Enric I. Canela
A vegades, a rel de la publicació d’algun rànquing d’universitats, hem parlat en aquest bloc de la validesa de les diferents classificacions d’universitats. M’ha semblat d’interès fer referència al prof. Frans van Vught, exrector i expresident de la Univesitat de Twente, que destaca pels seus estudis sobre polítiques d’educació superior. Juntament amb el també especialista Guy Neave, de la mateixa universitat, han fet nombrosos treballs sobre la millora de la qualitat de la universitat i els seus treballs no poden deixar de ser considerats quan es parla de política universitària.
Segurament abans de parlar de rànquings cal classificar les universitats segons els objectius. Deixo aquí un treball de van Vught sobre aquest tema. Qui estigui interessat i no conegui els seus treballs o els de Guy Neave, qui fins i tot ha publicat coses a la premsa espanyola, pofra trobar falgunes coses a la xarxa.
El 2007 hi ha el 2nd Leiden University International Symposium on Ranking, 2i 3 de febrer de 2007, a la mateixa ciutat holandesa de Leiden (http://www.leiden.edu/rankings/). Per cert, aquesta ciutat és molt bonica, amb els seus típics canals i un molí. Al web d’aquest congrès hi ha les presentacions fetes a la primera edició, força interessants.
Miquel,
Gràcies. Desconeixia l’existència d’aquest simposi. Tinc contactes científics amb Leiden, però són de neurociències. Tenen uns bons equips. Mirtaré el contingut.
Aquest 2n simposi sobre rànkings em va venir per la via de l’European Chemistry Thematic Network, una Xarxa Europea de Facultats i Departaments de Química força interessant, que en particular està tirant endavant un Chemistry Eurobachelor i un Chemistry Euromaster. Els químics s’han d’espabilar en aquest món on les Ciències Físiques ho tenen difícil.
Jo encara que químic i gairebé tota la vida dins la Fac. Química, fa un parell d’anys vaig canviar a la Fac. Biologia ja que el departament va unificar espais. Per naixò em perdo coses de la química. Gràcies per la infomació.
En els últims anys han aparegut rànkins de classificació de les universitats en funció de la seva qualitat i s’organitzen simposis per tractar de la qualitat de la docència i la recerca en aquestes institucions. En un món acostumant a fer classificacions, a vegades segons criteris aleatoris i que no reflecteixen del tot (a vegades molt poc) la realitat, aquest pot semblar un tema més aviat banal. Però no ho és en aquest cas. D’acord amb aquests rànkins, de totes les universitats catalanes només una, la universitat de Barcelona, apareix classifica i en un lloc més aviat baix, entre les millors universitats mundials. La resta d’universitats del nostre país ni s’esmenten. Actualment ja hi ha estudiants que seleccionen la universitat en la que volen cursar estudis en funció d’aquests rànkins i això naturalment té conseqüències pel que fa a la capacitat de les universitats d’atraure persones capacitades i motivades per desenvolupar treballs de qualitat.
Ja fa temps que les universitats catalanes es queixen del nivell de preparació de l’alumnat que els arriba i, per tal facilitar que tots segueixin els estudis, abaixen el nivell de l’ensenyament universitari que s’imparteix. Això pot tenir greus conseqüències tant per les nostres universitats com per a la capacitat competitiva de Catalunya. Crec que els catalans ens hauríem de replantejar la mentalitat amb la que estem construint el nostre país.
Margarida Corominas
Hi ha alguns problemes d’autonomia universitaria i de l’obligació de retre comptes per part de l’autoritat universitària que dificulten tot. I l’elecció de rectors?