Enric I. Canela

Avui a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears a les sis del vespre s’ha fet l’acte de lliurament dels premis als projectes guanyadors de La Marató de TV3 de 2013 en recerca sobre malalties neurodegeneratives. S’han avaluat 187 sol·licituds de projectes de recerca, en un procés que ha implicat 96 experts internacionals de reconegut prestigi en l’àmbit de les malalties neurodegeneratives

Seran finançats 44 projectes de recerca biomèdica de 79 equips d’investigació diferents. Aquests equips formen part de centres de recerca catalans, alguns d’ells coordinats amb equips de l’Estat i internacionals. La dotació total és d’11 milions d’euros.

Hi he assistit, un acte especial per a nosaltres ja que el nostre grup de recerca ha rebut el finançament de dos dels projectes.

Enric I. Canela

Al juliol es va presentar el millor estudi d’Europa d’inserció laboral dels titulats universitaris. Una gran feina de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Un estudi que parla dels titulats de Catalunya i de la situació a casa nostra.

Ara s’ha presentat un estudi fet pel Ministeri (INSERCIÓN LABORAL DE LOS ESTUDIANTES UNIVERSITARIOS), el va presentar ahir la secretària d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio. L’únic que hem pogut veure és una presentació de 14 planes amb contingut. Suposo que darrere deu haver un estudi més complet, però no he sabut trobar-lo. Igual no el mostren. Té molt menys abast que el fet per l’AQU.

La premsa ha fet molt rebombori, però si us interessa saber com van les coses i fer comparació del que passava anys anteriors, mireu l’estudi de l’AQU. Curiós que la premsa de casa nostra hagi fet més cas d’un estudi del ministeri, de menor interès, que del magnífic estudi de l’AQU.

Si ha resultat d’interès el que ha dit la secretària d’Estat, aneu a l’estudi de l’AQU i analitzeu la informació. Al web de l’AQU podeu aprofundir en cada titulació.

Enric I. Canela

Avui hem vist la primera edició del Best Global Universities, un nou rànquing internacional elaborat per U.S. News. Aquest rànquing no és nou, fins ara només publicava la classificació de les universitats d’EUA. Ara cobreix tot el món. És un rànquing que té en compte molts aspectes. Un és la reputació que compta un 25%. La resta són dades de recerca, premis , col·laboracions… De fet s’assembla al rànquing QS. Em sembla prou ben fet.

Una vegada més trobem a la UB en un bon lloc. Està la 1 de l’Estat, la 29 d’Europa i la 96 del món. Bé. La UAB està en els llocs 2 de l’Estat, la 60 d’Europa i la 160 del món.

Podeu veure la situació de les universitats en els diferents àmbits. La UB molt bé. El que ens perjudica més és la reputació. La solució és una potent comunicació mundial de la feina que fem. Una petita inversió.

Enric I. Canela

Online collaboration: Scientists and the social network. Revista Nature del 13 d’agost. No recordava l’article. Núria Masdeu escriu Quin ús fan de les xarxes socials els qui es dediquen a recerca i ciència?

L’article parla de repositoris digitals. Recullo de la Neus Masdeu: Segons aquesta informació de Nature, aquesta qüestió també incumbeix els repositoris universitaris (a qui Elsevier també va enviar avisos l’any passat). “Tot plegat és part d’una batalla més gran en què els acadèmics volen compartir els seus papers lliurement online mentre que els editors volen mantenir-ne el contingut darrere murs de pagament i monetitzar-lo”, afirma el director d’Academia.edu, Richard Price.

Jo em trobo amb el problema de les tesis doctorals. Moltes es presenten en forma d’articles. Els drets els té la revista quan no és d’accés obert, sovint. Les normatives de doctorat ens demanen que es pengin en obert. Bon problema. Alguns països no accepten les tesis doctorals per articles.

Què hem de fer. Mirarem a veure que fan els nostres col·legues de les millors universitats i de diferents àmbits.

Enric I. Canela

Así funcionan las mejores universidades del mundo és un article xilè que analitza alguns trets d’aquests millors universitats. L’anàlisi que fan està bé. Una cosa que destaca és que tenen llarga trajectòria, mitjana de 12 alumnes per cada professor i molta investigació científica.

Una coa que m’ha fet agafar aquesta referència és que diu que segons una investigació de Phil Baty, editor dels World University Rankings elaborats per THE, les característiques mitjana que distingeixen els primers 200 establiments d’educació superior són: tenen un ingrés anual de 751.139 dòlars per acadèmic (en comparació amb els 606.345 dòlars d’una universitat en el top 400); hi ha un professor per cada 11,7 estudiants (davant dels 12,5 de les top 400); contracten el 20 % del seu personal a l’estranger, i el 43 % de les seves investigacions compten amb coautors estranger i són universitats que per combatre desafiaments globals reuneixen persones de diferents cultures.

La UB té uns 90.000 euros per professor equivalent a temps complet. No sé si les coses es compten igual, però ja veieu.

Enric I. Canela

Vitamine (@VitamineCAT) és una empresa de comunicació que emet intel·ligència. Normalment llegeixo el seu Newsletter i no comento perquè són temes que tampoc estan directament lligats al que comento habitualment.

Avui he llegit una nota, curta, que titulen: El difícil art de comunicar. Una reflexió de matrícula d’honor. La coherència és que fa el que proposa, comunica fàcil. I amb un bon final.

Com deia un gran comunicador i bon amic, comunicar és com l’italià, tothom en sap i tothom es creu capaç de fer-ho, però a vegades les presses o les prudències són molt perjudicials.

Els que hem de fer classe o parlar en públic no sempre sabem transmetre el que volem. Dels polítics, no en parlo. Molts no volen transmetre el que faran perquè no els votaria ningú.

Enric I. Canela

Llegia un d’aquells articles de Guillermo Dorronsoro (@guillerdorron) que obliguen a pensar. És Apostar con decisión.

El seu missatge és: cal apostar amb decisió per la nostra indústria, el nostre coneixement, i les nostres persones. Mol bonic com explica les contradiccions que vivim dia a dia. Els discursos d’avui es contraposen amb les realitzacions de demà. El seu article fa referència a dues coses: el seu propi discurs i un article del Bloc Henry Mintzberg (Getting Past the Adjectival Capitalism Fix).

Una vegada més em pregunto: Per què som tan rucs, com a conjunt, per malbaratar la intel·ligència i quedar-nos en mans d’especuladors sense escrúpols que dominen a uns polítics ineptes.

Les interpretacions, esclar, són meves. No carrego les meves opinions, potser poc correctes, al Guillermo.

Enric I. Canela

Xavier Ferràs ens insemina intel·lectualment amb un nou escrit sobre innovació: 11 FALSOS MITOS EN INNOVACIÓN. Cadascun dels mites mereix una anàlisi. Hi ha coses, de la negació dels mites, que no veig clares.

Les frases curtes sempre permeten matisos. Per exemple, “Jo no sóc creatiu”. Interessant reflexió la que fa Xavier Ferràs. Diu: Fals. Tots naixem amb capacitats creatives, com tots naixem amb capacitats per llegir i escriure. Tots els nens són terriblement creatius. Es tracta de desenvolupar aquestes capacitats i no reprimir amb pors i falsos complexos.

Jo li dic. No és fals i té raó en el que diu. Tots naixem amb capacitats creatives, però una educació inadequada les anul·la i les fa irrecuperables. Podríem afirmar “Jo no sóc creatiu, però ho era”. Segur que hi estem d’acord.

Això em porta a la reflexió que feia a Potser en una generació serem líders innovadors, on us enviava al meu article L’educació de qualitat no s’improvisa, publicat a L’Econòmic.

Sense educació adequada no hi ha innovació. Entre altres coses perquè la creativitat desapareix i només la conserven els que la tenen més desenvolupada.

Podria comentar més coses d’aquest riquíssim article. De fet són la base per a una política d’innovació seriosa, fent, està clar, els matisos necessaris.

Enric I. Canela

Avui torna ser un dissabte en el que L’Econòmic m’honora publicant-me un article. Aquesta vegada és L’educació de qualitat no s’improvisa. Aquí partint d’una idea del director d’innovació de l’Hospital de Sant Joan de Déu m’interno en el terreny de la innovació dels països i de la mala situació en la que ens trobem.

Si ens hi posem, potser el Govern ja ho té clar, ho apunto, d’aquí una generació estarem en millors condicions.

Calen més diners per a l’educació, però sobre tot la capacitat de formar i seleccionar gent altament qualificada i fer-ho deixant-se guiar per els que en saben. No experts en educació, la sàvia suma de coneixedors de com s’aprèn i d’innovadors. Potser cal recuperar l’aprenentatge de les matèries propedèutiques per a la formació integral. Les coneixen bé els que ensenyen?

Enric I. Canela

Llegia que els rectors de les universitats alemanyes volen que els estudiants tornin a pagar pels seus estudis per poder sanejar i modernitzar instal·lacions en mal estat. Alguns demanen rebre 1.200 per semestre per cada matrícula. La seva idea és que aquests diners els paguin els estudiants (uns 250 euros) i l’estat federat corresponent (la resta). També el govern central podria fer la seva aportació.

Tenen un problema de finançament i volen que els estudiants ho financin en part. Diuen que fan falta diversos milers de milions d’euros per sanejar auditoris i edificis universitaris.

Ara no paga ningú. La Baixa Saxònia va suprimir el pagament a primer d’octubre.

Els dirigents federals alemanys coincideixen que cobrar per la matrícula de l’educació superior limita les opcions dels estudiants i del desenvolupament, i han afirmat que és obligació de l’Estat cobrir aquestes despeses.

Next »