Enric I. Canela

El País publica un article de Enric Aloy secretari general del departament d’Innovació, Universitats i Empresa. L’article es titula Les universitats a Catalunya: on som i on anem.

Comença dient que en tot aquest debat no ha mancat una certa “cerimònia de confusió” que pot fer semblar que al final el govern retalla el suport financer a les universitats com a la recerca. Diu que no és així sinó tot el contrari. Deu ser que els rectors i els investigadors tots de la dreta més recalcitrant, com tothom sap, s’han tornat bojos i han iniciat una creuada contra el govern. Diu Aloy que el govern comparteix els objectius de la cimera de Lisboa 2000 de convertir Europa en l’economia del coneixement més avançada del món. El que no diu és que la filosofia del govern és que per arribar més ràpid hem de recular una mica per agafar carrera i sortir més ràpid. Diu que això requereix un canvi de model econòmic. Tot seguit ens parla dels percentatges de creixement. Posa de manifest que aquest gran esforç ja hi era en el govern d’esquerres anterior. Diu que manca el “serrell” de les infraestructures però cap problema, ja arribarà aviat. Ens explica la milionada que es gasta en recerca i diu que Catalunya és la comunitat autònoma que més gasta en R+D en termes absoluts. I maniàtic ell, torna a dir que l’esquerra ha gastat més que els governs de CiU. I finalment ens explica els objectius que tenim i diu que si tots ho tenim clar, que molt bé. Aquest home no ho ha entès i no m’estranya. Caldrà que li regalem una subscripció al Cavall Fort.

El problema, amic Aloy, és que la despesa universitària és superior als ingressos i que el dèficit consolidat de les universitats arribarà a final d’any a més de 150 milions d’euros. Un càlcul molt per sobre perquè no tinc la informació massa bona, però crec que em quedo curt. Que aquest pressupost encara no atura el creixement del dèficit. Que els governs d’esquerres no han fet política universitària i han deixat que la universitat arribi a fer fallida, passa però que és igual, no passa res. Passa que el govern d’esquerres no ha llegit les liquidacions de les universitats i no ha actuat en con seqüència. Passa que el govern d’esquerres no s’ha adonat que la política de recerca de l’últim govern de CiU implicava creixements molts superiors per col·locar Catalunya en el mapa de la recerca. Passa que el govern d’esquerres ha muntat un sagramental històric amb el màsters de Bolonya per voler ser els primers de la classe a Espanya. Passa que el govern d’esquerres s’ha carregat en pocs mesos, com recorda el rector Rubiralta, la feina d’anys. Ens ha col·locat en la situació que estava la recerca abans d’en Mas-Colell, però amb la diferència que totes les universitats, unes més que altres estan sense capacitat de cobrir les despeses. Passa que mai des de l’any 1988 no s’havia estat sense un pla pluriennal d’inversions.

Repeteixo això d’esquerres perquè sembla que és l’argument de qualitat de l’Aloy. Aquest home, no el conec, deu ser una mica sectari. A la universitat i al món de la recerca no som sectaris, en general, i encara que militem o votem a un determinat partit sabem diferenciar entre el que està bé i està malament. Jo si més poso per davant la feina ben feta a la militància política, els que em coneixen en aquest món en que em moc, ho sabem i per això em permeto dir que el que no volem és la incompetència d’esquerres, no escriuria això si em trobés amb la competència d’esquerres.

No cal un Acord Nacional per l’Educació Superior a Catalunya, cal governants capacitats.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació