El País publica avui que la Generalitat podria elevar el pla d’inversions universitàries a 600 milions d’euros però la durada seria de 7 anys. Enguany podrien destinar-se 70 milions. El punt crític es veure quan es finançarà directament i quant a través de l’Institut Català de Finances – Infraestructures. Haig de reconèixer que no sé quins és el problema respecte a què sigui l’ICF qui pagui una part. És una bona notícia que si més no dóna estabilitat al sistema. En certa manera el fet que el finançament d eles universitats no inclogui cap partida d’amortitzacions fa més dependents a les universitats dels pressupostos d’inversions. L’estat del patrimoni és en molts casos ruïnós i caldria destinar un pla únicament a les reparacions i a la substitució de material obsolet. Caldria separar clarament el que és obra noca, que ha de ser justificada per les necessitats del que purament és manteniment, que en alguns casos no es fa adequadament per manca de recursos. Adaptació tecnològica, barreres arquitectòniques, seguretat, són en alguns casos assignatures pendents.

El Mundo (electrònic 1 i electrònic 2) insisteix en l’escassa dotació pressupostària espanyola per beques. Ho fa en base a l’estudi: el sistema de ayudas a los estudiantes universitarios, de la càtedra UNESCO de gestió i política universitària de la Universitat Politècnica de Madrid, que al març va organitzar unes jornades per tractar el tema. Diu que Espanya destina 1.000 milions d’euros menys que la mitjana europea. L’informe és interessant i exhaustiu. Ja ho fèiem notar a l’Informe sobre el finançament del sistema universitari espanyol on proposàvem una primera injecció de 244 milions d’euros.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació