Enric I. Canela

Un cop cada més L’Econòmic publica una col·laboració meva. Aquest més he escrit Falta suport a la Universitat. Un escrit crític i molest amb la classe política catalana, cap en concret, potser seria més una crítica a una visió conjunta de país.

El diari en destaca: S’ha lloat el sistema de recerca català obviant que la major part de la recerca de Catalunya es fa a les universitats i si ens fixem en la recerca en l’àmbit de salut, de gran nivell, haurem d’anar al conjunt format per universitats i hospitals. Tot, sense menystenir el gran paper dels centres de recerca, alimentats en gran part pels investigadors de les universitats…

Jo assenyalo ara: En els últims anys, per causes probablement alienes als responsables polítics directes de la universitat i la recerca, persones a les quals tinc en gran consideració, l’única visió i acció estratègiques de la Universitat, la recerca i la innovació l’ha exercit l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, l’ACUP.

Enric I. Canela

Llegia que 2.322 docents del Magisteri Fiscal de la República d’Equador han aconseguit les seves mestratges en educació, després de culminar els seus estudis la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Nacional d’Educació a Distància. A l’acte va intervenir el rector de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Andrade.

Aquest resultat és part del conveni que va signar el Ministeri d’Educació amb aquests centres d’estudi superior per a la formació dels professors amb títols de quart nivell en 2014. Aquestes universitats han dirigit aquest procés per millorar la qualitat de l’educació pública mitjançant la capacitació de 809 docents de Quito, 952 de Guayaquil i 561 de conca. Les especialitzacions que comporten els Mestratges són bàsicament: Matemàtiques, Física i Química, Geografia, Llengua, Educació Infantil i Orientació Educativa.

La notícia diu quatre universitats i hi afegeix “Universidad.es”, però això es una fundació de promoció de les universitats de l’Estat espanyol al món. De fet, el 23 d’abril de 2014, en el mateix acte de la Investidura Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona del president de la República de l’Equador, Rafael Correa Delgado, va tenir lloc a Barcelona la signatura del conveni entre el ministre d’Educació d’Equador, Universidad.es, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). L’altre universitat és l’Autònoma de Madrid, però la notícia no l’esmenta. Segurament és una errada.

Ara em toca dir que la Universitat de Barcelona, la primera de l’Estat, havia estat “oblidada” inicialment. Gràcies a una àgil maniobra es va poder solucionar. El rector, Dídac Ramírez va estar amatent. Cal felicitar al professor Joaquim Prats que les coses hagin anat tan bé. Ha estat l’ànima. Jo no en sé més, però ell ens ho podria explicar amb detall.

Enric I. Canela

La nostra comunitat és provinciana i la premsa n’és un exemple. És incapaç de valorar la bona feina que es fa a casa nostra. Resulta que ahir la premsa espanyola, també una part de la catalana, es va omplir de comentaris sobre el Barómetro de empleabilidad y empleo de los universitarios en España, 2015, un treball elaborat amb enquestes realitzades el juliol passat a 13.000 dels 133.5888 titulats universitaris que van obtenir el títol en l’any 2009-2010 i es van enfrontar al mercat laboral en ple esclat de la crisi. Per a l’estudi, presentat aquest dijous, 46 universitats espanyols (34 públiques i 12 privades) de les 81 existents van enviar dades administratives al gener de 2015.

A l’octubre del 2014 es va presentar un estudi fet pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (INSERCIÓN LABORAL DE LOS ESTUDIANTES UNIVERSITARIOS) bastant pobre. Gran rebombori.

El 22 de desembre va aparèixer, publicada per l’INE l’Encuesta de Inserción Laboral de Titulados Universitarios 2014 (veure Els graduats catalans troben feina abans). Estava feta a uns 30.000 titulats, gran mostra.

Si anem al cas català, al 2014 es van presentar per l’AQU, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, els resultats catalans d’inserció la boral dels titulats universitaris. Població 31.279 individus, la mostra 17.337. Bona, no?

Les conclusions no són les dels estudis espanyols. Algunes tendències són semblants, però jo no recomano basar-se en els estudis d’aquest baròmetre, recomano agafar el treball de l’AQU, molt més complet. Cert és que hi ha algunes preguntes sociològiques que no aporta l’AQU, però de menor interès per a la feina de les universitats.

En això tampoc Catalunya no és Espanya i les generalitzacions no són gens bones. Molts dels nostres titulats si que tornarien a estudiar el mateix i al mateix lloc.

Diu “El observatorio de empleabilidad y empleo universitarios“: Pretenem convertir-nos en la font informativa de referència nacional i autonòmica per conèixer el comportament de les variables relacionades amb l’ocupabilitat i l’ocupació dels titulats universitaris a Espanya, amb informació i indicadors produïts sota estàndards internacionals de qualitat. Molt lloable, però la mostra és de 13.006 observacions per a tot l’Estat.

La CRUE i la Càtedra UNESCO de la Universitat Politècnica de Madrid és normal que facin això, trobo que l’Obra Social de la Caixa podria dedicar els diners a l’AQU.

En aquest cas trobo a faltar, potser hi és i vaig errat, ja em corregiran, un suport de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, ACUP, al treball de l’AQU. Trobo que els rectors no li donen prou suport, col·lectivament a l’AQU. El propi Govern tampoc.

Enric I. Canela

Ahir a la Universitat de Barcelona vam celebrar tres coses. La primera i de més impacte social fou la merescuda investidura de doctor honoris causa a l’oncòleg i epidemiòleg Francesc Xavier Bosch. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i doctor per la UAB.

Un dels missatges centrals del Dr. Bosch en el seu discurs va ser remarcar la importància de mantenir la consciència social pel que fa a les mesures de prevenció de les malalties. Bosch s’ha referit especialment a les campanyes de vacunació, i va destacar: «El secret o la trampa de les vacunes és que, en prevenir els casos de malaltia, la consciència social es debilita, i es permeten frivolitats que posen en dubte la necessitat de vacunar».

Ens va venir a la memòria les estúpides campanyes contra les vacunes de la monja Forcades (Les polèmiques vacunes). Un atemptat a la intel·ligència.

El seu discurs de gran interès i nivell.

Podeu llegir la informació més completa.

A l’acte també és va fer el lliurament dels premis extraordinaris de doctorat i màster i, més selectiu, el lliurament dels darrers Premis Claustre de Doctors

Ahir va sortir un nou i curiós rànquing. Times Higher Education (THE) ha fet una classificació de les millors universitats antigues del món, les creades abans del 1616 per commemorar el 400è aniversari de la mort de William Shakespeare que se celebra el proper 23 d’abril.

La Universitat de Barcelona, fundada l’any 1450, pareix en el lloc 24 en aquest rànquing, És l’única de l’Estat espanyol i del Sud d’Europa que hi surt.

Hi ha sis del Regne Unit, sis alemanyes, tres suïsses, dos dels Països Baixos, dos belgues, una sueca, una danesa, una d’Àustria, una coreana, una irlandesa i una catalana.

Podeu llegir la notícia al Web de la UB.

Enric I. Canela

Llegia que la COSCE (Confederació de Societats Científiques d’Espanya) ha presentat a Madrid el seu informe Anàlisi dels recursos destinats a R + D + I continguts en els pressupostos generals de l’Estat aprovats per a l’any 2016. L’estudi , elaborat pels experts de l’Institut d’Estudis de la Innovació (IREIN), José Molero (Universitat Complutense de Madrid) i José de Nó (Consell Superior d’Investigacions Científiques), inclou una anàlisi exhaustiva de les partides dels pressupostos generals de l’Estat ( PGE) destinades a ciència i un balanç inicial del període legislatiu que està acabant (2011-2016).

Les principals idees són:

  • Situacions d’incertesa política com l’actual demostren la necessitat d’establir mecanismes que garanteixin, al marge dels cicles electorals, la major estabilitat en els recursos de la Ciència, com a element bàsic que és en el desenvolupament econòmic i social de país.
  • En xifres globals, els pressupostos per al 2016 creixen un 0,36% respecte del 2015. No obstant això, la bona notícia és que hi ha un petita millora, amb un augment de 269,64 M € en fons no financers, que no és perceptible en la variació global per la reducció dels fons financers.
  • Aquestes millores, però, no corregeixen la situació acumulada, en la qual els pressupostos de Ciència van caure un 34% en el període 2009-2013, el que situa Espanya com el país europeu amb major descens de l’OCDE, 33 punts per sota de la mitjana.
  • Com a referència, per recuperar l’any 2026 la mateixa dotació pressupostària de 2009 seria necessari un creixement anual sostingut dels pressupostos d’un 4,22%.
  • És especialment crític, pels seus efectes a llarg termini, que la inversió en formació del personal cientificotècnic pateix una nova caiguda en els PGE de 2016, que suposen 360 milions de reducció acumulada des de 2009.

Com a conclusió, es pot dir que aquest any s’han introduït algunes millores en la direcció correcta tot i que cap a la formació, l’aspecte possiblement més crític del sistema, el futur està totalment compromès. I atenent exclusivament als fons assignats a R + D + I en els PGE (ni tan sols als realment empleats) no permeten garantir que hi hagi una acció decidida d’impuls perquè el coneixement sigui el motor del desenvolupament econòmic d’Espanya amb un pla coherent.

Enric I. Canela

El BOE del dia 4 de febrer publica la Resolució d’1 de febrer de 2016, de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, per la qual es nomena als membres dels Comitès Assessors de la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora.

En aquesta resolució es publiquen els noms dels membres del dotze comitès assessors.

Enric I. Canela

Llegia l’article How quality control could save your science publicat a la revista Nature fa pocs dies. L’article fa un recull de les estratègies que porten a terme diverses universitats per a la implantació de sistemes de qualitat que millorin la fiabilitat, integritat i traçabilitat dels resultats de la recerca.

Amb satisfacció he vist que entre els exemples que es citen a l’article hi ha la Universitat de Barcelona i el Servei de Qualitat de la Recerca. Això és el resultat de l’entrevista que va fer la redactora de l’article, Monya Baker, a Albert Cirera, professor Agregat del departament d’Electrònica que, entre altres coses, desenvolupa nanosensors de gasos, i a Carmen Navarro-Aragay, cap del Servei de Qualitat de la Recerca.

El fet que es citi la Universitat de Barcelona en aquest tema és un orgull i encoratja a tot l’equip responsable a seguir el camí que van iniciar fa ja uns quants anys.

Felicitats a tots els que ho fan possible.

Enric I. Canela

L’U-Multirank és un rànquing que té com a objectiu comparar les universitats amb un conjunt d’indicadors i que aquests és puguin combinar a gust de l’usuari. Hi he escrit sovint, la darrera vegada a U-Multirank, un rànquing en el que és millor no ser-hi

El Grup de Coïmbra diu, com ja va fer la LERU, que aquests rànquing pateix greus deficiències i les institucions participants queden decebudes. El Grup creu, dit de forma planera, que els diners dels contribuents no s’han de llençar en bajanades. No gaudeix de les simpaties de massa gent i els que hi entenen el suspenen.

Diguem-ho bé: cal crear una base de dades pública de les dades que pugui ser utilitzada per a l’avaluació adequada de les institucions d’educació superior. L’informe està molt bé (agafar el document).

Comparteixo absolutament la meva crítica i segueixo creient que és una forma de pagar determinats centres o grups amb diners europeus sense que això ajudi a res.

Enric I. Canela

Han trigat però ja tenim dos nomenaments més a la Secretaria d’Universitats i Recerca. Ara queda veure si Josep M. Martorell continua gaire prestant la seva valuosa col·laboració com a director general de Recerca

Josep Pallarès Marzal és el director general d’Universitats

Nascut al Perelló l’any 1967.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB) i doctorat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va realitzar una estada post-doctoral d’un any a la Universitat d’Utrecht (UU), Holanda.

Actualment és vicerector de Política Acadèmica i del Personal Docent i Investigador i catedràtic de Tecnologia Electrònica al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). És membre del grup de recerca consolidat Nanoelectronics and Photonics Systems (NePhoS).

Anteriorment, va ser vicerector de Personal Docent i Investigador (2008-14), vicerector de Transferència i Innovació (2006-08) i director del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (2000-06) de la URV. Ha impartit diferents assignatures a nivell de grau, màster i doctorat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la URV.

Ha participat de forma continua en més de 20 projectes de recerca competitius i ha estat investigador principal en projectes de recerca competitius (Plan Nacional, CONSOLIDER, 7PM), en l’àmbit dels dispositius semiconductors optoelectrònics avançats. Ha dirigit set tesis doctorals i ha publicat més de 100 articles en revistes internacionals indexades.

M. Mercè Jou i Torras és la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya

Nascuda a Olesa de Montserrat l’any 1962.

Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (UB) i Màster en Direcció Publica per ESADE.

Actualment és la responsable de Programes Especials del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Prèviament, va ocupar diversos càrrecs al Departament de Treball de la Generalitat entre 1986 i 2010, primer a la Direcció General de Cooperatives i Societats Anònimes Laborals, després com a subdirectora general al Gabinet Tècnic i, finalment, al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). En aquests anys ha estat avaluadora externa de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i membre del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Està col·legiada al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Del 1996 fins el 2010 va ser membre del club de conjuntura d’aquesta institució i, també, la seva representant a la Comissió dels estudis de Grau en Economia de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB.

Ha publicat articles i ha estat coautora de 3 llibres sobre temàtica laboral.

Des de l’any 2003 és regidora de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i ha estat diputada al Parlament de Catalunya durant la novena i la desena legislatures (2010-2015). És membre fundadora i voluntària de Demòcrates de Catalunya.

Next »