Ahir dilluns vaig ser a Madrid i no vaig arribar fins tard, vaig ser al Patronat de l’ANECA. Val a dir, que em va causar molt bona impressió. Era el meu primer Patronat i vaig poder copsar molta professionalitat i feina ben feta. Ho imaginava, Gemma Rauret de directora és garantia de qualitat. La conec de tota la meva vida universitària. Com a professora, companya de Facultat i directora de l’AQU. Felicitats per la feina. Ara l’ANECA, amb la LOU modificada serà una eina cabdal en el desenvolupament del sistema universitari espanyol.

Això bé a què no vaig poder incloure i comentar les notícies d’aquests dies.

Divendres sortia a Presència una entrevista amb Claudi Mans. No és una notícia que afecti molt al sistema universitari, però llegir a Mans sempre és enriquidor. Jo crec que deu ser el millor divulgador científic del moment. Clar, fàcil de llegir, irònic. Un plaer llegir-lo i parlar amb ell.

Dissabte Cinco Días ens parlava de l’expansió d’IESE a Nova York i d’ESADE apostant por la recerca en Creapolis.

Expansión publicava dissabte un article de Félix García Lausín, Secretari fins fa poc del Consell de Coordinació Universitària, i artífex de què el document de finançament de les universitats públiques hagi arribat a bon port. Explica el contingut de l’informe que vàrem elaborar i presentar a finals d’abril. El defensa, és una de les garanties de l’èxit. Justament ahir a Madrid li demanava si estaven ja intentant tirarà endavant les conclusions. Em deia que ara cal reunir a la Conferència General de Política Universitària. Té raó. És la peça clau, però el MEC ha de donar aviat algun pas.

També Expansión dissabte ens parlava d’una hipotètica futura fusió de carreres per manca d’estudiants. No em cansaré de defensar un model alternatiu i pel que penso lluitar. Assignatures comuns i títols diferenciats. El problema no és el nombre de títols, és el nombre d’assignatures. Una assignatura pot ser de més d’un títol sense cost extra. El que cal és separar titulació amb increment de plantilla. Debat interessant i que cal abordar immediatament. Pel bé dels estudiants i per l’economia del sistema.

Diumenge en parlava en aquest bloc. El sopar d’Huguet amb científics. Ho recollien el diumenge El País i El Periódico. Huguet vol un pacte per la ciència. Jo ja opinava sobre el tema. Ara el que cal és fer el pressupost i deixar-se de perdre el temps. La comunitat científica ja sap de quin peu calça el conseller. Podeu llegir l’opinió del blocaire Elies115 en un comentari al meu bloc i la meva resposta. Discursos de qualsevol cosa i incapacitat per fer el que cal. Jo estic disposat a rectificar les meves paraules. No em costaria gens, però cal amb urgència fer tres coses:

  • Que miri quin és el pressupost necessari per tal que els centres de recerca i la recerca universitària funcionin. De moment no ho ha fet, ha presentat un pressupost per a recerca ridícul, que només assumeix els deutes del 2006 i que no mira més enllà,
  • Que llegeixi el posicionament del Cercle per al Coneixement, totalment aliè a CiU i reflexioni sobre el que pensa una associació en la que els empresaris tenen un gran pes,
  • Que faci, sense barrejar-la amb altres objectiu la llei de creació de l’Agència Catalana per la Recerca per gestionar els centres sense personalitat jurídica pròpia i que aquesta llei la pacti de veritat.

Sorprenentment El País de diumenge publicava “Espanya aprova la revalida de la tecnologia”. Diu que Espanya inverteix 50 milions d’euros per portar el “made in Spain” als mercats més avançats. Estem encara lluny de tot això.

El País de dilluns publicava un article de Guillem Bou argumentant perquè un director d’una tesi no pot formar part del tribunal d’aquesta. Article contra l’opinió d’un grup de catedràtics que demanen que el director pugui ser membre del tribunal. Realment la distribució de la incapacitat segueix també la llei dels grans nombres i, no podia ser altrament, el món acadèmic inclou uns quants. Llegiu l’article de Bou i si no coneixeu el cas veureu fins on poden arribar alguns.

El País publicava dilluns un reportatge sobre l’estafa en l’oferta de titulacions que practiquen, segons la UNESCO unes 800 universitats fraudulentes. A banda del que diu El País només cal mirar la premsa diaria, buscar a Internet i es poden trobar ofertes de màster i coses semblants donades per centres (el designem així?) de dubtosa reputació, que no són màsters ni són res. Recordo com l’actual rector de la UPC, Toni Giró, quan era director general d’Universitats lluitava contra això.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació