Enric I. Canela
Té raó David a Vida Quotidiana quan diu que estem vivint un seguit de manifestacions reclamant coses. Ell es refereix concretament al dret a l’habitatge. Reclama una plataforma d’electors perquè sinó això anirà perdent força. Per què no des dels partits es reclama que el terreny públic es destini d’una vegada a pisos de lloguer?
El problema de l’habitatge és greu. El problema de la impossibilitat d’emancipació de la gent jove és gravíssim. On va el país? Com pot seguir iaxò si la pincipal font de finançament dels ajuntaments és l’especulació amb el sòl?
Gràcies per esmentar la meva entrada. Dissortadament portem massa anys de desídia en aquest tema que qualsevol proposta que es faci en aquest àmbit semblarà insuficient. Veure que en tota la Vila Olímpica no hi ha ni un sol habitatge públic, o que fins i tot es van arribar a vendre les cotxeres del Besòs per a fer-hi habitatges privats (i d’això fa només quatre anys) ja dóna una idea de la miopia en la que es va actuar durant molts anys en aquest apartat.
L’habitatge no és només un problema social o d’equitat: també serà un greu problema econòmic. Una ciutat que té habitatges a preus de gran metròpoli i ofereix salaris tercermundistes difícilment pot atraure als millors professionals. Al contrari: potser podem patir una fuita de professionals a d’altres ciutats on trobaran millors condicions laborals i on no hauran de veure’s obligats a compartir el pis.
La idea de la plataforma d’electors és senzillament per fer veure als partits que l’accés a l’habitatge és una de les grans preocupacions de la ciutadania, i que s’han de mullar. No pot ser que els programes dels partits es limitin en aquest apartat a fer vagues promeses de construcció de X milers d’HPO, que a la pràctica suposen una privatització del sòl.
Estic d’acord, però insisteixo en que caldria reclamar amb molta més força la reforma del finançament de les hisendes locals. Aquest és un tema que passa totalment desapercebut.
Una petita operació immobiliària dóna més recursos a un ajuntament petit que la totalitat del pressupost ordinari. Mentre això no canviï, res a fer.
Efectivament, aquest ha estat un dels grans motors de l’especulació immobiliària, agruejat des del moment en què va desaparéixer l’IAE (un impost clarament regressiu) sense que als ajuntaments se’ls oferís cap contrapartida per compensar la pèrdua d’ingressos.
És curiós que ningú hagi en parli d’aquest problema. Tens tota la raó en demanar que s’estudiï aquest tema.