Enric I. Canela

L’altre dia vaig tenir una resposta excel·lent d’en Miquel Duran a Edunomia (Govern universitari endogàmic) al meu article La necessària revolució a la universitat. La coincidència crec que era àmplia, però a més en Miquel feia una interessant reflexió. Es preguntava si amb el nostre sistema i tarannà polítics, s’escolliria el rector més idoni? Hauria de ser el rector una persona afí al partit polític que mana en l’àmbit universitari?

Les preguntes del Miquel són claus. Manca sentit democràtic al país. Algú em va dir una cosa fa temps i jo ho citava dimarts en un diàleg – debat. Deia el vell amic, democràcia és votar quan no hi ha més remei. Aquí massa sovint es fuig de l’acord per aconseguir la imposició. Això no és bo. A Espanya ho estem veient en grau superlatiu, aquí cada dia ens hi acostem més.

Probablement hauríem d’arbitar un sistema per tenir rectors amb el màxim consens i amb programes pactats. Jo quan parlo de la universitat no faig la crítica pel color polític, la faig si hi ha manca d’idees. No m’agrada un sistema que exclou la competència pel carnet. El país no s’ho mereix.

En Miquel també es mostra preocupat pel tema del nou marc acadèmic europeu. No cal ni dir que té tota la raó. El tema dels graus camina i no sé si prou satisfactòria o no, aviat tindem una solució i podrem posar fil a l’agulla, però en el tema dels Màsters el desgavell és notori. No veig més camí que desfer tot el que s’ha fet. Insistiré altre cop. Separar el doctorat i muntar màsters de qualitat. Això que s’ha fet és aprofitar els programes de doctorat per dir que tenim màsters i enganyar als estudiants. En el tema dels màsters, com en altres coses, universitat de qualitat i mercat s’han de trobar.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació