Enric I. Canela

A les Memòries de programes està l’explicació dels diners bàsics destinats a universitats. Trobo molt pobre el sistema d’indicadors i tampoc els trobo “indicats”. Hi ha més conceptes del programa Educació universitària, però aquí està el gruix que es destina a les universitats.

Pla Departamental: 11. Aconseguir un model universitari que opti per l’excel·lència, la captació de talent i la internacionalització, tot impulsant mesures que millorin l’eficàcia i l’eficiència del sistema universitari català

Diagnòstic de la situació

Necessitat a la qual fa front el programa:

  • L’ensenyament universitari com a un dels factors determinants del creixement de la productivitat d’una economia i, en darrera instància, de la millora del benestar social.
  • L’adequada selecció dels nous alumnes que s’integren al sistema universitari català.
  • La necessària coordinació entre tots els agents del sistema universitari català, l’aprofitament de sinergies amb la finalitat d’obtenir millors resultats i un millor aprofitament de recursos.
  • El coneixement com a motor econòmic.
  • La internacionalització de les universitats catalanes com a motor de l’excel·lència.
  • La formació de persones, capital humà, per a un món progressivament complex i plural.

Població objectiu:

  • La comunitat universitària, que inclou els estudiants, el professorat docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS). Els estudiants universitaris potencials.
  • Les institucions universitàries

Descripció detallada de la necessitat:

  • Les universitats catalanes es troben actualment davant de noves realitats i nous reptes. Els processos de globalització i internacionalització dels ensenyaments superiors afecten plenament el nostre món universitari i requereixen polítiques i estratègies ben afinades en els àmbits acadèmics de la docència i la recerca.
  • D’altra banda, l’evolució ràpida de l’entorn econòmic i social demana una adaptació constant dels ensenyaments i dels mètodes operatius de les universitats a fi de permetre combinar de manera efectiva la creació i la transmissió de coneixements científics, tècnics i humanístics amb la preparació per a l’exercici professional i amb el foment del pensament crític, el pluralisme i els valors propis d’una societat democràtica.
  • La necessitat de desenvolupar un model universitari que opti per l’excel·lència, la captació de talent i la internacionalització de les institucions universitàries, obliga a desenvolupar polítiques de qualitat encaminades a situar les universitats catalanes en posicions capdavanteres i a oferir un servei de primera línia a la població de Catalunya en el camp de l’educació superior.
  • Finalment, les tecnologies de la informació i les comunicacions constitueixen instruments essencials per a la millora permanent de les universitats. En aquest context, la integració de les universitats en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) ha esdevingut un dels eixos vertebradors de les actuacions a realitzar en matèria d’educació universitària. Els grans criteris o valors promoguts amb l’EEES són el respecte a la diversitat educativa i cultural d’Europa, el foment de la competitivitat del sistema europeu d’universitats en l’àmbit internacional i l’adopció d’un sistema comparable de titulacions universitàries a Europa i, gràcies a això, la mobilitat dels professionals i estudiants. Aquests principis es recullen als següents documents bàsics: Declaració de la Sorbona (maig 1998), Declaració de Bolonya (juny 1999), Comunicat de Salamanca (març 2001), Comunicat de Praga (maig 2001) i Comunicat de Berlín (octubre 2003). Davant d’aquest situació, la competitivitat i la qualitat tant de la docència i l’estudi com de la recerca del sistema universitari de Catalunya s’ha convertit en una prioritat estratègica.

Marc regulador del programa:

El programa es troba emmarcat, d’una banda, en la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya i, per altra banda, en la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, modificada pel Reial Decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu. Pel que fa a l’accés a la universitat, el Real Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l’accés als ensenyaments universitaris oficial de grau i els procediments d’admissió a les universitats públiques espanyoles.

Missió

Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat pel que fa a la docència, l’estudi i la recerca, en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), mitjançant la coordinació i promoció de les universitats, la dotació de recursos humans i infraestructures adequades, l’avaluació de la qualitat i l’aprofitament de les noves tecnologies, capaç de formar recursos humans d’elevada qualificació en resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius tot garantint l’objectivitat en les condicions d’accés dels estudiants, per tal d’aconseguir que Catalunya sigui capdavantera en la societat del coneixement i del benestar.

Objectius estratègics i operatius del programa

  • Consolidar mecanismes de selecció de professorat (tenure track i senior) i flexibilitzar estructures docents, i contractació de personal docent (Desplegament del Programa Serra Hunter-PSH) (OE11.1)
    • Incrementar el nombre de contractes de professorat d’alta excel·lència en el marc del Pla Serra i Húnter.
    • Promoure l’ús majoritari de les figures contractuals de professorat permanent, sense renunciar a la flexibilitat del marc laboral, i promoure figures temporals d’assistents de suport a la docència i a la recerca.
  • Consolidar la cooperació i la coordinació entre les universitats a través del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (Incorporació de nous àmbits de gestió consorciada) (OE11.2)
    • Impulsar sistemes conjunts d’informació, de gestió i administració dels recursos universitaris amb l’objectiu d’estalviar recursos.
  • Disposar d’un nou model de finançament orientat a la qualitat i amb criteris de sostenibilitat, que fomenti la internacionalització i millori l’eficàcia i l’eficiència del sistema universitari. (OE11.3)
    • Dotar les universitats dels recursos necessaris i establir un finançament condicionat al compliment d’objectius estratègics que fomentin la qualitat i l’eficiència
  • Flexibilitzar l’oferta d’estudis universitaris incrementant la qualitat i internacionalització, i l’eficiència i garantir un model d’universitats inclusiu socialment i territorialment, tot incrementant-ne l’orientació a la innovació i l’empleabilitat (OE11.4)
    • Revisar l’oferta acadèmica actual de manera que disminueixin el nombre d’estudis amb pocs alumnes matriculats
  • Millorar la mobilitat, l’excel·lència, la competitivitat internacional i la captació de talent. (OE11.5)
    • Impulsar la contractació de professorat d’alta excel·lència.
    • Dotar el sistema universitari d’aquells serveis complementaris a l’educació que contribueixin a l’excel·lència del sistema
    • Promoure la mobilitat del professorat entre les universitats catalanes.
    • Reconèixer la qualitat docent i de la tasca administrativa en l’àmbit universitari mitjançant l’organització de determinades accions
  • Desplegar el Programa de Millora i Innovació en la formació de mestres (MIF) (OE11.6)
    • Acompanyar el procés de posada en marxa de l’oferta pilot de la doble titulació d’educació infantil i primària a les universitats que vulguin oferir-la.
    • Facilitar la mobilitat internacional d’estudiants i de professorat, amb la finalitat de promoure experiències innovadores que contribueixin a la millora de la qualitat en la formació de mestres.
  • Fomentar la cooperació de les empreses i Universitats i millorar els mecanismes de transferència de coneixement a través de programes com el de Doctorats Industrials, el foment de la innovació i l’emprenedoria i la realització de pràctiques en empreses. (OE11.7)
    • Impulsar actuacions per desenvolupar projectes R+D+I en col·laboració público-privada en el marc de la formació doctoral.

 

Indicadors del programa

Unitat

Obj.

2013

Real

2014

Real

2015

Previst

2016

Previst

1. Percentatge de professorat contractat permanent respecte el professorat funcionari de les universitats

%

OE11.1

26,29

30

24

27

2. Màsters oficials amb 20 o menys estudiants de nou accés

Nombre

OE11.4

   

100

100

3. Nombre de professors contractats d’alta excel·lència

Nombre

OE11.5

470

490

525

590

4. Nombre de salons als quals es fa difusió del sistema universitari de Catalunya

Nombre

OE11.5

8

8

7

7

5. Estudiants matriculats per a la realització de les proves d’accés a la universitat

Nombre

OE11.6

35.880

39.828

39.000

36.800

6. Nombre d’estudiants que tramiten una preinscripció universitària

Nombre

OE11.6

52.201

51.657

58.000

55.000

 

Despeses per capítols del programa (EUR)

Import consolidat

1 Remuneracions del personal

1.966.493,37

2 Despeses corrents de béns i serveis

2.641.738,97

3 Despeses financeres

100,00

4 Transferències corrents

790.643.126,95

6 Inversions reals

62.316,16

7 Transferències de capital

22.518.001,91

8 Variació d’actius financers

129.333,33

9 Variació de passius financers

0.00

Total despeses

817.961.110,69

 

Llocs de treball pressupostats del programa    199

Enric I. Canela

Comissions Obreres informa que ahir es va reunir la Mesa General de la Funció Pública on el Govern ha seguit sense voler negociar les propostes que han presentat els sindicats per aconseguir el retorn de la paga extra del 2012, del Fons d’Acció social i de tota la resta de drets arrabassats des de l’any 2012. Ho vaig veure al projecte de pressupost (veure El pressupost a favor del Pla Serra Húnter)

Diu Comissions que el govern de la Generalitat ha presentat un projecte de pressupostos on es fa constar explícitament que l’increment salarial serà de l’1%, per tant sense cap recuperació del poder adquisitiu perdut i sense negociació sindical (art. 24.1); que per aquest any es manté  la supressió dels ajuts socials i dels ajuts al menjar (art. 24.5); que es manté la impossibilitat de cobrar els complements de productivitat (art. 25.1 i 27.2), i de cobrir les pèrdues d’efectius a les diferents administracions (art. 34 i 35) i que es declararan nuls tots els acords sindicals i convenis col·lectius que intentin millorar aquestes condicions draconianes(art. 31).

Podeu continuar la lectura.

Enric I. Canela

Ahir es va presentar al Parlament el projecte de pressupost per al 2016 i, com és habitual, el Projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

A aquesta llei d’acompanyament destaquen algunes coses relacionades amb la universitat. Són:

Article 29

Modificació de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres

Amb efectes des de l’1 de gener de 2016, es modifica l’apartat 2 de l’article 14 de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, que resta redactat de la manera següent:

“2. També són objecte de la deducció els donatius que es facin a favor dels instituts universitaris i altres centres de recerca integrats o adscrits a universitats catalanes, i dels centres de recerca promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics. L’import de la deducció es fixa, en aquest cas, en el 25% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.”

Article 41

Modificació de la Llei de finances públiques

2. S’afegeix un apartat 5 a l’article 87 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, amb el text següent:

“5. Les aportacions dineràries de la Generalitat a les universitats públiques destinades al finançament global de la seva activitat, es consideren transferències.”

Article 46

Modificació de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya

1. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 47 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, amb el text següent:

“5. L’ingrés en la categoria contractual de catedràtic, es realitza mitjançant convocatòria lliure a la qual poden accedir els candidats que compleixin els requisits previstos en aquest article per a aquesta categoria, i mitjançant convocatòria de promoció interna.

Les universitats poden convocar per a l’accés a catedràtic llocs de treball de promoció interna que estiguin dotats a l’estat de despeses del seu pressupost. Els procediments i els criteris de promoció interna s’estableixen mitjançant la negociació col·lectiva.”

2. S’afegeix una disposició addicional, la setzena, a la Llei 1/2003, del 19 de febrer, amb el text següent:

“Disposició addicional setzena

Pròrroga del Pla Serra Húnter

El Pla Serra Húnter aprovat pel Govern de la Generalitat l’1 d’agost de 2003, d’acord amb l’apartat 3 de la disposició final segona de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, amb les adaptacions introduïdes a l’apartat 2 de la disposició addicional dissetena de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobres les estades en establiments turístics, que finalitza la seva vigència el 31 de desembre de 2015, es prorroga fins al 2030, i amb efectes des de l’1 de gener de 2016.

“S’autoritza al Govern per adoptar els acords necessaris per a concretar les característiques del Pla i a efectuar-ne, si escau, les adaptacions posteriors oportunes. “S’autoritza el conseller del departament competent en matèria d’universitats, a formalitzar amb les universitats públiques els convenis de col·laboració per al desenvolupament del Pla.”

Al document del pressupost hi trobem:

Article 15

Pressupostos de les universitats públiques

1. Les universitats públiques han d’elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d’equilibri pressupostari, tant en conjunt com respecte dels ingressos i les despeses no financers. Aquest precepte també és aplicable a les entitats dependents de les

universitats públiques que han estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC.

2. En el cas que una universitat pública liquidi el seu pressupost amb un romanent de tresoreria genèric negatiu, ha d’elaborar un pla d’estabilització pressupostària que determini les polítiques d’ingressos i despeses que aplicarà la universitat, amb la finalitat de corregir la situació d’incompliment d’equilibri pressupostari, en el termini que estableixi el departament competent en matèria d’universitats. Aquest pla d’estabilització pressupostària ha d’ésser aprovat pel Consell Social i s’ha de presentar al departament competent en matèria d’universitats en el termini de dos mesos a comptar de l’aprovació de la liquidació del pressupost en què s’hagi produït el romanent genèric negatiu.

Article 24

Retribucions del personal

4. En l’exercici del 2016 no s’atorguen als empleats ajuts en concepte de Fons d’acció social, ni tampoc altres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sens perjudici de la contractació de pòlisses d’assegurances per a la cobertura de contingències per accidents dels empleats. A aquest efecte, els beneficis econòmics no salarials del personal de les universitats públiques es consideren integrants del fons d’acció social de la universitat, en les modalitats d’ajuts que abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei siguin equivalents al Fons d’acció social aplicable al personal al servei de l’Administració de la Generalitat. Tampoc es poden reconèixer percepcions derivades dels sistemes d’ajuts per a menjar del personal.

Article 35

Nomenaments i contractacions de personal temporal en l’exercici 2016

3. La limitació de la contractació temporal no és aplicable a les contractacions resultants de programes de foment competitius en el cas d’universitats i recerca, ni a les contractacions temporals finançades íntegrament mitjançant recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

II. MESURES EN MATÈRIA DE PERSONAL

Novena

Pla Serra Húnter

1. D’acord amb les competències de la Generalitat en matèria d’universitats, establertes per l’article 172 de l’Estatut d’autonomia, i a l’efecte de garantir les polítiques pròpies relatives al personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya, la reposició d’efectius per a l’any 2016 s’ha d’efectuar majoritàriament en el marc de la contractació de personal acadèmic d’excel·lència del Pla Serra Húnter, en el qual participen totes les universitats públiques.

2. L’autorització de les convocatòries correspon al departament competent en matèria d’universitats, a petició de la universitat, i amb l’acreditació prèvia que l’oferta dels contractes no afecta el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària establerts per a la universitat corresponent, ni altres límits fixats per la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, o altra normativa bàsica estatal. La convocatòria de contractes s’ha d’efectuar respectant el límit percentual de la taxa de reposició aplicable l’any 2016 a les universitats públiques.

III. MESURES EN MATÈRIA D’UNIVERSITATS

Desena

Mesures de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitats públiques

El Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, ha d’acordar, per mitjà de la seva junta permanent, mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d’equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques i a les entitats i els organismes que en depenen. Les mesures han de tenir com a finalitat facilitar el govern, l’eficiència, l’acompliment de la missió universitària i la qualitat en la docència, en la recerca i en la prestació de tots els serveis, i han de prioritzar els objectius i les despeses vinculats directament a la qualitat de les funcions docents i de recerca.

Onzena

Entitats dependents de les universitats públiques

Les mesures que aquesta llei estableix per a les universitats són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tenen el control majoritari, sempre que hagin estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb els criteris del SEC. Els rectors i els consells socials de les universitats públiques, en l’àmbit de llurs respectives competències, han de vetllar pel compliment d’aquestes mesures.

Intervencionista una mica més del que seria desitjable. Costa, fins i tot als independentistes, que vol dir autonomia.

Enric I. Canela

Via Universitària és una enquesta realitzada a 20.512 estudiants de 19 universitats del territori Vives i que abasten 3 estats de l’arc mediterrani: Andorra, Espanya i França, 2015. Es tracta d’un projecte en partenariat entre la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) i la Fundació Jaume Bofill (FJB), que té per objectiu analitzar les característiques dels estudiants i el seu recorregut universitari. Aquesta informació correspon a la nota de premsa.

Entre d’altres, el treball es pregunta:

  • La universitat és una institució equitativa?
  • Els estudiants, com es paguen els seus estudis? Quin suport reben de la família?
  • Quin és el perfil dels joves universitaris? Es dediquen només a estudiar o compaginen amb algun tipus de treball remunerat?
  • De quines famílies provenen? Quin nivell d’estudis i ocupació tenen els seus progenitors?
  • Què motiva l’elecció dels estudis? Com valoren la seva experiència universitària?
  • Quines expectatives tenen sobre el seu futur?

Alguns dels resultats destacats són:

  • La classe social predominant a la universitat és la classe alta; en els graus són el 43% i el 45% en els màsters.
  • El 52% dels i de les estudiants enquestats viuen a casa dels pares.
  • Només el 41% dels estudiants ho són a temps complet, l’altre 59% ha de compaginar els es-tudis amb feina remunerada, ja sigui de manera intermitent (24%), a temps parcial (19%) o a temps complet (15%). Els estudiants en modalitat no presencial, treballen a temps complet en un 65% dels casos.
  • El 36% de les mares i el 49% dels pares dels estudiants tenen ocupacions de nivell alt, mentre que en el conjunt de la població aquest percentatge d’ocupacions altes és clarament inferior, el 26% en el cas de les dones i el 28% en el cas dels homes.
  • El 81% creu que els estudis universitaris li serviran per cultivar-se i enriquir els seus coneixements, mentre que només el 25% creu que li permetrà aconseguir una posició social alta.
  • El grau de satisfacció amb la universitat és moderat: la resposta més comuna és “acontentament sense més” en el 44% dels casos.
  • Només el 10% dels estudiants han fet mobilitat internacional, tot i que un 25% més pensa fer-ho.

A les conclusions del document de treball Via Universitària: Ser estudiant universitari avui (que podeu descarregar) es plantegen i discuteixen els següents temes:

  1. Caminem cap a l’equitat, però queda molt recorregut per aconseguir la igualtat
  2. Una universitat sustentada pel familisme
  3. L’enfonsament de la fe en l’ascensor universitari
  4. La rellevància, creixent, de les titulacions
  5. On es troba la centralitat dels estudiants?

He fullejat el document però no m’he llegit les gairebé 250 pàgines.

Enric I. Canela

Els representants dels estudiants de les universitats catalanes no veuen clar com es reparteixen les beques que dóna la Generalitat.

D’entrada diuen que rebutgen el model de les beques Equitat. Creiem que l’Educació Superior ha de ser gratuïta, tal i com succeeix a Alemanya, Dinamarca o Grècia, i garantir l’accés a l’educació superior a tota la població indiferentment de la seva classe social a través d’un pla integral de beques, atorgades en funció dels ingressos de la unitat familiar, la distància entre el domicili durant el curs acadèmic amb la universitat i el cost que ha d’assumir l’estudiant en cas que hagi de viure fora.

A partir d’aquí, i amb un exercici de pragmatisme demanen que la beca Equitat arribi a més estudiants, que es repensin els trams i que la beca Equitat als ensenyaments de Màster.

Val a dir que estic força d’acord amb el contingut de la declaració del Consell de l’Estudiantat. Tot i que el Govern té un model propi de preus públics i beques, considero que en conjunt és socialment injust.

Enric I. Canela

Guillermo Dorronsoro (@guillerdorron) ha publicat Elemental, querida Universidad. Un article de lectura divertida, Guiller sempre escriu de manera que enganxa, que ens posa de manifest que la universitat britànica ha preparat un llibre blanc (Success as a knowledge economy: teaching excellence, social mobility and student choice) que ens il·lustra sobre Universitat que la societat britànica, i potser la nostra, necessita ara. De fet planteja l’evolució que vol per a l’educació superior i el sistema de recerca. L’article de Guillermo Dononsorro ens dóna algunes pistes. De totes maneres el llibre és curt (85 pàgines) i té un resum executiu de còmoda lectura.

Un altre obsequi que ens fa aquest article és citar Julen Iturbe-Ormaetxe i el seu article 10 preguntas incómodas para la universidad. Una provocació agradable de respondre.

Enric I. Canela

La Direcció de Programes Internacionals va publicar fa unes setmanes poc es un resum dels resultats provisionals de la participació espanyola en els dos primers anys d’Horitzó 2020. Les dades corresponen al període 2014-2015.

L’Estat espanyol és el quart estat que major xifra de retorn ha assolit, acumulant una subvenció de 1.100,8 milions d’euros que suposarà una inversió d’uns 1.300 milions d’euros per desenvolupar activitats d’R + D + I per part de les entitats del Estat.

Per ampliar la informació sobre aquests resultats s’acaben de publicar altres dos documents, un que resumeix els resultats per comunitats autònomes i un altre per temàtiques.

En l’àmbit de l’Estat Catalunya lidera amb 309,2 milions d’euros de subvenció per a 327 entitats (193 empreses, 85% PIME) per la participació en 620 activitats de les que lideren 252.

El quadre ordena les entitats per retorn obtingut i mostra les activitats en les que participa i les que lidera.

Suposo que els resultats, provisionals, milloraran enguany.

Enric I. Canela

Avui s’han celebrat eleccions a la UAB. Es presentaven dos candidats (veure Dos candidats al rectorat de la UAB). La catedràtica de Farmacologia, Margarita Arboix, és la nova rectora.

La guanyadora ha obtingut el 60,56% dels vots i Antoni Méndez un 39,44%.

Felicitats a la rectora, se li gira feina i li desitjo èxits.

Enric I. Canela

Com havíem anunciat (veure Presentació de l’Informe Biocat 2015), avui s’ha presentat l’Informe Biocat 2015 (versió pdf), que repassa la situació del sector entre 2013 i setembre de 2015. L’informe mostra l’evolució positiva dels indicadors clau de la BioRegió de Catalunya, com la creació de 75 noves empreses al 2013-2015.

En aquests anys, el nombre de companyies ha augmentat així com la seva dimensió i l’elevada captació d’inversió i grans operacions empresarials. Això evidencia la consolidació progressiva del nostre ecosistema. Per contra, la inversió en R+D pública i privada al sector ha baixat quasi un 11% entre 2009 i 2014.

Pel que fa a l’excel·lència científica, l’informe fa palesa que Catalunya continua situant-se entre les primeres regions europees en qualitat i quantitat.

El sector de les ciències de la vida i la salut de Catalunya compta amb 734 empreses, de les quals 221 són biotecnològiques, 46 farmacèutiques, 94 de tecnologies mèdiques innovadores, 208 proveïdores i enginyeries, 139 de serveis professionals i consultoria i 26 entitats d’inversió actives.

Amb aquestes dades, tot i ser un dels països més petits d’Europa per població, Catalunya se situa entre els 4 països europeus amb més empreses del sector salut per habitant. En concret, és el segon país d’Europa en empreses farmacèutiques per càpita, només per darrere de Bèlgica. Catalunya és també el 4t país europeu en companyies

Les 11 universitats catalanes que imparteixen estudis en ciències de la vida i de la salut generen cada any 5.500 graduats. Entre aquestes, una (la UB) se situa entre les 49 universitats del món més prolífiques en publicacions, 2 entre les 200 millors del món (la UB, UAB) i 3 entres les 50 millors de menys de 50 anys (URV, UAB, UPF).

El sistema hospitalari català aplega 195 establiments que ocupen més de 89.000 treballadors, dels quals aproximadament un terç correspon als 15 hospitals universitaris. Aquests 15 hospitals i els 9 instituts d’investigació vinculats compten amb uns 5.000 investigadors. 11 dels 20 millors hospitals espanyols es troben a Catalunya, que també es la regió més activa en desenvolupament d’assaigs clínics.

El 2014 es va iniciar un procés de concentració i integració entre entitats de recerca per guanyar massa crítica i competitivitat internacional. Alguns exemples són la creació del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology, que agrupa 6 grans centres de recerca) o d’EURECAT (fusió de 6 grans centres tecnològics) i la integració d’alguns centres de recerca. Altres noves iniciatives sorgides en el període que cobreix l’Informe són la Barcelona Clinical Trials Platform (BCTP) o el Barcelona Bioinformatics (BIB).

Malgrat el balanç positiu de la majoria d’indicadors, l’Informe Biocat evidencia reptes pendents. En primer lloc, l’alt nivell en la recerca no es tradueix en una alta valorització socioeconòmica. Entre 2010 i 2015 a Catalunya només s’han generat 286 sol·licituds de patent prioritària en ciències de la vida i de la salut davant l’OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas), el 17% del total estatal.

D’altra banda, la inversió en R+D pública i privada a Catalunya ha baixat quasi un 11% entre 2009 (any d’inflexió després d’una dècada d’increments constants) i 2014. La despesa en R+D és d’un 1,47% sobre el PIB de Catalunya (dades de 2014), per sobre de la mitjana de l’Estat (1,23%). Catalunya lidera la inversió en R+D en biotecnologia de l’Estat espanyol, amb una despesa global de 416 milions d’euros (28,7% del total) (dades de 2014).

Finalment, tot i els èxits d’inversions de 2015, l’accés a capital continua sent un dels obstacles al quals s’enfronten les empreses catalanes.

Enric I. Canela

Resulta que la Facultat de Periodisme de la Universitat de Lleida (UdL) va encarregar la docència d’una assignatura del grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso. Suposo que la feia abans de ser càrrec públic. Per fer classe la subdelegada té escorta policial.

Els estudiants es van manifestar ahir contra això i la cosa va acabar amb la detenció d’una estudiant. Resultat: tancament d’uns quaranta estudiants al rectorat amb exigència de llibertat sense càrrecs de l’estudiant detinguda i fora la policia.

Naturalment és absolutament aberrant que hi hagi professorat amb escorta a la universitat. Sóc amic de la llibertat d’expressió, de la llibertat de circulació, però no se m’acudiria mai tenir un professor o professora, càrrec públic, per fer docència ordinària. La subdelegada fa classe de Gestió del Coneixement. Es veu que Inma Manso Ferrándiz és professora del departament de Filologia Catalana i Comunicació. És llicenciada en Documentació per la UOC i màster en direcció de sistemes i tecnologies de la informació per la Universitat Politècnica de Madrid i Enginyer tècnic en informàtica de gestió per la UdL.

Ella ha tingut càrrecs acadèmics i suposo que porta anys allà. En tot cas forma part del professorat de la UdL. Clar, per ser subdelegada imagino que ha d’estar en comissió de serveis i per tant no tinc clar que sigui adequat que faci classes.

Així doncs, sense defensar res més que la llibertat d’expressió, crec que està fora de lloc que faci classes i si li cal policia encara més.

Atendre el que demanen els estudiants podrà semblar una concessió a les exigències estudiantils. Res d’això, en aquest cas entenc que està plenament justificat que Inma Manso s’abstingui de fer classes. Quan abans millor.

Next »