Enric I. Canela

Aquests dies s’ha parlat àmpliament de les propostes de decret que ha preparat l’equip del ministre Wert (veure Els governs autonòmics ja s’han pronunciat sobre la reforma universitària, Wert accepta allargar el termini per opinar sobre els decrets de reforma i Wert i ginós, entre d’altres). No ha tingut un gran èxit en les propostes, però si que ha fracassat estrepitosament en l’acompliment dels objectius.

El diari ABC no vol ser dur, però posa de manifest que tot allò que al febrer de 2013 va dir la Comissió d’Experts nomenada pel Consell de Ministres(veure El Ministeri ja té la proposta de reforma de la universitat feta pels experts) no ha servit per a res. Un clàssic del govern espanyol en matèria universitària.

El ministre no ha et cap proposta sobre l’organització universitària ni sobre el seu finançament. Espanya vol convergir amb Togo. Raons: 1) cap reforma de l’organització, 2) taxa de reposició del 10% i 3) espoli sistemàtic dels recursos de les comunitats més dinàmiques. Només cito tres coses per no deprimir-me.

Els rectors rumb a Rio


Enric I. Canela

Tenim els rectors fent les Amèriques. S’està celebrant a Rio de Janeiro el III Encuentro Internacional de Rectores Universia 2014. Es desenvolupa avui i demà, sota el lema “La Universitat del Segle XXI: Una reflexió des d’Iberoamèrica” i està previst que assisteixin més de 1.100 rectors i presidents d’universitats de 46 països . Compta amb el suport de Banc Santander a través de la seva Divisió Global Santander Universitats, que dóna suport a Universia a totes les seves activitats des de la seva creació l’any 2000.

M’ha sembla que no hi ha cap participació activa de la UB, cosa que sent la primera universitat de l’Estat no em satisfà.

No sé que sortirà d’aquestes reunions, però sempre és d’interès recollir les ponències. Si les publiquen les llegiré.

Enric I. Canela

Avui tornava a tocar la publicació de la meva col·laboració a L’Econòmic. Aquesta vegada és Coneixement i indústria. Una reflexió arran la presentació de l’Informe COTEC 2014 i de La Catalunya industrial: un objectiu compartit. Dos actes inconnexos entre ells, però que tenen molt a veure.

Catalunya no podrà ser un país líder sense un canvi en el seu model productiu. El farà, però el maltractament que estan reben els que fan recerca i creen coneixement a tot l’Estat dificulta molt aquest canvi. En tot cas, el Govern hauria de fomentar determinades coses. Jo espero que ho faci.

Enric I. Canela

Doncs m’he equivocat en les meves previsions(veure Ara toca parlar de la reforma als consellers autonòmics). Només els governs d’Astúries i el País Basc s’han mostrat contraris al decret que ha presentat el ministre Wert per permetre que les universitats triïn entre graus de tres anys i de quatre anys. Jo pensava que l cosa estaria dividida políticament, però no. Molt millor.

El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha dit que “Catalunya sempre ha reivindicat que va ser un error per al sistema universitari haver d’adoptar la mateixa quantitat de crèdits per grau quan en la majoria de països hi havia flexibilitat: en la majoria són de 180 crèdits”. Castellà considera que “és un avenç en autonomia per a les universitats catalanes, amb un sistema molt orientat a la recerca, ja que és una oportunitat per internacionalitzar-se”. En el sistema català, el 30% dels estudiants són internacionals i en doctorat s’arriba al 40%, mentre que en graus s’està al 4%. “Creiem que una de les limitacions era no estar homologat a la majoria de sistemes europeus. Això permetrà que cada universitat pugui decidir”.

El problema, com deia el rector de la UB, Dídac Ramírez, (veure Graus de 180, a quin preu el màster?) serà, quan s’adopti aquest sistema, el preu. Castellà diu que no serà més car. Astúries i el País Basc han criticat justament aquest punt ja que estudiar un màster és molt mes car i hi ha menys beques.

Castellà diu que no es contempla canviar el preu del crèdit ECTS i que considera que els graus que haurien de passar a tres anys no són les antigues diplomatures, sinó graus de recerca com química, física o matemàtiques, on els tres primers anys podrien ser més bàsics i després el màster enfocat a la recerca. Jo crec que aquesta distinció no és correcta. Són enfocaments diferents. Com passa al Regne Unit.

Torno a recomanar que tots els graus (siguin de ciències o de lletres) i màsters tinguin el mateix preu, gratuït o el menor possible, per als estudiants catalans (mitjançant ajuts)

Enric I. Canela

El grup d’experts de la Comissió Europea ha lliurat al ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, les conclusions de l’informe que analitza la situació de l’R + D + I espanyola (resum en anglèsresum en espanyol), el denominat European Research Area Committee (ERAC) peer review.

Recullo els titulars dels 10 punts que desenvolupa el resum. No he estat capaç de trobar el document complet.

  1. El sistema espanyol de Recerca i Innovació necessita incrementar els recursos disponibles, tot i que aquest augment ha d’anar associat a reformes estructurals que permetin un ús més eficient i eficaç de la inversió pública. Això assegurarà una recuperació més ràpida i sostenible de l’economia espanyola. Aquests recursos addicionals han de ser utilitzats exclusivament per incentivar les reformes.
  2. Els recursos humans són el problema més apressant del Sistema i cal actuar amb caràcter immediat.
  3. La reforma institucional és fonamental.
  4. Els organismes de recerca i les universitats han d’estar subjectes a un sistema d’avaluació que determini l’assignació de recursos tant directa com indirecta. Cal també incrementar la proporció de fons competitius.
  5. Un model d’innovació eficaç requereix un nou nivell de coordinació entre els agents, el que inclou la creació de consorcis nacionals denominats Àmbits Estratègics d’Innovació (Strategic Innovation Arenas).
  6. La necessitat d’incloure un nombre major d’agents empresarials en el Sistema és fonamental.
  7. Un mercat i una cultura per a la innovació.
  8. Necessitat de comptar amb una agència independent per implementar una part de les reformes proposades.
  9. Incentivar sinergies regionals de suport al sector privat i a la creació d’empreses.
  10. Seguiment eficaç i avaluació per donar suport a una política basada en l’evidència.

Estic segur que alguns dels punts, si no tots els teníeu clars. Sembla que ERAC fitxarà a Cristóbal Montoro i el nomenaran patró de la ciència.

Enric I. Canela

Avui hi ha la reunió de la Conferencia General de Política Universitària. El ministre Wert, després d’haver parlat amb els rectors (veure Wert accepta allargar el termini per opinar sobre els decrets de reforma) i els consells socials (veure Els consells socials es queixen a Wert per no reformar la universitat).

No sé què diran. Aquesta reunió m’intriga. Tenia clar que els consells socials volen la reforma i que els rectors van lents per pressions internes, són dinàmiques diferents. Imagino que en aquest hi haurà divisió d’opinions, probablement polítiques. Aposto: PSOE en contra, PP a favor, CiU a favor i PNB no sap – no contesta.

Ja ens ho explicaran.

Enric I. Canela

Fa una estona ja he parlat del consell d’universitats i les seves conclusions (veure Wert accepta allargar el termini per opinar sobre els decrets de reforma) però ara he llegit una cosa que voldria destacar.

No ho faig perquè sigui una declaració del meu rector i amic. La declaració intel·ligent i socialment adequada és la del rector de la UB, Dídac Ramírez. Diu que es tracta d’un canvi de model que és imprudent assumir sense analitzar les seves implicacions, per exemple, si suposarà per a l’alumne pagar més pel mateix nombre d’anys d’estudi. També va assenyalar la necessitat d’estudiar aspectes relacionats amb les competències professionals que ha d’adquirir l’alumne en un menor temps d’estudi.

Bé, la segona cosa és important, però és resol fàcil. La primera, el preu és cabdal. Jo defenso, ja ho manifestat, que la llibertat sigui immediata i completa amb graus entre 180 i 300 crèdits a voluntat de la universitat (veure Graus entre 180 i 300 crèdits). Naturalment jo no veig diferència entre grau i màster en el preu per a un estudiant del país. Algú m’haurà d’explicar, això asseguts i amb un cafè, per què un estudiant de Medicina acaba amb el títol de màster a preu inferior al que ha pagat d’un estudiant de Química.

Hem d’apostar, com Escòcia, per un ensenyament universitari gratuït per als nostres.

Enric I. Canela

Ahir el Govern va aprovar la concessió de les distincions Jaume Vicens Vives 2014 a la qualitat docent universitària a diferents professors i projectes de les universitats catalanes. Els guardonats han estat proposats pels consells socials de les universitats públiques o òrgans equivalents de les universitats privades.

A títol individual rebran la distinció Jaume Vicens Vives els professors següents:

Joan Simon Pallisé, professor de Biologia Vegetal de la Facultat de Farmàcia de la UB, per la seva trajectòria docent i les seves aportacions a l’aprenentatge mitjançant recursos digitals i noves eines d’avaluació.

Elena Valderrama Vallés, professora d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors en el Departament de Microelectrònica i Sistemes Elèctrics de la UAB. Se li reconeix la seva trajectòria professional i el seu lideratge en innovacions docents adreçades a la millora de l’aprenentatge en els estudis d’enginyeria.

Josep M. Coll i Alemany, professor de la URL, en reconeixement a la seva extensa trajectòria professional com a filòsof, eclesiàstic, professor i degà de la Facultat de Filosofia.

Joseph Hopkins, professor de la UOC i director del Programa de Llengües, per la seva trajectòria professional i, molt especialment, per les seves aportacions a l’estudi de llengües per mitjans virtuals i pel seu model d’ensenyament virtual per al nivell B2 en terceres llengües als graus universitaris.

Pel que fa als premis col·lectius, s’ha aprovat atorgar la distinció Jaume Vicens Vives a les entitats següents:

Projecte Cetrencada: publicació multiplataforma del Taller Integrat de Periodisme del Departament de Comunicació de la UPF. Aquest projecte, encapçalat per Salvador Alsius, presentador de TV, periodista i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, destaca pel seu original enfocament centrat en la simulació professional, el vincle amb l’empresa i la internacionalització en els estudis de periodisme.

Projecte Emprendre: una actitud per orientar la vida professional, del Departament de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV, pel seu caràcter innovador, l’ús de les TIC i el foment de l’emprenedoria en els estudis de pedagogia.

Felicitats a tots.

Enric I. Canela

Fa una estona he escrit Wert i ginós. Comentava que avui el Consell d’Universitats havia d’escoltar al ministre Wert i discutir com tractar el tema dels decrets que han de reformar alguns aspectes de la universitat.

Els rectors volien més temps per discutir. Crec que la cosa ha acabat bé perquè han aconseguit més temps, però un temps curt. Fins el 15 de setembre el termini per presentar al·legacions als decrets. A mi no m’agraden les coses que s’eternitzen. Cert és que no s’ha discutit gaire el tema. Non sé si d’ara al 15 de setembre, amb l’agost pel mig, es discutirà gaire a les universitats. Jo crec que es pot discutir poc. Estàs d’acord o no. Seria un gran què que el ministeri penges els decrets i fos completament transparent.

Nou Patronat de la UOC


Enric I. Canela

Llegia que ahir es va constituir el nou Patronat de la UOC -màxim òrgan de representació, govern i administració del centre. Està presidit pel conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. El nou patronat està format ara per onze patrons, sis privats i cinc públics, en lloc dels 23 que hi havia fins ara.

Es completa, així, el procés engegat ara fa sis mesos durant el qual ha calgut modificar els Estatuts de la UOC per a adaptar-los al que s’estableix en l’article 144 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

El fet que la majoria de patrons siguin privats permetrà a la UOC recuperar la consideració de fundació que no forma part del sector de l’administració pública i recuperar part de l’autonomia de gestió. En concret, hi haurà tres patrons en representació de les entitats, tres designats entre persones físiques o jurídiques i cinc designats pel Govern.

Podeu veure la composició del Patronat.

Next »