Enric I. Canela

Estic tan acostumat a saber que el Regne Unit és part de la Unió Europa, com nosaltres, que no em sé avenir a pensar que deixaran de ser-ho. El cert és que, a la pràctica, penso que Noruega és de la Unió Europea i que Suïssa no, però com si ho fos.

Estic bastant segur que passaran coses i que poc canviarà en allò del que vull parlar, la universitat i la recerca. Les universitats britàniques, algunes són les millors d’Europa, tenen una profunda relació d’iguals amb les nostres universitats i els grups de recerca britànics capten molts recursos europeus. En recerca, on hi ha bons investigadors es capten molts recursos. L’alt nivell de la recerca britànica fa que siguin receptors nets de fons europeus, és a dir tenen un saldo positiu, reben més del que posa el govern britànic.

Les universitats britàniques no estan gens contentes d’aquesta decisió que han pres els votants. Deia jo que passarien coses i que possiblement universitat i recerca no s’allunyaran de nosaltres. Ara la reacció de la Unió Europea és dir que els castigaran, que marxin ràpid. El pragmatisme típic de les institucions europees i dels britànics farà que tot s’endarrereixi. No m’estranyaria que, fins i tot, es fes marxa enrere.

De moment els Erasmus viatjaran igual, els britànics rebran els nostres estudiants i alguns ens visitaran.

Des del món de la ciència cal intentar que tota aquesta moguda política no es noti. La universitat i la recerca no han de tenir fronteres.

Enric I. Canela

Fa una setmana va tenir lloc una trobada del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat) i diversos rectors catalans i sindicats.

La proposta de la trobada va ser una reducció progressiva dels preus d’accés a la universitat fins que siguin gratuïts en el termini màxim de deu anys.

Volen que any rere any es vagi disminuint el preu de la universitat i que en deu anys sigui gratuït. Creuen que es pot fer i que s’ha de fer i ha assenyalat que per a la reducció del 30% per al pròxim curs no fa falta l’aprovació d’uns pressupostos.

Els que em coneixeu sabeu que en sóc partidari. La reducció és una qüestió moral. Dit això, per reduir els preus cal augmentar la transferència a les universitats i em penso que això si requeriria una aprovació de nous pressupostos.

Insistiré en què cal una reflexió sobre el model d’universitat que volem. Cal una completa transparència sobre costos. No pot ser que estiguem arrossegats per una política que deriva d’una opinió i una necessitat.

Enric I. Canela

Llegia una entrevista amb el director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Jordi Guillamet. En aquesta entrevista fa un repàs de la història de la institució des que es va crear, ara fa quaranta anys. Assenyala la necessitat que l’ens faci un pas més endavant incorporant noves línies de recerca i ampliant el pressupost que es destina a recerca. L’Institut d’Estudis Andorrans obrirà un procés en breu per definir quina ha de ser aquesta evolució.

Recordo quan l’Institut d’Estudis Andorrans tenia la seu a la Universitat de Barcelona. Jo vaig negociar el trasllat quan es va desplaçar tot el que es feia a Barcelona a Andorra, com explica Jordi Guillamet. Això es va començar a executar el 1999.

Per celebrar els 40 anys, el 30 de juny s’inaugurarà una exposició al centre de congressos de Sant Julià de Lòria i es farà fem un acte sobre la història de l’institut. L’any de l’institut anirà del 30 de juny d’enguany al 30 de juny del 2017.

Amb el Jordi Guillament vam coincidir fent l’antiga “mili”.

Enric I. Canela

El govern espanyol es caracteritza per tenir un condicionament pavlovià. Un reflex condicionat que el fa salivar quan sent alguns de les paraules, constitució, constitucional, tribunal constitucional. S’omple la boca en defensa de la constitució espanyola i el deure d’acarar-la. Tanmateix són uns incomplidors. Quan la constitució els obliga, no acaten les seves decisions.

Per tercera vegada el Tribunal Constitucional ha dictaminat (i 2) que els beques universitàries són competència de la Generalitat. La cosa arrenca de l’any 1999 i d’una sentència, favorable a la Generalitat de Catalunya, de l’any 2001, en ple estasi aznarià. De totes formes en aquests anys, a banda d’Aznar i Rajoy, ha governat Rodríguez Zapatero. Més o menys la mateixa cosa amb tons diferents.

Naturalment és una de les fórmules habituals per prendre’ns el que és nostre.

Enric I. Canela

Fa uns dies l’Observatori IUNE va publicar l’INFORME IUNE 2016 – ACTIVIDAD INVESTIGADORA DE LA UNIVERSIDAD ESPAÑOLA. No havia tingut una estona per escriure res. Aprofito que el Govern se n’ha fet ressò i agafant el que en diu escric: El sistema universitari català lidera de forma destacada l’activitat de recerca al conjunt de l’Estat espanyol. Amb un 24% del total, Catalunya encapçala el percentatge de publicacions científiques indexades, una proporció molt superior al seu pes poblacional respecte l’Estat, que és d’un 16%.

Diu també que en patents està en tercer lloc, malament. Amb tot, la UPC és la que lidera aquest punt.

Enric I. Canela

No puc més que, abans d’analitzar cap resultat, agrair a ACCIÓ el seu Baròmetre de la Innovació a Catalunya. És un bon document, breu, de només 9 pàgines de contingut amb indicadors sintètics de la innovació a casa nostra.

Poques i clares conclusions:

  • Augmenta l’activitat d’R+D, especialment en el sector industrial
  • Augmenten els recursos destinats a la innovació
  • Clar binomi innovació-internacionalització
  • Clara vinculació entre empreses emergents i innovació
  • El big data cada cop més present en la innovació
  • Augmenta la cooperació internacional en innovació
  • Les empreses innovadores preveuen augmentar la facturació, la productivitat i l’ocupació el 2016

Podeu completar la informació al document

Man is a clever animal who behaves like an imbecile

Enric I. Canela

Ahir es va publicar la primera edició del rànquing Reuters Top 100: Europe’s Most Innovative Universities. La Universitat de Barcelona està entre les cent primeres d’Europa en innovació i és la primera de l’Estat en aquesta categoria.

Com explica la notícia de la Universitat de Barcelona, aquesta ocupa el lloc número 65 a escala europea, seguida per la Universitat Politècnica de Catalunya (posició 85) i la Universitat Autònoma de Barcelona (posició 86). La Politècnica de València, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de València, la Universitat de Sevilla, la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Complutense i la de Granada també apareixen en la classificació. El rànquing l’encapçalen la Universitat Catòlica de Leuven (Bèlgica), l’Imperial College de Londres i la Universitat de Cambridge.

El rànquing Reuters Top 100 s’ha elaborat a partir de les dades de la divisió de ciència de Thomson Reuters, que té un llistat de les 600 organitzacions que publiquen la major part de la recerca acadèmica. Cada candidat ha estat avaluat tenint en compte deu indicadors, entre els quals destaquen les publicacions (recerca bàsica) i les patents (definides com la capacitat d’una institució de transferir la recerca i comercialitzar-la). L’últim pas a l’hora d’elaborar el rànquing va ser filtrar per universitats i classificar-les en funció dels resultats.

Podeu completar el que diu la Universitat de Barcelona.

Jo he tingut una sorpresa. Haig de mirar el rànquing amb cura. No tant perquè la Universitat de Barcelona sigui la primera de l’Estat, sinó perquè es troba en el lloc 65 d’Europa. No veig clar que la Universitat de Leuven estigui per sobre de la Universitat de Cambridge.

Alegria pel resultat tot i qüestionar el rànquing.

Enric I. Canela

Ahir va haver a la Universitat de Barcelona l’acte d’investidura doctor honoris causa a Eugene Garfield, una figura clau en el camp de la informació i la documentació científica, i a Paul Preston, considerat un dels hispanistes més prestigiosos i influents del món, en un acte institucional presidit pel rector, Dídac Ramírez, que ha tingut lloc avui dimarts, 14 de juny, al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. El nomenament de Garfield ha estat avalat pel professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació Cristóbal Urbano, i el de Preston, pel catedràtic Joan Villarroya, de la Facultat de Geografia i Història.

Si voleu saber coses, especialment de Paul Preston, que va estar genial, home d’un extraordinari humor i ironia, podeu llegir la notícia i la premsa. És un home conegut i reconegut, que estima Catalunya com nosaltres a ell. Entre altres coses és un dels signants de la Declaració Internacional de Suport a la Comissió de la Dignitat.

Tanmateix, jo vaig tenir el goig especial de recordar moltes vivències a través del vídeo d’Eugene Garfield. Gràcies a ell fèiem més fàcil la recerca molts dels joves investigadors d’aleshores a la Facultat de Química. Nostàlgia d’aquell moment i, ara amb perspectiva, agraïment al genial químic.

Enric I. Canela

Ahir la Universitat Complutense de Madrid, la més gran de l’Estat espanyol, publicava:

La Universitat Complutense està abordant la revisió de la seva estructura organitzativa amb un objectiu essencial: millorar la qualitat de la seva activitat docent i de recerca, atenent, en particular, a les noves demandes que l’ordenació dels graus i màsters requereix.

La intenció de l’equip de govern de la Universitat Complutense, en compliment del seu programa electoral, és que aquests canvis necessaris es produeixin amb el major grau de consens possible, per la qual cosa s’estan produint reunions i debats amb la comunitat universitària amb l’objectiu de anar modelant un Pla Director de reordenació d’Estructures per al millor funcionament d’aquesta Universitat i el desenvolupament de la docència, la investigació i la gestió.

L’objectiu fonamental de la reforma de centres que es proposa és el de reforçar les tasques de caràcter més acadèmic de les facultats i alleugerir de les tasques amb major caràcter administratiu o burocràtic. Així mateix, es proposa un model de facultat que tingui una base suficient en professorat, estudiants, titulacions i recerca i que, per tant, siguin més equilibrades en docència i investigació. El Pla comporta una reorganització dels serveis administratius en grans àrees de gestió que permeti una major concentració dels responsables acadèmics en activitats específicament acadèmiques amb el suport administratiu adient. A més, d’aquesta manera, s’aconseguirà millorar la coordinació de l’oferta de titulacions en àmbits de coneixement afins i alliberar recursos per atendre noves necessitats de gestió en l’atenció a l’estudiant i ajudar a millorar la seva oferta docent i els seus resultats en recerca.

El projecte de reforma planteja uns requisits bàsics per als nous Centres de la Universitat Complutense: s’estableixen uns criteris mínims en nombre de professorat permanent adscrit, estudiants matriculats i activitat investigadora.

Aplicant els nous criteris, l’estructura de Centres d’aquesta Universitat quedaria composta per 17 Facultats amb les següents denominacions provisionals:

  • Ciències Econòmiques, Empresarials, Comerç i Turisme;
  • Ciències de la Informació i Documentació;
  • Medicina i Ciències de la Salut (agrupa Medicina, Infermeria, Odontologia i Òptica);
  • Ciències Matemàtiques i Estudis Estadístics;
  • Filologia i Filosofia;
  • Ciències Biològiques i Geològiques;
  • Ciències Polítiques, Sociologia i Treball Social;
  • Psicologia;
  • Dret;
  • Informàtica;
  • Educació – CFP;
  • Belles Arts;
  • Veterinària;
  • Farmàcia;
  • Ciències Químiques;
  • Ciències Físiques;
  • Geografia i Història

Com es pot observar, es creen set noves facultats a partir de setze facultats prèviament existents, mentre que deu facultats romanen en la situació actual.

El resultat final d’aquest procés no implicarà en cap cas una minva en les magnituds que té la Universitat Complutense. No es reduirà el nombre de professors o personal d’administració i serveis -abans al contrari, tots dos col·lectius augmentaran després de la convocatòria d’ocupació d’aquesta Universitat Pública aprovada per la Comunitat de Madrid-. Així mateix es mantindrà en la seva integritat tota l’oferta docent d’aquesta Universitat. Les titulacions UCM, que és el seu principal actiu, es veuran reforçades per una millora en el suport a la seva gestió des del punt de vista acadèmic i administratiu.

El tema ha generat la polèmica esperada. Espero que se’n surtin. Crec que el sistema de facultats espanyol és un error, però és una opinió minoritària al meu voltant. De moment ho deixo aquí. Ho publico perquè malgrat voler ser diferents, els cervells universitaris estatals són clònics.

Enric I. Canela

L’Observatori del Sistema Universitari publica una breu nota que titula: Preus universitaris: el Govern de la Generalitat desobeeix el Parlament. De fet el Parlament va aprovar a l’abril una moció que, entre altres coses, diu: 3. Revertir pel curs 2016/2017 la pujada de preus universitaris que ha realitzat la Generalitat des de l’any 2011, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries per al curs 2016-2017. La Generalitat compensarà a les universitats aquesta reducció de les matrícules augmentat la transferència pública a aquestes en els següents pressupostos (veure Aprovada una moció sobre pressupost universitari i preus de les matrícules).

Jo feia notar quan es va aprova que el partit del Govern (JxSi) havia votat en contra perquè té efecte pressupostari. Deia que opinava que difícilment es farien gaire coses, més encara després de la demanda de reducció de 1.000 milions del pressupost de la Generalitat per part de Cristóbal Montoro. La cosa s’ha complicat més perquè els que van votar a favor han fet fora els pressupostos del Govern. Impossible fer res que impliqui reduir ingressos i augmentar la despesa del Govern. Contradiccions dels polítics que voten una cosa i fan els possibles per a què no es pugui aplicar.

Deia també que, d’acord amb un altre punt de la moció, que caldria aprofitar per fer una revisió a fons del model de preus públics i apostar per un sistema just. Diguin el que diguin, el sistema és profundament injust amb els estudiants catalans, no tant per ser el més car de l’estat i un dels més cars d’Europa, sinó pel fet de discriminar estudiants segons el nom del grau o màster (que no el cost).

Next »