Catalunya capital Madrid


Enric I. Canela

Article publicat a e-noticies

L’altre dia llegia al diari Avui com està evolucionant la situació de les connexions aèries amb l’aeroport del Prat. Malauradament, els plans d’Iberia d’abandonar Barcelona s’estan acomplint de forma inexorable. Cada vegada serà més difícil, per no dir impossible, fer un viatge a una capital europea, o espanyola, que no sigui Madrid, i tornar el mateix dia. D’aquesta situació no se’n ressentirà gaire el turisme, capaç d’adaptar-se als horaris oferts per les companyies de baix cost, però sí els que ho fan per negocis. La que havia de ser CatAir i que ara és ClickAir, el nom era poc atractiu i comercial, amb seu a Madrid, aposta per fer des de Barcelona la seva principal plataforma de vols barats. Que bé! Iberia aposta per Barcelona.

Els que hagin de viatjar des d’empreses ja instal·lades a Catalunya, s’adaptaran de moment a la situació i acceptaran amb resignació haver de perdre dos dies, fer nit fora per un viatge que abans durava tot just unes hores, però, què faran aquelles empreses que hagin de triar una zona europea per instal·lar una empresa? Barcelona i la seva àrea baixaran clarament en els rànquings internacionals de preferències per instal·lar-se. Les comunicacions, ja mal valorades, ho seran encara pitjor.

Jo no tinc cap dubte de l’avantatge de Madrid sobre Barcelona en molts aspectes. Els diferents governs espanyols, populars o socialistes, unes vegades de manera descarada i altres de forma més subtil, han anat potenciant Madrid i escanyant Catalunya i la seva capital. Una de les últimes bromes ha estat la construcció d’una gran terminal a Madrid, que també he pagat jo, que ha regalat a Iberia, la qual, per millorar les seves xifres, decideix que l’aeroport català no els interessa per a les connexions de llarga distància. Pel que es veu tampoc no els interessa gaire per a les curtes. Ja hem parlat prou d’AENA i de la mancança catalana per decidir estratègies que permetin pal·liar aquest desastre amb què ens ha obsequiat Iberia. El que ara cal és preguntar-se què podem fer, decidir-ho i fer-ho sense més dilacions.

D’altra banda, si llegim aquests dies la premsa catalana, trobarem diàriament notícies que ens parlen meravelles dels trens que enllacen Barcelona amb el sud de la capital. Siguin trens que viatgen cap a València i Alacant o de rodalia. L’excusa és que s’estan fent les obres del TGV. És culpa del TGV que tinguem només una via en molts trams? És culpa del TGV la desatenció sistemàtica i la manca d’inversió? Cal tenir molt poca vergonya per dir-ho. És cert que ara s’estan produint problemes afegits, però també ho és que la línia ha estat sempre un desastre. Va ser a Catalunya on es va instal·lar la primera línia de ferrocarril, i per compensar cal no invertir. Què podem fer?

A poc a poc anem perdent competitivitat, a poc a poc les nostres terres perden atractiu per a les grans inversions. Totes potser no, encara podrem fer balnearis i, per què no, algun altre casino per a tots aquells que vulguin estar més d’un dia a Catalunya.

No ens enganyem: no hi ha altra sortida que dir prou i no acceptar cap mena de pacte amb aquells que governen a Madrid fins que no comencin a resoldre els problemes que ens afecten. Tampoc els ciutadans els hem de donar el nostre suport. Cornuts i pagar el beure, no.

Llegir-ho a e-noticies

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació