- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Universitat i empresa? Montilla s’equivoca

Enric I. Canela

L’AVUI publica avui una entrevista [2] que sobre diferents temes d’actualitat fa Vicent Sanchis al president de la Generalitat José Montilla.

Cap a la meitat de la conversa Sanchis li formula a Montilla la següent pregunta: Parla d’educació i formació. No hi ha hagut massa reformes legislatives en aquest àmbit i pocs resultats concrets?

Ell respon llargament parlant d’educació primària i secundària, del català, castellà i anglès, de les matemàtiques i cap al final referint-se a la universitat diu: Pel que fa a la universitat, l’any 2007 començarem a fer efectiu un pla d’inversions pluriennal molt important. Però no n’hi ha prou amb més recursos. És necessari que hi hagi molta més relació entre la universitat i l’empresa. Cal que tothom tingui clar que la universitat està al servei de la societat i n’ha de satisfer les demandes. S’ha de fer bàsicament la recerca que demanen les empreses, que necessita el nostre sistema productiu.

Analitzant la resposta:

Montilla diu que: És necessari que hi hagi molta més relació entre la universitat i l’empresa.

Resposta correcta. Fa pocs dies, el 16 de gener, des del Cercle per al Coneixement amb la UB, la UAB, la UPC i la UPF, amb el patrocini de La Vanguardia, vam organitzar una Jornada [3] per debatre bàsicament aquest tema. És evident que cal una profunda relació entre la universitat i l’empresa, gran desconeguts encara, i que això s’ha de fer amb canvis culturals i polítics que afavoreixen i donin incentius a l’acostament. Aviat es podran llegir les conclusions de la Jornada. La Vanguardia va dedicar un editorial i una pàgina i mitja a comentar-la [4]. Antoni Garrell, el president del Cercle, va escriure ahir mateix, al Web del Cercle [5], un article on escriu el posicionament del Cercle a l’inici de la Jornada [6].

Continua responent Montilla: Cal que tothom tingui clar que la universitat està al servei de la societat i n’ha de satisfer les demandes.

Naturalment, ningú no ho dubta, tot i que de vegades hi ha comportaments per part de la universitat que fa que ho sembli. Certament hi ha professorat investigador amb comportaments massa centrat amb els seus interessos i sense pensar en aquest principi de servei a la societat. Servei a la societat mitjançant les funcions que la llei li encomana: crear, transmetre, emmagatzemar i aplicar el coneixement. Transmetre a través de l’ensenyament universitari i a través de la transferència de coneixement als sectors que l’han d’aplicar, principalment l’empresa, però també d’altres. Tanmateix també crear coneixement per mitjà de la recerca.

Finalitza la resposta dient: S’ha de fer bàsicament la recerca que demanen les empreses, que necessita el nostre sistema productiu.

Gran error el de Montilla, que posa de manifest una manca de coneixement de com ha de ser el sistema d’R+D+i d’un país que vol ser competitiu i integrar-se en la Societat del Coneixement.

Efectivament, la universitat ha de fer contractes amb l’empresa per fer recerca aplicada i resoldre els problemes que li plantegin les empreses, i altres actors del món productiu, també hospitals, administració, etc. Ara bé dir que la universitat ha de fer bàsicament la recerca que demana l’empresa és una barbaritat. Com he dit abans, la universitat té la funció de transmetre coneixement, però també de crear. La universitat no ha de fer bàsicament la recerca que demanen les empreses, si l’ha de fer però no bàsicament. La recerca, el desenvolupament i la innovació són un contínuum. Primer hi ha la recerca bàsica, després, si les condicions són aquades, apareix la recerca aplicada i el desenvolupament, que han d’acabar generant la innovació. Haurien d’aparèixer patents i empreses spin-off. Amb tot, on no hi ha recerca bàsica que ningú no esperi recerca aplicada. Sense la primera no hi ha res més.

Seria una política intel·ligent del govern potenciar la recerca bàsica en sectors estratègics. Promoure aquella recerca de qualitat que pot atreure les empreses que generaran productes o serveis de més valor afegit.

No em preocupa tant una frase que podria no representar el plantejament que finalment faci el govern de la Generalitat, m’amoïna que el president de la Generalitat enviï a la societat aquest missatge. I que precisament ho faci l’Any de la Ciència.

El que li cal a país és una recerca de qualitat, en un sistema estable, amb centres de recerca d’excel·lència associats a les universitats, amb investigadors motivats i valorats per la societat, convençuts del seu paper clau en la Societat de Coneixement. És aleshores quan les empreses creadores de riquesa vindran a Catalunya. Això si, sempre que altres aspectes clau per a Catalunya es resolguin adequadament. Un aeroport amb connexions internacionals, en general, bones comunicacions, una ferma aposta per les telecomunicacions i una política adequada que afavoreixi la instal·lació de les seus empresarials al nostre país. Que afavoreixi l’Economia del Coneixement.

La relació entre la universitat i el món productiu no s’estableix esperant la demanda de l’empresa. Com diuen els economistes l’oferta genera la demanda.