La Fira de Frankfurt


Enric I. Canela

Aquests dies ha tornat a saltar la polèmica, mai no ha deixat d’existir, sobre si a Frankfurt han d’anar els escriptors catalans o establerts a Catalunya que escriuen en castellà.

La veritat és que aquesta polèmica em sobrepassa, més que res perquè no puc entendre que algú que es titlla d’intel·lectual no acabi d’entendre que la cultura catalana, en l’àmbit de la literatura, és aquella que s’escriu en català i no la dels catalans o les que viuen a Catalunya. La literatura catalana és la dels catalans de la Catalunya Nord, la dels del País Valencià, la dels de les Balears o la de l’Alguer que escriuen en català, en qualsevol de les seves variants. La literatura castellana, la francesa o l’occitana, encara que estiguin escrita per gent que ha nascut, que visqui o treballi a Catalunya.

No es tracta de cap discriminació, simplement és un fet científic.

Crec que l’Institut Ramon Llull no ha de cedir. No s’ha de confondre la literatura amb el negoci.

A més de no entendre que suposats intel·lectuals defensin aquesta bajanada encara entenc menys que no tinguin educació. Sense anar més lluny, fa una estona he llegit a e-noticies els comentaris de González Ledesma. A més diu que Catalunya té la sort de tenir dues cultures. Té raó, en que hi ha cultura en castellà i una altra en català i a la Fira de Frankfurt han invitat a la catalana.

4 respostes a “La Fira de Frankfurt”

  1. a 25 maig 2007 a les 10:15 David

    És que a Barcelona tenim uns autors molt cosmopaletes (perdó, cosmopolites)

  2. a 25 maig 2007 a les 5:29 enriccanela

    Impresentable tot plegat

  3. a 25 maig 2007 a les 7:40 Jaume d'Escriu

    No mereix cap credibilitat l’opinador professional que no expliqui quin escriptor en llengua catalana va ésser convidat a Frankfurt el 1991 quan Espanya va ser-ne la nació convidada.
    Si la literatura catalana feta per espanyols fós considerada cultura espanyola, potser ningú s’extranyaria de considerar cultura catalana a la literatura espanyola feta per catalans.
    Mentres la cultura espanyola segueixi perseguint oficialment la llengua catalana, la “cultura catalana” té tot el dret a protegir la llengua pròpia.
    D’això s’en diu igualtat davant la llei i la norma.

  4. a 25 maig 2007 a les 8:12 enriccanela

    Exactament Jaume. Aquesta gent, a més d’espanyolistes, són incapaços d’aplicar la lògica més elemental als seus raonaments. D’això en diuen intel·lectuals.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació