La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, una espècia de comissió permanent, formada pels 12 rectors i el Govern, ha aprovat aquest divendres crear tres comissions per decidir quins graus de 4 anys es reduiran a 3 anys més un màster de 2 anys. Els resultats d’aquestes comissions ja es podrien aplicar a partir del curs 2017-2018.

La primera comissió garantirà la qualitat acadèmica i analitzarà cada àrea de coneixement que s’imparteix en el sistema universitari. La segona, la de garantia de finançament universitari, s’encarregarà que no es perjudiqui el finançament de les universitats. I la tercera, la de garantia d’accés als estudiants, es centrarà en els preus i les beques. Cada comissió estarà formada per 2 membres de cada universitat, 2 del Govern i 2 del consell d’estudiants de Catalunya. Un exercit. No crec en les comissions de trenta membres.

Impossible que aquestes comissions decideixin quins graus es reduiran. Els resultats poden ser valuosos, però les seves conclusions no condicionaran res, informaran però no condicionaran. Ho decidiran els que manin d’aquí dos o tres anys. Sempre m’ha fascinat veure que algú creu que marcarà el que faran els que vinguin després. Donar-li pistes i crear-li camí sí, més no.

El curs 2016-2017 ja tindrem graus de tres anys:

  • Producció digital (UB)
  • Bioinformàtica (UB, UPC i UPF)
  • Global Studies (UPF)
  • Disseny i art visual (UOC).

Són “singulars” i no molestaran el que va dir la CRUE. Divertit tot plegat.

Ara, deixant-se de bromes, cal mirar amb urgència que fer amb els màsters. No sóc jo el que té la dèria. També ho diu Guy Haug, un dels pares del pla de Bolonya, l’Espai Europeu d’Educació Superior (veure Canviar els màsters i baixar els preus).

Enric I. Canela

Com és sabut, el secretari d’Universitats i Recerca va dir que quan s’implantessin els màsters de dos anys com a continuïtat dels graus de dos, el preu del primer curs del màster seria el mateix del grau. Resulta que hi ha veus que diu que no pot ser perquè el preu dels graus han de cobrir entre un 15% i un 25% del cost. Els màsters entre un 40% i un 50%

A mi em sembla tot una bajanada. No hi ha dades publiques, els estudiants estan pagant preus molt diferents en llocs diferents de l’estat amb costos que no són molt diferents. Estic segur que si fem la comptabilitat com cal, ho podem fer. Per altra banda, res no contradiu que el preu sigui un i es doni una beca general per cobrir la diferència. Ganes de dir bajanades.

Ara toca treballar per uns preus socialment justos i una universitat per a tothom.

Això no es fa amb vagues idiotes, no dic ara com es fa. Si a algú l’interessa ja sap on sóc.

Enric I. Canela

L’altre dia Guy Haug, un dels pares del pla de Bolonya, l’Espai Europeu d’Educació Superior era entrevistat sobre el model universitari. El 3+2 o el 4+1. Ara just els estudiants estan en vaga i alguns altres membres de la comunitat també sembla que hi donen suport. Els sindicats, que habitualment es posen al cantó del soroll, amb raó o sense, hi són.

Jo diria que la vaga es fa sense reflexió. Una de les coses que diu Guy Haug és que la reforma espanyola, la del 2007, no va entendre l’objectiu del Pla de Bolonya. Com no podia ser altrament, l’expert ens diu que el sistema universitari s’afeblirà amb graus de tres anys. Graus únics. La idea és mesclar i tenir formacions diverses. Si més no és també la meva opinió (veure A voltes amb els graus universitaris).

El que no ha entès, o m’ho sembla, la majoria és que la feina que tenim ara per davant, la més important, és dissenyar els màsters. Dos problemes, fer econòmicament assequible la formació a totes les capes socials i treballar a fons la reforma dels màsters.

No veig que el debat vagi en aquesta línia.

Enric I. Canela

La setmana passada la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació va publicar la convocatòria Ayudas para contratos para la formación de investigadores en empresas (Doctorados Industriales) corresponent a l’any 2014 per potenciar la presència de doctors a empreses. Els nous ajuts finançar 50 contractes d’investigadors Predoctorals amb una retribució salarial mínima de 16.422 euros bruts anuals.

A Catalunya ja des del 2012 existeix un pla de doctorats industrials que funciona molt bé. Les diferències bàsiques són que els ajuts tenen una durada màxima de 4 anys, i els nostres de 3 anys. En els del govern espanyol l’empresa rep diners per pagar el salari de l’investigador i en el nostre cas l’empresa se’l desgrava i el grup de recerca rep diners.

Són programes diferents. Caldrà veure com evolucionen. A mi m’agrada més el nostre, però cal anar a totes. El termini de sol·licitud finalitzarà el 17 de març de 2015. Molt curt si no es té el contacte mig acabat.

Enric I. Canela

Jordi Villà i Freixa publicava al seu bloc un article que titula Avaluar el professorat universitari, un acte de justícia individual i col·lectiu. Parla de la reunió de la sectorial de recerca de l’Assemblea Nacional a l’Institut d’Estudis Catalans que va tenir lloc el passat dissabte. No vaig ser-hi. No sempre les coses van coma un li agradarien.

Podeu veure alguna anotació al respecte al web de la sectorial i també als mitjans.

Francament valuosa la reflexió que fa Jordi Villà. Li deixo una reflexió. Un professor universitari a vegades és com un empresari autònom que comença un negoci. No sempre hi ha les eines per donar suport a l’esmentat professor, ni sempre és rendible fer-ho. Això, però, no hauria de ser la norma.

Enric I. Canela

Llegia que el catedràtic de la UPC Benjamín Suárez, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), és el nou director de la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC). Benjamín Suárez pren el relleu a Ignasi del Río, que ocupava el càrrec des del setembre del 2013.

Va ser vicerector d’Ordenació Acadèmica el període 2002-2003. Ha estat comissionat per a la integració dels estudis de la UPC a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i ha coordinat el programa de Convergència Europea de l’ANECA (llibres blancs dels estudis de grau) i el Foro Español Ciencia e Ingeniería de los Servicios (SSME).

Actualment, és secretari del Consell Assessor de l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Castella i Lleó (ACSUCYL), membre de la Comissió d’Acreditació EURACE (IIE_ANECA) i assessor del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Vinculat al Departament de Resistència dels Materials i Estructures en Enginyeria i investigador del Grup de Mecànica Computacional en Medis Continus de la UPC, Benjamín Suárez va ser director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) entre els anys 1994 i 1997, i responsable del Departament de Resistència dels Materials i Estructures en Enginyeria del 2010 al 2013.

La meva aportació: Benjamín Suárez és un expert en política universitària. Fa pocs dies el vaig poder saludar.

Nous Estatuts de l’ICO


Enric I. Canela

Llegia que el Consell Executiu ha autoritzat la modificació dels Estatuts de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) amb l’objectiu d’adaptar-los a l’evolució normativa i ampliar les funcions de l’ens. Els canvis normatius i l’experiència assolida des que l’ICO es va posar en funcionament el 1995 ha fet necessari renovar els estatuts de l’ens. L’ICO és una empresa pública creada per acord de Govern el 7 de febrer de 1995. Des de llavors, els estatuts s’han modificat parcialment en quatre ocasions: per acords de Govern de 27 de juny de 1995, de 10 de gener de 2000 i de 4 de desembre de 2001, i pel Decret 127/2000, de 3 d’abril, d’estructuració del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

La modificació es basa en 4 eixos:

  • L’ampliació de les seves funcions a l’àmbit de la recerca, l’epidemiologia, el control i la formació, amb l’objectiu de ser centre de referència i eix vertebrador en l’àmbit del càncer i les àrees relacionades.
  • La incorporació de la regulació del personal, amb l’explicitació del règim jurídic aplicable i els principis que han de regir la gestió de les persones.
  • La modificació dels òrgans de govern interns amb la finalitat de simplificar l’estructura.
  • L’adaptació a alguns aspectes de l’actual la normativa reguladora dels contractes del sector públic, incloent-hi la definició com a mitjà propi; així com la modificació de les competències en matèria de contractació que poden ser objecte de delegació en el director o directora general.

Enric I. Canela

He llegit una entrevista amb Ignacio Cirac que el diari titula amb “La ciència no decep, al contrari que la política”. Cirac és el director de la DivisióTeòrica de l’Institut Max Planck de Òptica Quàntica a Garching i des del el 2002 és professor convidat i assessor d’investigació científica a l’Institut de Ciències Fotòniques.

Cirac diu que les retallades les veuen amb molta preocupació ja que els casos de molts científics espanyols que han vist disminuïdes les seves possibilitats per competir amb altres centres estrangers i s’han d’anar són coneguts a Alemanya. Costarà recuperar la situació. Hi ha talent espanyols, però els investigadors es troben que a l’hora de competir amb un centre de recerca alemany o anglès, ells tenen millors equips i més possibilitats d’emprar gent.

Creu Cirac que per evitar que vingui una altra crisi és fent un esforç encara més gran i invertint més en ciència, educació i tecnologia. El que haurien de fer els polítics espanyols és escoltar els científics espanyols, que saben molt bé el que està passant i les formes de resoldre’l. Això està bé, però els polítics espanyols no escolten res. La ciència és una cosa que no decep, al contrari que la política. La ciència sempre porta alguna cosa nova, porta noves possibilitats, avenços que la gent veu

Enric I. Canela

Mariana Mazzucato i Carlota Perez van publicar el passat juliol als SPRU Working Paper Series de la Universitat de Sussex el treball Innovation as Growth Policy: the challenge for Europe.

És un curt treball en el que donen algunes receptes per refer l’economia i enfocar-se al futur, tot considerant que aquesta crisi és diferent a les anteriors. Aporten 8 conclusions.

El resum diu:

The advanced world is facing a crucial moment of transition. We argue that a successful outcome requires bringing innovation to the centre of government thinking and action and that, in order to do this, we must apply our knowledge of how innovation occurs and how to repair what has gone wrong. We look first at the role that innovation has always played as the driver of economic growth, and at its relationship with finance. Arguing that the challenge today is not to ‘fix’ finance while leaving the economy sick, but rather to change the way that the real economy works, we then identify the solution: a policy direction that is smart, inclusive and takes advantage of ‘green’ as the next big technological and market opportunity. We then explain why the role of the State is key to ensuring that such opportunities are taken, and the importance of direct public investment for promoting the creation of public goods and courageous risk-taking in research and innovation in both the public and private sectors. Paying particular attention to Europe, we then examine the potential of such innovation-oriented policies to promote inclusive growth. We consider concrete steps that could be taken, both at the national and EU levels, to create the ‘smart governance’ necessary to implement such a direction. The chapter closes with suggestions for policies that aim to construct collective competitiveness across the European Union.

Enric I. Canela

Hem sabut aquests dies que l’start-up Mind the Byte, amb seu al Parc Científic de Barcelona, obre gratuïtament iMols –la seva plataforma cloud per al disseny computacional de fàrmacs– a tota la comunitat científica per facilitar l’accés a la tecnologia d’avantguarda a l’entorn acadèmic i a les petites pimes innovadores.

iMols és una plataforma SaaS (‘Software as a Service’) que trenca les dues principals barreres amb què es troba el disseny computacional de fàrmacs: els costos d’implementació – elimina les inversions en servidors i llicències de software– i la formació de l’equip, ja que és una eina fàcil i intuïtiva que requereix de molt poc entrenament.

La plataforma accelera el procés de desenvolupament de nous medicaments i millora l’accés a les eines per al disseny computacional de fàrmacs d’última generació: permet fer cribratge i perfilat virtual de molècules en menys de cinc minuts, explorar bases de dades públiques i gestionar les pròpies, entre altres aplicacions, i des de qualsevol lloc i dispositiu connectat a la xarxa.

He parlat diversos cops de Mind the Byte, la jove empresa llenççada per Alfons Nonell Canals. Sempre notícies bones. Confio poder seguir així, crec que serà d’aquesta forma.

Next »