Enric I. Canela

MANIFEST PER LA CIÈNCIA

El proper 22 d’abril, se celebraran a tot el món diverses accions per reclamar l’atenció de la societat i de la classe política sobre la importància de la ciència en el món actual i alguns dels perills que l’assetgen.

La ciència s’ha convertit en una part essencial de la nostra societat sense la contribució és impensable mantenir i millorar els nivells de progrés, tecnologia, qualitat de vida i coneixement que ens hem imposat com a objectius per al segle XXI. Tot i això, està emergint als països desenvolupats un corrent polític global que menysvalora, quan no ignora, el paper de la ciència en les nostres vides amb el resultat d’un inexorable deteriorament en la salut i el medi ambient, i un creixent menyspreu per el coneixement que es veu substituït per interpretacions de la realitat alternatives a les que proporciona la ciència. Tot això, combinat amb la inoculació i exaltació de la ignorància genera, en no poques ocasions, reaccions contra la llibertat de col·lectius socialment fràgils, soscavant així el sentit profund de la dignitat humana.

En el marc concret d’Espanya cal afegir, a més, un persistent desinterès en construir polítiques científiques coherents i duradores per part de successius governs, justificant aquest abandonament amb la crisi, el que ha aconseguit trencar la incipient progressió que la ciència espanyola havia arribat a la primera dècada del present segle. El dany fins ara infligit a l’estructura científica requerirà dècades per a la seva recuperació, per la qual cosa és urgent un dràstic canvi de rumb que ha de ser el resultat de l’esforç col·lectiu de tota la societat, amb els científics al capdavant. Som conscients de les dificultats que travessen molts sectors de la població espanyola i volem destacar, precisament per això, la importància de la ciència per al benestar del país. En conseqüència, des de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) reclamem, amb la Crue Universitats Espanyoles, les següents accions urgents i duradores:

  • La signatura d’un Pacte d’Estat per la Ciència, capaç de deslligar la ciència dels vaivens polítics, propiciat pel col·lectiu científic i subscrit per les forces polítiques i per totes les entitats públiques i privades vulguin adherir-se.
  • La posada en marxa d’un ens realment independent de l’Administració, responsable dels instruments i recursos derivats de les polítiques científiques, i gestionat per persones expertes del món de la ciència, lliure dels cicles electorals. Un ens amb estructura d’agència, homologable a l’European Research Council europeu, i dotat d’un fons estable d’inversió procedent dels pressupostos generals de l’Estat, amb instruments adequats per a la captació de fons privats, i un compromís clar per la captació i retenció del talent jove.
  • La integració de la ciència en l’agenda política de manera que els qui han de prendre decisions legislatives i executives en polítiques científiques disposin d’informació científica constant, suficient i eficaç mitjançant la incorporació d’entitats personals o col·lectives independents que assessoren als membres del Congrés dels Diputats que ho requereixin, i als components de l’Executiu, des de la Presidència del govern a les estructures ministerials.
  • El reconeixement del protagonisme i responsabilitat que la ciència ha d’exercir en la gestió política, amb l’eficàcia que demanden els ciutadans, mitjançant la restitució del Ministeri de Ciència i la institució d’un plenari anual al Congrés dels Diputats dedicat a la ciència en exclusiva.

Aquestes mesures s’han d’implementar sense cap dilació i la seva aplicació ha de ser transparent i verificable. Per contribuir a que això sigui així, COSCE posa en marxa el 2017 una comissió que té per finalitat fer el seguiment, l’anàlisi i el control del nivell de compliment per part de polítics i parlamentaris dels compromisos adquirits i de les polítiques científiques imprescindibles per al correcte desenvolupament de la ciència i la consecució dels seus objectius.

Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE)

Crue Universitats Espanyoles

Enric I. Canela

Fa uns dies va aparèixer a la premsa que s’havien estat detinguts dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i tres dels seus col·laboradors acusats d’estafa per vendre com a remei contra el càncer un fàrmac sense homologar pel que haurien ingressat uns 600.000 euros a través d’una fundació sense ànim de lucre. Podeu veure detalls a L’Operació Impia: la detenció de Pablo Escribá i Xavier Busquets per la comercialització d’àcid 2-hidroxioleic com a antitumoral.

José Luís Blanco Claraco ha escrit Sobre el linchamiento mediático a los investigadores del “falso” medicamento anticáncer (Minerval, 2OHOA).

Jo m’he llegit algunes coses sobre Minerval i coincideixo plenament amb el que diu José Luís Blanco Claraco. No sé que hi ha de diners i estafa. La policia farà la seva feina i diran si s’han cobrat o no, o han rebut diners per continuar la recerca de Minerval. Funcionarà en humans o no, però de placebo res de res.

No diré res més, no milloraria els articles que he citat. Només em solidaritzo amb els companys que els han escrit.

El problema dels dos catedràtics és que són biòlegs cel·lulars. Sempre és millor que un malalt es mori. No entrem al sagrari.

Enric I. Canela

Vaig escriure a Olis sostenibles que comentaria perquè tanta soia és una catàstrofe per a la salut humana. La primera cosa que vull fer és mostrar una taula on es veu la composició en àcids grassos insaturats de diferent solis. La columna encapçalada amb C18:2 indica el contingut en àcid linoleic, el principal àcid gras omega-6 poliinsaturat que tenen els olis vegetals. És l’àcid gras més abundant a les partícules de lipoproteïna de baixa densitat natives, és a dir aquelles que no han patit cap tipus d’alteració.

La columna del costat, l’encapçalada amb C18:3α, indica el contingut en àcid α-linolènic, el principal àcid gras omega-6 poliinsaturat que tenen els olis vegetals. D’aquest segon hi ha molt poc excepte a l’oli de llinosa que no és apte, justament per això, per a l’alimentació. La llinosa la ingerim com a complement posant-la sobre les amanides o bé a cullerades com a fibra laxant.

Taula 1

Olis

C16:1

C17:1

C18:1

C18:2

C18:3 α 

C18:3 γ 

C20:1

BORRATJA

0,29 

0,07 

16,52 

38,47 

0,22 

22,75 

4,05 

ENOTERA 

0,00 

0,06 

7,50 

74,00 

0,16 

9,60 

0,24 

COLZA 

0,21 

0,00 

62,41 

20,12 

8,37 

0,00 

1,54 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,00 

25,54 

59,27 

1,07 

0,00 

0,37 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,05 

24,23 

60,38 

0,99 

0,00 

0,28 

GIRA-SOL 

0,00 

0,06 

15,26 

71,17 

0,45 

0,00 

0,22 

GIRA-SOL 

0,06 

0,03 

16,86 

70,69 

0,28 

0,00 

0,16 

COTÓ 

0,47 

0,11 

16,61 

56,35 

0,33 

0,00 

0,14 

LLINOSA 

0,00 

0,12 

21,42 

15,18 

54,24 

0,00 

0,40 

SOIA

0,08 

0,08 

21,35 

56,02 

7,15 

0,00 

0,22 

SOIA 

0,04 

0,01 

23,44 

52,92 

7,60 

0,00 

0,36 

OLIVA EXTRA VERGE 

0,51 

0,25 

76,34 

8,64 

0,75 

0,00 

0,34 

PINYOLADA D’OLIVA 

0,73

0,14 

74,00 

10,33 

0,77 

0,00 

0,40 

OLIVA 

0,92 

0,21 

75,55 

7,01 

0,66 

0,00 

0,32 

CACAUET 

0,06 

0,01 

48,71 

31,06 

0,23 

0,00 

1,43 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

40,50 

36,20 

1,60

0,00 

0,53 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

43,87 

36,28 

0,99 

0,00 

0,64 

PALMA 

0,00 

0,06 

39,37 

10,62 

0,21 

0,00 

0,17 

PALMIST 

0,00 

0,00 

16,46 

2,76 

0,00 

0,00 

0,17 

COCO 

0,00 

0,00 

7,45 

1,80 

0,00 

0,00 

0,06 

 

Continuació Taula 1

Olis

C20:2

C22:1

C22:2

C24:1

MUFA

PUFA

BORRATJA

0,35 

2,23 

0,00 

2,09 

25,25 

61,79 

ENOTERA 

0,14 

0,00 

0,00 

0,19 

7,99 

83,90 

COLZA 

0,11

0,00 

0,00 

0,26 

64,42 

28,60 

BLAT DE MORO 

0,09 

0,00 

0,00 

0,20 

26,11 

60,43 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,00 

0,00 

0,20 

24,76 

61,37 

GIRA-SOL 

0,09 

0,00 

0,00

0,39 

15,93 

71,71 

GIRA-SOL 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

17,11 

70,97 

COTÓ 

0,10 

0,00 

0,00 

0,16 

17,49 

56,78 

LLINOSA 

0,39 

0,00 

0,00 

0,10 

22,04 

69,81 

SOIA

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

21,73 

63,17 

SOIA 

0,12 

0,00 

0,00 

0,07 

23,92 

60,64 

OLIVA EXTRA VERGE 

0,00 

0,00 

0,19 

0,00 

77,44 

9,58 

PINYOLADA D’OLIVA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,10 

75,37 

11,10 

OLIVA 

0,00 

0,00 

0,05 

0,00 

77,00 

7,72 

CACAUET 

0,00 

0,12 

0,00 

0,00 

50,33 

31,29 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,11 

0,00 

0,00 

0,38 

41,41 

37,91 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

44,51 

37,27 

PALMA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

39,66 

10,83 

PALMIST 

0,00 

0,00

0,00 

0,27 

16,90 

2,76 

COCO 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

7,51 

1,80 

 

Convé recordar que els àcids grassos són susceptibles d’oxidar-se a l’organisme. Hi ha moltes causes, algunes tan elementals com alguna inflamació, o les espècies reactives, radicals o no, generades de forma natural, en respirar, o per causes sobrevingudes com ara el tabac o la contaminació. Els àcids grassos que s’oxiden són els que tenen insaturacions.

Els dos principals àcids grassos omega-6 de l’organisme són l’àcid linolènic i l’àcid araquidònic. Els olis no contenen el segon d’aquests àcids, l’ingerim de les carns. Si mirem la taula veiem que els que tenen més àcid linoleic són els olis de gira-sol, blat de moro, cotó i soia.

Estem cansat de sentir parlar de la bondat dels àcids grassos poliinsaturats, els PUFA, però molt més dels omega-3. Els olis no tenen massa omega-3 (àcid α-linolènic). Els que més en tenen, dels que es dediquen a la cuina, són els de colza i soia. El de colza té poc àcid linoleic. La diferència entre el contingut dels dos àcids és el que hauríem de considerar. Un bon valor és el de l’oli de colza.

Hi ha una altra columna a considerar: la que diu MUFA, àcids grassos monoinsaturats, principalment l’àcid oleic (C18:1). Allà hi trobem com a líders l’oli d’oliva, l’oli de pinyolada d’oliva i l’oli de colza.

Cal notar que els olis de coco, palmist, oliva, palma i pinyolada d’oliva tenen molt poc contingut de PUFA. Aquests olis són els que aporten menys àcids grassos susceptibles d’oxidar-se.

Darrerament s’ha acusat pràcticament d’assassinat a l’oli de palma. Darrerament he comentat que l’oli de palma és menys “dolent” pel medi ambient que l’oli de soia. Si observem la següent taula veiem el contingut d’àcids grassos saturats que contenen els diferents olis vegetals.

Taula 2

Olis 

C8:0

C10:0

C12:0

C14:0

C16:0

C17:0

BORRATJA

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

8,75 

0,06 

ENOTERA 

0,00 

0,00 

0,00

0,06 

3,75 

0,04 

COLZA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

10,34 

0,07 

BLAT DE MORO

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

10,47 

0,08 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

5,70 

0,04 

GIRA-SOL 

0,00 

0,00 

0,00 

0,05 

5,76 

0,05 

GIRA-SOL 

0,00 

0,00 

0,00 

0,77 

21,87 

0,08 

COTÓ 

0,00 

0,00 

0,00 

0,04 

5,47 

0,07 

LLINOSA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,05 

4,81 

0,05 

SOIA 

0,00

0,00 

0,00 

0,06 

9,90 

0,10 

SOIA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

9,63 

0,11 

OLIVA EXTRA VERGE 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

8,70 

0,17 

PINYOLADA D’OLIVA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,02 

9,31 

0,09 

OLIVA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

10,84 

0,14 

CACAUET 

0,00 

0,00 

0,00 

0,03 

9,40 

0,12 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

0,00 

0,21 

16,90 

0,00 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

0,00 

0,29 

14,24 

0,00 

PALMA 

0,00 

0,00 

0,00 

1,12 

42,70 

0,11 

PALMIST 

3,43 

3,23 

46,14 

16,17 

8,65 

0,00 

COCO 

6,38 

5,56 

45,46 

18,82 

10,08 

0,00 

 

Continuació Taula 2

Olis 

C18:0

C20:0

C22:0

C24:0

Total 

BORRATJA

3,46 

0,22 

0,30 

0,11 

12,96 

ENOTERA 

1,87 

0,64 

0,35 

0,27 

6,98 

COLZA 

2,04 

0,44 

0,31 

0,26 

13,46 

BLAT DE MORO

2,02 

0,39 

0,76 

0,15 

13,87 

BLAT DE MORO 

4,79 

0,30 

1,16 

0,31 

12,36 

GIRA-SOL 

4,76 

0,30 

0,78 

0,22 

11,92 

GIRA-SOL 

2,27 

0,26 

0,36 

0,12 

25,73 

COTÓ 

1,83 

0,30 

0,31 

0,09 

8,11 

LLINOSA 

3,03 

0,20 

0,00 

0,01 

8,15 

SOIA 

3,94 

0,41 

0,48 

0,21 

15,10 

SOIA 

4,38 

0,35 

0,67 

0,24 

15,12 

OLIVA EXTRA VERGE 

3,47 

0,46 

0,13 

0,05 

12,98 

PINYOLADA D’OLIVA 

3,20 

0,55 

0,25 

0,11

13,53 

OLIVA 

3,59 

0,50 

0,15 

0,06 

15,28 

CACAUET 

2,65 

1,38 

3,14 

1,66 

18,38 

SEGÓ D’ARRÒS 

1,78 

0,61 

0,77 

0,41 

20,68 

SEGÓ D’ARRÒS 

2,13

0,75 

0,33 

0,48 

18,22 

PALMA 

4,55 

0,39 

0,58 

0,06 

49,45 

PALMIST 

2,27 

0,15 

0,00 

0,30 

80,34 

COCO 

4,31 

0,08 

0,00 

0,00 

90,69 

 

Els olis de coco i de palmist són els que més àcids grassos saturats tenen, els segueix l’oli de palma. Els olis de oliva, soia i colza tenen quantitats baixes. És destacable que els olis de coco i palmist tenen àcids grassos saturats de cadena mitjana.

Arribat a aquest punt és bo dir que les malalties cardiovasculars s’associen a les partícules de lipoproteïna de baixa densitat. Aquestes lipoproteïnes són estructures complexes que transporten triglicèrids i colesterol. Els triglicèrids són els que contindran els àcids grassos. Si els àcids grassos són poliinsaturats podran oxidar-se. Els àcids grassos de cadena mitjana (olis de coco i palmist) no afavoreixen les malalties cardiovasculars. El colesterol total augmenta, però ho fa més el HDL-colesterol que l’LDL-colesterol. Els països on el coco és la principal font de greix són molt rares les malalties cardiovasculars.

La proporció aproximada d’àcids grassos que hi ha al teixit adipós blanc humà és la de la taula.

Taula 3

Àcid

%

12:0

0,2

14:0

3,4

16:0

20,7

18:0

4

14:1

0,6

16:1

8,6

18:1

47,9

18:2

10,2

18:3

0,7

20:4

0,5

Altres

3,5

 

Cal notar que aquestes són unes dades qualsevol i que la dieta les altera. La concentració d’àcid linoleic (18:2) és relativament alta i si s’augmenta la proporció d’aquest àcid a la dieta, la concentració en el teixit adipós es pot arribar a duplicar. Unes dades més modernes corresponents a diferents països (Projecte DIOGENES) no són significativament diferents i les concentracions dels diferents àcids grassos es mantenen en quan les dietes es canvien per altres de baixes calories. Una dada és que la concentració de l’àcid linoleic és elevada.

