Enric I. Canela

Llegeixo a El Periódico digital que alguns investigadors van sopar amb el conseller Huguet a l’Observatori Fabra. No sé qui sopava. L’article parla del director de l’Institut de Recerca Biomèdica Joan J. Guinovart. Diu el diari: Joan Guinovart va mostrar la seva profunda convicció que, si s’aprofundeix en la línia iniciada, “Catalunya pot convertir-se en la Califòrnia d’Europa”, capaç d’atraure joves de tot el continent que “s’atreveixin a explorar on ningú abans ho ha fet”. Catalunya, va afegir, és davant d’una gran oportunitat, però s’ho ha de proposar i establir les bases adequades. (Coincideixo amb Guinovart)

“Per al.lusions”, el conseller va intervenir. Va explicar que ha començat a treballar en el pacte nacional sobre recerca i va convidar els presents a participar en els debats que començaran aviat.

La veritat és que no sé amb qui ha començat a treballar el conseller sobre el Pacte. El que si puc dir és que des de CiU no estem d’acord a fer aquest pacte que entenem que a hores d’ara és una pèrdua de temps. El govern ara no ha de fer pactes, el que ha de fer primer és pressupostos i utilitzar els mecanismes normals d’un govern. Que presenti un programa al Parlament.

Li aconsello al govern tres coses:

  • Que miri quin és el pressupost necessari per tal que els centres de recerca i la recerca universitària funcionin. De moment no ho ha fet, ha presentat un pressupost per a recerca ridícul, que només assumeix els deutes del 2006 i que no mira més enllà,
  • Que llegeixi el posicionament del Cercle per al Coneixement, totalment aliè a CiU i reflexioni sobre el que pensa una associació en la que els empresaris tenen un gran pes,
  • Que faci, sense barrejar-la amb altres objectiu la llei de creació de l’Agència Catalana per la Recerca per gestionar els centres sense personalitat jurídica pròpia i que aquesta llei la pacti de veritat.

I aquests consells res tenen a veure amb la meva militància política sinó amb la meva condició de professor universitari que coneix bastant bé la recerca, l’estructura universitària i moltes de les seves febleses i fortaleses.

Una resposta a “Un sopar d’Huguet amb científics i algunes propostes meves”

  1. a 10 juny 2007 a les 5:29 Elies

    La posició i les idees de n’Huguet en relació a les universitats, la recerca, etc. són penoses. En general em fatiga enormement, per no dir que m’exaspera, que aquest home es pensi que és una providència que ell hagi assumit aquesta conselleria, ja que els universitaris, fins a aquest moment, érem poc menys que una colla de babaus sense ambició cobrant de les arques públiques. Aquest aire d’inventor de la truita de patates que adopta quan parla del món universitari i de la recerca frega l’insult.

    Sobre la recerca, en concret, haurà de reconèixer, i ho fa, sembla ser, que no hi ha cap idea. És fantàstic això de promoure un pacte i que tots hi participem. Molt progressista, molt portoalegrista. I totalment ineficaç.

    Les coses serien molt més fàcils si cada nou conseller no es pensés que arriba amb les receptes màgiques i intenta començar de zero. Em fa l’efecte que n’Andreu Mas Colell ha estat l’últim responsable d’universitats amb idees clares i empenta.

    N’Huguet, com en Solà, em sembla que té una excessiva consideració de la seva persona, i molt poc respecte per la feina dels altres. Crec, a més, que en Del Pozo va fer una feina interessant mentre va ser conseller.

    Però, sobretot, i acabo, el que necessita la “política” (ehem!) científica del nostre país és saber i ser conscient dels seus límits. Començant, l’administració, per ser conscient dels límits del seu finançament, i d’on, realment, estan obtenint els investigadors, les seves ajudes, i quines són les orientacions de la recerca en el nostre entorn. Per sumar-s’hi, per ajudar, per facilitar, per cooperar. Però si les coses estan molt clares!!! A veure si aspirant a ser la Califòrnia, la Finlàndia o el que sigui, se’ns cremarà l’oli per fer la famosa truita de patates.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació