Calmar als rectors


Enric I. Canela

Montilla va renyar a Huguet. Huguet diu que ha parlat amb els rectors 17 vegades i no entén que passa. Certament és difícil entendre que el conseller Huguet no entengui després de 17 vegades de parlar amb els rectors el que succeeix.

Jo he parlat dues vegades i ho entenc perfectament. Com ho vol entendre si ell creu que voler un àmbit específic en el govern és corporativisme?

Dues claus, valen per Montilla i per Huguet:

1.- La universitat no és un conjunt de centres de formació professional de grau superior, sense menystenir aquesta formació tan important per al país

2.- La recerca no és la resolució de petits problemes tècnics d’una PIME, per molt importants que siguin aquestes empreses per Catalunya. El CIDEM no és la recerca de Catalunya.

Això són dos qüestions conceptuals.

La universitat té alguns problemes que ha de resoldre el govern:

1.- Un dèficit consolidat (acumulat) a 31 de desembre de 2006, que ha de resoldre la Generalitat i que ho farà avui o ho farà demà, però ho pagarà la Generalitat perquè no hi ha altra solució. La universitat no la declararan en fallida. Quan abans s’hi posin millor.

2.- Un dèficit corrent, és a dir el que es generarà durant el 2007. Els pressupostos de les universitats s’han aprovat amb dèficit declarat o amagat. Aquests dèficits tenen com a causa principal una despesa de personal superior a la que correspon a la subvenció que dóna la Generalitat. Això no té més solució que augmentar la transferència de la Generalitat o acomiadar personal. La primera solució salvarà el 2007, la segona el 2008. És aquest el camí? Generalitat i universitats ho han de discutir i assumir les conseqüències.

3.- Analitzar on és el dèficit estructural que condueix a aquesta situació i posar la solució.

4.- Establir com ha de ser el finançament universitari per aconseguir la suficiència financera.

5.- Aprovar el Pla d’Inversions Universitàries en els termes pactats entre el govern de la Generalitat i les Universitats. Voldria recordar que Maragall era president de la Generalitat i del Pozo membre del Govern.

6. Acomplir els compromisos ha que va arribar el govern català amb els rectors en l’àmbit del finançament.

7.- Assumir que la universitat fa recerca i que qualsevol model de finançament que no ho consideri porta a la ruïna a la universitat.

8.- A banda d’això, garantir el funcionament dels centres de recerca existents i dotar-los del pressupost necessari per desenvolupar la seva tasca.

Per què s’ha arribat a això? Fàcil, per què no hi ha política d’universitat i recerca a Catalunya.

Blanca Palmada no ha de liderar les converses? Prefereixo mil vegades a una Blanca Palmada amb competències reals, que sap que és la universitat, discutint amb els rectors de tu a tu que a Huguet que la desconeix absolutament i que fins ara, després de 17 converses no ha entès res del que està passant.

Se n’adona ara Huguet que cal un gerent al Comissionat? Podria anar a classes amb algú dels que van gestionar aquest àmbit anys endarrera. Com vol gestionar aquest “pedaç” de departament sense un gerent i sense una direcció general de serveis pròpia? Que no ha vist el pressupost i la complexitat? A mirat la complexitat del quadre d’indicadors de la base de dades “uneix”? Potser no sap que és.

Sap el que se li ve a sobre amb la reforma de Bolonya? Sap la quantitat de pressupostos i memòries econòmiques que caldrà mirar? S’ha adonat que les quadres intermedis de l’antic DURSI han fugit per cames del vaixell que s’enfonsa?

Catalunya no s’ho mereix.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació