Enric I. Canela

Avui La Vanguardia a la secció Temas de Debate, que publica habitualment els diumenges, apareixen dos interessants articles. Un signat per Antonio Zorzano, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, i l’altre per Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En el primer d’ells, titulat “Y nuestras universidades?”, Antonio Zorzano analitza els canvis que ha sofert el nostre sistema universitari en els darrers anys, la complexitat que han adquirit les nostres universitats, el nou paper que tenen avui les universitats a l’escenari mundial. Fa referència als rànquings de Xangai i del The Times Higher Education Supplement, dels que ja hem parlat profusament en aquest bloc (1, 2, 3, 4, 5) i més encara n’ha parlat Miquel Duran a Edunomia, la categoria d’Avaluació de la Recerca. A banda de criticar breument els mètodes amb els que es constitueixen les classificacions, analitza la situació de les universitats espanyoles i catalanes. L’autor es lamenta de la manca de lideratge de les universitats espanyoles. Diu que els resultats estan per sota del que ens correspondria per la nostra situació econòmica. Finalitza dient que això hauria de ser motiu de reflexió pels nostres responsables polítics i pel conjunt de la societat. I afegeixo jo: veig moltes bones paraules, però no veig una autèntica política científica, especialment al si del govern català.

Lluis Torner, en un article més breu però no per això menys interessant, titulat “La liga mundial del conocimiento”, comenta els mateixos rànquings i critica, en la mateixa línia que de manera encertada ho fa Miquel Duran, el fet que els rànquings estan esbiaixats quant la mida de la universitat considerada influeix molt en els resultats. També que consideren la recerca i no la docència o que mesurin millor tendències que no pas canvis a curt termini. Diu l’autor que els resultats estan en consonància amb el rànquing Huggings (World knowlegde competitiviness index, publicat per Robert Huggins Associates i del que ja ha sortit el corresponent a l’any 2005), entre d’altres, i posa de manifest la desastrosa situació de les regions de la península Ibèrica que es troben prop del lloc 100. Diu que encara hi som a temps i que cal adoptar les polítiques adequades amb la creació d’institucions flexibles i dinàmiques. I jo afegeixo estan d’acord amb el que fa uns dies publicava Andreu Mas-Colell i que podeu llegir en aquest bloc: no anem en el sentit correcte. Les polítiques de reforma que s’estan fent no aportaran la flexibilitat necessària per escurçar la distància que ens separa de les regions europees líders.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació