Enric I. Canela

No hi ha dubte que amb els personatges que ocupen llocs d’alta responsabilitat al govern de l’Estat és pràcticament impossible que Espanya ocupi un lloc preeminent en res positiu.

El director de l’Oficina Econòmica de Moncloa, Álvaro Nadal, com aquell que diu, ningú. El “guru” va i diu que per guanyar competitivitat i així acabar amb l’avantatge de països com Alemanya, la fórmula ha de ser controlar els costos i la inversió en R+D, ja que no és una opció rendible a curt termini per millorar la relació qualitat-preu. Menys mal que ha defensat aquestes polítiques a llarg termini.

Només li ha mancat dir que cal rebaixar el sou de tots els treballadors.

Particularment peno que si volen competir rebaixant costos… Sembla que innovar no és rendible.

Enric I. Canela

La darrera convocatòria per demanar el finançament de projectes de recerca per part del Ministeri d’Economia i Competitivitat h tingut unes característiques curioses. Hem refereixo a les convocatòries, migrades convocatòries, anuals per finançar la recerca bàsica o fonamental.

Aquesta vegada es demanava un currículum abreujat que no sobrepasses quatre pàgines. Si se sobrepassaven estaves eliminat i no era una cosa esmenable. Estava claríssim. L’aplicació informàtica per demanar la sol·licitud, com passa a la majoria de les aplicacions informàtiques del ministeri, no era massa pràctica. Quan es posen aquests límits es bo fer aplicacions que impedeixin escriure més del compte.

El cas és que molts investigadors, per raons que se m’escapen, no en van fer cas i han vist que el seu projecte quedava eliminat. Això ha provocat queixes, dimissions, etc. Uns 250 projectes s’han vist afectats.

Aquí tinc dues consideracions. Em sembla que els responsables ministerials, que tenen raó en dir que la restricció estava claríssima i que els advertiments sortien arreu, haurien d’acceptar que en aquets cassos es fan aplicacions amb espai restringit que no admeten ni un caràcter de més. L’altra consideració és que massa gent no fa cas de les normes i fa el que li sembla.

Tenim una enorme tendència a disculpar l’infractor i considero que les normes estan per seguir-les.

Dit això, probablement de ser jo el responsable hagués deixat esmenar les coses i hagués encarregat una aplicació amb restriccions. Tots contents.

Enric I. Canela

Escrivia l’altre dia Arriba “SciCloud 2015: Big Data and Health”. És una jornada organitzada per Mind the Byte el 14 d’abril. A Alfons Nonell-Canals, el seu fundador i CEO, l’ha entrevistat Biocat. Llegint-la coneixes una mica més qui és. Titulen l’entrevista escrivint Alfons Nonell: “Quan fas servir tecnologia ‘cloud’, el límit és la imaginació“.

Quan parla del cloud i el disseny de fàrmacs diu: Es calcula que el cloud suposa entre un 50 i un 65% de reducció de costos de tecnologia perquè no has d’invertir en màquines, ni en llicències, ni en personal de manteniment o instal·lació, ni esperar per aturades tècniques… A més, et permet disposar de molts software a la vegada i, com que creem eines simples, no cal formació específica. Amb el ‘núvol’ sí que democratitzem: oferim un servei a mida i anem a trencar la barrera econòmica de l’accés a la tecnologia.

L’entrevista, francament interessant, us caldrà llegir-la al web de Biocat.

Enric I. Canela

Llegia que el Consell de Ministres aprova una taxa de reposició del 100% per als organismes públics d’investigació.

El Consell de Ministres va autoritzar 199 noves places per a investigadors, més de 50 llocs de gestió i prop de 250 places de promoció interna per als Organismes Públics d’Investigació (OPIs). En conseqüència, el CSIC, l’Institut de Salut Carlos III, l’Institut Espanyol d’Oceanografia, el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques, l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària, l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i l’Institut d’Astrofísica de Canàries podran reemplaçar el 100% de les baixes produïdes en 2014.

A més, dins de la taxa de reposició dels cossos de catedràtics d’Universitats i professors titulars, s’ha reservat un mínim del 15% per a investigadors Ramón i Cajal que hagin obtingut el certificat I3. Aquestes mesures, juntament amb l’increment en la quantitat d’ajudes o els nous contractes no funcionarials per a investigadors, evidencien que els recursos humans i la incorporació de joves al sistema espanyol d’R + D + I és una prioritat per al Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Des de 2009 la taxa de reposició de l’ocupació pública ha estat limitada per a tota l’Administració. Aquest mateix any va ser del 30%, el 2010 es va situar en el 15% i el 2011 en el 10%. A partir de 2012, la taxa de reposició va ser del 10% només per als sectors prioritaris, entre els quals es trobava el personal investigador, sent nul·la per a la resta.

Enric I. Canela

Aquests dies s’ha celebrat el Saló de l’Ensenyament. La UB divulga tornarà a tenir presència aquest any a l’Espai Ciència del Saló de l’Ensenyament amb un estand propi. Aquest any s’ha estrenat disseny, un disseny senzill que ens permetrà instal·lar l’estand en qualsevol espai. Des del dimecres 18 fins al diumenge 22, diversos investigadors han mostrat i compartit amb els visitants les seves recerques a través de tallers i activitats interactives, com ara demostracions i experiments científics.

Els visitants que s’han apropat, molts, han pogut conèixer de primera mà la tasca de recerca i innovació que duen a terme alguns grups de recerca de la UB en diferents branques del coneixement, com ara la física, la biologia, la psicologia, la història, les matemàtiques o la medicina.

Cal agrair la feina de la gent d’UB Divulga i dels investigadors que han prestat suport a la mostra. Només gràcies això s’ha pogut atendre el nombrós públic.

Enric I. Canela

Podem llegir que el 14 d’abril tindrà lloc al Parc Científic de Barcelona (PCB) SciCloud 2015: Big Data and Health, la 3a edició de la ‘Scientific Cloud Annual Conference’, organitzada per Mind the Byte amb la col·laboració del PCB i Biocat i el suport de Bellavista. El fòrum reunirà destacats experts procedents de l’entorn acadèmic, científic, sanitari, empresarial i governamental que debatran sobre el concepte del Big Data biomèdic i compartiran interessants iniciatives, casos d’èxit i diferents possibilitats d’utilització de grans volums de dades en ciències de la salut.

Alfons Nonell-Canals, fundador i CEO de Mind the Byte, més que això, ànima, m’ha convidat a fer la cloenda d’aquesta segona edició. L’any passat també ho vaig fer, però una agenda infernal no m’ho va permetre. Serà un plaer.

Enric I. Canela

L’altre dia Berta Roig em va entrevistar telefònicament, com a altres companys, preparava l’article La universitat refreda el pla per captar alumnes extracomunitaris.

Recull alguna de les idees que vàrem comentar, que pel que veig, són coincidents amb les d’altres companys. No podia ser altrament. La meva posició està relativament ben explicada a La internacionalització de la universitat catalana.

Endavant, doncs, però fem els deures. Mirava els preus dels màsters alemanys per a extracomunitaris i la majoria són gratuïts. Potser és una raó més que demostra que la filosofia alemanya és de lideratge. Atreure capital humà i posar-lo en els sectors productius. Aquí, amb el sector productiu que tenim l’hem d’expulsar. No és culpa de la universitat. Per què no som competitius és un tema que ja coneixem i que no som capaços de posar-hi remei.

Enric I. Canela

Arran de les declaracions del director general d’Universitats, Lluís Jofre, en relació a la captació d’estudiants estrangers (veure Apujar els preus dels màsters per als estrangers podria no ser un negoci) he fet bastants comentaris sobre el tema. Voldria explicitar per escrit algunes de les meves idees.

1.- La internacionalització de la universitat catalana és necessària i urgent.

2.- Internacionalitzar els graus és més difícil que els màsters. Graus en espanyol per atreure estudiants hispanoamericans té poc sentit. Graus en anglès per atreure estudiants d’altres contrades, no massa. En general, quan algú viatja fora per fer una grau en anglès no tria un país que no tingui l’anglès com a llengua pròpia. L’atractiu dels graus que fem sumat a l’atractor Barcelona no podrà compensar això.

3.- Internacionalitzar més del que ho estan els màsters no és fàcil. És imprescindible canviar l’enfocament de la majoria. Molts màsters estan destinats a cobrir els crèdits per la tesi doctoral. Cal classificar els màsters i dissenyar un política d’internacionalització clara. Tenim pocs prou atractius per resistir la comparació de preus. Si mirem preus dels nostres Màsters i veiem que els dels països europeus, a les universitats millors, són molt més barats pels ciutadans de la UE, ens hem d’amoïnar. Als ciutadans extracomunitaris alguns els costen més cars, però no tots.

4.- La Generalitat sembla tenir el propòsit de fer-nos cobrar encara preu més alts, un suposat cost real. Crec que no vindran estudiants a aquests preus. Actualment el preu frena la vinguda d’estrangers i les universitats hem optat per no cobrar tot el que podríem. No tinc totes les dades però estem per sobre del que estan disposats a pagar els estudiants que podrien venir de fora.

5.- El gruix dels diners que deixarien els estudiants estrangers no és la matrícula. Com a governant estaria disposat a eliminar les matrícules per tal que vinguessin a llogar habitatges i comprar menjar. No subvencionen els governs les línies aèries? És interessant l’estudi del Regne Unit: The impact of universities on the UK economy. No tant per seguir la política de preus britànica, a hores d’ara no ens podem comparar, sinó per analitzar els ingressos directes i indirectes. També hi ha un bon estudi d’Escòcia, més antic, on tenen un política de preus ben diferenciada d’Anglaterra.

6.- Recordo que fa uns anys es va crear la International Graduate School of Catalonia (IGSOC). Podeu veure la història a La International Graduate School of Catalonia (IGSOC): Un instrument per a la internacionalització del sistema universitari català, publicat al número 2 (octubre del 2003) de la revista que edita el DURSI “Coneixement i Societat” escrit per Abelard Vilardell Jové, director Executiu de la IGSOC. M’he referit a aquests temes a Màsters internacionals i Roda el món i torna al món, això si tard. En aquell moment es van intentar finançar els estrangers per a què vinguessin a les nostres universitats. Crec que és una política més encertada incentivar que vinguin, si més no un tems fins crear-nos una marca.

7.- És cert que Barcelona és atractiva per als estudiants estrangers. Podeu llegit la meva reflexió a L’Econòmic Els estudiants estrangers volen venir a Barcelona, del juliol del 2013. Allà ja deia que compta amb els preus. La vaig publicar arran de la publicació del document The Bank of Communications Sea Turtle Index
i que porta com a subtítol: Avaluació comparativa dels possibles rendiments de la inversió en l’educació internacional. Malgrat aquesta atracció tenim molts problemes que explicita l’estudi. No els hem resolt.

8.- No comentaré que considero desmesurat, discriminatori i estrany a Europa el preu que han de pagar els estudiants catalans per assistir a la universitat. Podem, respectuosament, entendre que el Govern no pugui fer gaire més. Deixo que llegiu que diu Enric Fossas, rector de la UPC, sobre el tema (veieu Enric Fossas en defensa de la universitat pública). El meu pensament, comprensiu, s’assembla, ell és rector i la seva opinió té més impacte. Estem parlant de política, política social i economia del coneixement.

Conclusió: Lluitem per internacionalitzar les nostres universitats i els nostres estudis, però analitzem amb cura com ho hem de fer.

Enric I. Canela

Enric Fossas, rector de la UPC, fa unes mesurades, molt mesurades, declaracions a “el diari de l’educació” del Saló de l’Ensenyament. Parla de moltes coes però no defuig les respostes a les preguntes més “de moda” en aquests moments. L’estructura de 3+2 i els preus. Destacable quan diu que una universitat mitjana d’alguns països té més pressupost que el que destina la Generalitat a totes les universitats. Greu, molt greu. En part ho disculpa políticament quan diu que: L’administració, els partits polítics que governen en cada moment tenen un cert ideari, tenen un pressupost que és finit, i a partir de l’ideari i del pressupost distribueixen partides en funció dels seus criteris. En alguns països la universitat té un 1% del PIB, en alguns altres arriba el 2% i en els altres països al 0,5%, i això no és altra cosa que ideari polític aplicat al pressupost.

També destaco la eva crítica als preus públics: un estudiant de Berga que vulgui fer un màster a Barcelona segurament li surt més a compte fer el mateix màster a Berlín o a Estocolm, perquè el màster li sortirà de franc a tots dos llocs i tindrà ajudes per manteniment, transport i habitatge, cosa que aquí no passarà. Ni per manteniment, ni per transport, ni per habitatge, i el màster no li sortirà barat, sortirà per 3.000 o 6.000 euros com a mínim.

Segurament, mi no ho pogut comprovar, tenim una gran coincidència en els plantejaments.

Enric I. Canela

Avui a l’Aula Magna de la UB ha tingut lloc la I Jornada sobre Horitzons Científics de les Ciències Socials i les Humanitats. He hagut de sortir un parell de cops i m’he perdut una part. L’agenda no perdona. Malgrat això, he pogut escoltar prou com per quedar molt satisfet dels resultats. Els assistents han variat segons l’hora, al matí més que a la tarda. Les conclusions les haurem de treballar. En trec una, era una jornada demanada, encara que no explícitament, i així ho ha valorat el públic. Tenim una gent fantàstica.

Ha vingut a fer una de les dues conferències, la que he pogut escoltar, el fantàstic Guillermo Dorronsoro (@guillerdorron) degà de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Deusto. Parlar de Guillermo Donosorro no és senzill, més enllà de dir que és un dels experts més grans en innovació. La conferència tenia per títol: La importancia de generar y transferir conocimiento humanístico en el siglo XXI. Podeu seguir els escrits de Guillermo Dorronsoro al seu bloc actual euskaditm, abans Thought in Euskadi. El públic ha agraït la riques del que ha exposat.

Next »