Maragall dimissió


Enric I. Canela

Ahir en Moisès Rial escrivia al seu bloc Llibertats un comentari sobre el ressò que ha tingut la seva campanya per promoure la dimissió del “genial” conseller d’Educació Ernest Maragall. Jo també m’hi adhereixo. El que està succeint actualment a Catalunya amb la gestió del tripartit 2 no té nom. És la renúncia als més elementals drets dels ciutadans de Catalunya consagrats a l’Estatut recentment aprovat. Estatut limitat, si, però a sobre atacat pel govern de l’Estat amb la complicitat d’un govern català supeditat a les conveniències espanyoles del PSOE. Després de les immenses bajanades que el conseller Maragall ha dit en els darrers dies relatives al tema del castellà. Després de mostrar-se incapaç d’entendre quines són les raons del fracàs escolar a Catalunya, no en el tema de la llengua castellana, on els estudiants de Catalunya estan al nivell dels de Valladolid per posar un exemple, sinó en la comprensió dels texts una mica complexos, en l’anàlisi lingüística, en la redacció, en el càlcul, etc. Després de tot això el millor servei que Maragall pot fer al país és marxar del govern.

I el millor servei que pot fer al país ERC és obligar al president Montilla a recórrer els últims decrets del govern de l’estat en matèria d’educació en tots aquells aspectes que el Consell Consultiu ha trobat inconstitucionals. Deixar-se de patriotismes socials absurds i defensar els drets nacionals de Catalunya. Catalunya es defensa, entre altres coses evitant les ingerències de qui ens vol reduir a una regió espanyola.

Que se’n vagi Maragall, si, però també una mica de coherència nacional de tots aquells que avui dins el govern creuen que Catalunya és una nació. Prou de tacticismes per mantenir la cadira. I si un no pot acomplir els compromisos perquè els “socis de govern” no ho permeten, la decència política exigeix deixar el govern.

2 respostes a “Maragall dimissió”

  1. a 04 febr. 2007 a les 6:56 Artur

    ERC ha esdevingut un apèndix polític del PSC. Pensaven o pensen que captivaran els socialistes i esdevindran l’esquerra real de Catalunya. Res més lluny de la realitat: Esquerra ha deixat de ser republicana i “de Catalunya” i vol ser una ONG social a l’ombra del poder que dóna el PSC.

    ERC ha obert la caixa dels trons amb la fractura del nacionalisme català que ha propiciat també el sorgiment de l’anticatalanisme, ferotge enfermetat genètica dels espanyols que de forma larvària s’incubava de fa anys. La “brunete mediàtica” ha estat el chef que l’ha cuinat amb el vist-i-plau del PPSOE.

    Artur

  2. a 04 febr. 2007 a les 7:32 Joan Arnera

    Ja som uns quants, en efecte, els que demanem la dimissió de l’Ernest Maragall. No sé qui em comentava l’altre dia que el germà de l’expresident sembla que després de tants anys a l’ombra, ara gaudeix de la nova popularitat amb energia desbocada. Això, o és que d’on no n’hi ha, no en raja.
    Salut

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació