Enric I. Canela
Emiliano Jiénez, comentarista habitual d’e-notícies, publica un polèmic article en aquest prestigiós diari digital, si més no al meu gust. L’article el titula La destrucció de la universitat catalana. La veritat és que jo, tenint en compte l’argumentació de l’autor, La destrucció de la universitat de l’Europa continental per culpa del nacionalisme català.
Cal dir que, en general, jo no comparteixo l’ideari d’aquest comentarista, i no comparteixo tampoc el contingut de l’article, però si l’anàlisi que fa de la universitat europea.
La meva principal discrepància està en què dedica l’article a la universitat catalana, potser pel seu “nacionalisme”. La universitat catalana està a Europa continental i, malauradament per a un nacionalista com jo, supeditada a una llei espanyola, que ens obliga a acceptar uns mecanismes de funcionament allunyats del que jo crec que serien adequats a una universitat moderna i competitiva en la Societat del Coneixement.
Emiliano Jiménez fa una crítica al sistema educatiu preuniversitari i diu: “els progres -amb el suport de bona part de les dretes acomplexades catalanes, més preocupades pel seu nacionalisme que per la qualitat de l’ensenyament- han imposat un model educatiu conductista i psico-pedagògic, que ha ensorrat l’ensenyament secundari i ha portat l’ensenyament superior a una situació de total prostració”. Jo estic d’acord amb el resultat però amb els actors. Crec que aquest és un problema espanyol i no de res que s’assembli al nacionalisme.
Les seves conclusions són contradictòries ja que critica a la universitat europea continental i considera culpable al nacionalisme català. Malaltís. Sembla que els únics que s’escapen del model dels “progres i de les dretes acomplexades catalanes” són els anglosaxons, quin poder els catalans, quanta influència.
Això no obsta per tal que manifesti el meu acord amb ell amb què cal canviar la universitat espanyola. Europa continental té un problema amb la universitat i Espanya el té més gran. Ens agradi o no som súbdits del Regne d’Espanya i a més “gaudim” de la fragmentació i els vicis d’una Europa que vol liderar el món i no acaba de trobar el seu lloc.
Certament des de Catalunya cal fer alguna cosa més i el tripartit 2 o millor els que prenen les grans decisions en aquest govern encapçalats pel seu president no creuen en la universitats i els que hi creuen, que n’hi ha i cal ajudar-los, estan sols i sense capacitat d’acció. Només cal veure la gran aposta per la recerca que ha fet el govern cataà en el pressupost per al 2007. Tenim un problema.
Benvolgut Enric, e-notícies no és un mitjà de prestigi. Crec que ja ho he comentat alguna altra vegada, però és un cau de genteta espanyolista, per cert que força vinculada a Ciutadans, ves per on. Fes un parell de cerques per internet i trobaràs perles impagables del director de la cosa i dels seus “comentaristes”.
Senzillament, cal ignorar e-notícies, perquè és un mitjà espanyolista, més aviat fatxa i a més, encara, més aviat mal fet.
Hi ha un munt de mitjans digitals bons de veritat, fets a Catalunya i pensant en Catalunya com a país, com a nació. E-notícies creu que Catalunya és una regió d’Espanya. Com la cope, són. Mira-t’ho bé!
Salut
Ho faré, segur, m’agrada estra ben informat. La veritat és que jo sempre l’he vist nacionalista i els seus articles donen canya a ERC o a CiU en funció del cas però al PSC el deixa per terra, per no parlar del PP. Moltes gràcies Joan.
Em sap greu destinar tres minuts del meu temps a comentar l’article d’E-Notícies. La Universitat no està bé, però em fa l’efecte que està millor que mai. Es partia d’una posició endarrerida, i crec que s’ha millorat. Els indicadors ho demostren, i si no és així s’ha de fer comentaris amb dades a la mà. Quins rànkings ha fet servir l’autor? El de Shangai, mal fet? El del Times H.E.S. segur que no – i és l’únic raonable.
No acabo d’entendre el concepte d’aristocràcia del coneixement. És la segona definició del GREC? “Conjunt de persones o de coses que hom considera per damunt de les de la mateixa espècie per llurs qualitats.” No crec que sigui la primera, “Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).”
En tot cas, caldria preguntar-se primer què es una Universitat. Llavors potser podríem avaluar-le i demanar-li que passés comptes a la Societat.
Miquel, l’article està ple de bejanades i, malauradament, té molts lectors. Aquest no ha llegitr ni un sol rànquing. El que si és cert és que cal retre comptes a la societat.
Naturalment la universitat ha de millorar, però està incomparablement millor que fa uns anys. El canvi ha estat espectacular.
Pel que a l’esforç dels estudiants, totes les opinions sobre el canvi a ECTS, l’adaptació al nou marc de Bolonya – i per tant un cert procés d’avaluació continuada – coincideixen: els estudiants universitaris treballen molt. Jo crec que treballen més que mai. Igual que els de Batxillerat. Crec que se’n fa un gra massa, fins i tot.
Si. Estoc d’acord, els estudiants teballen més, en molts casos els hi donem més feina i els hi donem la feina més mastegada. El problema és que no tenen formació prèvia. Un exemple, no saben ni que és el pH, molts escriuen PH o Ph. La formació en càlcul és dolenta. Hi ha un problema que no té a veure amb la dedicació. No els han forçat a estudiar de petits. A la universitat han d’estudiar per aprovar, però abans no els hi calia. Aleshores ens veiem “obligats” a baixar el nivell.
Jo també penso que el nivell de l’alumnat universitari és baix, i ha baixat en els darrers anys. Jo, que sóc molt jove (he he) encara vaig agafar el BUP i el COU, i amb la LOGSE veig que el retrocés a secundària ha estat notabilíssim. Ara es veuen alumnes sense base. En el camp de les lletres, per exemple, sobta el baixíssim nivell de redacció, no només pel què fa a l’ortografia sinó a la mateixa sintaxi. I la base cultural general també és molt pobra.
Això no vol dir que després els estudiants no treballin i millorin. Alguns penso que ho fan, i de valent.
Per altra banda, un tema a debatre és fins a quin punt el professorat universitari ha d’adequar no només les seves exigències sinó els seus mètodes. Des que faig classes he canviat una mica d’opinió al respecte, i ara penso que som una mica tots els que ens hi hem d’esforçar. Una mica recuperar, potser, l’esperit universitari clàssic en què alumnat i professorat són dos instruments complementaris per a la formació, no pas dos sectors diferenciats i oposats com a vegades encara passa. Els esforços, doncs, han de ser compartits.
Salut
Jo no em nego a intentar donar més eines als estudiants, però si em deprimeix veure que no saben escriure, que els mínims de càlcul no els coneixen. Nosaltres hem de fer, però les proves de PAAU són una inutilitat. Si es demanès més potser si que les coses millorarien.
Ara ens tocarà ensenyar competències transversals. Jo d’això no crec que tingui el títol.
Cal una reforma de la primària i de la seciundària. Els estudiants universitaris treballen, però els maca preparació.