El diumenge 4 El Punt fa un reportatge sobre la situació de la demanda de titulacions universitàries. Mostra el canvi en la demanda en els darrers anys i diu que cal repensar el mapa. Aquest article és la continuació del degoteig de notícies sobre el mapa de titulacions universitàries.

Diari de Girona publica el dia 4 que CiU i el PP reclamen al govern de la Generalitat que es pronunciï sobre on vol implantar els nous estudis de Medicina.

Seguint amb el mapa de titulacions, el dilluns 5 El País (i 2)publica que el rector de la UB proposa aliances entre universitats per guanyar mida i eficàcia. A mi les aliances em semblen bé per a la recerca, però les veig totalment inviables per a la docència. Els pactes vol dir que algú haurà de deixar de fer alguna cosa, no veig als alumnes viatjant per fer una carrera. Les titulacions compartides han estat un estrepitós fracàs. Sempre han produït duplicitats. Justament, Rubiralta posa com a exemples les aliances biomèdiques.

El Punt ens ofereix la notícia que Blanca Palmada diu que les universitats que facin més classes en català tindran més finançament. Aquest és el titular, però la comissionada diu més coses. Naturalment els tòpics: cal invertir més. Diu que no som capaços de captar els estudiants que necessitem per allò que la societat demana i tenim l’estructura de titulacions obsoleta. Realment no entenc que vol dir amb aquesta frase. Quins estudiants? D’on?. Parla de les beques i les competències. La comissionada d’ERC sap, imagino, que es va haver de renunciar a aconseguir més competències sobre beques en el debat a la comissió d’Educació del Congrés per la renúncia del seu partit a presentar batalla. Van cedir a canvi d’aquesta frase, em sembla poc, però tant debò en aquest moment de reloapització (projecte Sevilla) la comissionada tingui raó. Voldria que l’encertés. El que em deixa absolutament garratibat són les seves explicacions sobre els crèdits ECTS i la càrrega lectiva dels estudiants. Ja prou que el model que imposa el ministeri ens allunya d’Europa perquè ara vingui el nostre govern i encara ens allunyi més. Jo no sé si als estudiants els agrada el model o no, el que si sé és que un crèdit ECTS, model de convergència europea, implica una feina d’entre 25 i 30 hores, entre la universitat i treball a casa. Un curs té 60 crèdits, cosa que ens porta a una feina per curs d’entre 1.500 i 1.800 hores. És a dir, un curs d’una carrera model europeu vol dir jornada completa. Si algú vol treballar no li tocarà altre remei que estudiar mig curs. Si senyora Palmada, els ECTS representen més feina que abans. En algunes carreres menys temps a la universitat i més de treballs i feina a casa, en altres semblant. És la cultura de l’esforç. Aquesta declaració em sembla o demagògica o inconscient. Clar que si no ens agrada Europa sempre podem convergir amb qualsevol altre lloc del món. Totalment d’acord amb la seva opinió sobre els nous estudis de Medicina. Soc un enamorat de l’equilibri territorial.

També El Punt fa un editorial sobre el mapa universitari català. Res de nou.

Expansión parla de la biotecnologia a Catalunya i diu que no aixeca el vol. Les empreses es queixen de les dificultats per obtenir finançament. El article ens compara amb Escòcia o Irlanda, sortim perdent. Sort que aquí el clima és millor perquè la resta.

Dit això fan riure les declaracions a Cinco Días de Maurici Lucena director general del CDTI que diu que estan atraient moltes empreses a la innovació. Imagino que no s’ho creu però li toca dir-ho. Per veure-ho només cal llegir un altre article de Cinco Días en el que es diu que en l’àmbit d’alimentació “biotech” no s’aprofita el coneixement científic (COTEC dixit).

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació