Enric I. Canela

La Universitat de Barcelona canviarà la seva marca i logotip. Ha estat informat el Consell de Govern de l’esmentat canvi. El Consell va donar el vist-i-plau. La clau del canvi té a veure amb la utilització de la paraula “Barcelona”, molt més coneguda que UB. No s’ha de perdre el valor d’UB, però s’ha de consolidar Universitat de Barcelona. Un altre aspecte és que el nou escut s’assimila millor al d’altres universitats quan es mostra conjunt.

He llegit comentaris absurds sobre el canvi. Les coses evolucionen, les marques també. A mi m’agradaven les boles i el color institucional. El temps i el mal ús havien distorsionat tot i cadascú posava el pantone que li donava la gana. Absurd, cal recuperar el blau identificador de la Universitat de Barcelona al temps que substituïm la marca. El temps dirà que hem encertat.

Enric I. Canela

Llegia que el govern espanyol a nomenat l’ex ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert cap de la Delegació Permanent d’Espanya davant l’ Organització de Cooperació Desenvolupament Econòmics (OCDE). Allà es trobarà amb la seva dona, Montserrat Gomendio, que és directora general adjunta d’Educació.

Allà, a l’OCDE, esperen una proposta per fer del toros un bé cultural, patrimoni de la humanitat. Ja han comprat uns vestits de torero per posar-se’ls en els plenaris de l’organització. Feia falta que arribés algú com ell.

La universitat enyora les seves “gràcies”, el món de l’educació està desfet. Es veu que Irene Rigau està molt afectada.

Enric I. Canela

Ahir llegíem que Mind the Byte —empresa fundada per Alfons Nonell-Canals, el seu actual CEO, especialitzada en serveis de disseny computacional de fàrmacs ubicada al Parc Científic de Barcelona— ha estat seleccionada en l’última convocatòria de l’Instrument PIME (SME Instrument) de la Comissió Europea i rebrà 50.000 euros per dur a terme l’estudi de viabilitat del projecte Datanimbus amb l’objectiu final de portar-lo al mercat.

Datanimbus consisteix en l’ús de tècniques de Big Data per al processament de grans quantitats de dades òmiques (genòmica i proteòmica, per exemple) i la seva aplicació en la medicina personalitzada.

Podeu llegir la notícia completa.

M’he referit sovint, sempre per parlar de coses bones, a Mind the byte, la darrera a El núvol per facilitar l’accés dels medicaments a tothom. Al meu bloc podeu trobar mésreferències. No ho dic perquè feu bibliografia, ara ja l’empresa és prou coneguda i no cal que us la presenti, però sí per fer notar que sempre he cregut en el que poden fer.

Enric I. Canela

Ahir rebia un escrit de Comissions Obreres. Tot i reconeixent la seva necessitat i el paper positiu que han jugat en determinats moments, jo estic molt lluny del sindicalisme català, de com funciona. No és hora d’explicar la meva posició. Caldria una reforma en profunditat. Dit això, no puc més que estar d’acord amb gairebé tot el que diu l’escrit

  1. Que es considerin les places de CU com a places de promoció i, que, per tant, no estiguin afectades per la limitació que imposa la taxa de reposició (ja sigui del 50% o de qualsevol altre percentatge que pugui preveure’s en el futur).
  2. Que s’assumeixi un acord entre el Govern Central i les Comunitats Autònomes per tal que aquestes autoritzin de forma immediata, un cop comunicades i aprovades per les Universitats del seu àmbit territorial, la convocatòria de places de CU amb la finalitat d’agilitzar el procés d’adjudicació de les places. Aquí reivindiquem també que es posi fi i s’acabi amb la prohibició tàcita per part de la Generalitat de Catalunya de treure places de titular d’universitat.
  3. Com alternativa al punt 2, s’exigirà la conversió automàtica del professorat amb acreditació a CU a la figura de catedràtics o catedràtiques de ple dret, tal i com s’ha fet en altres ocasions a través d’una norma amb rang de llei.
  4. Ja des de les primeres propostes d’Estatut del PDI, i actualment a les diferents meses sectorials, CCOO-Universitat ha reivindicat i reivindica la necessitat de definir la carrera acadèmica del PDI. Carrera que cal que s’estableixi de forma clara i coneguda per tots els treballadors i treballadores. Les vies d’entrada, consolidació i promoció tant horitzontal (dins d’un mateix cos) com vertical (entre cossos diferents) no poden ser inexistents ni un misteri.

Davant dels pressuposts 2016, estem també treballant des de l’Àrea Pública de CCOO per tal que des de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques s’abordi el tema de la interpretació de la promoció interna del PDI funcionari i la taxa de reposició (veure nota de premsa adjunta).

A veure si les coses es mouen i els companys afectats poden veure la llum.

Enric I. Canela

Ciutadans ha presentat el seu programa dedicat a l’educació. M’agradaria llegir amb detall la proposta perquè algunes de les coses tenen molt de sentit. Els criticarem perquè són de Ciutadans, però jo no ho faré a priori. A vegades m’agrada recordar que dedicar-me a la bioquímica indica que sé més bioquímica que la població mitjana. Ser de Ciutadans implica que estan contra la nostra llibertat, però no és cap indicatiu de què no puguin encertar en jutjat la situació de la universitat.

Aposten per vincular els resultats (com la taxa d’ocupació dels graduats) el 20-25% del finançament dels centres. També proposen establir proves públiques per a la contractació directa, donar més poder al rector però fent que rendeixi comptes de la seva tasca i avaluacions externes de la qualitat de la recerca.

Consideren que hi ha molt que es pot fer sense gastar un euro addicional. Segons Ciutadans, no es pot donar més finançament i més autonomia si al mateix temps continua la mala contractació, es creen facultats i títols com qui col·lecciona cromos i es mantenen organismes inútils.

Busquen una major especialització de les universitats i que les comunitats autònomes tinguin la capacitat de, en situacions extraordinàries (incompliment d’objectius), propiciar fusions o tancar centres disfuncionals. També planteja la selecció del personal docent i investigador per dues vies: acreditacions públiques (per ser funcionari) o contractació directa i permanent per les universitats després de proves públiques, suprimint la gestió com a mèrit.

Plantegen a més concedir incentius econòmics per al personal docent i investigador i el personal administratiu i de serveis, així com donar més poder al rector i que aquest al seu torn respongui davant la societat per la seva gestió. Millorar el finançament de l’educació superior (mantenir l’objectiu del 3% del PIB) és un altre dels seus objectius, de manera que s’acompanyi qualsevol increment de taxes d’un increment de beques, no es permeti que les universitats es puguin endeutar i s’obligui a que entre el 20 i el 25% del finançament depengui dels resultats (en recerca i docents, en funció de la taxa d’ocupació dels graduats).

Proposen un generós sistema de beques d’excel·lència i revisar i racionalitzar la política de beques, centrant-se en les beques-salari, de la mateixa manera que suprimir immediatament l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) com a agència d’acreditació per a les universitats públiques, mantenint només per a la validació de títols. Vol fomentar la internacionalització a través de polítiques públiques i introduir un nivell de taxes i matrícules diferencial i elevat per a estudiants de fora de la UE.

A més, esbossa una avaluació absolutament externa de la qualitat de la recerca de les universitats segons la seva posició en els tres millors rànquings internacionals, la seva classificació segons els sexennis de recerca, la seva classificació pro projectes de recerca i la seva capacitat d’atreure estudiants. Vol també substituir el Consell Social i el Consell de Govern pel Consell de la Universitat, amb majoria absoluta d’acadèmics i de manera que no puguin ser membres els que tinguin o hagin tingut un càrrec polític, empresarial o sindical en els quatre anys anteriors.

Enric I. Canela

James Wilsdon és professor de la Universitat de Sussex. Ha escrit un brillant article a The Guardian titulat In defence of the Research Excellence Framework. Es tracta de la REF, el nou mètode d’avaluació de la recerca al Regne Unit. És un sistema que es basa en la revisió feta per panells d’experts i que va substituir al Research Assessment Exercise (RAE).

El sistema britànic és molt diferent dels mètodes d’altres llocs. Juguen amb un finançament de la recerca dels departaments universitaris basat en l’avaluació. Té molts detractors,

Particularment fa vint anys ben bons que defenso la implantació d’un sistema similar a Catalunya, també ho vaig fer a l’Estat. Com podeu veure amb un èxit descriptible.

Enric I. Canela

Carmen Vela, secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, ens ha dit, tornat a dir, que l’Agència Estatal de Recerca, que fa anys que la comunitat científica reclama, que s’havia previst a la Llei 28/2006, de 18 de juliol, d’Agències estatals per a la millora dels serveis públics (veure No sé si veurem l’Agència Estatal per a la Recerca) i que la Llei de la Ciència de 2011 obligava a crear, es posarà en marxa abans de final d’any.

Suposo que ella pensa que serà així. La història em fa ser escèptic.

Enric I. Canela

La Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial diu en la seva Disposició addicional cinquena. Pensió de jubilació.

Als jutges, magistrats, advocats fiscals, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, docents universitaris i Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles inclosos en el règim de classes passives de l’Estat que causin o que hagin causat pensió de jubilació partir d’1 de gener de 2015 i que en el moment del fet causant compten, almenys, amb seixanta-cinc anys d’edat complerts, els és aplicable el que estableix la disposició addicional vint-i-cinquena de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2015.

En aquests supòsits es reconeixerà als interessats un percentatge addicional per cada any complet de serveis efectius a l’Estat entre la data en què van complir seixanta-cinc anys, i la del fet causant de la pensió, la quantia estarà en funció dels anys de servei acreditats en la primera de les dates indicades, segons l’escala prevista a la disposició addicional esmentada en el paràgraf anterior.

Caldrà que ens ho interpretin, però sembla que podria haver un incentiu a no jubilar-se.

Enric I. Canela

Fa ja gairebé dos anys escrivia Neix la Fundació Barcelona Respiratory Network (BRN). És una Fundació privada sense ànim de lucre creada a partir d’una aliança estratègica entre investigadors d’hospitals i centres de recerca, indústria farmacèutica i societat civil amb interessos comuns en salut respiratòria i és la primera Fundació d’aquestes característiques que existeix a Europa. Va començar a treballar el 2012.

Ara ha iniciat un procés de creixement amb la incorporació de quatre nous patrons industrials. Es tracta de quatre grans companyies farmacèutiques internacionals: Astra Zeneca, que l’any 2014 va adquirir el negoci de respiratori d’Almirall, Boehringer Ingelheim, GlaxoSmithKline (GSK ) i Menarini.

Cal destacar que aquest mes de juliol, i coincidint amb l’entrada dels nous patrons dins la Fundació, s’ha posat en funcionament la revista científica BRN Reviews, la primera revista open access, integralment en anglès i de projecció internacional, amb revisions científiques sobre temes d’actualitat i d’impacte en l’àmbit de la salut respiratòria, editada a Barcelona. La seva periodicitat serà trimestral i el format és exclusivament online. L’editor en cap de BRN Reviews és el Dr. Roberto Rodríguez Roisín, del Servei de Pneumologia de l’Institut Clínic del Tòrax de l’Hospital Clínic de Barcelona, i els autors que hi participen són investigadors internacionals de gran prestigi. La Fundació BRN espera que la revista aconsegueix una difusió important entre els metges dedicats a la recerca en malalties

Enric I. Canela

A Catalunya tenim un sistema de preus de matrícules de les carreres especialment cruel amb els ensenyaments de ciències. Les matrícules són molt més cares que els de lleteres. La raó és completament absurda: el cost. És completament fals que els preus guardin relació amb el cost. No és més que un supòsit basat en idees ancestrals i sense sentit.

La majoria dels sistemes del món tenen el mateix preu, no tenen un preu públic variable, tenen, si la tenen, una taxa igual per atots, entenent que no hi ha raó per penalitzar uns estudiants més que a altres.

Els anglesos reflexionen, de nou, sobre això. Ho fan dient: feines millor retribuïdes, matricules més cares. De fet la feina ben retribuïda és una hipòtesi. Podria pagar-se en funció del salari, quan es cobri.

Decisió: l’educació superior és un bé públic o un bé privat.

Next »