Enric I. Canela

Xavier Roig a l’AVUI fa un interessant article, Universiatat agra, molt crític amb la universitat. Xavier Roig és un brillant professional que sempre llegeixo amb gust. Avui entra en el tema de la universitat. Li haig de donar la raó en moltes coses però no en altres. Té raó en què la universitat es mira massa el malic. El sistema està dissenyat de forma que la universitat viu massa aïllada del món. La culpa és de la universitat o de les lleis? De qui és la culpa de que els rectors els triï la comunitat universitària i sense intervenció de qui paga la universitat? De qui és la culpa de què els rectors no hagin de retre comptes de les seves accions a la societat que paga? De qui és la culpa de què sigui pràcticament impossible acomiadar a una persona que no fa res i que cobra de la universitat? Això és culpa del govern i dels legisladors. Dit això, quan parla de professors que es relacionen amb l’empresa i no compleixen o quan no actuen com a professionals d’empresa li diria dues coses: una: que com arreu hi ha de tot, que trobarà gent que si compleix i gent que no, dues: que no demani mentalitat d’empresa qui no ha optat per això. Jo, per exemple, treballo més hores que un rellotge, procuro complir els compromisos i no tinc la més mínima mentalitat d’empresa, ara bé quan una empresa o associació em demana alguna cosa procuro complir i crec haver-ho fet sempre, terminis inclosos. Segueixo, en part defensa la conseller Huguet per voler canviar el model. Crec que en Xavier Roig està equivocat. El problema no és voler canviar el model, el problema és ignorar-ho tot i voler canviar el model. Per canviar el model cal tenir model. No es pot parlat de Finlàndia i no tenir ni idea de com funciona Finlàndia. Tampoc no es convenient opinar sobre els que han marxat quan s’ignora la causa de les dimissions. No és un problema de feina, és un problema d’objectiu. Si en Xavier Roig no sap si val la pena alimentar aquest sistema, seria convenient que demanés que es canviessin determinades normes i després també que analitzés que costa un estudiant a altres països de l’entorn. Tampoc estaria de més que comparés els salaris del professorat universitari amb el dels nostres companys d’altres indrets. Crec que a banda dels turcs, mig Europa, no hi ha cap més país on es pagui tan poc. I té raó quan diu que els bons professors ho són perquè volen. És el sistema, com bé diu. I té raó en la conclusió. El problema és que el conseller Huguet no té un pla i ha de gestionar el que hi ha amb les regles del joc que ens venen donades.

3 respostes a “Xavier Roig a l’AVUI només té part de raó quan critica la universitat”

  1. a 30 abr. 2007 a les 2:02 Edunomia

    La formació empresarial dels professors universitaris…

    A part que durant aquests darrers dies hi ha hagut una mica de moviment en política i govern universitaris a Catalunya, segueix havent-hi un constant (i lent) degoteig d’articles i opinions sobre com millorar la Universitat.
    Avui mateix, Pilar …

  2. a 30 abr. 2007 a les 2:07 Miquel

    Aquest és un article una mica provocador, però no ens pot deixar indiferents. Comenta alguns aspectes no gaire positius del sistema universitari, però tampoc no hi proposa solucions.

    Realment és tan diferent la Universitat de la resta de la Societat? Realment és menys eficient? Potser el que passa és que és un dels pocs llocs on els seus treballadors accepten de bon grau la crítica i volen ser realment útils i eficients. Potser, eh?

  3. a 30 abr. 2007 a les 6:38 enriccanela

    Un dels grans problemes de la universitat actual és que tothom ha començat a dir, o si més no alguns responsables polítics, que la universitat i la seva recerca és la solució al futur del país, l’economia del coneixement, i jo també ho crec, però per tal que ho sigui el país, el seu govern, ha d’actuar de la forma adequada. La universitat no és més que una part del país, amb els mateixos defectes i virtuds. Com els polítics, són com el país.
    Xavier Roig encerta en moltes coses, però crec que coneix en una part, limitada, de la universitat. La majoria dels polítics viuen en la universitat de ciències econòmiques, jurídiques i socials, una part, petita, amb molts estudiants, però petita, de la universitat. No coneixen la universitat més competitiva i la que més es relaciona amb l’empresa. Encarta, però, la coneix més que en Montilla, Carod-Rovira i Huguet.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació