Enric I. Canela

Article publicat a e-noticies

Aquests dies he llegit amb interès alguns aspectes de l’informe 2006 sobre la competitivitat global publicat pel World Economic Forum. Les dades no estan referides a Catalunya, ja que l’informe compara la situació dels estats. Per tant, amb algunes matisos cal fer referència a l’Estat. L’informe ens mostra que Espanya ocupa el lloc 28. Està relativament endarrerida respecte als països amb els que hem de competir.

Una anàlisi més acurada de les dades ens indica que Espanya es troba en el lloc 35 respecte a la innovació, en el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica.

És a dir, a més de tenir un índex de competitivitat baix es troba encara més endarrerida en tot els punts que tenen més pes en l’economia del coneixement, i si assoleix el lloc 28 és perquè té l’assistència sanitària i l’educació primària universalitzada a l’abast de tots els ciutadans i, especialment la sanitat, d’una bona qualitat. En aquest punt Espanya se situa en el lloc 5 del món.

El més preocupant de tot és que els nous països de la Unió Europea i altres com les Repúbliques Bàltiques o estan millor o estan a punt de superar l’estat espanyol. Això succeeix al mateix temps que s’està perdent competitivitat. Tot i créixer l’economia de forma sostinguda des de fa 10 anys, la competitivitat baixa de manera també contínua. La paradoxa s’explica per l’alt pes en l’economia del turisme i la construcció, que si bé han de continuar tenint importància, no poden seguir tenint el pes que tenen ara.

Com deia, aquestes són dades referides a Espanya i malgrat que Catalunya està millor que la mitjana de l’Estat (i pitjor que Madrid), les coses no van bé. Ens calen mesures urgents en àmbits concrets, la majoria de les quals, malauradament, no podran donar fruits més que a mitjà i llarg termini. Un d’ells és la recerca. És ben sabut que allà on hi ha una aposta forta per la recerca d’excel·lència, si les condicions són mínimament adequades, es creen clústers d’innovació que atrauen capitals i es crea riquesa, riquesa que té com a principal factor de generació el coneixement i que té un efecte multiplicador en la creació de llocs de treball.

L’anàlisi de la política duta a terme pel govern tripartit en aquest àmbit és decebedor. Només cal mirar, triant el gra de la palla, el balanç que el mateix govern ha publicat sobre els seus 1.000 dies. Destaquen com accions desenvolupades per a la competitivitat un “Acord estratègic”, que de moment no és més que un document, i en l’àmbit de la innovació el Parc de Recerca Biomèdica i la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró. Com qualsevol persona mínimament informada sap el seu gran mèrit és no haver espatllat aquests projectes, ja que pel que fa al Parc de Recerca Biomèdica s’han limitat a acabar la tasca iniciada i projectada per l’Andreu Mas-Colell. Les obres s’havien iniciat, crec, a finals de l’any 2000. Pel que fa al Sincrotró és també el fruit de l’acord aconseguit pel govern del President Pujol.

Si es miren altres accions, trobem la “Creació del projecte de la Bioregió”. S’ha de llegir amb calma: han creat un projecte. Fum, ja que l’acció més significativa que inclouen en el projecte és crear el “Consorci del Parc de Recerca Biomèdica”. Genial, han creat l’òrgan de govern d’un Parc que han inaugurat. Com tots els que estan a prop dels temes “bio” saben, de moment no hi ha res de res.

Veiem també que llueixen en l’acció de govern que el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya. Certament s’ha de lluir. Es tracta d’un projecte liderat per Mateo Valero que al 2003 es va posar d’acord amb el govern de Madrid i amb el suport del DURSI. L’ordinador ha costat uns 70 milions d’euros i el govern de la Generalitat ha pagat 3, la instal·lació. El govern tripartit no ho ha espatllat. Un altre mèrit significatiu.

Si que és cert que donen suport a algunes de les accions que les universitats inicien, i continuen allò ja iniciat pels govern del President Pujol no han iniciat nous projectes ni han liderat el país.

Quina és l’herència del tripartit per tal que Catalunya augmenti la competitivitat? Per molt que penso no veig cap iniciativa acció nova, no veig el lideratge per en lloc.

Espero que les votacions del dia 1 ens portin un govern de CiU presidit per l’Artur Mas. Com deia Sant Pau en Corintis 6:12: Tot m’és lícit, però no tot em convé. Certament tot es pot votar, però no tot ens portaria a un país líder i a la inversió social que ens cal.
Llegir-ho a e-noticies

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació