- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Primo de Rivera i AENA

Enric I. Canela

Article publicat a e-noticies [2]

El govern del PSOE sembla que ha fet una proposta no oficial sobre AENA i el control de l’aeroport del Prat. Proposa un model de gestió per als aeroports del l’Estat en el qual sembla que no se singularitza el del Prat. El govern de l’Estat es reserva el 51% del pes en les decisions que s’hagin de prendre; és a dir, seguirà amb el control total.

Una vegada més des del govern de l’Estat se’ns vol aixecar la camisa als catalans amb una pobra excusa sobre el control de la navegació aèria. El control sobre l’adjudicació dels slots no dependria dels interessos de Catalunya, sinó dels sagrats interessos generals de l’Estat.

Amb una cara amable, a diferència de l’habitual en el senyor Aznar, el senyor Rodríguez Zapatero, després de pactar-ho amb els sindicats del sector, ens vol fer empassar un sistema de gestió aeroportuària inacceptable per a Catalunya, perquè, és clar, l’economia i la competitivitat de Catalunya han de quedar supeditades a un projecte més ampli, i nosaltres, solidaris, ho hem d’entendre. Recordem que Espanya, tal com la va definir José Antonio Primo de Rivera el 1933, “es una unidad de destino en lo universal”, i que dins d’aquest esquema l’única cosa important és tenir un gran aeroport espanyol, Barajas, que ens representi i honori, i que la resta d’aeroports siguin satèl·lits al servei d’aquesta gran “realidad nacional”.

A mi em sembla que aquesta proposta, com moltes altres dels diferents governs de l’Estat, adaptades a les formes i al fons de la democràcia, està més a prop dels postulats de la Falange Española que del model federal del PSOE, model que pel que sembla no se’l creuen ni ells. Si algú ho dubta es pot llegir el que va dir i escriure José Antonio Primo de Rivera i comparar-ho amb algunes de les “perles” amb què ens va obsequiar durant un parell d’anys el senyor José Bono quan era ministre, especialment durant el debat estatutari, sense que fos desmentit en cap moment pel president del govern espanyol.

Aquesta notícia no es pot llegir deslligada de notícies econòmiques recents. 1) L’informe Infoempleo 2006, on es destaca la disminució de l’oferta d’ocupació qualificada a Catalunya, que cedeix el primer lloc a Madrid, que creix. Aquesta disminució està associada a un augment de la demanda en el sector de la construcció, sector que com és ben conegut no és dels de més valor afegit. 2) La manca de confiança i expectatives en l’economia espanyola, segons el baròmetre del CIS del mes de juliol. 3) La pèrdua de valor adquisitiu dels barcelonins respecte als madrilenys, segons l’informe Prix et Salaries 2006, publicat pel banc UBS. 4) L’empitjorament del dèficit en la balança de pagaments espanyola, acompanyat de l’augment del nombre de turistes amb menys ingressos per visitant (això sí, amb un augment de les despeses que aquests turistes ocasionen).

Totes aquestes dades recents ens indiquen que si Catalunya no pren les seves pròpies decisions en la línia del foment de la seva economia competitiva, de la plena incorporació en l’economia del coneixement, la nostra conversió en un satèl·lit de Madrid i el nostre declivi econòmic seran irreversibles. Les regions europees, en l’ampli sentit europeu de la paraula, han de poder gestionar la seva pròpia competitivitat.

L’aeroport del Prat, com altres importants infraestructures, ha de passar immediatament a administrar-se des de Catalunya i no pot restar més, com ara, en mans alienes. Ho hem d’aconseguir, i per això hem de prendre totes les decisions i fer totes les accions necessàries. Ho hem de fer des de les instàncies polítiques, econòmiques i ciutadanes en general, és la nostra supervivència com a país.

Naturalment, com diu l’inefable José Zaragoza, la culpa de tot el que ens passa és d’en Mas, que l’any 1991, quan governava en Felipe González, va impulsar la creació d’AENA. Senyor Zaragoza, per què no acusa en Mas del resultat del Compromís de Casp, pel qual vàrem supeditats als castellans? Potser dir menys rucades i menys intents d’intoxicació de l’opinió pública. Si la memòria no em falla, el paper del PSC-PSOE en relació amb el traspàs de l’aeroport del Prat al final del debat de l’Estatut al Congrés dels Diputats no va ser gaire favorable als interessos de Catalunya.

Llegir-ho a e-noticies [3]