Les misèries catalanes


Enric I. Canela

Com sap tot el professorat universitari, el professorat podem cada sis anys sotmetre la nostra recerca a avaluació a la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

El que fem és trametre electrònicament el nostre currículum i una selecció i comentari de les principals publicacions o altres mèrits del sexenni. La CNEAI, cinc o sis catedràtics de l’àmbit reunits a Madrid a la seu de la CNEAI, avalua la documentació i ens uns sis mesos concedeix o denega el que denominem “tram”.

Ara la Generalitat de Catalunya també concedeix uns “trams reduïts”, fins ara el que feia era reconèixer aquests automàticament “trams” a aquells que ja els tenien aprovats per la CNEAI. Avui s’han fet públiques les xifres de sol·licitants.

El mecanisme ha variat. Cal demanar que te’ls reconeguin i enviar la documentació. Ho fa l’AQU. El DOGC de 28 de novembre diu que als que els tenim aprovats per Madrid no caldrà avaluar-nos només trametre la còpia de la concessió. Fins aquí res a dir. La tasca serà la d’arxiu i reconeixement, però ara bé la gran diferència: l’avaluació que fa la CNEAI és gratuïta, mentre que el govern català ha imposat una taxa, petita si, però una taxa. El govern de l’Estat per treballar no ens va cobrar res, el català per no fer res amb als que ja els tenim avaluats per la CNEAI ens cobra.

A Catalunya sempre es paga més o es paga dues vegades.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació