Enric I. Canela
Els suecs i altres països tenen un sistema de presa de decisions molt més assenyat. A més, si no vaig errat, allà les competències professionals no depenen de les universitats. El problema aquí es va embolicar gràcies als enginyers. Jo crec que sense enginyers avui tindríem 180 crèdits. També per la mania del govern de l’homogeneïtat. Que tindrà a veure un enginyer amb un filòsof.
El tema dels enginyers és interessant. Confeso que només conec el que diré per l’explicació d’un amic. El sistema francés ensenya primer les matèries bàsiques i més tard les específiques de l’enginyeria. Mentre que l’alemnay, molt més a prop de l’indústria ho fa a l’inrevès. Espanya, lògicament, lluny de la indústria. La conseqüència de tot això i de les competències professionals fa que el gremi hagi plantejat tots els problemes possibles i digui que no es convergeix a cap lloc. Resultat: solució salomònica, tots 240 crèdits. Un desastre.
Sobre la prova pilot. Val més començar a tancar-ho. Això no crec que acabi bé. Els estudiants no tindran cap títol oficial. Va ser un invent d’en Solà.
A vegades caldria que miréssim una mica cap a fora perquè és cert que alguns països, i és conegut que en temes d’educació els països nòrdics en són un exemple, van bastant més avançats que nosaltres en molts aspectes.
La causa està en com ha avançat la societat en els darrers anys i la importànci que han donat a l’educació en general i al desenvolupamet social en particular. La universitat ha estat una font de generació de capital humà ben format i han apostat per l’R+D. Aquí preocupa més que el nombre de crèdits de filologia sigui el mateix que el de química. Fonamental.