Enric I. Canela

No podia ser altrament, la crisi genera tensions en alguns equips de govern. La UAB la té servida. El vicerector d’Economia, el catedràtic de Filologia Llatina Joan Gómez, ha dimitit per desacords amb la rectora en la gestió de la crisi i la reducció de personal. Es veu que volia que els acomiadaments de personal s’haguessin fet abans. Si no ho entenc malament volia que els professors associats no estructurals s’haguessin acomiadat abans.

Discrepa de la decisió de la rectora de presentar-se a la reelecció i li va dir que no comparteix la idea que el fet que segueixi com a rectora sigui el millor per a la UAB.

Diu que des de fora començarà a treballar per una candidatura alternativa. Es veu que vol oferir un nou model.

La veritat és que desconec com es pot plantejar un nou model si la Generalitat no paga i el gruix del capítol de personal correspon a personal fix.

Enric I. Canela

Segons els advocats de la UGT la normativa estatal (Reial Decret-Llei 20/2011, de 30 de desembre):

  • Impedeix que les Universitats públiques facin aportacions a plans de pensions durant l’exercici de 2012.
  • No impedeix la compensació econòmica per jubilació anticipada, llevat que suposi increment de despeses de personal en relació als vigents a 31 de desembre de 2011.
  • No podran convocar places docents de personal fix. Únicament hi ha la contractació de personal temporal per als casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.
  • La taxa de reposició del 10% es refereix a l’ensenyament en els nivells previs a la Universitat.

Una normativa estranya ja que els problemes són similars als d’altres àmbits de l’educació on la reposició del personals sí que es pot fer.

Enric I. Canela

S’ha fet pública la concessió de els Advanced Grants de la convocatòria 2011, resolta el 2012, que concedeix l’European Research Council. Quinze investigadors treballen a l’Estat espanyol, set a Catalunya. El que fan la seva recerca a casa nostra són:

  • Andrea Cerutti (Fundació Imim). Projecte: “Innate signaling networks in B cell antibody production: new targets for vaccine development”.
  • Deco Gustavo (UPF). Projecte: “The Dynamical and Structural Basis of Human Mind Complexity: Segregation and Integration of Information and Processing in the Brain”.
  • Cayetano Gonzalez (Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica – IRB). Projecte: “Modelling Cancer Traits in Drosophila”.
  • Roderic Guigó (Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica). Projecte: “Uncovering and understanding RNA through Massively Parallel Sequencing”.
  • Angel Rodríguez Nebreda (Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica, IRB). Projecte: “Signal integration and rewiring during tumor development”.
  • Modesto Orozco López (UB – Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica, IRB). Proyecto: “Advanced multiscale simulation of DNA”.
  • Ricard Solé (UPF). Projecte: “Distributed Computation in Synthetic Cellular Consortia”

S’han concedit 294 ajuts (podeu veure la llista completa) que es reparteixen 660 milions d’euros. Cadascú rebrà entre 2,5 i 3,5 milions d’euros.

Aquesta taula (presentació completa) ens il·lustra on seria Catalunya:

Un petit èxit de la política de recerca que es fa a Catalunya. Tenint en compte que la majoria són investigadors ICREA, confio que la política de mantenir i augmentar aquest programa continuï i, sobretot, insisteixo, que es recuperi el programa ICREA Júnior.

Enric I. Canela

Dues notícies relacionades amb l’estabilitat de les plantilles del professorat universitari. Una és de la UB i l’altra de la URV.

Una diu que la URV no acomiadarà personal malgrat la reducció pressupostària del 2%, aproximadament 1,2 milions d’euros. Aprovaran el pressupost a la primavera. Diu el rector que ho podran fer gràcies a l’estalvi que tenen i que paralitzaran algunes obres.

L’altra notícia la de la UB. Explica que malgrat tots els problemes econòmics, la UB, que si va aprovar al desembre el pressupost, no ha acomiadat professorat. S’ha limitat a ajustar les hores del professorat Associat allà on era possible. La notícia diu: Mentre la UPF acabava l’any amb prop de 400 professors menys, la UAB perdia uns 300 i la UPC imposava més d’un centenar de sortides, la UB registrava una vintena d’incorporacions.

El vicerector de Professorat de la UB, Manel Viladevall, explica amb detalls quina és l’anàlisi que ha fet de la plantilla i l’estratègia seguida per poder mantenir la plantilla. Aclaridor. També es posa de manifest la política del rector de donar prioritat a les persones.

Enric I. Canela

Avui el BOE publica el Reial Decret 200/2012, de 23 de gener, pel qual es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i es modifica el Reial Decret 1887/2011, de 30 de desembre, pel qual s’estableix la estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials.

En la seva Disposició addicional 11a diu: Institut de Salut Carlos III.

1.- L’Institut de Salut Carlos III, organisme públic de recerca amb caràcter d’organisme autònom, adscrit orgànicament al Ministeri d’Economia i Competitivitat, tindrà una doble dependència funcional dels ministeris de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i d’Economia i Competitivitat, en l’esfera de les seves respectives competències.

En particular, l’Institut de Salut Carlos III dependrà funcionalment del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per a la realització d’aquelles activitats que desenvolupi en matèria de salut, de planificació i assistència sanitària i, en coordinació amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat, d’aquelles altres de recerca aplicada quan tinguin translació al Sistema Nacional de Salut.

2.- En el termini de tres mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret, es modificarà el Reial Decret 785/2009, de 30 d’abril, pel qual es constitueix la Comissió Mixta de coordinació entre el Ministeri de Ciència i innovació i el Ministeri de Sanitat i Política Social, en relació amb l’Institut de Salut Carlos III, per tal d’adequar el mateix a les noves estructures ministerials i les competències dels ministeris d’Economia i Competitivitat i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat en relació amb aquest Institut.

En la seva Disposició final sisena diu: Modificació de l’Estatut de l’Institut de Salut Carlos III, aprovat pel Reial Decret 375/2001, de 6 d’abril.

L’Estatut de l’Institut de Salut Carlos III, aprovat pel Reial Decret 375/2001, de 6 d’abril, queda modificat de la manera següent:

U. L’apartat 1 de l’article 1 queda redactat de la manera següent:

«L’Institut de Salut Carlos III és un organisme públic de recerca amb caràcter d’organisme autònom, dels que preveu l’article 43.1.a) de la Llei 6 / 1997, de 14 d’abril, d’Organització i Funcionament de l’Administració General de l’ Estat, la missió és desenvolupar i oferir serveis científico-tecnològics de la més alta qualitat adreçats al Sistema Nacional de Salut i al conjunt de la societat, adscrit orgànicament al Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, i funcionalment als Ministeris de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i d’Economia i Competitivitat, en l’esfera de les seves respectives competències.»

Dos. L’apartat 1 de l’article 7 queda redactat de la manera següent:

«1. El Consell Rector està format de la manera següent:
a) President: el titular de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació.
b) Vicepresident primer: el titular de la Secretaria General de Sanitat i Consum.
c) Vicepresident segon: el titular de la Direcció de l’Institut de Salut Carlos III.
d) Vocals:
1er Tres vocals amb categoria de director general, un en representació del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, un en representació del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, i un en representació del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, designats pels titulars d’aquests departaments ministerials.
2on Tres vocals amb categoria de director general en representació del Ministeri d’Economia i Competitivitat, designats pel titular d’aquest departament.
3er Tres vocals amb categoria de director general en representació del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, designats pel titular d’aquest departament.
4at Un vocal amb categoria de director general en representació del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, designat pel titular d’aquest departament. »
Tres. El paràgraf 1 de l’article 10 queda redactat de la manera següent:
«El director de l’Institut de Salut Carlos III, amb rang de director general, és nomenat i separat mitjançant un reial decret acordat en Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de conformitat amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat.»

En feia referència el dia 21 a L’Institut de Salut Carlos III va com una pilota, però aquest és el text exacte de l’acord.

Enric I. Canela

El Govern ha obert una línia d’ajuts per finançar les activitats que potenciïn la internacionalització de les associacions juvenils en l’àmbit universitari (AEU 2011). Aquests ajuts promouen tant les activitats de caire internacional que organitzin les associacions d’estudiants universitaris de Catalunya com la seva participació en activitats internacionals fora de l’Estat espanyol. L’import global destinat a aquests ajuts és de 27.180 euros, finançats per la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Enric I. Canela

El diari Público publica una entrevista amb Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, antic editor de ‘Science’, ara representa a 25.000 científics de 140 països. Va ser a Barcelona per als 100 anys de la Societat Catalana de Biologia.

Agafo unes preguntes relatives a la política científica espanyola.

A Espanya, la inversió en R+D s’ha frenat en sec en els últims anys. Què proposaríeu per canviar la situació dels investigadors espanyols?
Hi ha moltes idees que ja existeixen i que Espanya podria adoptar. Per exemple, identificar els millors científics de menys de 40 anys en àrees de recerca estratègica perquè es poguessin conèixer entre ells i dotar-los d’inversió. Crec que ara mateix no tenen cap projecte d’aquest tipus.

La fuga de cervells és un mal endèmic?
La fuga de cervells ha estat un problema en molts països europeus. També solia ser un problema per a la Xina, Alemanya i Regne Unit, però han treballat molt per canviar el flux invertint una quantitat seriosa de diners. I això ens porta a la mateixa qüestió: els vostres líders polítics, pel que sé, no aprecien la necessitat d’utilitzar la ciència i la tecnologia per aconseguir innovació i crear llocs de treball en l’economia. Ells són els que han de crear sistemes d’innovació i desenvolupar l’ecosistema sencer.

Una de les primeres decisions del nou Govern espanyol va ser suprimir el Ministeri de Ciència i Innovació.
I què han dit que passarà llavors? Quin … M’encantaria tenir una conversa amb el president i preguntar-li com crearà llocs de treball si no té un Ministeri de Ciència i Innovació potent.

És més, l’Executiu ha anunciat retallades de 600 milions d’euros en la partida per a recerca, desenvolupament i innovació.
L’economia dels EUA es troba en la mateixa situació, però el nostre congrés manté els recursos dels Instituts Nacionals de Salut i altres centres que fan ciència. Pel que aparentment estan acceptant que el país necessita tenir una ciència forta.

Quin considereu que és el model a seguir?
Hi ha iniciatives, com el centre d’innovació rus de Skolkovo, que demostren la desesperació d’alguns polítics per recrear atmosferes com les de Silicon Valley. Però no funciona així, perquè les condicions no són les mateixes. El que haurien de plantejar, tant els governants com els líders universitaris i acadèmics, és de quina manera poden canviar i millorar la vida dels científics joves per convertir-los en els innovadors del futur.

El que és més trist és que hi ha un munt de gent que sap el que cal fer, tenim exemples a seguir, però els fenòmens que arriben a decidir fan un discurs sobre el tema però es queden amb les paraules. I si només fos això, alguns són com el rei Mides.

Enric I. Canela

Llegeixo que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha convocat per aquest dijous a tots els consellers d’educació per tractar amb ells les reformes educatives, com la possibilitat que el quart curs d’ESO es transformi en el primer d’un nou batxillerat de tres anys.

En aquesta reunió, segons fonts autonòmiques, es podria tractar també la convocatòria d’ocupació pública docent d’aquest any, encara que la idea majoritària entre les comunitats és que no es treguin places. Altres assumptes serien com enfocar la FP per fer-la compatible amb el treball en les empreses, la qualitat, l’excel·lència i el bilingüisme en l’educació, amb l’objectiu de consensuar polítiques i programes comuns. Wert ja es va reunir la setmana passada amb els consellers de les comunitats que governa el PP, amb els que va arribar a la conclusió que existeix una voluntat màxima d’aconseguir els recursos financers necessaris per solucionar, com més aviat, els retards en el pagament a centres concertats de diverses autonomies.

Ja es veu que volen introduir el tema de la llengua. Pur bilingüisme. O potser és l’anglès?

Enric I. Canela

Ahir L’Econòmic va publicar la meva contribució periòdica: La competitivitat també requereix talent. El diari destacava: L’informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l’Estat espanyol està en condicions d’arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l’àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l’economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l’europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

Jo l’acabo amb aquesta frase: Sense enriquir el sistema amb capital humà d’alta qualificació i incorporar-lo a l’empresa el canvi és difícil.

R+D+i de rebaixes?


Enric I. Canela

Llegia que el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, ha demanat aquest dijous al Govern espanyol que rectifiqui o almenys expliqui la retallada de 600 milions d’euros previst en R+D+i. Ho va fer en una conferència del Centre d’Estudis Jordi Pujol a la UPF. Almunia diu que malgrat les imprescindibles mesures d’ajust que requereix la crisi i la consolidació fiscal, la innovació i la formació han de ser prioritàries per tornar al creixement. Segons la seva opinió, aquesta actuació de retallada en R+D+i requereix una explicació, sinó una rectificació.

Mentre Almunia diu això, la necessitat de reduir organismes públics ha obligat el Govern a accelerar la supressió d’aquest tipus d’ens. L’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) podrien perdre la seva consideració d’organismes públics, i passarien a dependre d’Agricultura. Això podria reduir costos.

El govern espanyol no ha dit res el destí del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i l’Institut Astrofísic de Canàries (IEO). Suposo que en aquests casos no farà cap canvi significatiu.

Next »