Enric I. Canela

L’altre dia parlava de les queixes del professorat a precari a la UAB, avui llegeixo una reflexió del Miquel Duran al seu bloc Edunomia que és una càrrega de profunditat contra el sistema. Probablement la forma de realitzar les tesis doctorals és inadequada. He viscut els canvis a la universitat. Anys endarrere la universitat catalana no era gens competitiva i no existia la idea de que la publicació era el més important. Recordo les tesis doctorals, com jo les dirigia, com un “ensenyar a pensar” i “ensenyar l’ofici” al laboratori. El més important era la formació de l’estudiant de doctorat. No sé si ho feia bé o no, però l’objectiu que o tenia era que els estudiants de doctorat aprenguessin. Després va venir el canvi, la pressió de la publicació. Aquest era l’objectiu. Avui el visc. Els estudiants de doctorat són, en molts llocs, mans i no cervells. El que compta és que es publiqui, després la tesi serà la suma d’unes publicacions en les que el doctorand ha contribuït, parcialment juntament amb lastres doctorands. No m’agrada gens. Així no es forma a ningú. Com es resol això? Manca treball intel·lectual individual. Algú hauria d’avaluar, seriosament les tesis doctorals. Qui posa els tribunals? La veritat és que desconec els mecanismes dels països competitius, però aquí es posen als amics.

Això però té molt a veure amb la precarietat. Té a veure amb la qualitat. Posem ara les condicions de treball. Sortosament jo estic en un entorn on la majoria dels estudiants de doctorat tenen beca, del MEC o de la Generalitat, alguns però de la UB. També hi ha que cobren dels projectes o contractes de recerca perquè no hi ha prou beques per cobrir les necessitats de “mà d’obra dels grups”. Conscientment dic “mà d’obra”, hauria de dir “potencial de recerca”. Utilitzo la primera expressió perquè sovint, gairebé mai, no és important la formació dels doctorands sinó tirar endavant els projectes i aconseguir resultats. Potser seria necessari que les autoritats acadèmiques i científiques decidissin quin és el volum de cada grup en funció de paràmetres objectius i no es permetés més que això. Places determinades i totes retribuïdes d’acord amb uns criteris clars. Quina retribució? La beca o contracte associat com es fa ara i ningú hauria d’estar autoritzat a treballar en un departament sense aquest contracte.

Algunes universitats autoritzen i fins i tot creen llocs de treball per fer tesis amb sous inferior als de les beques. No hi estic d’acord.

Fer docència i formar-se com a professors? Ningú hauria de fer més de 60 hores de suport a la docència durant la realització de la seva tesi doctoral. Aquest és el criteri de les beques del MEC i de la Generalitat. Algunes universitats no acompleixen això i tenen mà d’obra a precari. S’han permès contractes prostituïts de professorat associat, teòricament per només anar a donar unes hores de classe, però que estaven a l’hora fent recerca, tesi o recerca postdoctoral. Inadmissible. I si, és un engany als que fan la feina i a la societat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació