Enric I. Canela

L’article de L’Econòmic del mes de novembre l’han titulat Erasmus i la recerca. En ell parlo de la probable separació del Regne Unit de la Unió Europea. Especulo sobre el que l’espera a Catalunya si esdevé una república independent.

Destaquen: Davant de la independència, per evitar incerteses, Catalunya durant els tràmits d’incorporació o definitivament, podria esdevenir estat associat i podria rebre ajuts en les mateixes condicions que ho fan els estats membres de la UE. Un exemple és que a la darrera convocatòria dels ajuts sènior, els Advanced Grants, Israel va obtenir 10 projectes, els mateixos que Suècia

Catalunya i la innovació


Enric I. Canela

Avui L’Econòmic publica l’article que escric cada mes. Es tracta del text “El lideratge en innovació

El periòdic em destaca: Catalunya pateix amb l’Estat espanyol un excés de burocràcia improductiva i redundant que dificulta l’agilitat que requereix l’aplicació de la recerca a la innovació. Un dels ‘avantatges’ competitius d’Espanya davant d’altres països més avançats és que els ‘treballadors del coneixement’ cobren menys. La mà d’obra barata altament qualificada no és res positiu ja que afavoreix, en un context de mobilitat, la cerca de millora en altres països o, alternativament, canviar la feina per una altra més ben pagada,!

Jo en destaco ara: Escric abans de finalitzar setembre, però tinc la certesa que Catalunya tindrà independència d’Espanya en política fiscal i d’innovació. En aquest context podrà fugir d’aquesta situació que l’allunya dels països més rics alhora que la porta a ser atrapada pels BRIC.

Enric I. Canela

He llegit “Revés a la Filosofia“. Diverses vegades m’he manifestat sobre la necessitat de treballar les matèries que ajuden a estructurar i desenvolupar la ment. Jo sóc químic, bioquímic, i el meu món d’estudi no són les “lletres” ni l’educació. Segurament per això la meva opinió serà “menor” en el conjunt de les opinions d’altres experts i savis en la matèria, el munt d’intel·lectuals que enriqueixen el nostre panorama. Ja se sap que els de “ciències” mai no som considerats intel·lectuals.

Diu el DIEC que intel·lectual significa “Persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement”, i “Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació”. Com tothom pot entendre els de “ciències” normalment no som ni una cosa ni l’altre, només som “científics”.

Bé, després d’aquesta digressió que intentava justificar que el que diguem des de les ciències tindrà poc valor davant dels polítics, defensaré un cop més la presència troncal de Matemàtiques i Filosofia, afegeixo Llatí però segur que ja dient això ja seré pres per boig.

Molts “experts” van eliminar molt contingut d’aquestes matèries, segurament per degradar intel·lectualment la població. Lloable objectiu. Potser en moments de trasbals polític seria el moment de ser valents i treballar en defensa dels cervells dels nostres conciutadans més joves. També per aconseguir una societat èticament superior.

Em sorprèn que la universitat no exigeixi determinats coneixements i es limiti a fer el seguiment del que marca la política. També ens degradem nosaltres.

Enric I. Canela

Comunicat de les universitats i dels centres de recerca de Catalunya

Avui s’han reunit els màxims representants del conjunt d’universitats i centres de recerca de Catalunya (una seixantena d’institucions que representen prop del 90% del sistema) per valorar la situació creada a Catalunya de resultes de les actuacions de l’Estat espanyol en els darrers dies. A la reunió hi han assistit també representants dels sindicats i de les associacions d’estudiants.

S’ha constatat que s’ha atemptat a l’honorabilitat de les institucions acadèmiques i de recerca de Catalunya, que han estat incloses per part del Ministerio de Hacienda y Función Pública en una llista d’entitats financerament intervingudes i per tant sospitoses a ulls del Ministerio de poder realitzar actes de frau de llei. Aquesta llista s’ha fet arribar a les entitats bancàries per tal de bloquejar i posar sota control l’activitat de gestió econòmica ordinària sense cap mena de comunicació prèvia i directa a les universitats i els centres de recerca. Aquest fet posa en risc l’activitat acadèmica i de recerca, també quan aquesta és finançada amb recursos de la Unió Europea o amb fons privats, i malmet tant la reputació com la credibilitat internacional de les institucions, aspectes crítics als efectes de la seva participació en projectes internacionals i a l’atracció i retenció de talent.

Es per això que les entitats assistents:

  1. exigeixen a les autoritats competents de l’Estat espanyol la reversió immediata d’aquestes mesures totalment insòlites i inacceptables;
  2. comunicaran a les instàncies europees i internacionals la greu situació de crisi derivada d’aquestes actuacions.

D’altra banda, pel que fa a les mobilitzacions que es puguin produir en els propers dies, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) manifesta que una de les funcions de les universitats és formar professionals altament qualificats i alhora ciutadans crítics i responsables socialment. En aquest sentit, s’acordaran en breu patrons comuns per facilitar la participació dels estudiants, del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis a les mobilitzacions que es puguin dur a terme.

Enric I. Canela

L’Estat espanyol ha bloquejat els comptes bancaris dels centres de recerca i universitats públiques de Catalunya. No només és un atemptat a l’autonomia de Catalunya, és un atemptat a la recerca, la docència i el servei públic.

Som en una llista de 297 “sociedades con vigilància especial” que el ministeri d’Hisenda considera que podrien fer-se servir per fer pagaments relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre que el govern espanyol vol evitar.

Si es mirra la llista un veu la paranoia a la que ha arribat el ministre Montoro i els que estan amb ell. Veig els equips de recerca i els hospitals comprant urnes. O potser sí, per fer posar alguns teixits humans o animals.

Diu la notícia: Espanya, a la cua d’Europa en inversió en R+D, treta de l’Observatori Social de la Caixa”. No és rar amb genis així dirigint la política d’un estat.

Paral·lelament, segons indica el diari Público, la direcció de la Policia segueix ocultant als Mossos informacions sobre terrorisme.

És normal que tinguem moltes ganes de seguir lligats a un Estat que ens estima tant.

Enric I. Canela

La declaració que a continuació es reprodueix la subscriuen la rectora i els rectors de les 8 universitats públiques de Catalunya:

Els sota-signants, rectors i rectora d’universitats públiques catalanes, davant de la situació que viu Catalunya, condemnen els episodis coercitius de la llibertat d’expressió que s’estan produint en els darrers dies.

Reivindiquem el diàleg com l’única via possible per l’enteniment en democràcia des del convenciments que la llibertat d’expressió i el respecte a l’altre i a les lleis són pilars essencials i irrenunciables de la democràcia.

La visió universal que és pròpia de la universitat obliga a fixar-se en els valors més fonamentals que estan a la base de la convivència i els drets de les persones. Totes les autoritats i institucions han d’actuar amb un respecte escrupolós a aquests valors originals de la democràcia i de la llibertat.

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG)
Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona (UB)
Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL)
Josep Anton Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Joan Anton Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Enric I. Canela

La Intersindical-CSC condemna categòricament l’ocupació dels edificis de la Generalitat així com la detenció dels responsables polítics del Govern per part de les forces repressives de l’Estat espanyol.

El govern de la Generalitat és responsable de seguir el mandat democràtic del Parlament de Catalunya i la ciutadania per a dur a terme un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya.

Qualsevol impediment a fer sentir la veu del poble de Catalunya és un atac a les llibertats democràtiques i drets civils recollits en tots els tractats internacionals.

Fem una crida a tota la població a mobilitzar-se en defensa de la democràcia i les llibertats de Catalunya concentrant-nos davant dels edificis de la Generalitat ocupats per l’Estat espanyol o a les places de les viles i ciutats per denunciar aquests fets tan greus.

Barcelona, 20 de setembre de 2017

Enric I. Canela

A l’abril vaig escriure Minerval no és un placebo arran de la detenció dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i tres dels seus col·laboradors acusats d’estafa per vendre com a remei contra el càncer un producte denominat Minerval, l’àcid 2-hidroxioleic.

A mi tot això em va sorprendre una mica. L’àcid 2-hidroxioleic no és tòxic i es pot ingerir en un medi gras, com l’oli, sense problemes. El problema sembla que va estar en si s’havia estafat a la gent venent-li un medicament contra el càncer o no. Aquest producte comercial es pot comprar en diferents llocs a un preu d’uns 80.000 dòlars el kg.

Aquest producte està patentat pels investigadors de la UIB, de fet més d’una patent per a aquest i altres derivats d’àcids grassos. Això no vol dir que tingui autorització per ser venut com a medicament o com a nutricèutic.

Entenent que el producte no és tòxic i que té un preu de 80.000 dòlars/kg, la consideració és si la persona que el demana paga sabent el que s’emporta, no un medicament, i si el pagament és un preu just o si la donació està degudament informada.

Naturalment com a medicament no es podia vendre perquè requereix un seguit de protocols i l’autorització final inexistent. Com “alguna cosa que et podria anar bé” no ho sé, els termes legals i el que els “donants” el producte deien tampoc ho sé. En els experiments que he vist, amb ratolins indiquen dosis de 600 mg/kg/12 h. Una persona de 70 kg hauria de prendre 84 g al dia i les proves de 7 dies. Serien 0,588 kg. Uns 47.000 dòlars. A preu de cost i sense donació ja veiem que costa la broma. Si a sobre ha de durar molts dies…

No pretenc jutjar ni ser part del que desconec, però m’agradaria destacar que s’estan venent molts productes “que poden anar bé”, jo crec que en molts casos sí, sense cap autorització especial. A EUA encara més. El que puc dir, però, és que no fan mal.

En tot cas sembla que el jutge no veu engany en el subministrament del producte i podria haver una infracció de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. El tema es dirimirà en l’espai relliscós dels productes que no són fàrmacs legals però que no cusen cap dany. Les farmàcies i parafarmàcies en van plenes.

Enric I. Canela

Ahir diumenge L’Econòmic, amb el parèntesi de l’agost, va tornar a publicar el meu article d’opinió: El rànquing de Xangai.

Destaca la revista: Interessa saber si, d’acord amb aquest rànquing, la universitat catalana ha millorat o ha empitjorat. Respecte al 2016, el sistema ha perdut una de les seves universitats del conjunt de les 500 que el rànquing ARWU considera millors, la Universitat Rovira i Virgili (URV). Les que enguany hi apareixen són: la Universitat de Barcelona (UB) amb 17,78 punts, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb 15,53 punts i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb 14,06 punts.

Personalment destaco: La meva valoració és que ens mantenim estables, però que si no hi ha una correcció ràpida les condicions indiquen que empitjorarem.

El misteriós gluten


Enric I. Canela

Existeix un certa confusió sobre el gluten i sobre si s’han de prendre aliments amb gluten o no, i si els cereals són bons o no.

Quan es fa referència al gluten hem de pensar en proteïna de reserva en la llavor d’alguns cereals: blat, ordi i sègol. Algunes referències diuen que també a la civada, però la principal proteïna de reserva de la civada són les globulines. Amb certesa, no tenen gluten el blat de moro i l’arròs.

El gluten no és una proteïna homogènia. El gluten és una substància proteica complexa que es forma per la combinació de dues classes de proteïnes, totes elles prolamines. El nom deriva del seu elevat contingut en els aminoàcids prolina i glutamina.

Les proteïnes que formen el gluten del blat són les gliadines i les glutenines. Les que formen el gluten de l’ordi són hordeïnes. Les que formen el gluten del sègol són les secalines. Les que componen el pseudogluten de la civada són les avenines. Les corresponents al blat de moro i a l’arròs són la zeïna i la orzenina.

Aquestes proteïnes no són homogènies i n’hi ha de més grans, solubles en etanol, i de més petites, solubles en solució salina. Així tenim les gliadines del blat solubles en etanol i les glutenines del blat solubles en solució salina. En el cas de les hordeïnes, secalines, etc. són cadascuna d’elles, diferents proteïnes més grans i més petites. Així, tenim secalines solubles en etanol, grans, i secalines solubles en solució salina, petites.

En amassar la farina per fermentar-la oi fer pa, les molècules grans i les petites es combinen donant uns agregats específics de cada cereal (i variant de cadascun d’ells) en que unes molècules embolcallen les altres. L’estructura és molt diferent segons el cereal amb el que hem fet la farina. L’estructura de goma de la molla del pa de blat no s’obté amb altres cereals.

L’al·lèrgia al gluten més característica, la celiaquia, sembla que es deu a pèptids que resulten de la digestió del gluten a l’estómac i al duodè, molt rics en prolina, és coneix bé la seqüència. Com que totes les proteïnes citades són diferents tenim diferents efectes. El blat és molt ric en aquestes proteïnes i, alhora, aquestes proteïnes molt riques en prolina i glutamina. Tenen un gran efecte sobre els celíacs.

La civada té molt poca prolamina (un 10% comparat amb més del 50% del blat) i, a més, les avenines tenen poca prolina. Les prolamines de la civada no provoquen cap efecte sobre la majoria dels celíacs. A vegades es diu que té un gluten poc immunogènic i a vegades que la civada no té gluten. En realitat estem dient el mateix. Es forma una estructura com la del gluten, poca, però amb avenines que no són gaire reactives. Només cal comparar el pa de blat amb el pa de civada.

Sembla, però, que un 1% dels afectats si respon positivament a la ingesta de civada. Probablement es tracta d’una malaltia diferent.

Per què a vegades és demana civada lliure de gluten si la civada no conté gluten reactiu? La raó és senzilla d’enunciar i l’efecte no tan fàcil d’evitar. Segons els conreus i mètodes d’elaboració dels derivats de la civada, hi ha contaminació per blat i sègol. Evitar la contaminació requereix una cura especial. La forma de detectar-ho és senzilla en un laboratori químic.

Es bo prendre cereals amb gluten per part dels no celíacs o els que no tenen alguna de les altres respostes clàssiques a cereals o gluten?

Es conegut que alguns dels pèptids de la digestió del gluten poden propiciar la separació de les unions entre els enteròcits i així facilitar l’entrada a l’organisme d’endotoxines, la qual cosa provocaria algunes malalties cròniques.

Teories moltes, però jo no he llegit cap estudi concloent al respecte.

Posats a especular. Si teniu artritis reumatoide o similar i proveu una temporada de prendre d’entre els cereals, només arròs integral. No us matarà i és un gran aliment, segur que si no es cura la malaltia defecareu magníficament.

Next »