Olis i greixos (I)


Enric I. Canela

El dia 16 d’abril vaig publicar a MÉSECONOMIA un article que vam titular Olis i greixos en la nostra alimentació. És la primera part d’un text de divulgació d’un tema que, al meu parer, està molt mal gestionat pels conjunt del sistema mundial de salut.

El propòsit d’aquests articles és el d’intentar apropar alguns conceptes al públic en general. També posar de manifest que algunes de les pràctiques nutricionals que s’aconsellen poden arribar a ser nocives.

Acabo amb el comentari: Podria ser que l’oli de llavor de soia, dels més rics en omega-6 i dels més consumits, fos dels pitjors per al nostre organisme, contradient així moltes campanyes orquestrades per alguns països “creadors d’opinió” com Estats Units?

Enric I. Canela

La setmana passada L’Econòmic em va publicar l’article “El futur és dels graus universitaris lliures“.

En aquest article plantejava la necessitat de graus oberts. Entenc que haurien de ser graus amb una sòlida formació a primer curs i, també, en el curs preuniversitari. Aquesta formació propedèutica hauria de referir-se al nucli principal dels estudis. Diferent, invers, del que hi ha ara a la Universitat Pompeu Fabra, on es fa un primer curs obert i despès és més rígid. Amb tot la meva felicitació per haver trencat motlles. Premi a la innovació en un món conservador.

A partir d’aquí la màxima llibertat amb requisits estrictes per les diferents assignatures. Per aprendre a multiplicar és aconsellable saber sumar.

La meva visió és que és imprescindible ajudar a què els graduats siguin adaptables a una societat molt canviant.

Parlem de combinacions diverses i socialment desitjades. Humanitats digitals és un exemple, però ni de lluny l’únic. Currículums rics amb lògica, més filosofia. Saber pensar i mutar. Els estudiants han de ser lliures per poder determinar currículums però apareix la necessitat d’una nova figura, existent però insuficient, el tutor. Si s’arriba a un escenari com aquest, caldrà disposar de tutors ben formats amb capacitat d’aconsellar bé i tenir l’empatia necessària per detectar les habilitats de l’estudiant. Tutors a la secundària i a la universitat.

Trigarà més o menys, però el model que demano s’imposarà. La primera gran dificultat és la norma espanyola, la segona crec que és el corporativisme universitari.

Cal lluitar per ser els primers i arrossegar la resta.

Enric I. Canela

El meu escrit, el mateix que altres membres de les universitats als seus rectors, en demanda d’un pronunciament públic en favor de la llibertat i la democràcia.

Benvolgut Rector,

Us adreço aquest escrit com a membre de la Universitat de Barcelona, per demanar-vos que feu sentir la veu de la nostra institució en la defensa de la llibertat i la democràcia.

La UB ha de ser fidel al seu lema LIBERTAS PERFUNDET OMNIA LUCE, i posar la defensa de la llibertat al mateix nivell que la defensa del coneixement, perquè una i altra van de la mà. En l’actual situació d’atac a la sobirania del poble expressada a les urnes, amb una il·legítima ingerència externa sobre la funció del Parlament de Catalunya mitjançant l’empresonament i l’exili, la UB ha de prendre posició en defensa de la legítima representació de la voluntat popular. Amb més raó si considerem que alguns d’aquests representants són membres de la nostra Universitat.

L’Espai Democràcia i Convivència, integrat per un centenar d’entitats i sindicats, convoca una gran manifestació a Barcelona el 15 d’abril en defensa de la llibertat, els drets civils i les institucions democràtiques.

Crec fermament que la UB s’ha de posicionar públicament en favor de la manifestació i els seus objectius. Confio que no sigui la meva veu l’única, entre PDI, PAS i alumnat, que us fa arribar aquest prec.

Salutacions cordials

Enric I. Canela

Avui toca l’article el mes de L’Econòmic. Un excel·lent informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya sobre l’enquesta 2017 sobre la inserció laboral dels doctorats em dóna l’oportunitat de parlar sobre la necessària reforma del doctorat.

Una part de l’article La necessària reforma del doctorat que us convido a llegir.

Les habilitats transversals eren un dels objectius de la reforma. S’introduïen les escoles de doctorat, però els recursos i la complexitat normativa han frenat part del que es podia haver fet. Hi ha coses que es poden fer sense grans recursos i amb la legislació actual, però requereixen la valentia per trencar el corporativisme. Corporativisme d’uns, ignorància d’altres i por a reformar porta al fracàs. Model habitual a Espanya: una escola de doctorat per universitat. Resultat: més burocràcia? La Universitat París–Saclay en té 20, i 5.000 doctorands.

Enric I. Canela

Avui L’Econòmic ha publicat el meu article Urgeix el canvi de model universitari. Acabo l’article: Sense voler ser popular, diré que sense el canvi del model de govern actual per un model més modern i europeu la universitat catalana no podrà competir realment amb els sistemes líders.

Indico que el model danès, país petit, competitiu i en mols aspectes envejable, té un model en el que eñ Govern de la universitat és efectiu. La màxima autoritat de la universitat és un Consell format per membres interns (tots els sectors de la universitat) i externs, amb majoria de membres externs. Els membres els selecciona una comissió formada d’acord amb els estatuts. El Consell té un president que ha de ser dels membres externs. El Consell contracta el rector, que ha de ser un reconegut investigador del sector i amb experiència en el món de la gestió universitària.

Innovació sota mínims


Enric I. Canela

Un cop més, com cada mes, L’Econòmic m’ha publicat un article. Es titula: Innovació: alerta roja. Una primera part parlant de com la universitat a casa nostra ha patit la crisi i com la formació d’investigadors ho ha patit en grau superlatiu.

Una segona parlant de la innovació al país i de les universitats innovadores, del rànquing d’universitats innovadores on les nostres, no hi són. Ningú no les espera en els propers anys.

Enric I. Canela

El passat diumenge L’Econòmic va publicar un article meu titulat: La ciència oberta afavoreix la innovació.

En aquest moment ens amoïna molt el cost de publicar i el cost de subscriure’s a les revistes. Les editorials volen cobrar per publicar en obert i volen cobrar les subscripcions. Paguem dues vegades. La ciència necessita que es pugui accedir al coneixement de forma fàcil i gratuïta. D’això parlo.

El diari destaca la proposta: El context polític no és l’adient, però convindria que en el moment que recuperem la llibertat política adoptem mesures per garantir que els nostres científics puguin pagar les publicacions i que tinguin accés a tota la bibliografia. L’economia del coneixement requereix que aquestes eines estiguin a l’abast de la comunitat científica.

Enric I. Canela

L’article de L’Econòmic del mes de novembre l’han titulat Erasmus i la recerca. En ell parlo de la probable separació del Regne Unit de la Unió Europea. Especulo sobre el que l’espera a Catalunya si esdevé una república independent.

Destaquen: Davant de la independència, per evitar incerteses, Catalunya durant els tràmits d’incorporació o definitivament, podria esdevenir estat associat i podria rebre ajuts en les mateixes condicions que ho fan els estats membres de la UE. Un exemple és que a la darrera convocatòria dels ajuts sènior, els Advanced Grants, Israel va obtenir 10 projectes, els mateixos que Suècia

Catalunya i la innovació


Enric I. Canela

Avui L’Econòmic publica l’article que escric cada mes. Es tracta del text “El lideratge en innovació

El periòdic em destaca: Catalunya pateix amb l’Estat espanyol un excés de burocràcia improductiva i redundant que dificulta l’agilitat que requereix l’aplicació de la recerca a la innovació. Un dels ‘avantatges’ competitius d’Espanya davant d’altres països més avançats és que els ‘treballadors del coneixement’ cobren menys. La mà d’obra barata altament qualificada no és res positiu ja que afavoreix, en un context de mobilitat, la cerca de millora en altres països o, alternativament, canviar la feina per una altra més ben pagada,!

Jo en destaco ara: Escric abans de finalitzar setembre, però tinc la certesa que Catalunya tindrà independència d’Espanya en política fiscal i d’innovació. En aquest context podrà fugir d’aquesta situació que l’allunya dels països més rics alhora que la porta a ser atrapada pels BRIC.

Enric I. Canela

He llegit “Revés a la Filosofia“. Diverses vegades m’he manifestat sobre la necessitat de treballar les matèries que ajuden a estructurar i desenvolupar la ment. Jo sóc químic, bioquímic, i el meu món d’estudi no són les “lletres” ni l’educació. Segurament per això la meva opinió serà “menor” en el conjunt de les opinions d’altres experts i savis en la matèria, el munt d’intel·lectuals que enriqueixen el nostre panorama. Ja se sap que els de “ciències” mai no som considerats intel·lectuals.

Diu el DIEC que intel·lectual significa “Persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement”, i “Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació”. Com tothom pot entendre els de “ciències” normalment no som ni una cosa ni l’altre, només som “científics”.

Bé, després d’aquesta digressió que intentava justificar que el que diguem des de les ciències tindrà poc valor davant dels polítics, defensaré un cop més la presència troncal de Matemàtiques i Filosofia, afegeixo Llatí però segur que ja dient això ja seré pres per boig.

Molts “experts” van eliminar molt contingut d’aquestes matèries, segurament per degradar intel·lectualment la població. Lloable objectiu. Potser en moments de trasbals polític seria el moment de ser valents i treballar en defensa dels cervells dels nostres conciutadans més joves. També per aconseguir una societat èticament superior.

Em sorprèn que la universitat no exigeixi determinats coneixements i es limiti a fer el seguiment del que marca la política. També ens degradem nosaltres.

Next »