Les malalties cardiovascular s’acostumen a associar a concentracions de triglicèrids, colesterol total i LDL-colesterol elevades. Està en discussió. El protocol mèdic es bassa en això, però no en realitat hauríem de fixar-nos en els triglicèrids i el HDL-colesterol. Quan la relació entre les concentracions d’ambdós és superior a 3,5 – 4 hi ha risc, per sota de 2 -2,5 és ideal. Valors alts es correlaciones amb partícules de lipoproteïna de baixa densitat de mida petita, que són les autènticament dolentes. Això acostuma a anar associat amb resistència a la insulina, circumstància en la que els àcids grassos s’oxiden. Els productes de l’oxidació més abundants a les LDL són l’àcid 9- hidroperoxi-octadecadienoic i l’àcid 13-hidroperoxi-octadecadienoic, tots dos generats a partir de l’àcid linoleic. Un estudi de 2013 i un altre del 2016 (Use of dietary linoleic acid for secondary prevention of coronary heart disease and death: evaluation of recovered data from the Sydney Diet Heart Study and updated meta-analysis; Medicines and Vegetable Oils as Hidden Causes of Cardiovascular Disease and Diabetes) mostren que incorporar àcid linoleic i eliminar àcids grassos saturats a la dieta és perjudicial per a la salut cardiovascular. Un resultat absolutament contrari al que molta gent pensa.

Hi ha una confusió. És bo prendre àcids grassos poliinsaturats omega-3, però no poliinsaturats en general. Cal reduir la ingesta de poliinsaturats omega-6.

A Estats Units fa més de 50 anys no es consumia oli de soia. Els greixos principals eren llard i margarina però demanda alta i alguns estudis del 1970 que deien que els àcids grassos saturats eren dolents van fer que el govern federal donés subsidis al conreu de soia, la dieta es va modificar substancialment i avui el greix principal d’Estats Units és el que prové de la soia. Paral·lelament l’obesitat ha augmentat substancialment. Això ha coincidit amb un gran augment del consum de fructosa.

Un recent estudi (Soybean Oil Is More Obesogenic and Diabetogenic than Coconut Oil and Fructose in Mouse: Potential Role for the Liver) demostra que l’oli de soia és més obesogènic que l’oli de coco i la fructosa.

L’ús de les farines de soia com a aliment animal també ha de ser considerat. Un estudi, també del 2013 (Intake of Farmed Atlantic Salmon Fed Soybean Oil Increases Insulin Resistance and Hepatic Lipid Accumulation in Mice), en el que s’alimenten salmons amb diferents farines mostra que els ratolins alimentats amb una dieta que contenia filets d’aquests salmons incorporen àcid linoleic i el seu metabolisme es modifica.

Molts animals s’alimenten amb farina de soia. Les gallines alimentades amb pinso poden ous que probablement tenen massa omega-6. Jo els prenc alimentats amb gra: codi 0.

Som el que mengem i quan mengem productes derivats dels animals, som part del que mengen aquests animals. En el cas dels greixos, cap dubte.

Algunes coses que jo crec i de les que no pretenc convèncer a ningú:

  • La relació concentració de triglicèrids/concentració HDL-colesterol alta és un indicador de risc de malaltia cardiovascular. Tenir el LDL-colesterol elevat no.
  • Els àcids grassos saturats no sembla que augmentin aquesta relació i per tant no afavoreixen les malalties cardiovasculars, especialment l’oli de coco i de palmist
  • Els greixos rics amb àcid linoleic s’haurien de reduir al màxim perquè aquest àcid és el que s’oxida més a les lipoproteïnes quan les condicions són favorables (obesitat, contaminació, fums, oxidants en general i obesitat)
  • Els greixos de la dieta mediterrània contenen molt àcid oleic, poc àcid linoleic, àcid α-linolènic (de les nous, per exemple), àcids grassos omega-3 del peix blau i poc àcid araquidònic (no massa carn).
  • Els greixos de la dieta determinen una part essencial de la nostra salut.

H escrit massa coses i algunes poc argumentades, però si algú em demana algun aclariment, amb molt de gust li faré.

Olis sostenibles


Enric I. Canela

Aquest dies he parlat de l’oli de palma. Intueixo una campanya d’algun lobby, no sé de quin. Llegeixo que després que Alcampo, Eroski i Dia s’hagin deixat portar per l’histerisme i es posicionin contra els productes que contenen àcid palmític, Ferrero i Bimbo creen un lobby per defensar aquest oli. Jo m’hi apunto. Cal assenyalar que Ferrero inclou al seu Web una pàgina que parla del nou reglament EU sobre la informació alimentària als consumidors.

Jo seguiré prenent el meu oli d’oliva verge extra, però no puc suportar les falsedats i el seguidisme idiota.

La figura il·lustra el rendiment del conreu de diferents plantes productores d’oli.

  • [32] Vollmann J,RajcanI,editors.OilCrops.NewYork:Springer;2010.
  • [44] ParamathmaM,HegdeDM,ParthibanKT,MuktaN,GupthaVK,AbrahamY. Scope oftreeborneoilseedsassourceofvegetableoilandbiofuels.In: DirectorateofOilseedsResearch.January29–31,2009,Hyderabad,India; 2009:p.47–9.
  • [45] YangC,DengX,FangZ,PengDP.Selectionofhigh-oil-yieldseedsourcesof Jatropha curcas L. forbiodieselproduction.Biofuels2010;1(5):705–17.

La taula mostra la producció mundial de soia estimada en tones mètriques la temporada 2016/2017,

Estats Units 

117,208,000 

Brasil  

111,000,000 

Argentina 

56,000,000 

Altres països 

20,807,000 

Xina 

12,900,000 

Índia 

11,500,000 

Paraguai 

10,100,000 

Canadà 

6,450,000 

 

La taula mostra la producció mundial d’oli de palma estimada en tones mètriques la temporada 2016/2017

Indonesia

34,000,000

Malàisia

19,500,000

Altres països

5,176,000

Tailàndia

2,000,000

Colòmbia

1,143,000

Nigèria

970,000

 

Els 258,9 milions d’hectàrees de terra dedicades a produir olis es distribueixen de la següent forma:

Oli

%

Milions d’Ha

Oli de soia

40,1

10.381,89

Oli de llavor de cotó

13,8

3.572,82

Oli de gira-sol

10,0

2.589,00

Oli de colza

12,9

3.339,81

Oli de palma

5,5

1.423,95

Altres (inclou cacauet, copra o coco, llavor de lli, llavors de sèsam, llavor de ricí

17,6

4.556,64

 

Al continent sud-americà s’han dedicat al conreu de la soia més zones selvàtiques i de sabana de les que s’han dedicat al conreu de la palma d’oli de Guinea al sud-est asiàtic.

En un lloc viuen orangutans i a l’altre, el pulmó de la Terra, la Selva amazònica un munt d’animals en perill de desaparèixer. Si ens hem de fixar en la sostenibilitat ja es veu de seguida que l’oli de palma és el rei. A sobre el més barat.

De què es tracta, doncs? De fer conreus sostenibles. El que no passarà de moment és que disminueixi la quantitat d’oli o llavors oleaginoses que consumim.

Un consell que no llegirà ni seguirà ningú. Potencia el conreu de cocoter i aprofitar més el seu oli. Es produeix en zones deprimides i podria conrear-se en llocs on ara no es fa pràcticament res. Quan a rendiment en kg/ha/any és el segon del rànquing. Fem fora els lobbys i lluitem per una economia sostenible. Indubtablement és més sostenible l’oli de palma que el de soia.

Avui no parlaré de salut, ho deixo per demà. Tanta soia és una catàstrofe per a la salut humana.

Enric I. Canela

Aquesta setmana un article meu a L’Econòmic: La recerca a la universitat

Dic: “Un dels tòpics més repetits per la premsa és l’augment dels recursos obtinguts. L’Informe indica que l’any 2015 les universitats van captar 80 milions d’euros més de fons competitius que l’any 2013 i 20 milions d’euros més que el 2014 […]. En la sèrie disponible veiem que el 2013 vam patir un mínim i que ara remuntem, però que no hem assolit els recursos que rebíem l’any 2010”.

Enric I. Canela

Una vegada més veiem que tenir l’Estat sotmès als criteris tercermundistes del Partit Popular és un autèntic desastre. A sobre de dedicar menys recursos a la recerca i desenvolupament tenen la barra de mentir descaradament. L’Estat destinava l’any 2009 un 1,35% del PIB a R+D. Al 2015, darrera dada consolidada, 1,22% del PIB. En el mateix període UE-28 ha passat del 0,98% del PIB al 2,03% del PIB.

Presenten el pressupost per al 2017 i van i diuen: la inversió realitzada en els darrers anys en la política de recerca, desenvolupament i innovació (R + D + I) ha permès aproximar els recursos públics del sistema d’R + D + I a la mitjana comunitària.

La quantitat assignada en els pressupostos generals de l’Estat per a les polítiques de recerca, desenvolupament i innovació per al 2017 és de 6.029 milions d’euros, un increment del 4,1% respecte a l’any 2016 que van ser 5.793 milions d’euros, un 2,2% més que el 2015. El 2008 Van ser 10.600 milions d’euros.

La realitat és que el pressupost no financer (subvencions i ajudes de les que depenen la majoria dels projectes) per a recerca civil és de 2.446 milions d’euros, una disminució del 2,6% respecte a 2016; mentre que el pressupost financer (crèdits que no es demanen i per tant no computen al final) s’han incrementat un 9,2%, fins a arribar als 3.583 milions d’euros.

La COSCE fa una lectura d’urgència.

Un autèntic desastre sobre el que no cal incidir. No té remei. Demanar que Donald Trump jugui a futbol com Messi no té sentit.

Enric I. Canela

Faré un article més per parlar de l’oli de palma. Crec que dels dos escrits anteriors que he fet en aquest bloc es pot deduir que considero que no hi ha cap raó relacionada amb la salut per reduir l’ús de l’oli de palma. Al meu parer els arguments contra el seu ús no estan basats en cap evidència científica. Hi ha arguments que el farien recomanable i altres que no. Potser puja el colesterol total però també hi ha un increment del colesterol-HDL i de les proteïnes plasmàtiques antioxidants. Hi ha dades que diuen que la substitució d’àcids grassos monoinsaturats pels saturats no té efecte mentre que si són poliinsaturats sí. Seria com dir que prendre oli d’oliva bé a ser com prendre oli de palma. Oli de llinosa i oli de llavor de gira-sol seria els millors i rebutjaríem el d’oliva i el de palma. El problema o millor la solució és la combinació d’aliments. Ningú no en sap prou encara, però el fanatisme no és bo. No conec dades que diguin que els indonesis pateixen més malalties cardiovasculars que els inuits. Potser si que hi ha dades que comparen. Jo sé que el perfil lipídic i el risc de malaltia cardiovascular dels inuits, tot i l’elevada quantitat de àcids grassos poliinsaturats que prenen és alta.

Deixant de banda els problemes de salut, hi ha raons objectives per lluitar contra la creixent producció d’oli de palma de forma no sostenible. Aquest oli prové del fruit de la palmera d’oli de Guinea. Aquestes palmeres es conreen principalment a Indonèsia i Malàisia. Ha estat un cultiu en expansió, cosa que ha implicat la desforestació de boscos i selves, hàbitats de moltes especies animals. Aquestes accions atempten contra la biodiversitat i la salut del planeta. Com tantes altres, per no estan de moda. De la certesa d’aquest argument no s’infereix que sigui dolent per a la salut de les nostres artèries ni que produeixi càncer.

La pregunta que ens hauríem de fer és perquè l’oli de palma té tan alta demanda. Una raó estaria en l’economia. Aquesta gràfica il·lustra el fet.

Immediatament es veu que el rendiment per hectàrea és molt més gran que en altres olis.

Aquesta altra gràfica mostra quin és el consum mundial d’olis:

De la combinació de les dues gràfiques es dedueix que les hectàrees dedicades a la soia són moltes més.

Mirem la gràfica que ho mostra:

Resulta que les hectàrees dedicades a la soia són 7,3 vegades més. Poc espai dedicat a l’oli de palma. Davant d’aquestes dades sembla que produir l’oli de palma seria més sostenible que altres olis. El problema és que produir-lo atempta contra reserves naturals. Un cop els occidentals ens hem carregat mig planeta hem d’evitar que ho facin els indonesis i malais. Segur que hi ha un problema d’economia sostenible i del preu que paguem per aquest oli, naturalment el més barat.

La gràfica de consum d’oli de palma a la Unió Europea mostra una variació entre el 2006 i el 2012 quan al destó de l’oli de palma. En general, el consum d’oli de palma per la UE-27 va augmentar un 41% des de 4,51 milions de tones el 2006 a 6,38 milions de tones el 2012. El consum d’oli de palma per convertir-lo en biodièsel va augmentar 365% que va passar des de 402.000 tones a 1,87 milions de tones. És a dir va augmentar en aquest sis anys en 1,87 milions de tones de les que 1,47 van anar a biodièsel.

Mentre es fan campanyes per no consumir oli de palma, es promou l’ús de combustibles “bio”. A prop del 70% del biodièsel prové de l’oli de palma. Anem a posar biodièsel i ens sentim més “verds” i alhora ens posem amb una pancarta per eliminar l’oli de palma d’unes galetes.

El baix preu d’aquest oli fa que es faci servir com a primera matèria de molts productes.

Ara tocaria parlar de Roundtable on sustainable oil palm (RSPO) i el Certified Sustainable Palm Oil (CSPO). Moltes empreses de casa nostra treballes amb oli de palma amb certificat CPSO, la qual cosa vol dir que prové de cultius que segueixen una sèrie de criteris ambientals i socials que asseguren el respecte dels drets de les comunitats locals i que cap bosc primari o d’alt valor ecològic ha estat desforestat per a la producció d’oli de palma des de novembre de 2005.

Si les normes anessin en aquesta línia faríem un bé al planeta i als països asiàtics i no estaríem, com a xais, aliats amb lobbys econòmics d’interessos foscos, que abusen de la bona fe i la ignorància.

Enric I. Canela

No m’agrada insistir, però sento la necessitat interna. Estic completament segur que no em considerareu accionista de cap companyia relacionada amb l’oli de palma ni amb l’àcid palmític, però tinc una certa tendència a indignar-me quan llegeixo ximpleries i aquestes ximpleries afecten a la vida dels ciutadans i a la vida política. A tot això col·laboren experts que no ho són o que viuen ancorats en el segle passat.

Abans de seguir aviso que a casa només prenem oli d’oliva verge extra, boníssim, que ens porten de Bellcaire d’Urgell. No se m’ha passat pel cap comprar per a es oli de palma. També afegeixo que sense fanatismes excessius consumeixo productes poc manipulats i sóc vegetarià no militant. Rares vegades fregeixo res.

El consum de greixos saturats, millor d’àcids grassos saturats s’havia associat tradicionalment a problemes cardiovasculars. Dades més recents posen de manifest que això no és massa cert. En tot cas cada vegada més estudis qüestionen aquestes afirmacions.

M’ha sorprès que en tot aquest festival que s’ha muntat en aquest dos darrers mesos (veure L’oli de palma no és nociu) en relació a l’oli de palma Esquerra Republicana hagi presentat al Congrés dels Diputats una proposició no de llei, signada per Xavier Eritja, perquè s’incrementi el control sobre la utilització de l’oli o greixos de palma en productes alimentaris i promoure la retirada progressiva dels productes amb aquest component de les màquines expenedores de centres educatius, esportius i de salut. També que es faci publicitat per reduir el consum dels productes que el continguin. Em sembla excel·lent que aparegui la seva presència a l’etiquetatge.

Diu, però, que a seva composició de més d’un 50% de greixos saturats, molt més que qualsevol altre oli, provoca que un excés en el seu consum suposi un risc per a la salut, des de malalties coronàries fins a obesitat, recorda Eritja sobre la base de diferents informes sobre salut.

Discuteixo la primera. No conté més greixos saturats que qualsevol altra oli. L’oli de coco i el de palmist en tenen bastant més. Discuteixo el sentit de la segona. Cert que l’excés d’oli de palma en excés és nociu, com ho són molts altres productes en excés. La quantitat habitual que es pot consumir amb una dieta que no sigui molt estranya no té cap risc.

El més greu és que això és com la política pressupostària. Quan es demana que s’inclogui una despesa s’ha de eliminar una altra. Pregunto: és pot presentar una proposició no de llei dient que es tregui un component bàsic sense proposar l’alternativa? Posaré un exemple, les patates fregides. Normalment es fregeixen a oli de palma. Algunes dient que han vist passar l’oli d’oliva. Bé, si es fregeix a oli d’oliva i no es canvia l’oli d’oliva sovint introduirem peròxids. Amb l’oli de palma no és probable. Amb àcids grassos saturats no es formaran, en fregir, peròxids i aldehids nocius.

M’estalvio les coses sorprenents que he llegit i sentit, dites de bona fe, sobre el que fa aquest pobre oli.

Dit tot això, les hectàrees destinades al conreu de la palmera d’oli de Guinea i las de la soia provoquen desforestació. Espero que algú, a més de fer proclames, proposi com substituir aquest oli.

Hi ha un recent bon estudi al que em referia ahir (l’estudi és: Palm oil and human health. Meeting report of NFI: Nutrition Foundation of Italy symposium) fet a Itàlia, un país que té unes pautes d’alimentació bastant semblants a les nostres que treu unes conclusions bastant clares. La majoria dels estudis estan fets amb dietes allunyades de la nostra i això fa que les conclusions no siguin adequades. Per exemple, el tipus d’hidrat de carboni que acompanya la dieta afecta el resultat. Millor mirar estudis d’aquí o d’Itàlia. Més o menys, tradueixo:

  1. L’oli de palma conté altes concentracions d’àcids grassos saturats (49,5%), principalment àcid palmític (42,7%). Això no obstant, proporciona quantitats igualment elevades (el restant 50,5%) d’àcids grassos mono i poliinsaturats (essencialment, oleic (39,4%) i àcid linoleic(10,6%)).
  2. La majoria dels àcids grassos saturats en l’oli de palma estan esterificats preferentment en la posició sn-1 i sn-3 dels triglicèrids; això redueix la seva taxa d’absorció específica intestinal en comparació amb els mono- i poliinsaturats, que s’esterifica principalment en la posició sn-2. Aquesta distribució estereoespecífica suggereix que els efectes biològics dels àcids grassos saturats en l’oli de palma poden ser menys rellevant que els esperats si s’ingerissin purs
  3. Els greixos saturats tenen propietats reològiques que els fan adequats per a diverses aplicacions alimentàries, com una alternativa als greixos trans, que han demostrat efectes negatius sobre la salut humana.
  4. El consum de greix total, i en particular de greixos saturats, ha de ser controlat en els nadons i adults. Els límits assenyalats per les pautes sobre una dieta equilibrada (30% de l’energia per als greixos totals, i 10% per als saturats) encara demanen reduir la ingesta en els països occidentals. A Itàlia, el consum de greix total i saturat és només en lleuger excés en comparació amb les directrius proposades.
  5. D’acord amb els càlculs proposats, la ingesta de greixos saturats de l’oli de palma a Itàlia pot ser aproximadament estimat – de mitjana – en 3,09 g/dia pels adults i 4,78 g/dia pels nens.
  6. En absència d’assaigs aleatoris que tractin dels efectes sobre la salut associats al consum d’oli de palma en adults i / o infants, sembla apropiat incloure i calcular el consum d’àcids grassos saturats d’oli de palma dins del límit recomanat del 10% de les calories suggerit per als greixos saturats a les directrius internacionals per a una dieta equilibrada, tot i que recents metaanàlisis qüestionen l’associació entre el consum de greixos saturats i els problemes coronaris i la mortalitat associada (possiblement perquè els àcids grassos saturats augmenten tant el LDL-colesterol com l’HDL-colesterol al plasma).
  7. No hi ha dades experimentals ni epidemiològiques que relacionin l’associació entre el consum d’oli de palma i la incidència de càncer o la mortalitat; És poc probable que en un futur pròxim s’obtinguin aquestes dades. L’evidència indirecta suggereix que el consum d’oli de palma no té efectes ni positius ni negatius sobre el risc de patir càncer.

És il·lustratiu observar la composició de l’oli de palma:

Àcids grassos saturats

% pes

Àcid mirístic

1,12

Àcid palmític

42,7

Àcid margàric

0,11

Àcid esteàric

4,55

Àcid araquídic

0,39

Àcid behènic

0,58

Àcid lignocèric

0,06

Total àcids grassos saturats

49,51

 

Àcids grassos monoinsaturats

% pes

Àcid misritoleic

0,06

Àcid oleic

39,37

Àcid gadolèic

0,17

Àcid nervònic

0,06

Total àcids grassos monoinsaturats

39,66

 

Àcids grassos poliinsaturats omega-3

% pes

Àcid alfa-linolènic

0,21

Total àcids grassos poliinsaturats omega-3

0,21

 

Àcids grassos poliinsaturats omega-6

% pes

Àcid linoleic

10,62

Total àcids grassos poliinsaturats omega-6

10,62

 

Àcids grassos

% pes

Àcids grassos saturats

49,51

Àcids grassos monoinsaturats

39,66

Àcids grassos poliinsaturats omega-3

0,21

Àcids grassos poliinsaturats omega-6

10,62

Total àcids grassos

100,00

 

A més, positiu, l’oli de palma posseeix una quantitat elevada de vitamina E (en forma d’alfa-tocoferol) 15.9 mg.

Després de tot el que he exposat m’agradaria saber quins països o multinacionals es beneficiaran de l’atac a l’oli de palma. Crec que Estats Units és el primer productor de soia. No sé gaire de producció d’oli, però tota questa història no la veig clara.

Estic segur que tindré detractors, però tinc raó.

Enric I. Canela

He llegit avui un munt de notícies que diuen que Alcampo eliminarà l’oli de palma de les marques pròpies i que altres cadenes es plantegen fer el mateix. Propaganda. Diuen que l’oli de palma és nociu per a la salut i el medi ambient. Concretament diuen que és fatal per a la salut cardiovascular i que provoca càncer. Si El Corte Inglés digués que retira els calçotets de cotó perquè provoquen la caiguda del cabell de cop hi hauria un efecte emulació de la ximpleria.

El darrer estudi seriós sobre el tema, molt recent (Palm oil and human health. Meeting report of NFI: Nutrition Foundation of Italy symposium) demostra que no existeix cap dada que permeti suposar que l’oli de palma és nociu per a la salut cardiovascular i menys per al càncer. Més encara, l’oli de palma s’oxida molt menys que altres olis, com el d’oliva. Vol dir que és més estable quan es fregeix.

Parlar d’olis i dir coses impròpies és fàcil. Per exemple, els àcids grassos poliinsaturats (omega-3, per exemple) s’oxiden fàcilment, millor vigilar i prendre els suplements en presencia de reductors, per exemple amb el suc de taronja. Tothom sap que el pernil bo, el d’aglà, s’enranceix de seguida, el greix es torna groc, mentre que el de pinso no, el greix està més temps blanc. La raó és la peroxidació dels àcids grassos mono i poliinsaturats.

Tornant a l’oli de palma. Dolent per al medi ambient? Sí. El pobre oli no, però destinar enormes quantitats de terra a la palmera d’oli de Guinea per convertir els seus fruits en oli no és bo. El negoci fa que es carreguin milers d’hectàrees per destinar-les al negoci de l’oli de palma, del que s’obtenen molts productes que el supermercats no eliminaran. Desapareixen boscos de països tropicals per fer aquestes palmeres. Diu que IKEA desforesta boscos. Si de cop decidissin produir plàtans per obtenir qualsevol cosa tindríem el mateix problema. El problema no és l’oli, és la desforestació. Parlem amb propietat.

Sabeu que 50 g d’oli de palma tenen la mateixa quantitat d’àcid palmític, el suposat gran enemic, que 40 g de carn de porc? O que 60 de cansalada? Prendre’s 50 g d’oli és molt, 40 g de carn de porc no.

Hem de vigilar i pensar. Buscar alternatives. Què fem per no consumir àcid palmític en detergents, cosmètics, lubricants, productes farmacèutics… No ón les patates fregides el que més oli de palma gasta.

Si és correcte el que ha succeït al Parlament Europeu que ha aprovat “per àmplia majoria un informe que insta la Comissió Europea a prendre mesures en l’ús i importació de l’oli de palma, especialment per agrocombustible, el qual està provocant la desforestació més ràpida de la història en països del sud-est asiàtic com Indonèsia i Malàisia”. Res de salut.

L’atzar i càncer


Enric I. Canela

Fa dos anys escrivia El càncer i l’atzar, ara per parlar del mateix he invertit l’ordre. Aleshores em referia a la publicació de l’article Variation in cancer risk among tissues can be explained by the number of stem cell divisions de Cristian Tomasetti (estadístic) i Bert Vogelstein (oncòleg) de la Johns Hopkins.

Ara em referiré a la publicació de l’article Stem cell divisions, somatic mutations, cancer etiology, and cancer prevention dels mateixos autors. En aquest treball demostren que les mutacions R, les mutacions que tenen lloc durant la replicació normal de l’ADN són responsables de 2/3 parts de les mutacions dels càncers humans.

Jo en aquell moment vaig creure en l’encert del treball i el vaig acceptar completament. Deia aleshores: “La meva opinió és que l’atzar té molt a veure, i tant, però segurament no trigarem a veure un model més complex. Hauríem d’introduir factors de risc. Segurament ho veurem aviat. Jo, de totes formes, recomano no baixar la guàrdia.”

El treball no va agradar i hi va haver polèmica. Ho resumeix molt bé El azar y el cáncer en un nuevo estudio a Catalunya Vanguardista. Els investigadors criticats s’han revoltat i han fet un estudi en el que han avaluat la incidència de càncer en 69 països, el que representa una varietat d’entorns distribuïts a tot el món i representa 4,8 mil milions de persones (dos terços de la població mundial). La incidència del càncer la van determinar a partir de l’anàlisi de 423 registres de càncer que van obtenir de l’Agency for Research on Cancer (IARC) (http://ci5.iarc.fr/CI5-X/Pages/download.aspx) de l’OMS.

El treball conclou: Com a resultat de l’envelliment de la població humana, el càncer és avui la causa més comuna de mort al món. La prevenció primària és la millor manera de reduir les morts per càncer. El reconeixement d’un tercer contribuent al càncer, les R-mutacions, no disminueix la importància de la prevenció primària, però remarca que no tots els càncers es poden prevenir evitant els factors de risc ambientals. Afortunadament, la prevenció primària no és l’únic tipus de prevenció que existeix o pot ser millorat en el futur. La prevenció secundària, és a dir, la detecció i la intervenció primerenca, també pot salvar la vida. Per càncers en els quals totes les mutacions són el resultat de R, la prevenció secundària és l’única opció.

El comportament no és idèntic en tots els càncers i en el de pulmó la incidència de l’atzar és menor. La incidència de l’atzar, com és lògic, més gran quantes més vegades es divideix un tipus de cèl·lula. L’edat incrementa el risc, però això no passa en ossos i cervell on el recanvi cel·lular és baix o nul.

La conclusió és que hem d’estar preparats per actuar quan el càncer aparegui. Un aspecte que no hem considerat, però, és si tenim mecanismes per augmentar els mecanismes de reparació. Acceptat el fet que les mutacions es donaran, podem tenir a punt mecanismes reparadors? Podem augmentar-los? Jo estic convençut que sí. Per exemple, el dany produït per espècies reactives pot ser revertit? Podem reduir l’acció de les espècies reactives? La resposta és sí. En sabem prou? No.

Next »