs en el que es mostrava contrari a pactar massa amb el “sistema”. No era, interpreto jo, favorable a la reforma i sí a la ruptura. Imagino que, vistes les coses amb anys de distància, que Jordi Carbonell tenia raó. Amb l’Estat espanyol castellà no es pot pactar res que pugui tenir a veure amb el reconeixement de la nació catalana. Jo aleshores no tenia cap consciència independentista. Era dels que creia en un estat plurinacional. Altres, més experimentats i realistes, deien que no.

En aquest bloc, però, no estic, avui, per parlar massa d’aquesta política. Senzillament, ara, vull recordar al Jordi Carbonell que va ser membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona. Era la segona meitat dels anys 90. Vaig tenir el plaer de conversar amb ell i escoltar algunes de les seves intervencions.

Tinc la impressió que no tothom el prenia en massa consideració. Ell parlava sempre amb prudència i recordant que ell no era un expert. No puc més, però, que dir, que era sempre amable.

Després ens vàrem trobar en diversos ates de caire polític. Ell, darrerament, impossibilitat sempre hi volia ser.

El recordo amb afecte. El país l’ha de recordar amb gratitud.

Enric I. Canela

Fa uns dies Ramon Trullas, Professor d’investigació d’IIBB/CSIC/IDIBAPS i cap de l’equip de Neurobiologia en aquesta unitat i del CIBERNED, excel·lent investigador, escrivia al diari ARA l’article d’opinió La recerca catalana és excel·lent?.

Quan el vaig llegir em va sorprendre. Jo diària que la recerca catalana en l’àmbit biomèdic és bona sense arribar al que moltes vegades alguns polítics ens volen fer creure. Jo estic raonablement content de veure que l’any 2015 (el darrer publicat) la Universitat de Barcelona se situava en el grup 51-75 del món. En el mateix grup es troben les universitats de Heidelberg, Frankfurt i Munich, cap en la zona de 50 cap amunt. Si mirem la recerca d’impacte ens trobem per davant.

Tenim unes quantes empreses sorgides de la recerca biomèdica a Catalunya. És recerca innovadora? Jo diria que sí. La recerca translacional que tenim és d’alta qualitat.

És cert que a nosaltres ens costa mot més obtenir finançament i que els alemanys destinen molts més recursos. A l’Estat espanyol no hi ha política científica i la poca que hi ha a Catalunya és pobre. Parteix de la idea de tenir un jardí i només regar tres torretes. Cert que l’aigua és escassa però el que dic no deixa de ser cert.

Tenim un altre problema. Les empreses farmacèutiques alemanyes i les catalanes són “lleugerament” diferents.

Efectivament no som líders mundials. Tenim una recerca excel·lent? Suposo que una mica d’humilitat ens va bé, però en molts camps ens hem espavilat prou bé.

Clar, del CSIC no en parlo. El Max Plank està una “mica” millor.

Next »