Enric I. Canela

Fins a aquest vespre no he prestat prou atenció a les notícies relatives a l’informe que els advocats de l’Estat han presentat al Tribunal Constitucional per “defensar” la constitucionalitat de l’Estatut. Durant el dia he llegit en diagonal algunes articles, he llegit també alguns blocs, però fa una estona, amb calma, he llegit l’article de Jordi Barbeta a La Vanguardia. La cosa és greu.

La meva conclusió, que cada dia és més ferma, és que la millor cosa que ens pot passar és que el Tribunal Constitucional declari que l’Estatut és inconstitucional en tots aquells punts que són essencials, que donen a l’Estatut el seu sentit.

Potser d’aquesta manera la tebiesa d’alguns catalans s’acabi i ens decidim seriosament a lluitar per la independència.

El que diuen els advocats de l’Estat, seguint, imagino, les directrius del govern de l’Estat són impresentables. Diuen, literalment, si faig cas d’en Barbeta, que en faig, que ens han pres el pèl i reconeixen que digui el que digui l’Estatut, Madrid farà el que li donarà la gana. Mentre surten veus catalanes dient bajanades com ara “el més important de l’informe és que diu que tot l’Estatut és constitucional”.

Vivint en un sistema extraordinari, paguem per tal que ens insultin.

Rodríguez Zapatero va dir ahir “Hem d’acostumar-nos que les lleis es recorrin. És la bona arquitectura del nostre sistema constitucional i, com que tothom és demòcrata, lògicament acceptarà la decisió”. La cosa està clara, ells decideixen el que hem de ser. No preveu crisi per l’Estatut. Potser és pensa que som imbècils.

Jo particularment n’estic ben far.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació