El superdepartament


Enric I. Canela

Article publicat a e-noticies el 23 de novembre de 2006

Si les informacions que publica el diari AVUI (22-11-2006) són certes, aviat tindrem a l’organigrama del govern de la Generalitat el departament d’Indústria, Comerç, Turisme, Universitats i Recerca amb l’Huguet al capdavant qui, dit amb tot el respecte, haurà de ser un superhome.

Tot va començar a l’època del tripartit 1 amb una decisió presa la mes de maig per en Maragall per aprimar el govern i fer-lo més eficaç després de l’expulsió d’ERC per haver-se portat malament. Tot just després d’haver-se incorporat en Manel Balcells com a conseller. Clar que la política de recerca d’ERC feta fins aleshores havia estat nul·la i l’únic positiu va ser que no van durar prou per carregar-se la feina feta per en Mas-Colell. I en Balcells no va tenir ni temps per fer els canvis necessaris en l’organigrama del DURSI. Sort hem tingut en alguns àmbits de l’impuls donat a la recerca pel departament de Salut.

Ara, si el seny no retorna als dirigents del tripartir 2, acabarà de la pitjor manera possible. O potser no, encara podrien haver situat Universitat i Recerca a Governació o a Benestar i Família.

Recordo les manifestacions d’indignació d’ERC quan va ser castigada i va haver de marxar del govern i també com van dir que tornarien a crear el departament d’Universitats i Recerca. Però ja se sap la distància que hi ha entre el que diu ERC que farà i el que després fa. El seu lema vist el que fan hauria de ser: Pitjor que ahir, millor que demà.

Els rectors de les universitats catalanes, com a mal menor, han demanat un comissionat adscrit a Presidència. Els rectors, conscients de la marxa endarrera propugnada per aquest ecogovern, no volen anar més enllà de l’era Laporte, quan amb la seva magnífica personalitat va aconseguir del president Pujol la creació del comissionat d’Universitats i Recerca segregat d’Ensenyament. Encara recordo la seva il·lusió en poder impulsar aquests dos àmbits tan lligats i que tan estimava.

Potser ERC ha volgut complir amb la seva paraula i el contundent i sempre coherent Puigcercós ha estat derrotat per Montilla qui volia pocs departaments i així s’ha perdut Universitats i Recerca. Però potser no, perquè la creació d’un comissionat adscrit a Presidència implicaria que aquest dependria d’en Carod-Rovira. Això podria, segons especulacions malintencionades, xocar frontalment amb els objectius de Puigcercós de reduir al mínim les competències d’en Carod-Rovira. Clar que ja se sap que les especulacions de la premsa innocent, estan equivocades, segur, les seves plomes les carrega Aznar. Van dir aquests periodistes que Puigcercós no vol que Carod-Rovira tingui competències, que no li agrada al govern, però si està, si us plau, calladet i sense àmbit de gestió, no sigui que amb un comissionat d’Universitats i Recerca tingués un espai en un àrea estratègica per al desenvolupament del país i això podria restar-li possibilitats per fer-se amb el poder incontestable dins d’ERC. Millor Carod-Rovira com a vicepresident incompetent, és a dir sense competències. Carod-Rovira perd per KO.

Un gran començament per al tripartit 2. Iniciar el seu mandat contra la universitat i contra els centres de recerca. Potser en Montilla o l’hàbil i respectat Castells seran capaços de tranquil·litzar als rectors amb millor pressupost i alguna inversió, però no podran pal·liar l’efecte causat a la resta del col·lectiu pel menysteniment demostrat.

Llegir-ho a e-noticies

2 respostes a “El superdepartament”

  1. a 24 nov. 2006 a les 2:09 Laia

    Esperem que com a mínim sigui un Comissionat depenen de Presidència o del super DICTUR.

    He llegit el teu article d’opinió publicat avui dia 24 al punt i m’ha agradat. Cal fer evident que no és possible gestionar tota aquesta matèria en una sola conselleria.

    Pel que fa recerca estic en desacord amb el que comentes en aquest apunt: que no s’ha fet res. Sempre es pot fer més, però justament crec que recerca és la direcció general que ha portat a terme més coses i en la que els seus funcionaris estan més contents de treballar-hi. I això no és fàcil d’aconseguir.

  2. a 25 nov. 2006 a les 7:59 enriccanela

    Laia,
    Si som molts que ens ho proposem i treballem plegats, penso que podem “animar” les coses
    Enric

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació