Enric I. canela
El conseller Huget va concedir una entrevista al diari AVUI que surt publicat a l’edició d’avui. El conseller diu que les universitats han estat la seva prioritat.
Entrevista (el color és meu)
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha estat aquests dies a l’ull de l’huracà. Des que els rectors van destapar la caixa dels trons en conèixer els diners amb què podien comptar aquest any per a inversions universitàries (menys de la meitat dels previstos), la pilota ha anat fent-se cada cop més gran i ha esclatat tot el malestar acumulat. En menys d’una setmana, el conseller ha hagut d’entomar també la dimissió dels directors generals d’Universitats i de Recerca. Huguet es mostra perplex en aquesta entrevista per tot el “mullader” que s’ha muntat, assegura que la percepció que li arriba dels rectors és una altra i insisteix a veure-hi interessos aliens.
Per què hi ha tant de malestar?
En primer lloc, perquè és el primer cop en 25 anys que el govern -no jo- decideix posar sota un mateix departament les universitats i l’empresa seguint les passes dels països del nord d’Europa. Pretendre que en uns mesos dos mons que han anat separats vagin de bracet no és fàcil.
Però, ¿no dificulta molt les coses el fet d’abastar tantes àrees?
No és un problema d’abastar massa, és una qüestió de si som capaços tots plegats d’adaptar-nos i ens donem un temps per parlar amb calma i anar avançant en la nova direcció. Crec que tornar al sistema anterior seria un error: la constatació que els corporativismes s’han imposat sobre les necessitats estratègiques del país. Si el govern decideix fer un canvi d’estructura, el farà, però penso que seria un pas enrere.
Les universitats han estat desateses?
No. La meva prioritat en aquests sis mesos han estat les universitats. Porto molt de pes a la motxilla, i en sóc conscient. Jo estava molt feliç amb Comerç i Turisme, perquè Comerç i Turisme va sol. La meva preocupació han estat les noves àrees.
Per què no s’ha percebut així?
Perquè el 90% del meu equip era heretat de l’etapa anterior, i un cop he fet la immersió, he vist que no estava en sintonia amb el nou departament. Reconec que això pot haver produït durant aquests mesos un impàs que pot haver perjudicat la imatge de lideratge. Per això crec que hem de girar full, i estic apostant per reforçar la comissionada i donar-li més autonomia per refer l’equip i completar la remodelació.
¿Hi ha hagut falta d’entesa entre la comissionada i alguns rectors?
A mi no em consta. El que m’arriba és que hi ha molts rectors consternats pel mullader que s’ha organitzat, que no se’n fan coresponsables i que hi veuen una certa utilització.
No ha faltat diàleg?
De diàleg amb cadascuna de les universitats n’hi ha hagut. Potser han faltat els mecanismes per establir un diàleg conjunt sobre els temes que preocupen. Un dels encàrrecs del nou equip serà impulsar aquests mecanismes i fixar un calendari de les prioritats en què cal avançar.
De quina manera?
He proposat al president que, paral·lelament al Pacte Nacional de Recerca, s’impulsi un acord sobre educació superior amb les universitats i la societat civil per perfilar el contingut de les noves titulacions adaptades a Europa, per definir les noves competències i els perfils professionals del segle XXI.
Una altra de les qüestions que han revoltat els rectors ha estat la manca de finançament per donar continuïtat a infraestructures ja compromeses.
Jo m’he trobat sense voler-ho davant d’un final de legislatura en què havien quedat aparcats el pla d’infraestructures universitàries i molts dels contractes programa de recerca que s’havien de renovar. No responsabilitzo ningú, senzillament constato aquesta situació. El que sí que dic obertament, pel que fa a la investigació, és que segurament algú en l’etapa anterior d’aquest departament va crear algunes expectatives per sobre de les possibilitats reals. Al costat d’això, entrem en un any amb pressupost prorrogat. Si sumem aquests tres factors, és lògic que existeixi un cert nerviosisme entre els rectors, perquè els números, sobretot pel que fa al pla d’infraestructures, eren insuficients.
¿No era previsible que, davant el retard en l’aprovació d’aquest pla, els rectors posessin el crit al cel en trobar-se amb un pressupost inferior al que es preveia?
Vaig encapçalar una reunió amb els gerents de les universitats per donar sortida a aquesta situació, i en aquests moments hi ha el compromís amb Economia i Finances que en el termini d’un mes, amb l’aval de Presidència, hi haurà un acord tancat i sortiran els diners necessaris per continuar les obres previstes per a aquest any. D’això els rectors n’estan informats. Penso més aviat que hi ha algú, i no necessàriament de la comunitat educativa, que aquí està estirant massa el xiclet.
¿Vol dir que hi ha algú que té interès a atiar la polèmica?
Penso que d’un tema tan estratègic no n’hem de fer una arma de confrontació política, perquè, si no, estem perduts. Vull obrir el diàleg també amb els partits de l’oposició.
Se sent recolzat pel govern?
He parlat cada dia amb el president, i totes les negociacions pressupostàries les hem fet de la mà del conseller d’Economia i Finances. Hi ha una complicitat plena.
A banda de la reunió de dijous amb els rectors, què inclou l’agenda d’Universitats a curt termini?
El mes que ve la comissionada anirà per primer cop a l’executiva del govern per presentar el pla d’acció abans d’anar al Parlament.
Fi
Torna a donar la culpa a altres i a insistir en que aquest és el camí del nord d”Europa. Farem bibliografia i li enviarem.