El Dossier Econòmic de Catalunya del dia 13 publica un article sobre la cerca d’estudiants xinesos per fer postgraus a Catalunya. Interessant. Vull recordar com Carles Solà conseller aleshores del govern el tripartit 1 va tancar l’Oficina sota el programa “Estudiar a Catalunya” que s’havia obert a Pequín per facilitar-ho. Una extraordinària visió de futur. Segur que en poc temps se n’haurà d’obrir una altre. En parlaré un altre dia.
El Dossier Econòmic de Catalunya també ens parla del Disseny de Fàrmacs assistit per ordinador. El Cesca dirigit per Miquel Huguet està fent una magnífica tasca de suport.
El Punt del dia 12 recull les declaracions ja comentades del conseller Huguet sobre la reducció de titulacions amb poca demanda. La UdL i la UdG no ho veuen clar i reivindiquen l’equilibri territorial. Jo també ho faig. Cal cosir el territori també en la Societat del Coneixement, però potser cal analitzar bé com.
Cinco Días del dissabte parla de la major facilitat de les empreses per sol·licitar ajuts d’R+D+i. Ja ho comentava jo dissabte i no ho veig gens clar.
El País de dissabte ens explica com es reparteixen les grans instal·lacions científiques a Espanya. Si fóssim independents ens tocaria alguna cosa més.
El Punt de dissabte recull la sol·licitud de CiU a la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats de 9,5 milions d’euros per a l’estudi de les malalties oblidades. La notícia es pot llegir amb més detall al web de Diario Médico.
El Punt del diumenge publica la notícia del lliurament de 536 beques universitàries per Caixa Manresa.
El Punt de dilluns parla de la renovació d’alguns càrrecs de l’equip rectoral de la UB. La notícia, d’interès “local”, es pot ampliar al web de la mateixa UB.
L’AVUI dedica un espai a parlar de l’obligació que tindran les universitats d’elaborar els seus plans d’estudi de manera que els estudiants puguin tenir una feina mentre fan la carrera i un altre a parlar de la conciliació de feina i estudi universitari. Jo particularment penso que l’infern està empedrat de bones intencions.
El País presenta avui un rànquing de les universitats espanyoles en el que les ordena per tesis llegides. No insistiré en el tema perquè ja n’ha parlat en Miquel Duran a Edunomia. Només diré que em sembla una autèntica vergonya que es faci una ordenació d’aquest tipus, agafant només aquest índex. Jo crec que el més honrat hagués estat posar-les per comunitats autònomes i dins d’elles per ordre alfabètic. Com ja vaig comentar fa uns dies, les universitats que estan a la cua en aquest absurd rànquing són les primeres en qualitat de les seves biblioteques. A què no sabeu perquè estan en aquest ordre? Molt fàcil, és l’únic que fa que dues universitats de Madrid estiguin davant. O no? Soc malpensat. El diari oficial sempre fa aquestes coses. Llegiu la pàgina, llegiu-la.
El País publica un article de Juan J. Dolado en el que es que lamenta de l’endogàmia.
El País ens diu que França vol reagrupar les seves universitats i evitar l’atomització dels seus campus. El principi d’acció i reacció.
El Punt d’avui analitza la situació de l’educació a Catalunya mitjançant les dades sobre el nivell de titulació dels catalans. No és per excitar-se de satisfacció. No cal amoïnar-se, amb les reformes del sistema educatiu que es fan tindran més gent es titularà però sabrà menys coses.
Pel que fa al ranking d’universitats espanyoles ordenades segons nombre de tesis llegides per alumne, és l’ordenació arbitrària que a ells els interessa. Mentre a Catalunya no tinguem un sistema de finançament propi, que ens permeti prendre les nostres pròpies iniciatives, seguirem venuts.
margarida
Sobredimensionar les universitats no barcelonines per qüestió d’equilibri territorial només portarà a malversar recursos. És millor invertir en universitats pioneres en determinats àmbits (siguin a Lleida, Reus o Barcelona) i un bon sistema de beques que permeti la mobilitat de l’alumnat.
Fins aviat,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Marc,
El problema no és sobredimensionar. La Universitat de Califòrnia té molts campus i no passa res. Tothom agafa dades de la UC. Naturalment es valoren departaments individuialment. Per què no fem això? Més que sobredimensionar el que cal es potenciar la feina de qualitat a tot el territori I quan algú no faci bé la feina, sigui de Girona o de Barcelona prendre decisions. Anant al tema territorial. Cal mesurar els beneficis d’invertir en universitat o recerca en una àrea del país és malbaratar els recursos? Potser sir per obtenir un premi de recerca, però no per generar riquesa. Quin benefici ha aportat a Lleida la universitat? Jo crec que molt, amb independència de la qualitat de la seva recerca (i com arreu, hi ha de tot). El tema no és fàcil, però no ens podem quedar amb els tòpics de gent interessada.