Paraules i no fets


Enric I. Canela

Avui El Períodico publica un article del conseller Josep Huguet. En algunes coses respecte a allò que ell diu política social no hi estic d’acord. Si en l’objectiu no en el camí. En el valor de la funció d’estat estaríem d’acord però no en la cinètica.

Alguna incongruència política també hi és. Així diu:

Per altra part, la marca de Catalunya s’ha d’utilitzar desacomplexadament a l’hora de promocionar l’economia de la identitat: turisme, producció agroalimentària, artesania, indústria cultural, disseny i moda, etc.
Per aconseguir aquests objectius cal detectar les oportunitats i posicionar-nos hàbilment en els millors llocs de cadascun dels grans mercats continentals a través de plantes de producció o centres de comercialització: Europa, Magrib, Índia, Xina i Orient Llunyà, Nord- amèrica (Nafta), Sud-amèrica.

Si el desacomplexament és exhibir-se per l’Índia amb la bandera espanyola i cap símbol català, felicitats.

En un determinat punt diu: Una aposta decidida per la recerca sumant el capital humà del teixit de pimes al de les universitats és una urgència.

A mi això últim ja m’està bé, però només sento que declaracions i no he vist cap acció, ni una sola que vagi en aquesta línia. Fa temps que no en veig cap.

L’única cosa que he vist en aquests anys és, primer, la degradació del DURSI i després la seva desaparició. Primer al DURSI una fort engreixament absurd d’una direcció general de Serveis en detriment de les àrees que havien d’aportar valor: nefast. Després al DEU una pèrdua de capacitat d’acció del que era universitats i recerca, malgrat la bona voluntat d’alguns dels que hi eren aleshores. Ara, han creat un comissionat que no és l’ombra del que era l’antic comissionat d’èpoques passades. Han desmuntat la gerència i no té cap capacitat d’acció. L’autèntic poder de decisió està en mans de persones que només coneixen la universitat de quan van estudiar i de la recerca no en saben res. Tot això sense parlar del president del govern català que creu tant en la universitat com a eina del desenvolupament com jo en el joc de patacons per aconseguir les seleccions nacionals catalanes. Terra cremada. Serà difícil tornar-hi.

Podríem obrir un concurs públic, amb un substanciós premi, per veure si algú descobreix alguna acció que realment hagi donat algun fruit o tingui possibilitats de donar-ne dins d’aquest departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Sort que encara tenim bon clima i en turisme ens en sortirem.

El problema no és el conseller que em mereix tots els respectes, no soc competent per jutjar la seva capacitat. Ara bé si ho soc, o em considero, per emetre una opinió qualificada sobre la universitat i la recerca. A més, insisteixo en el que he dit altres cops, tothom està d’acord en què això no va. No m’agrada matar al missatger, el problema és molt més profund. Cal canviar les estructures i si pot ser al president. Fets i no paraules era el seu lema electoral. De moment només veiem paraules i no fets.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació