Enric I. Canela

Fa mesos que vinc parlant del sistema immune i la seva relació amb la resistència a contreure la COVID-19, és a dir la capacitat de l’organisme a eliminar el SARS-CoV-2. Poc a poc, cada dia se’n parla més. Em manquen veus de referència i, especialment, prescriptors polítics fent èmfasi en tot allò que ens ha de fer més resistents davant la malaltia i deixant-se de prohibicions inútils.

Avui he llegit un magnífic article al diari ARA. Es titula L’envelliment del sistema immunitari agreuja el covid-19 en la gent gran. Hauria de ser la COVID-19. Una traducció d’un article de Veronique Greenwood, periodista científica del New York Times.

També he llegit a Valiaweb un article que recull les opinions de dos immunòlegs. Es tracta de Podem reforçar el nostre sistema immunitari?

Cal llegir-los i saber interpretar-los. El primer diu clarament que el sistema immune envelleix i que això ens fa molt més susceptibles a la malaltia.

El segon és molt clar. Diu que no hi ha suplements que permetin enfortir el sistema immune. Aquesta afirmació, que al meu parer és certa, s’ha de tractar amb cura. El suplements o les dietes no reforcen el sistema immune. El que passa és que les dietes inadequades o la manca de micronutrients deterioren el sistema immune.

El que és necessari és prendre suficients micronutrients, especialment la vitamina D, per evitar aquest deteriorament. Existeix una demostrada correlació entre el dèficit de vitamina D i incidència de malalties respiratòries, també la COVID-19.

La segona cosa que cal tenir present és que la quantitat de vitamina D que requereix una persona adulta és superior a la clàssicament recomanada. Avui sabem que es requereix una quantitat més elevada.

La lectura d’aquest segona article s’ha de fer amb precaució. Les recomanacions sobre estil de vida, esport, etc. són evidents. El que seria erroni seria deduir que la micronutrició no és cabdal. La majoria de la gent gran, amb un sistema immune més feble, té una micronutrició dolenta i sí que hauria de prendre suplements.

Enric I. Canela

Era el 12 d’abril que escrivia Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19. Acabava aquell article dient:

Té sentit avui intentar defensar-se del virus amb vitamina D? Jo crec que no, anem una mica tard, però si crec que paga la pena preparar el futur. Seria bo disposar periòdicament de la informació del nostre estatus de vitamina D, amb la corresponent analítica, prendre suficient sol. No cal torrar-se. Una estoneta cada dia. I si cal, especialment a l’hivern, prendre aliments rics en vitamina D o algun suplement. Possiblement vagi bé en el futur.

Si no ajuda a no emmalaltir de COVID-19, segur que anirà bé per altres coses.”

Avui a Diario Médico he llegit l’article Calcifediol, metabolito de la vitamina D, muestra eficacia en Covid-19. El calcifediol es forma al fetge a partir de la vitamina D. El calcifediol viatja per la sang i al ronyó, quan ho requerim, es transforma en calcitriol, que és producte actiu. L’objectiu de la vitamina D és convertir-se en calcitriol quan el necessitem. El calcifediol és el producte que ens miren en les anàlisis clíniques. Es veu que administrar aquet metabòlit evita que la malaltia s’agreugi i no cal que els malalts vagin a la UCI.

Del mateix article he tret la informació per llegir The link between vitamin D deficiency and Covid-19 in a large population. Un article fet a Jerusalem. En aquest article s’estudia la correlació entre la vitamina D de ciutadans d’Israel de diferents llocs, centenars de milers de persones, i el contagi per SARS-CoV-2. Les conclusions van ser molt clares. Alt estatus de vitamina D, poc risc d’emmalaltir.

La meva opinió és que el contagi devia existir, però els contagiats devien ser asimptomàtics.

En tot cas, una confirmació més del que ja vèiem a l’abril. La desgràcia és que aquests brillants cervells que regeixen els nostres destins no van fer cas de les evidències científiques que alguns intentàvem assenyalar i no van recomanar a la gent que prengués la vitamina D3. Clar que els nostres governants no ens han recomanat beure lleixiu, com passa a EUA. Sempre hi ha qui està pitjor.

Enric I. Canela

Arran de la presència del SARS-CoV-2 i la malaltia que provoca, la COVID-19, he llegit més coses de les que són habitual sobre alguns micronutrients, entre ells el zinc i sobre com ens pot ajudar a lluitar contra aquest virus. Del zinc se n’ha parlat bastant al llarg dels darrers anys i se l’ha promogut com a suplement alimentós per combatre els refredats. Vejam que en sabem i que crec que hi ha sobre això.

Primer de tot, què és el zinc? Com tothom ja sap, el zinc és un metall que s’utilitza molt, però que ens sembla que el veiem poc. El tenim en algunes aliatges, com l’alpaca i el llautó i, sobretot, està recobrint molts cables d’acer, acer galvanitzat, per evitar que s’oxidin. Antigament els filferros d’estendre la roba eren d’aquest material. En forma d’òxid de zinc, pólvores blanques, es fa servir com a additiu en productes tan diversos com pintures o cremes farmacèutiques.

A l’organisme tenim zinc, però no està en la forma metàl·lica, està oxidat, parlem de zinc, però més exactament hauríem de dir ió zinc. Tenim una quantitat relativament elevada d’aquest ió a l’interior de les nostres cèl·lules, és l’ió metàl·lic més abundant dins la cèl·lula després dels ions potassi i magnesi.

Com sabem, els ions metàl·lics no els podem fabricar, els hem d’ingerir amb la dieta. Cada dia en perdem, per vies diferents, femta, orina i suor, i cada dia hem d’aportar-ne.

Com podem prendre’n? Les ostres són l’aliment més ric, de 10 a 20 vegades més de l’aliment que segueix. En general les vísceres animals en tenen bastant, però són quantitats comparables amb les d’altres aliments. Els crustacis en general són una bona font, però la millor alternativa a les ostres són el germen de blat, les pipes de meló, síndria, carabassa i gira-sol. Les mantegues de cacauet i sèsam, el tahín. El tofu, els ous i el formatge són relativament rics en zinc. Hi ha molts cereals d’esmorzar enriquits. Són molt pobres en zinc les hortalisses i les fruites. Els que s’alimentin bàsicament d’amanides i verdures poden patir un dèficit.

Per a què serveix el zinc? El tenim en més de 200 enzims formant part de la seva estructura i sense zinc no funcionen. Un dels enzims que en té és l’alcohol deshidrogenasa, que elimina l’etanol de l’organisme. Un altre enzim és la superòxid dismutasa tant la intracel·lular com la plasmàtica. Aquest enzim, que es coneix com a SOD Zn/Cu, juntament amb un similar, la superòxid dismutasa mitocondrial, SOD Mn, tenen com a funció eliminar l’anió superòxid.

L’anió superòxid és una espècie d’oxigen reactiu que es produeix a partir de l’oxigen quan respirem. El produïm en gran quantitat. És una espècia química que si no s’elimina provoca grans danys a l’organisme, és l’estrès oxidatiu. De fet respirar ens mata. Envellim per oxidació. La SOD serveix per defensar-nos de l’oxidació. A l’organisme es forma l’anió superòxid per moltes causes altres que la respiració, una és per la fagocitosi, quan s’eliminen patògens. Està clar que el zinc, formant part de la SOD, és essencial per eliminar espècies nocives.

El zinc té moltes altres funcions formant part de centenars de proteïnes. Una destacable és que permet la formació d’unes estructures proteiques que es denominen dits de zinc i que serveixen per a què el DNA pugui codificar proteïnes. La manca de zinc comporta molts problemes: retard en el creixement, retard en el desenvolupament sexual, susceptibilitat a infeccions, pèrdua de la gana i letargia mental.

Hi ha les “zinc-finger antiviral protein (ZAP)” que, com el seu nom indica, contenen zinc i eviten la replicació dels virus. Hi ha resultats que mostren que els interferons que es produeixen contra els SARS-CoV-2 indueixen la producció de ZAP i ajuden a eliminar el virus.

Finalment, sabem que el tim produeix una sèrie d’hormones, la timulina, la timosina, la timopentina i el factor humoral de tim, que participen en la regulació de la transformació i selecció de les cèl·lules immunes, i també sintetitza hormones similars a les altres glàndules endocrines com la melatonina, els neuropèptids i insulina, que són transportades per les cèl·lules immunes als llocs on són necessàries. Desgraciadament, el tim envelleix i deixa de produir la quantitat necessària d’aquestes hormones. El tim és el marcapassos del nostre sistema immune i per tant de la nostra capacitat de defensar-nos dels agents patògens.

La timulina és una petita proteïna que requereix zinc. Quan manca zinc i manca timulina activa hi ha una disminució de l’activitat de les cèl·lules assassines naturals (NK, natural killers) i de les cèl·lules T citotòxiques. El resultat és una incapacitat del sistema immune d’actuar correctament i eliminar cèl·lules infectades.

El sistema immune és altament depenent de zinc. De fet, hi ha molt resultats que mostren que suplements de zinc ajuden a combatre malalties comuns com ara el refredat. Hi ha autors que discuteixen aquests resultats, però el que no és discutible és que si manca zinc, les defenses decauen ràpidament.

Com sempre dic: la micronutrició adequada és la clau d’una vida saludable.

Un consell per acabar: si preneu suplements, no ho feu de qualsevol forma. Els ions metàl·lics com ara calci, magnesi, ferro, zinc, coure, s’interfereixen i competeixen per passar de l’intestí prim a la sang. Normalment la quantitat de calci o magnesi que es pren és molt alta comparada amb la d’altres ions metàl·lics, millor sempre prendre’ls en moments diferents que altres suplements. També, el ferro, el zinc i el coure s’assimilen millor acompanyats de cisteïna. Recomano prendre’ls amb acetilcisteïna i separats dels àpats i, si voleu, amb un suc de taronja. Els aprofitareu millor.

Enric I. Canela

No faré cap revisió exhaustiva de la informació que anem tenint sobre el comportament del SARS-CoV-2 i la situació sociosanitària que patim a Catalunya. El meu objectiu en aquest escrit n’és un altre. Si que, però, com a introducció uns pocs comentaris.

En un article de fa uns dies que vol analitzar per què a Espanya s’han disparat els casos de COVID-19 però no la mortalitat, Alberto García-Basteiro, investigador ISGlobal, diu, entre altres coses que “sembla que l’ús de les mascaretes a l’aire lliure potser que tingui menys impacte de l’esperat”. Qui ho esperava?

Un altre article recent diu que el contagi col·lectiu en un autobús de Xina confirma que el virus es transmet per l’aire. Hi havia una persona infectada i l’aire no es renovava, senzillament es refrigerava. El contagiats van ser 24 dels 68 que hi viatjaven a l’autobús. Les persones que estaven a portes i finestres no es van contagiar. La ventilació!

Sembla que la tossuda realitat apunta a què les mascaretes a l’aire lliure no serveixen per a res. M’atreveixo a dir que els distanciaments de les taules a les terrasses dels bars no fan altre cosa que ensorrar l’economia dels afectats. Altra cosa és si tots beuen del mateix got, però això no té a veure amb la distància,

L’article Crise de la Covid-19: la tyrannie du risque zero acaba amb el paràgraf: Ce qu’on attend des dirigeants en démocratie, ce n’est pas de céder à l’hystérie du risque zéro, qui s’apparente à l’univers carcéral mortifère d’Howard Hughes, mais de nous proposer à large discussion démocratique quel risque est acceptable, et sous quelles modalités ? Le risque ne disparaîtra jamais : il s’agit à présent de vivre avec, de l’accepter et de le défier, avant que lui-même ne se joue de nous.

Fa uns dies The Harvard T.H. Chan School of Public Health va publicar: “Guía en 5 pasos para medir la tasa de renovación de aire en aules“. La preocupació de tots els que han aprés a aplicar la lògica sobre les dades existents està en la ventilació. La ventilació cal mesurar-la correctament i aquest article ens explica com. Fer-ho en tots els locals i homologar-los ens donaria seguretat: a usuaris i prestadors de serveis. Potser els governs haurien de treballar aquesta línia.

Llegia en algun lloc, no recordo quin, un comentari que deia que si podies olorar el fum del tabac, el local no està prou ben ventilat. Podria ser, però no es pot inferir que l’olor impliqui contagi. Pràcticament tothom ha sentit parlar de l’àcid sulfhídric i si no el coneix, li recordaré que és una substància que fa una forta olor a ous podrits, bombes fètides. Doncs bé, aquest àcid és un gas tòxic, més que l’àcid cianhídric, que es feia servir a les cambres de gas a les execucions. Si un sent l’olor, que no pateixi, la concentració que som capaços d’olorar és innòcua. Si olorem cianhídric, olor a ametlles amargues, fugim, estem amb risc. Fa molta menys olor. El problema sempre és de concentració. Detectar el virus a 15 m de l’emissor és probable, que la càrrega vírica ens afecti, pràcticament nul·la. Això si, podem agafar el virus introduir-lo en una cèl·lula i veure que és viable. D’això a la infecció…

Com ja he posat de manifest alguna vegada, jo no crec que s’erradiqui el SARS-CoV-2 i, per tant la COVID-19 serà una malaltia endèmica, com ho són la grip i ho són els diversos tipus de refredat.

El que hem de fer és aprendre a conviure amb un nou patogen infectant la població. No només és això. Parlant d’economia, algú deia que la situació creada per aquest virus és conjuntural, que passarà i tornarem a una certa normalitat. Jo no ho veig així. Aquesta pandèmia ens ha de fer veure dues coses: 1) que el SARS-CoV-2 seguirà amb nosaltres, i 2) que poden venir altres virus que amb letalitats i capacitats de contagi diferents, més o menys perillosos. Tot això ens ha de fer organitzar de manera diferent sense caure en la “tirania del risc zero” que sembla que formi part del llibre d’oracions dels nostres dirigents.

No soc de cap manera anti-vacunes, però no tinc massa fe en les que es puguin obtenir contra aquest virus siguin la solució, encara que podran reduir la seva incidència. Tant de bo m’equivoqui, però si la vacunació es similar a la de la grip, seguirem tenint un problema, menor, però un problema. Molts passaran la malaltia i alguns moriran, com passa amb la grip.

Per altra banda hem de ser conscients que moltes persones grans o menys grans tenen la síndrome de fragilitat i són immunosenescents no respondran del tot bé a la vacuna i seguiran sent relativament vulnerables. Segueixo escoltant i veient campanyes de prevenció basades en l’aïllament de l’individu i la neteja de mans, mentre que no en veig encara cap que procuri per la immunoresistència de l’individu. A banda d’evitar comportaments de risc, la millor manera de protegir-se i protegir la col·lectivitat és tenir un sistema de defenses potent.

Malauradament el sistema immune, en nostre sistema de defensa interna, és complex. Jo no en sé prou, però si que hi ha coses senzilles que convé divulgar.

La primera cosa que convé saber és que l’envelliment està associat a tot un seguit de canvis en el sistema immune de l’individu. Aquests canvis es tradueixen en una desregulació del sistema immune, cosa que comporta una capacitat de resposta menor, tant la resposta innata com l’adquirida i també la seva coordinació. Aquesta menor capacitat de resposta del sistema immune comporta més malalties, càncers, infeccions, immunodeficiències i, en última instància, més mortalitat.

L’envelliment del sistema immune té a veure amb el del tim i hi ha teràpies experimentals de millora. Possiblement en uns anys veiem la seva aplicació. Tot i que aquests canvis estan associats a l’envelliment, no necessàriament ho estan a l’edat cronològica. El sistema immune té una edat pròpia, que pot ser més alta o més baixa que la cronològica.

Sembla que hi ha tota una bateria d’indicadors, paràmetres clínics, que ens permetrien conèixer aquesta edat del sistema immune. Són canvis en la fórmula de les cèl·lules blanques de la sang i la concentració d’algunes quimiocines. Tot això, encara que no forma part dels protocols habituals de les anàlisis clíniques, podrien ser incorporats juntament amb la determinació de la concentració d’algunes vitamines i minerals. Seria bo determinar bé quins són els perfils més vulnerables. Ni l’edat per sé ni una sola malaltia crònica podrien donar-nos una explicació suficient. S’estan fent milers de PCR. Podrien acompanyar-se d’altres determinacions clíniques que ens donarien informació més completa. Seria car, però mai tant com tancar l’economia del país.

Recordaré que moltes persones, especialment quan superen la meitat de la vida, tenen tendència a menjar menys i a tenir una dieta pobre en micronutrients. Els canvis dietètics, especialment en la micronutrició, són essencials per mantenir un sistema immune jove.

Reivindico polítiques actives en la prevenció, que vagin més enllà de les prohibicions sense base científica sòlida.

Controvertit oli de coco


Enric I. Canela

El tema del greix en l’alimentació és controvertit. De fa més de 40 anys està subjecte a polèmiques i recomanacions per evitar-los. Els greixos saturats han estat demonitzats amb l’acusació de ser un dels principals factors que contribueixen a les malalties cardiovasculars.

El raonament lògic emprat va ser: Els greixos saturats fan augmentar el colesterol plasmàtic, el colesterol eleva el risc de patir malalties cardiovasculars, ergo cal evitar els greixos saturats. Podem afegir-hi: l’oli de coco conté principalment àcid làuric, l’àcid làuric és saturat, ergo l’oli de coco no és saludable.

Hi ha, però, dos consideracions a fer. La primera és que el colesterol plasmàtic està format per motes fraccions diferents i cadascuna es comporta de diferent forma en el nostre organisme. La segona és que no hi ha cap evidència que els greixos saturats incrementin el risc de patir malalties cardiovasculars ni que afectin la mortalitat. Si que hi ha evidències de què augmenten el colesterol circulant. Hi ha moltes meta-anàlisis fetes amb resultats contradictoris. Unes ens diuen que ingerir greixos saturats és beneficiós i altres el contrari.

Sempre és bo recordar que la llet materna és molt rica en greixos saturats.

L’aterosclerosi és el resultat del dipòsit de diferents substàncies a l’endoteli, una d’elles el colesterol. Aquest dipòsit el provoquen les LDL-colesterol petites, denses i oxidades. Les partícules d’LDL-colesterol són diverses i segons la dieta i el metabolisme individual predominen les més grans o les més petites. Tenir moltes partícules LDL, si són grans i poc denses, no indica risc de malaltia cardiovascular. Tenir el colesterol elevat requereix observació però no necessàriament tractament.

Les partícules LDL-colesterol petites i denses acostumen a ser la conseqüència d’una elevada síntesi de triglicèrids a causa d’una dieta rica en hidrats de carboni. El resultat serà una concentració elevada de triglicèrids i una alta relació triglicèrids : HDL-colesterol. Si a sobre es prenen greixos que s’oxidin fàcilment, ja tenim el còctel perfecte. Sempre el podem millorar, però. Només cal que fem servir olis refinats, olis que hagin estat “purificats” amb extracció amb dissolvents orgànics. Segurament observarem cofois que LDL-colesterol baixa, però si anem més enllà veurem que la relació triglicèrids : HDL-colesterol augmenta. Mala cosa. Partícules d’LDL-colesterol petites i denses i a més oxidables.

Serà molt millor prendre un altre tipus d’oli. El d’oliva és bona cosa. Molt neutre pel que fa al colesterol. Una elecció més exòtica, però també saludable és l’oli de coco. Algú es posarà les mans al cap: “greixos saturats”, anatema!

Oli de coco que no estigui refinat, altrament malament. Com he comentat, en aquet oli hi trobarem àcid làuric, de 12 àtoms de carboni. Un àcid que viatjarà en part directament al fetge per la vena porta unit a l’albúmina, combustible alternatiu als hidrats de carboni. També el colesterol es veurà afectat. El colesterol total augmentarà i la relació triglicèrids : HDL-colesterol baixarà amb el conseqüent augment de les partícules d’LDL-colesterol gran i lleugeres, que no es podran oxidar fàcilment. Els àcids grassos saturats no s’oxiden. Tampoc podran penetrar a l’endoteli. Tindrem “colesterol”, però no risc d’aterosclerosi. El perfil lipídic després dels àpats serà bo. Si més no això és el que diuen els estudis fets fins ara.

Jo seguiré amb el meu oli d’oliva verge extret en fred, m’encanta.

Enric I. Canela

Cada dia que passa augmenta la improvisació sobre com combatre la pandèmia generada pel SARS-Cov-2. Massa decisions basades en ximpleries i en titulars de diaris. Sembla que els governs estiguin assessorats per tertulians, amb tot el respecte per a ells i elles. Finalment els tertulians opinen dels que els demanen, com jo podria opinar sobre òpera, futbols o macramé. La primera m’agrada i les altres no massa, de cap en soc expert, però per opinar que no quedi. Altra cosa és que de les meves opinions es faci norma.

Qualsevol decisió en el camp de la ciència té un grau d’incertesa, fem experiments i veiem uns resultats, el que també fem és buscar tota la informació existent, en diem “fer bibliografia”, contrastar-la i definir que farem després. Ens equivoquem i encertem. La prova i l’error són part del procés d’avenç científic. El que no fem o no hauríem de fer és ignorar la informació prèvia, encara que sigui d’una altra disciplina. Un químic, per citar la meva formació, no inventa les equacions diferencials, les aplica.

Sovint el polític no acaba de saber trobar els seus assessors i, si els té, pren massa decisions basant-se en titulars de premsa.

Ara em vull referir a Un estudio aporta nuevos indicios de una posible transmisión del virus por el aire. Val a dir que la notícia està ben tractada a La Vanguardia, no en altres diaris en els que l’he vist. Els científics determinen que en una habitació en la que es canvia l’aire 6 vegades per hora, es troba aerosols amb el virus en concentració suficient per contagiar a 5 m del punt d’emissió, un malalt. El treball original és Viable SARS-CoV-2 in the air of a hospital room with COVID-19 patient.

Poso com a contrapunt, article How safe is air travel? del MITMedical. Als avions l’aire es canvia completament cada 2 – 4 minuts. Els estudis mostren que és altament improbable que un passatger infectat contagiï a un altre separat un seien o una fila. Tot això sense mascareta. Un estudi rigorós mostra que, amb mascareta, tenim una possibilitat de 1/4.300 de contagiar-nos de Covid-19 en un vol complet de 2 hores, és a dir, que aproximadament 1 de cada 4.300 passatgers, de mitjana. Les probabilitats de contraure el virus són aproximadament la meitat, 1/7.700, si les companyies aèries deixen un seient intermedi buit. L’autor indica que la probabilitat de morir a causa del virus és inferior a la de morir per accident aeri.

Un altre estudi que m’ha agradat molt és Probability of aerosol transmission of SARS-CoV-2. La conclusió dels autors és que en espais reduïts els aerosols no són una forma eficient de contagi i que, probablement, siguin gotes més grans, amb uns 500 virus per gota. Els aerosols en tenen molts menys. Tanmateix, opinen els autors, és probable que quan l’aerosol sigui expulsat per la tos, cantar, parlar… en entorns amb mala ventilació puguin ser responsables del contagi. També fumar o xiular. Ara que alguns van contra el fum del tabac, sense cap base científica, s’ha de considerar que qualsevol expiració expulsa aerosols, quan més tancats estiguin els llavis i amb més força surti l’aire, més concentrats hi sortiran i més lluny hi arribaran.

Hem descobert la sopa d’all. La conclusió de tot plegat és que, malgrat algunes incerteses, la ventilació és la clau. M’agradaria tenir la informació de quines són les hipòtesis dels diferents contagis. Dubto que en trobem algun ens espais oberts. Ara tanquen els llocs d’oci, acabaran creant un problema d’ordre públic amb tanta amenaça i prohibició. Seria molt més fàcil, mentre no s’habiliten els espais millor, permetre les discoteques a l’aire lliure, som a l’estiu. Els contactes es produeixen igual, però en altres llocs.

Com això del fum del tabac. He sentit i llegit un munt del que a mi em semblen ximpleries. Perfectament comprovat que els fumadors tenen més problemes si emmalalteixen de la COVID-19. També que els fumadors infectats expulsen aerosols amb virus i les substàncies pròpies del tabac. Els fumadors infectats quan no fumen expulsen igualment aerosols amb virus. Probablement el problema sigui la proximitat en espais tancats amb un fumador infectat que parli, xiuli, canti o fumi.

Crec que caldria formular una nova prohibició. Seria una cosa com: “Es prohibeix xiular en espais a l’aire lliure quan no es pugui garantir la distància interpersonal mínima de 2 m”.

Insistiré. La feina de les administracions seria la d’aconseguir que tots els espais on hagin de conviure per treballar, estudiar o lleure estigués eficaçment ventilat. Evidentment sense deixar de fer controls i rastreigs.

Altra tasca, potenciar el sistema immune de la població, en primera instància: vitamina D3. Si no es fa, patirem.

Enric I. Canela

En el meu darrer escrit (Les sardines, l’aspirina, els espinacs, el bitxo i la COVID-19) vaig parlar de la relació existent entre l’alteració de la relació triglicèrids : HDL-colesterol. L’augment de la concentració de triglicèrids i la disminució de l’HDL-colesterol és una característica de la COVID-19 simptomàtica i amb tendència a la gravetat. Per això sembla que formulacions com els fibrats que serveixen per reduir la hipertrigliceridèmia poden ajudar a combatre la COVID-19.

És molt possible que les persones que tinguin aquesta relació baixa tinguin menys probabilitats de cursar, en cas de contagi i de què el sistema immune no aturi el virus abans, la COVID-19 amb deteriorament greu de la funció respiratòria. En tot cas i amb independència de la COVID-19, tenir aquesta relació baixa és un bon indici de bona salut del sistema cardiovascular.

Com que sobre la variació d’aquesta relació es diuen moltes coses, moltes d’elles errònies, recordaré alguns conceptes.

Què fa pujar els triglicèrids? Contra el que es pugui pensar, només un tipus d’aliment, els carbohidrats. I si es vol considerar l’alcohol un aliment, les begudes alcohòliques. Les dietes riques en colesterol els fan pujar, però de forma molt poc significativa. Els greixos, saturats o insaturats, fan baixar la concentració sèrica de triglicèrids. Matisaré que probablement els carbohidrats d’índex glucèmic baix no tindran aquest efecte, mentre que els d’índex glucèmic baix sí. Aquesta diferenciació no està massa estudiada, però jo crec que serà així.

Si es vol reduir el nivell de triglicèrids i no es pateix algun tipus de problema genètic, la cosa és ben senzilla: reduir al mínim els hidrats de carboni, segurament refinats, i augmentar els greixos. Evidentment, aprimar-se i fer exercici, reduir el teixit adipós, va bé, però sol no és suficient.

L’altra punt és, què fa baixar al concentració d’HDL-colesterol? Què la fa pujar? La fan baixar els carbohidrats. Així, si un la té baixa, no li convenen els carbohidrats. Que la fa pujar? Els greixos saturats i els monoinsaturats són els que més hi contribueixen i amb menys proporció els poliinsaturats.

Una concentració alta d’HDL-colesterol és un indicatiu que el colesterol és eliminat eficaçment dels teixits, també dels alvèols pulmonars. Si la concentració es baixa les lipoproteïnes riques en colesterol circularan més temps i tindran més oportunitat d’oxidar-se i de provocar dipòsits.

Una concentració alta de triglicèrids ens indicarà, probablement, que les lipoproteïnes de baixa densitat són petites i denses i que es dipositaran en l’interior del teixit.

Els triglicèrids circulen en més proporció quan ingerim carbohidrats, especialment refinats i d’índex glucèmic alt, seria el cas dels sucres. Normalment aquesta condició (HDL-colesterol baix i triglicèrids alts) va acompanyada de resistència a la insulina (pre-diabetis o diabetis). La insulina és menys efectiva i no provoca l’acumulació de triglicèrids en el teixit adipós i fa que el plasma estigui enriquit en aquestes substàncies.

La conclusió que podríem treure, sense aprofundir més en el metabolisme, és que els triglicèrids alts o la condició diabètica afavoriran els dipòsits aterogènics.

Ambdues condicions seran favorables a danys pulmonars en cas de l’atac del SARS-CoV-2. Ja sabeu que triglicèrids i obesitat van junts. Ara penseu en quines són les persones que tenen més risc de patir una COVID-19 greu.

Segurament tenir els triglicèrids baixos i una relació triglicèrids : HDL-colesterol baixa ens protegirà d’una COVID-19 greu. Ja sabeu, pocs dolços.

Enric I. Canela

Sabem que en els pocs casos en què la COVID-19 es manifesta amb una certa gravetat hi ha una “tempesta de citocines” que provoca una dislipoproteinèmia inflamatòria. Les seves característiques són: una concentració baixa d’HDL-colesterol (el que en diem “bo”) i LDL-colesterol (el dit “dolent”), una concentració alta de triglicèrids, un gran nombre de lipoproteïnes oxidades, i un perfil anormal de les fraccions proteiques que formen les lipoproteïnes. La severitat de la malaltia es correlaciona amb el grau d’hipolipidèmia, és a dir la disminució de la concentració de colesterol, una concentració anormalment baixa.

La principal condició per al dipòsit lipídic que condueix a l’aterosclerosi, amb el conseqüent estretament dels vasos sanguinis, és una concentració baixa d’HDL-C i alta de triglicèrids, molt més que el colesterol – LDL alt. Seria el fenotip aterogènic. Un canvi en aquesta línia, derivat de l’acció de SARS-CoV-2, condueix a l’estretament dels capil·lars dels alvèols pulmonars i a un greu deteriorament respiratori.

En condicions normals, la inflamació és un procés que s’inicia amb l’arribada d’unes substàncies inflamatòries, destaquen les oxilipines inflamatòries, i un cop la inflamació ha fet la seva funció, que és col·laborar a eliminar l’agent estrany, les substàncies resolutòries de la inflamació (les oxilipines resolutòries de la inflamació – SPM) redueixen la inflamació. En un sistema alterat com el que apareix en la COVID-19 greu això no passa i la inflamació no es redueix.

Les oxilipines són uns substàncies que el organisme produeix a partir dels àcids grassos poliinsaturats i les oxilipines resolutòries de la inflamació deriven dels àcids grassos poliinsaturats omega-3. Una dieta pobre en aquests àcids grassos afavoreix la manca de resposta antiinflamatòria. Una dieta rica en àcids grassos poliinsaturats omega-6 i pobre en àcids grassos omega-3 afavoreix la inflamació. Les sardines, els seitons i les arengades en són una bona font.

Una primera conclusió podria ser que una nutrició rica en àcids grassos omega-3 ens mantindrà en millors condicions per afrontar la defensa contra les inflamacions i també contra la inflamació que provoca el virus.

També sabem que l’aspirina és un fàrmac antiinflamatori que té una propietat única: a més d’inhibir la ciclooxigenasa 1 i reduir el dolor i la inflamació, com fan tots els antiinflamatoris no esteroidals (acetominofen o paracetamol, ibuprofen, etc.) modifica l’estructura de la ciclooxigenasa 2 i això fa que aquest enzim produeixi una oxilipina (una AT-lipoxina) que té propietats anticoagulants. L’aspirina ens van força bé. És un medicament barat i menystingut, però amb propietats extraordinàries.

La inflamació exagerada i contínua condueix a uns dipòsits de greix i en els alvèols pulmonars alteren la funció respiratòria. Si el malalt té problemes circulatoris i dèficit de vitamina K2 el risc de coagulopatia i embòlia pulmonar és molt gran. Bledes i espinacs són una bona font d’aquesta vitamina.

La inflamació desbocada és la conseqüència d’una excessiva resposta del sistema immune. És a dir, l’origen és el mal funcionament del sistema immune. En general, els medicament que es donen o ens puguin donar per combatre aquesta infecció no van dirigides a millorar el funcionament del sistema immune, tret de les vacunes, que a hores d’ara no existeixen. Alguns intenten col·laborar amb el sistema immune per eliminar el virus i altres lluiten contra els efectes provocats pel virus mentre que el sistema immune o altres medicaments poc a poc van actuant per eliminar el virus.

El mecanisme natural per reduir els triglicèrids i augmentar el colesterol – HDL és l’activació d’uns receptors que es denominen PPAR-α. Això ho saben molt bé els metges que per fer-ho recepten uns medicaments que es denominen fibrats. Fa uns dies uns investigadors israelians han publicat un estudi (The SARS-CoV-2 Transcriptional Metabolic Signature in Lung Epithelium) en els que suggereixen que el tractament amb fenofibrat, un dels fibrats més comercialitzats, podria reduir en pocs dies els dipòsits lipídics i restaurar la funcionalitat alveolar.

Sabem de fa temps que algunes substàncies de les pebroteres van molt bé per reduir els triglicèrids i combatre l’obesitat. Els pebrots picants són excel·lents. El bitxo conté capsaïcina, que a banda de ser un analgèsic aplicat de forma tòpica, s’uneix als PPAR-α i és un fort agonista, com els fibrats, capaç d’activar la reducció de triglicèrids i augmentar el colesterol-HDL. En general els picants van força bé. Segurament si aquestes substàncies fossin habituals a la dieta, el nombre de diabètics, ateroscleròtics i obesos seria menor.

De cap manera tot això evitarà que ens contagiem la COVID-19, però aquí tenim alguns suports per a una bona salut. La cultura nutricional no ens farà immunes a la malaltia, però ens pot ajudar a viure amb un sistema immune millor i més sans.

He pogut llegir el resum d’un treball fet per ISGlobal (L’exposició nocturna a la llum blava s’associa amb més risc de càncer colorectal. La referència bibliogràfica és Association Between Outdoor Light-at-night Exposure and Colorectal Cancer in Spain).

Els autors també indiquen que els resultats són similars als que fan referència als càncers de pit i pròstata.

L’estudi es basa en l’anàlisi de l’impacte lumínic, llum blava, a Madrid i Barcelona.

És interessant recordar que la llum blava, la llum visible més propera en l’espectre de radiació a la llum ultraviolada, és beneficiosa durant el dia, ja que augmenten l’atenció, els temps de reacció i millora l’estat d’ànim.

Tanmateix, la llum blava és perjudicial durant la nit, la verda també però molt menys. Malauradament, totes les pantalles de tauletes i telèfons mòbils emeten radiació blava.

El nostre organisme es regeix pels ritmes circadiaris. La serotonina i la melatonina, especialment la darrera, estan relacionades amb aquests ritmes, que a vegades, simplificant, en diem de son – vigília. Quan marxa el sol se secreta melatonina i aquesta hormona ens modifica el metabolisme i prepara l’organisme per dormir. La llum suprimeix la secreció de melatonina i és la llum blava la que ho fa amb més eficàcia.

Està demostrat que alterar els ritmes circadiaris altera el metabolisme i pot tenir greus conseqüències sobre la salut. S’han establer correlacions amb l’obesitat, la diabetis, les malalties coronàries i el càncer.

Un objectiu hauria de ser suprimir tot tipus de llum mentre dormim i evitar, quan es fa fosc la llum blava. No és fàcil suprimit mòbils, tauletes i altres equips electrònics, però comprar-se unes ulleres que filtrin la llum blava no és car ni difícil. Qualsevol òptica té solucions.

És altament recomanable intentar evitar alteracions innecessàries dels ritmes circadiaris.

Enric I. Canela

Arran de les mesures d’empresonament decretades pels governants, les revisions mèdiques periòdiques es van endarrerir i ara les tinc concentrades en aquestes setmanes.

Avui m’ha tocat anar a l’oftalmòleg, que, tot sigui dit, m’ha trobat bé. De casa a l’ICR he agafat un autobús, el V13 i tot seguit he travessat la plaça de Ferran Casablancas per anar al carrer Ganduxer. Aquest curt viatge m’ha impulsat a escriure això.

El Govern ha pres i està prenent mesures algunes de les quals jo considero fora de lloc i que, a més de no servir per gaire, molesten als ciutadans, mentre que no actuen contra el que han d’actuar.

Portem una mascareta que no atura aerosols, ni els que emetem nosaltres ni els que emeten els altres. Clarament són completament inefectives pel que fa als aerosols, que són massa petits. Tret que es disposi de filtres adequats, no són les mascaretes que veiem, davant dels aerosols no hi ha més fórmula més eficaç que dispersar-los.

La utilitat de la mascareta és per evitar que gotes que surten de la boca parlant, estossegant o esternudant quedin frenades. Encara no he escoltat o llegit alguna opinió fonamentada que em digui que tenen altra utilitat en relació als contagis per SARS-CoV-2.

Com que sé que no filtren aerosols, mentre anava amb l’autobús V13, amb una temperatura infernal, segurament perquè el conductor era fredolic, pensava que era molt més perillós anar en un autobús que ficar-se en un bar, en un gimnàs o a la missa de la Sagrada Família. Estic segur que alguns del contagis que veiem tenen molt a veure amb el transport públic. La promiscuïtat també hi intervé, però aquesta és de més difícil gestió.

Quan creuava la plaça Ferran Casablancas, no eren encara 2/4 de nou, hi havia algunes persones, poques, amb gossos, a més de 10 metres entre elles, amb mascareta. Jo també. Segurament haurem contribuït amb un absurd paisatge urbà.

No discutiré que cal portar la mascareta al transport públic o a espais tancats per evitar les gotes, però ja sabem que no eviten els aerosols. Els aerosols viatgen a una distància relativament gran, més dels 2 m que ens demanen de distanciament. La distància fa que disminueixi la concentració vírica. Això és bo.

La conclusió és que als espais tancats només una bona ventilació redueix el risc. No he vist cap acció que impliqui una millor ventilació del transport públic. Una gestió adequada de l’aire faria els espais més segurs. A l’autobús no hi ha més proximitat interpersonal que als avions. Potser que els responsables s’ho plantegin. El virus el tindrem aquí per molts anys. A l’estiu ens afecta menys, no per menys virulent, si per la calor que asseca el seu mitjà de transport. En un ascensor tant serà estiu com hivern.

Vaig ara a les discoteques. Totes tancades. Aquests dies “hem gaudit” en un lloc tranquil on mai passa res destacable, de música de discoteca en una roureda a la matinada, tots desperts, i de baralles amb intervenció policial, això sí després de cridar-la telefònicament i trigar molt a venir.

No seré jo el que digui que les discoteques han d’estar obertes, però si es volen tenir tancades tenen dues opcions: 1) decretar el toc de queda i 2) tenir suficient policia per evitar el que està passant. Les multes no serveixen per a res si no hi ha ningú per imposar-les. Cada acció té un efecte secundari, provoca un dany colateral. Veig massa mesures que tenen més cost que benefici. Una opció més intel·ligent seria permetre discoteques a l’aire lliure i un exhaustiu control dels permisos d’apertura.

Semblaria adequat que quan es prohibeix una cosa contra natura s’adoptin les mesures alternatives.

Next »