Enric I. Canela

Enric I. Canela

L’altre dia feia referència el baix coneixement de la ciència pels ciutadans de l’Estat espanyol (veure Els espanyols són poc científics i els polítics menys) i ahir parlava del col·loqui #somrecerca on es plantejava la necessitat d’explicar i divulgar la recerca.

Ara poso a la vostra disposició l’Estudi Internacional de «Cultura Científica» de la Fundació BBVA.

• Els espanyols se situen prop de la mitjana europea en el nivell d’interès declarat cap als temes científics, però per sota en el nivell en què se senten informats.
• Destaquen per ser qui amb menor freqüència segueixen la informació sobre temes de ciència tant en suports escrits com audiovisuals.
• Molt baix percentatge d’espanyols que coneix personalment a un científic. També és molt baix el percentatge que ha considerat dedicar-se a la carrera científica.
• Prenent en consideració diferents indicadors, els espanyols són, al costat dels italians i txecs, els europeus amb menor nivell de proximitat a la ciència.
• En el test de coneixement objectiu de diferents conceptes i tesis científiques, els espanyols són els ciutadans de les 11 societats considerades que obtenen la mitjana més baixa de respostes correctes.
• A Espanya, l’edat i l’educació diferencien molt significativament el coneixement i vincle amb la ciència: els adults joves i la població amb major nivell d’estudis tenen un nivell de proximitat i coneixement científic molt més alt que els adults grans i la població amb un nivell d’estudis.
• Els grups més joves escurcen distàncies respecte als seus homòlegs a la resta d’Europa i s’observa un procés de convergència en interès i coneixement de la ciència entre els mateixos. En canvi, la distància en el vincle amb la ciència i el coneixement científic entre els adults grans espanyols i la mitjana europea és molt important.

Mirar el detall del document encara és més il·lustratiu de la ignorància de la societat espanyola. També podeu llegir les notes de premsa (curta i llarga).

Enric I. Canela

Dimecres, els investigadors Carlos López-Otín i Elías Campo van rebre el premi Vanguardia de la Ciència. Elías Campo de l’institut d’Investigació Biomèdica August Pi Sunyer (Idibaps) i Carlos López-Otín de la Universitat d’Oviedo dirigeixen el projecte Genoma de la leucèmia, la principal contribució espanyola al consorci internacional del genoma del càncer. Els investigadors han estat reconeguts per la seva recerca sobre el genoma de la leucèmia. La feina d’aquests dos excel·lents investigadors permetrà el desenvolupament de nous fàrmacs contra la leucèmia.

L’acte es va celebrar a la Pedrera de Catalunya Caixa amb la presència del conseller Andreu Mas-Colell. El premi és una iniciativa conjunt de Catalunya Caixa i el Grup Godó.

M’hagués agradat anar-hi, de fet havia confirmat la meva assistència, però malauradament, doblement, l’hora em va coincidir amb una visita no prevista per solucionar un petit problema de salut.

Enric I. Canela

Em sembla que paga la pena llegir l’article de l’OCDE What should students learn in the 21st century? i reflexionar sobre el seu contingut.

Ens diu, d’entrada, que els professors han de tenir el temps i la flexibilitat per desenvolupar coneixements, habilitats i caràcter, mentre que també han de considerar el que en diuen la quarta dimensió, que inclou aprendre a aprendre, la interdisciplinarietat i la personalització.

Fan un breu comentari de cada aspecte citat. No em sembla malament la proposta tot i que al meu parer es deixen aspectes propedèutics i d’estructuració mental. No em cansaré de repetir que cal fer un èmfasi especial en coses com Matemàtiques, Llatí i Filosofia, bastant menystinguts d’uns anys ençà.

Enric I. Canela

Abans he comentat la trobada d’aquest matí #somrecerca. No he entrar en dades, però ens han donat un document sobre el que el director general de Recerca, Pep Martorell, ha fet alguns apunts. Crec que el document és prou interessant com per a què estigui a l’abast de tothom. Naturalment hi és, però no sempre ho sabem.

El document és Nous reptes i mesures del model català de recerca. Sempre va bé donar una llegida a aquests documents.

Enric I. Canela

Encara no ha sortit el Reial Decret perquè el text ha de passar prèviament per la Conferència Sectorial de Política Universitària però, segons explica El Mundo, el ministeri proposa que els universitaris que vulguin accedir a ajuts econòmics per cursar un màster a les universitats públiques espanyoles hauran d’acreditar nota mitjana en el Grau de 6,5 per a una beca general (import íntegre de la matrícula) i de 7 per a una beca salari o de mobilitat, segons el Reial Decret pel qual s’estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l’estudi per al curs 2012-2013. En tot cas, les notes mitjanes procedents d’estudis d’ensenyaments tècnics es multiplicaran pel coeficient 1,17. Curiosament, per als professionals, com Educació, amb un 5,5 ja serà suficient. La notícia diu més coses de beques, però res que ja no hagi explicat en aquest bloc (veure Ja sabem com es donaran menys beques).

No entro a valorar el llindar, però em sembla extraordinari que per a l’àmbit d’Educació aquest llindar sigui més baix.

Jo em pregunto per què d’una vegada no ens traspassen els diners i ens deixen fer una política de beques coherent i efectiva.

Enric I. Canela

Aquest matí he tingut l’oportunitat d’assistir a un col·loqui sobre recerca al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’acte estava organitzat per Marc Vizacarro, Responsable de comunicació 2.0 i continguts digitals de Coneixement de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Es tractava d’una trobada a l’atri, a l’aire lliure, llàstima perquè el dia no acompanyava (espero que tots dilluns estiguem sans, maig té això). Primer hem fet un petit esmorzar i després han ofert uns breus parlaments Jordi Camí, Lluís Torner, Josep M. Martorell i Toni Castellà. Dos directors de centres d’excel·lència i els dos responsables directes de la recerca a Catalunya. No cal que presenti a cap d’ells. Els altres assistents, alguns hem fet comentaris, érem persones de diferent perfil, però tots d’alguna manera comuniquem a través de la xarxa. L’objectiu era posar de manifest l’estat de la recerca a Catalunya i apostar per la divulgació de la ciència, en aquest cas, molt centrada en el 2.0. Es pot constatar que, tot i que ha augmentat, el coneixement de la bona recerca que fem no és gaire conegut pel gran públic ni tampoc està prou valorada.

A l’acte, a banda dels citats, he pogut saludar alguns amics i altres que només coneixia virtualment. Entre els recercaires estava l’incansable Miquel Duran de la UdG, el catedràtic 2.0 per execel·lència, prou conegut i actiu, que juntament amb Meius Ferrés, que també era amb nosaltres, va organitzar fa pocs dies TEDxUdG, que tan bons resultats va donar (veure TEDxUdG: espurnes dels cervells i Èxit del TEDxUdG). No cito a les persones que ens acompanyaven perquè no les coneixia totes i sempre sap greu deixar-se algú.

Al trending tòpic #somrecerca de Twitter podreu llegir algunes coses que s’han dit, tant presents (segur que coneixereu alguns) com assistents virtuals.

Ho valoro molt positivament i una vegada més afirmo que el Govern té les idees molt clares pel que fa a la recerca. Amb el poc que tenim es fa molt. Coincideixo absolutament amb el que diu Toni Castellà, petites accions dinamitzen molt. A vegades faig jo servir allò del coeficient de sensibilitat polític: derivada del resultat respecte als recursos posats. Un bon polític ha de tenir la intuïció de preveure el valor d’aquest coeficient en el seu àmbit, crec que això els nostres companys de trobada ho fan molt bé.

Enric I. Canela

L’altre dia escrivia Convocades les beques FPU 2012 per fer la tesi doctoral on parlava de la Resolució de 25 d’abril de 2012, de la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual es convoquen les ajudes per a beques i contractes de Formació de Professorat Universitari del Programa Nacional de Formació de Recursos Humans d’Investigació de l’exercici 2012 , en el marc del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011.

Deia també que la Federación de Jovenes Investigadores / Precarios denunciava alguns defectes seriosos. Bé, les universitats han fet gestions i les coses s’han esmenat. Avui el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport publica: Modificación de la convocatoria de las ayudas FPU 2012. És una nota on modifica les condicions i permet que els que ara estan estudiant el màster universitari puguin presentar-se.

Enric I. Canela

Llegeixo que els investigadors havien fiat a l’oposició la possibilitat que la retallada del 25% en la despesa en R + D previst en els pressupostos generals de l’Estat es corregís durant la presentació d’esmenes. El president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce), Carlos Andradas, va reconèixer ahir que té poques esperances que es produeixin canvis substancials en el pas dels Pressupostos pel Senat. Creu que l’executiu ha de rectificar per salvar el sistema nacional de R + D, pel que ha exigit que es reintegri al Centre per a Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), encarregat de gestionar els préstecs a les empreses, els 420 milions que s’han suprimit dels seus comptes per a aquest any i que se li permeti concedir crèdits a interès zero, amb la finalitat que les empreses més petites tinguin accés al finançament. També que s’elimini la prohibició per reposar els llocs de treball que s’amortitzin amb les jubilacions. De fet va confirmar que el Govern s’havia compromès, abans dels pressupostos, a assegurar una taxa de reposició de l’1% (119 places), cosa que finalment no s’ha complert.

Ja ens podem posar tranquils i en remull. No canviaran res. No tenen cap altra cosa al cap que reduir el dèficit sense pensar que ensorren el futur.

Enric I. Canela

Llegia que ahir va tenir lloc al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la primera reunió de la Comissió d’Experts (veure Reforma de la universitat: obligada però un diagnòstic esbiaixat) seleccionada per proposar les reformes necessàries per a la millora est primera trobada. La Comissió, formada per 11 experts i presidida per Teresa Miras Portugal, treballarà amb la coordinació i el suport de la Secretaria General d’Universitats.

La primera reunió va servir per analitzar quines seran les seves principals línies d’actuació i la seva metodologia de treball. Es van proposar 6 ponències específiques com a punt de partida. Les ponències desenvoluparan, entre altres, els següents assumptes: la governança de les universitats; l’avaluació, excel·lència i competitivitat, el professorat universitari i l’accés als cossos docents; finançament; oferta acadèmica, i els estudiants.

En cadascuna d’aquestes ponències dels experts podran abordaran aspectes específics sobre aquests temes que abastaran des de l’estructura dels òrgans de govern i el retiment de comptes a la societat fins a la diferenciació i especialització d’universitats i l’avaluació externa, passant per l’atracció de talent, el catàleg de titulacions i la reforma curricular.

Enric I. Canela

La incansable associació Federación de jóvenes investigadores / Precarios ha analitzat les esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012. Ens diuen:

Un cop conegudes les esmenes presentades pels grups polítics volem destacar que:

1. La pràctica totalitat dels grups polítics a l’oposició ha presentat esmenes destinades a incrementar els pressupostos de R + D + i. Concretament, per als capítols I-VII l’increment sol·licitat en milions d’euros és de 729 (PNB), 575 (PSOE), 268 (IU, ICV-EUiA, CHA), 371 (CiU), 468 (UPyD) i 28 ( G. Mixt), mentre que per al capítol VIII l’increment sol·licitat en milions d’euros és de 485 (PNB), 315 (PSOE) i 422 (IU, ICV-EUiA, CHA). L’increment sol·licitat per al fons Nacional (i en general el programa 463B en el qual s’insereix) és d’entre 150 i 200 milions d’euros.
   
2. La pràctica totalitat dels grups polítics ha presentat esmenes destinades a mantenir els pressupostos del CDTI (capítol VIII) en els nivells d’anys anteriors, així com les condicions d’ús dels mateixos (interès zero en els seus préstecs).
   
3. La pràctica totalitat dels grups ha presentat esmenes per permetre contractacions en el sector de R + D perquè la taxa de reposició no sigui nul·la.
   
4. La totalitat dels grups polítics ha presentat esmenes destinades a corregir el text del projecte de llei perquè permeti la creació de l’Agència Estatal d’Investigació en els termes i terminis previstos.
   

A la vista d’això instem el govern i el Partit Popular a esgotar tots els esforços per arribar a l’acceptació de les esmenes referides. El Grup Parlamentari Popular és l’única força política que no ha subscrit esmenes en la línia dels punts 1, 2 i 3 esmentats anteriorment, limitant-se a unes poques esmenes sense cap tipus de repercussió econòmica, i que considerem clarament insuficients.

Volem assenyalar que la unitat d’acció i de conscienciació social aconseguida pels grups convocants es mantindrà. Una comissió de les associacions impulsores de la Carta per la Ciència es desplaçarà en els pròxims dies a Brussel·les per informar les institucions europees de les conseqüències d’unes polítiques restrictives en matèria d’R+D+i. Així mateix anirem desenvolupant de manera periòdica al llarg d’aquest any actes que posin de manifest la importància de la R+D+i com solució a la crisi i la qualitat de la recerca espanyola. Volem així fer partícip a la societat dels efectes que les retallades en R+D+i estan tenint al nostre país i la importància que siguin corregits en el present i en els futurs pressupostos.

És formidable que hi hagi associacions disposades a analitzar els temes que ens afecten i a no rendir-se mai.