Enric I. Canela

Una vegada més un bon projecte, el CIBER, pot quedar “tocat” per la improvisació i l’esperit homogeneïtzador característica d’aquest Estat.

Els projectes CIBER doten als grups seleccionats de recursos, principalment per a la contractació de personal. Quest personal s’ha de contractar a través d’ells i no a través dels centres on rauen els grups (universitats, hospitals, etc.). S’han de contractar, doncs, d’acord amb els seus salaris. Resulta que els salaris dels tècnics de laboratori, que treballen en temes de biologia molecular, neurobiologia, etc., són fins un 60% més baixos que els que cobra el personal d’igual categoria a les universitats, en molts casos fent una feina poc qualificada. Igual passa amb els postdoc que cobren menys que els Investigadors Ramon y Cajal y encara molt menys que els contractats pel FIS, per cert també dependent del mateix ministeri.

Com tothom pot imaginar, quan el tècnic veu la situació, busca ràpidament si hi ha algun lloc interí a la universitat i fuig. Has perdut temps i diners, bé potser no, has fet formació professional altament qualificada a preu de projecte de recerca. L’has format en tècniques específiques a càrrec del CIBER. Els postdoc se senten estafats, potser ho agafen però tenen al costat un altre fent el mateix i cobrant més.

Ahir vam preguntar al Senat a la Ministra Salgado que pensava fer. Es va sorprendre del problema que li explicava la senadora Rosa Núria Aleixandre  perquè li havien dit que tot anava molt bé. Se n’ocuparà. Podeu llegir el tema aquí. Esperem esdeveniments.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació