Del web d’e-notícies (el color meu)

Merck-Igoda, UCB i Organón, tres multinacionals de primer nivell i que, algunes d’aquestes portaven prop de 100 anys a Catalunya, han decidit traslladar la seva seu a Madrid i abandonar la que tenien a Barcelona, segons ha sabut e-notícies de fonts del sector. La farmacèutica Sanofi-Aventis, la tercera del món en el seu sector, també s’hauria plantejat mudar-se a Madrid en un futur proper, d’acord amb les fonts consultades. Històricament Catalunya concentrava el 75% del mercat, avui en dia només concentra el 30% de la indústria farmacèutica, que és una de les que més benefici genera a una Administració pública.

Poc a poc Catalunya va perdent interès per a les multinacionals. La recerca del país, és una peça, però alttres factors com a infraestructures, centres de decisió política, etc. són aspectes clau. El país cada vegada és menys atractiu. Potser el conseller Huguet hauria de reflexionar. Què s’està fent malament?

3 respostes a “Les multinacionals farmacèutiques marxen de Catalunya i van a Madrid”

  1. a 08 maig 2007 a les 9:42 David

    Crec que aquesta és una situació no pas cojuntural, sinó estructural, ja que ve passant des de fa tres dècades. Mirem Barcelona i Madrid l’any 1980 i les mirem avui i veurem quina de les dues ha progressat més.

    El pitjor de tot això és que cada trasllat d’una seu empresarial implica perdre centenars de feines d’alta qualificació a Barcelona. I això es tradueix en què, si tens estudis superiors, el ventall d’opcions professionals se’t redueix o has d’acabar acceptant feines-escombraria.

    Podem culpar a l’intervencionisme estatal que ha afavorit el centralisme (això és indubtable), però crec que col·lectivament s’hauria d’analitzar on som i a on volem anar. Quantes empreses de cert nivell s’han format a Catalunya en les darreres dues dècades en sectors “competitius”? Traient el cas de Mango, poca cosa més. Un resultat força pobre que ens fa dependre de la voluntat de tercers, les decisions dels quals es guien únicament pel compte de resultats i no pas pels sentiments.

  2. a 08 maig 2007 a les 9:56 Carles Oriach

    Benvolgut Enric,
    El conseller Huguet no pot reflexionar sobre el tema per dos motius:
    1) Tots els problemes de Catalunya són causats per l’herència de 23 anys de governs anteriors tot i que les deslocalitzacions hagin augmentat vertiginosament en els darrers tres anys. Afirmar el contrari és electoralista i demagog…
    2) El conseller Huguet, ai làs, no és Superman. No pot atendre totes les responsabilitats que té encomanades…

    Abans almenys teníem la garantia que dos departaments (indústria i el dursi) eren competents sobre el tema i, sobretot, eren encapçalats per gent competent. Com ens hem de veure ara…

  3. a 08 maig 2007 a les 10:33 enriccanela

    Em sembla que no és conjuntural. La situació és greu des de fa anys. Manca política d’R+D a Catalunya, manquen infraestructure si manquen centres de decissió.
    Certament el conseller Huguet no té la culpa d’aquesta situació, però tampoc s’està posant en marxa una política que intenti posar remei a aqesta desastrosa situació.
    Res de TIC, ara perdem les farmacèutiques, ara bé tenim unes oficines de rpresentació plenes de venedors per a la zona del norest.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació