Enric I. Canela

Article publicat a e-noticies

Fa uns dies vaig llegir la notícia que la senyora Elvira Lindo llegiria el pregó de la Festa Major de la Mercè 2006. Haig de confessar que no tenia la més mínima idea sobre qui era la senyira Lindo, cosa que té una certa lògica perquè, tot i que em considero una persona relativament informada, no sempre conec tots els noms de les persones que són honorades d’una o altra manera. Vaig veure que aquesta tria era mal rebuda i vaig sentir curiositat.

Vaig cercar informació alhora que, paral·lelament, aquesta informació m’era subministrada pels mitjans gràcies a la polèmica suscitada. Esperava descobrir per mi mateix quins eren les seves aportacions, què és el que l’havia fet destacar per ser triada i per què l’elecció era atacada pels comentaristes amb els quals m’identifico. Vaig trobar la seva biografia, la seva relació d’articles i, en conjunt, la seva obra. Tot em va quedar clar, ara ja sé qui és. La meva incultura és gran, perquè no sóc lector d’El País. Només el fullejo esporàdicament, quan torno d’algun viatge a Madrid en el pont aeri i no trobo cap altre diari que em sigui més proper. Què hi farem, no sóc un progressista cosmopolita, sóc un pobre provincià subscriptor de l’Avui, que llegeixo diàriament La Vanguardia i de tant en tant compro també El Punt. Miro TV3, 3/24, i escolto Catalunya Informació, a més de veure pel·lícules al Digital +.

Més encara, vaig repassar al web de l’Ajuntament de Barcelona la llista de les personalitats triades des de 1977 per llegir els pregons de la Mercè. Els cinc últims han estat Robert Hughes, José Antonio Marina, Valentí Fuster, Fatima Mernissi, Carlos Ruiz Zafón i Rosa Regàs. De seguida em vaig adonar de la bondat de la tria. L’aportació de Manolito Gafotas, opus magna de la senyora Elvira Lindo, que de ben segur haurà alegrat la vida a una gernació de nens espanyols, així com els seus articles a El País, justifiquen sens dubte que el pregó 2006 sigui llegit en castellà. A més, els beneficis d’aquest fet són incalculables. Gràcies a això molts pares potser s’adonaran que cal que canviïn els seus referents per evitar que els seus fills perdin oportunitats per ignorar aquesta literatura i no integrar-se a la cultura amb la qual l’Ajuntament de Barcelona se sent tan feliç. Jo mateix medito si no haig d’acotar el cap avergonyit i subscriure’m demà mateix a El País per millorar la meva cultura i integrar-me a la nova Catalunya progressista.

La veritat és que, posats a triar un escriptor, hauria preferit que els responsables de l’Ajuntament de Barcelona, autors d’aquesta “genialitat”, haguessin triat, per exemple, Josep Vallverdú, el de l’entranyable Rovelló, per citar algú de casa que s’ha acostat magníficament als nens i joves catalans. I si volien anar fora de casa i buscar algú que no parlés català, una bona candidata podria haver estat, per exemple, Joanne K. Rowling, autora de Harry Potter. Al meu parer les fantàstiques aventures de l’aprenent de bruixot, que es poden llegir i veure en català, han tingut, i tenen, més impacte en la gent jove, i no tan jove. Però, esclar, potser els responsables de l’Ajuntament de Barcelona pensen que Harry Potter no els hauria aproximat tant a aquesta Espanya cosmopolita que tan estimen i a la qual volen que pertanyem. És millor que els joves catalans provincians s’acostin al Carabanchel de Manolito que no a l’escola de Hogwarts de Potter que ens ve de la pèrfida Albion. A més Manolito és espanyol.

Gràcies Ajuntament de Barcelona, al català li cal aquest suport que sempre li doneu. Caldrà sumar-ho als despropòsits amb els quals fa un temps la programació i la manca de cura lingüística de Televisió de Catalunya ens obsequia.

Si seguim així, serà difícil viure en català a Catalunya.
Llegir-ho a e-noticies

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació