Enric I. Canela

Avui El Dossier Econòmic de Catalunya a la pàgina 15 publica un article que titula “Un canvi normatiu afavoreix que el científic creï empresa” d’A. Pinter.

M’ha sorprès el titular, ja que no el comparteixo gens ni mica, però llegit l’article realment es veu que el contingut no coincideix massa amb el titular.

El canvi normatiu es refereix a la reforma de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU). Ara el Projecte de Llei està al Senat, ja aprovat pel Congrés. Està en període d’esmenes, període que, si no hi ha pròrroga, finalitzarà el 8 de febrer i probablement s’aprovarà definitivament al març.

Francament, jo no veig que el que en aquest moment hi ha a l’articulat del Projecte de Reforma de la LOU inclogui res que afavoreixi la creació d’empreses a partir dels resultats de la recerca universitària.

El nou redactat de l’article 83 del Projecte de Llei diu, com indica El Dossier Econòmic de Catalunya, que el professorat podrà gaudir d’una excedència de 5 anys sense pèrdua del lloc de treball per dedicar-se a dirigir l’empresa fruit de la recerca universitària. Això és un avenç respecte al que diu actualment la LOU, però també és evident que per tal què aquest professorat faci aquest pas, tret de que es tracti d’algú amb importants rendes personals, ha de poder garantir els seus ingressos i és improbable que quan l’empresa inicia el seu camí pugui remunerar adequadament a qui s’hi dedica, a més, probablement no té sentit que ho faci. El que permetrà segur aquest nou redactat és que el científic que ja ha creat una empresa la consolidi, però no que la creï.

El problema de la creació d’empreses spin-off, deixant de banda causes culturals o d’altre índole, no rau en la possibilitat d’integrar-se dins la seva estructura de manera permanent, el problema està en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de las Administracions Públiques, que diu en el seu article 12:

1. En todo caso, el personal comprendido en el ámbito de aplicación de esta Ley no podrá ejercer las actividades siguientes:

  1. El desempeño de actividades privadas, incluidas las de carácter profesional, sea por cuenta propia o bajo la dependencia o al servicio de entidades o particulares, en los asuntos en que este interviniendo, haya intervenido en los dos últimos años o tenga que intervenir por razón del puesto público. Se incluyen en especial en esta incompatibilidad las actividades profesionales prestadas a personas a quienes se este obligado a atender en el desempeño del puesto público.
  2. La pertenencia a Consejos de Administración u órganos rectores de empresas o entidades privadas, siempre que la actividad de las mismas este directamente relacionada con las que gestione el departamento, organismo o entidad en que preste sus servicios el personal afectado.
  3. El desempeño, por si o persona interpuesta, de cargos de todo orden en empresas o sociedades concesionarias, contratistas de obras, servicios o suministros, arrendatarias o administradoras de monopolios, o con participación o aval del sector público, cualquiera que sea la configuración jurídica de aquellas.
  4. La participación superior al 10 por 100 en el capital de las empresas o sociedades a que se refiere el párrafo anterior.

2. Las actividades privadas que correspondan a puestos de trabajo que requieran la presencia efectiva del interesado durante un horario igual o superior a la mitad de la jornada semanal ordinaria de trabajo en las Administraciones Públicas sólo podrán autorizarse cuando la actividad pública sea una de las enunciadas en esta Ley como de prestación a tiempo parcial.

Ens diu la Llei en el punt 1 apartat c) de l’esmentat article, que no es podrà pertànyer al Consell d’Administració o als òrgans rectors d’una empresa (spin off resultat de la recerca departamental) que la seva activitat estigui directament relacionada amb les que gestioni el departament (aquest fa entre altres coses recerca relacionada amb la teòrica empresa) en les que presta serveis el personal afectat (el professor en qüestió que ha desenvolupat la idea i ha creat l’empresa). I rebla el clau a l’apartat d) quan diu que tampoc es podrà tenir més del 10% de les accions de l’empresa.

No cal ser un geni per adonar-se que el que busca la Llei és evitar que, en un departament de l’Administració, el personal que hi treballa tingui interessos personals que puguin induir-lo a prendre decisions en benefici propi i en contra de l’Administració. Imaginem el cas d’empreses de neteja, serveis, bufets d’advocats, etc. Està clar que aquest no és ni de lluny el cas d’una spin off universitària.

Com funciona això? Un grup de recerca en una universitat té una idea (o li fa tenir la unitat encarregada de la transferència de coneixement) de desenvolupar algun projecte susceptible de ser comercialitzat a partir dels seus resultats de recerca bàsica, aleshores es crea una petita empresa. En certa lògica qui aporta el capital per iniciar la tasca (tret que sigui préstec o subvenció públics) hauria de tenir accions. També n’haurien de tenir la universitat (o ens de la universitat encarregat de la comercialització dels resultats de la recerca) i igualment el (o els) investigador (s) propietaris de la idea. A més, la lògica més elemental diu que aquesta empresa hauria d’estar dirigida, si més no parcialment, per aquells que l’han creat. L’empresa, als seus inicis pot tenir molts encavalcaments amb la recerca universitària i, malauradament, al començament tindrà més aviat pèrdues i cap remuneració per a aquests “càrrecs” que l’han creat. Segurament ha de tenir un gestor professional contractat que la tiri endavant comercialment. El zel de l’Administració pública en la defensa dels interessos del ciutadà és encomiable, però quines accions pot fer el “funcionari-professor” en benefici propi i en contra de l’Administració? Jo no ho sé, però ben puc assegurar que si per tirar endavant una spin off haig de tenir feina extra no remunerada especialment, haig de regalar-la i a sobre no puc prendre decisions, la meva determinació en aquest hipotètic cas seria no fer res i deixar que des dels despatxos del Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) es dediquin a crear spin-offs.

Ara s’està en procés de negociació dels últims serrells al Senat. Al desembre de 2004 tots els partits van votar a la Comissió d’Educació del Congrés una Proposició No de Llei en la que s’instava al govern a resoldre aquest tema. Es va aprovar per unanimitat. A hores d’ara el PSOE s’ha tirat endarrera. Segurament al Ministeri d’Educació i Ciència també li agradaria resoldre aquest problema però el MAP mana molt. Des de CiU seguirem insistint. Seria bo que El Dossier Econòmic de Catalunya i altres mitjans de comunicació interessats en l’Economia del Coneixement i en el progrés del país col·laboressin per veure si entre tots aconseguim canviar tot això. Deixem-nos de discursos sobre l’R+D+i del país i fem alguna cosa útil que prou endarrerits estem. Sembla que alguns vulguin viure d’acord amb la famosa frase d’Unamunu: “Que inventen ellos”.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació