Enric I. Canela

Avui La Vanguardia publicava un reportatge que titulava la Universitat catalana és la més cara d’Espanya. És un bon treball on es toquen diferents punts sobre la nostra universitat.

Crec que val la pena una lectura del treball. Jo ni molt menys no el reproduiré ni tornaré a exposar les meves discrepàncies amb el model universitari català. Puc dir que el tema financer seria, en part, diferent si tinguéssim un recursos, el nostre Govern, suficients per dotar adequadament la universitat.

De totes formes, avui, cal plantejar-se el futur. Algunes coses suggereixen que tot podria seguir igual si Catalunya assoleix la independència. Jo crec que no, que no serà així. Només diré una cosa que és molt original a casa nostra. El preu públic. Les matrícules tenen el que es designa legalment com a preu públic: vol dir que ha de cobrir el cost. Deixant de banda si els costos que diuen són o no correctes, que no ho són, cal més transparència, hi ha una altra cosa a considerar, preus diferents de les diferents carreres, segons la interpretació de la majoria de les comunitats autònomes. Crec que no hauria de ser un preu públic, hauria de ser una taxa, com erròniament diu la premsa (el mateix diari publica un editorial que titula Taxes universitàries a l’alça). La taxa no està relacionada amb el cost i hauria de ser idèntica per a totes les carreres.

Hi ha molt més que haurien de canviar. A més el sistema no és just. Injust és que un estudiant de Geologia pagui més que un de Periodisme, o no? Deixo, reitero, de banda el preu en euros. Estic segur que h podem compartir amb els actuals responsables polítics de les universitats. El diari, a l’editorial, diu: El corol·lari de tot aquest fenomen és que, al segle XXI, la societat espanyola sembla que es dirigeix altre cop cap a una universitat només per als estudiants amb famílies que poden pagar-los els estudis, la qual cosa resulta, a més d’injust, una regressió social.

En parlaré un altre dia.

Enric I. Canela

Els rànquings presenten algunes anomalies, com les mesures dels autores dels treballs. El bloc de Richard Holmes publica Not fair to call papers freaky. Es un comentari de Pavel Krokovny de la Heidelberg University sobre la proposta del rànquing THE d’excloure els treballs de més de 1.000 autors de l’indicador de cites.

Què fer? Aquesta és una opinió, segur que discutible. No sé si haurien de pesar menys en el resultat. E que és cert és que un investigador en un treball de més de 1.000 autors fa pujar segons quins rpànquings molt.

Un altre punt, no tractat per Holmes en aquesta cita, és el de la “compra” d’autors per algunes universitats. Si un mira l’ARWU, el de Xangai, veurà que hi ha universitats en les que els principals contribuïdors no viuen ni treballen en aquestes universitats: les visiten, cobren i signen.

Enric I. Canela

Per via del seu rector, Sergi Bonet, sabem que La Universitat de Girona convocarà a l’octubre un programa d’ajudes valorat en 5 MEUR per a projectes dels grups de recerca. A la UdG hi ha més d’un centenar de grups de recerca.

Aquest és un canvi significatiu respecte al que és habitual, ja que els diners no aniran a parar als que es considerin els millors projectes sinó que es repartiran entre tots els equips de recerca que s’hi presentin.

Als grups se’ls demanarà que es marquin uns objectius a tres anys vista i un comitè extern analitzarà cada any si els compleixen. Si és així, mantindran l’ajuda; en cas contrari, la perdran.

Comparteixo completament aquesta filosofia “anti-excel·lència”. Tots els grups han de rebre diners per fer recerca i retre comptes dels recursos rebuts. Si apugem el nivell general, la universitat millorarà globalment i més grups seran excel·lents.

Enric I. Canela

Fa pocs dies José Molero (Universitat Complutense de Madrid, i Institut d’Estudis de la Innovació, IREIN) i José de Nó (Consell Superior d’Investigacions Científiques, CAR-CSIC-UPM) van elaborar un Informe d’urgència sobre la inversió en R + D + I en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2016.

Les principals conclusions són:

  • En xifres globals el pressupost d’R + D + I augmenta en 23,1 milions d’euros que tot just representa un 0,36%, però passa del 1,456% al 1,473% del total dels pressupostos.
  • Els fons No Financers augmenten en 269,64 M €, mentre els Financers disminueixen en 246,54 M € (-6,16%). Aquest descens és tres cinquens a fons civils i dos cinquens en fons per a la defensa.
  • El Fons Nacional de Recerca augmenta en 150 milions d’euros (50,5%), però els recursos per a formació de doctorands es redueixen en 218 mil euros. Això és extraordinàriament preocupant per la hipoteca de futur per al sistema de ciència que suposa.
  • Encara que representa una millora respecte als anys passats, hi ha aspectes com els OPI i la formació de personal que necessiten abordar-se de forma molt més intensa. L’envelliment de plantilles i l’estretor de recursos en els primers juntament amb la manca d’inversió en recursos humans i la seva formació estan portant al Sistema de Ciència a un debilitament del que serà difícil recuperar-lo.

Conclusions senzilles i clares. Veig una ridiculesa el tercer punt: els recursos per a formació de doctorands es redueixen en 218 mil euros. Aquest import amb prou feines cobreix el salari de 10 doctorands. Suposo que s’ha volgut congelar i aquest és un ajust tècnic. De totes formes demostren la sensibilitat d’una alzina surera.

KH Lloreda és innovació


Enric I. Canela

Segurament sabeu que no m’agrada fer cap mena de propaganda, però avui voldria parlar de KH Lloreda, una empresa catalana i innovadora. Josep Maria Lloreda, de Les Franqueses del Vallès, és un empresari innovador, de fa molt. Fa temps vaig llegir una entrevista a Química y Sociedad, la dels químics. Em va agradar, sabia d’ell, però, m’hi vaig interessar més.

És francament engrescador veure com va fer el canvi, d’una empresa d’electroquímica a una de productes de neteja, com va aplicar el pensament lateral. Un model. Avui és empresa líder. Qui no coneix KH7? Us interessa la innovació? Aprofundiu, doncs.

Per cert, KH Lloreda també contracta doctors.

Enric I. Canela

José Ignacio Wert, ex-ministre, sortosament, es va inventar una història sobre la discriminació de l’espanyol a Catalunya i sobre els pobres nens que no podien ser educats en espanyol. Una sèrie de tribunals, basant-se en lleis inspirades en el franquisme donaven la raó a aquesta teoria.

Amb una mentalitat centralitzador i enemiga de Catalunya i de la seva personalitat va fer una llei d’educació, tenint sempre present com reduir les competències del Parlament i el Govern i de com pertorbar l’ensenyament en català.

Aquest any, amb la cua entre cames, fan marxa enrere en els ajuts a l’ensenyament en espanyol. Els pares catalans no són estúpids i veuen que el model d’immersió català és una riquesa i que els seus fills saben català i espanyol. Els discriminats són els dels pares “rars” que volen aïllar els seus fills i es posen contra tot un país.

Els retrògrads franquistes ploren (Sin voluntad política para atajar la discriminación del castellano en Cataluña i Rajoy asume el fracaso de Wert y corta las ayudas al castellano)

Enric I. Canela

Amb un article altament polititzat, es posa de manifest com el Partit Popular, el govern espanyol, diu que les beques universitàries han crescut 100 euros de mitjana, quan en aquesta legislatura s’han reduït en 647 euros i s’havien situat per sota del curs 2005-05.

Hi ha discrepàncies en les xifres, però siguin unes o siguin altres, la política de beques del govern espanyol en aquesta legislatura no és gens favorable als que menys recursos tenen. S’han produït augments desmesurats dels preus de les matrícules i un enduriment en les condicions per assolir una beca.

Esperem que la propera legislatura s’iniciï, a casa nostra, amb una política de preus i ajuts que tingui en compte el cost d’oportunitats. Jo diria: Ja n’hi ha prou!

Enric I. Canela

Ahir La Vanguardia ens deia: La UB reconeix que suposa un gran esforç ser al ‘top 200’ amb les retallades. El pressupost minva la competitivitat de les universitats espanyoles als rànquings. Es refereix al rànquing de Xangai (veure La UB continua entre les 200 millors universitats del món i Abans de parlar de rànquings, millor informar-se).

El rector de la UB, Dídac Ramírez, davant la pregunta: És un mal resultat per a les universitats del país? Diu rotundament: “Ni molt menys”. I continua amb els seus arguments: “Al món hi ha 25.000 universitats, i situar-se entre les 200 millors significa estar entre l’1% de més qualitat; i si mirem per branques de coneixement, la nostra facultat de Medicina està al lloc 75, per davant de la Universitat de Frankfurt, la Catòlica de Leuven, la de Tòquio o la de Davis (Estats Units)”. Tot això, reivindica Dídac Ramírez, “amb un pressupost molt més petit que aquestes universitats, amb la llosa de les retallades al damunt; l’esforç que hem realitzat per mantenir-nos a dalt ha estat enorme”.

No diu el diari que el rector hagi dit: la norma espanyola i la burocràcia són una llosa.

A banda d’això. Avui s’ha fet públic el document complet, que podeu aconseguir a l’enllaç. Si us entreteniu amb les dades, veureu on quedaria Catalunya sola. Feu comparacions. En el lloc 24 (un universitat en el grup 151-200, dues en el grup 201-300 i una en el grup 401-500. Quatre entre les 500 primeres.. Altres estarien pitjor. I no podem contractar premis Nobel.

Enric I. Canela

Llegia que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (i 2) ha creuat les estadístiques d’ocupació mb les seves i ha elaborat un mapa laboral de Formació Professional.

Les estadístiques d’Ocupació mostren que entre 2013 i 2014 les contractacions a titulats de FP van pujar un 14%, enfront del 11% de les dels campus.

Gairebé tres dels 16 milions de contractes signats el 2014 van ser per a persones amb títols universitaris i de FP. En aquest últim cas, el percentatge de contractes va pujar un 14% en un any, tres punts més que a la universitat.

Una qüestió és la quantitat i una altra la qualitat de les ocupacions. Un de cada 10 contractes a universitaris van ser indefinits, el 6,5% en el cas d’FP superior i un 4,7% a la de grau mitjà. Encara que són percentatges encara molt baixos, la mitjana és millor que la de treballadors sense formació o amb estudis primaris, els que concentren el gruix de contractes més precaris.

Llegir la notícia completa.

Enric I. Canela

Llegia que el rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, s’ha mostrat optimista sobre la situació econòmica del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que està en concurs de creditors des del gener per un deute de 41 MEUR. El concurs s’havia presentat al gener (veieu Salvem el Parc Científic i Tecnològic de la UdG).

El rector ha assegurat que les negociacions amb el ministeri avancen i que es podria aixecar el concurs a finals d’any. Bonet destaca que ha influït en les negociacions el fet que han aconseguit sanejar el compte d’explotació del parc, que ha passat d’un resultat negatiu el 2013 a generar 400.000 euros de benefici el 2014.

Segons Bonet, això fa veure als creditors que el parc és viable i, per tant, valoren permetre el retorn del deute en 20 o 25 anys.

Podeu completar la informació.

Next »