L’AVUI publica que ahir a la presa de possessió de reelegit rector de la UdL Joan Viñas, el conseller Huguet va donar per tancada la crisi. Havia crisi? Diu que no descarta algun nomenament més en l’àmbit burocràtic o administratiu. Jo espero que sigui així, que modifiquin l’organigrama i posin un gerent, altrament no se’n sortiran. Suposo que se n’adonen que la part més gran d’aquest departament és la d’Universitats i Recerca. I allà on poden tenir més problemes. No m’imagino als empresaris de turisme generant massa crisis, però la universitat és una altra cosa, o no? En un altre ordre de coses, el protagonista, Joan Viñas, es queixava del mal tracte que la Generalitat dóna a Lleida en l¡àmbit de la universitat i la recerca. Li calen més coses, si, sens dubte, però si us plau, no ho fem per compensar res, fem coses que realment tinguin sentit. Parc associat a universitat però amb participació real de l’empresa, no una llista d’empresaris sense implicar-se. La relació entre universitat i empresa al si de les universitats és necessària i desitjable, en els centres de recerca molt important, és pot començar amb poca, però ha decréixer ràpidament, els centres de recerca han d’estar orientats, però quan es tracta de parcs la cosa va més enllà, no es pot posar ni un euro mentre no hi hagi un projecte en el que s’impliqui l’empresa, un pla que involucri al territori.

La Vanguardia publica un magnífic article, Investigar a Catalunya, de Xavier Vives professor i directiu acadèmic del Centre Sector Públic – Sector Privat d’IESE i professor de la UPF. Igual dic magnífic perquè coincideixo absolutament, però crec que si, que ho és. L’anàlisi és lúcida.. Comença dient on hem d’anar i segueix dient com creu que s’ha d’aconseguir. No em sorprèn que digui que per aconseguir els objectius que proposa, cal canviar l’organització dels centres de recerca. Jo afegeixo, organització i govern, de centres de recerca i d’universitats. També que cal un recolzament públic per assolir la massa crítica necessària. Diu al final de l’article que és una bona idea que universitats, ciència, innovació i empresa estiguin en el mateix departament, si es gestiona bé, però no incloure comerç i turisme. També diu que potser una agència independent per gestionar ciència i tecnologia seria útil i que caldria que cristal·litzés un pacte per la recerca entre les forces polítiques. Dos problemes: un és parlar d’independència quan es viu en el més profund dels sectarismes, l’altre és pretendre que hi hagi un pacte. El pacte implica coincidir en els objectius i, ara per ara, jo no veig que els objectius del conseller Huguet coincideixin amb els meus, clar que jo no haig de pactar res.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació