Enric I. Canela

Avui El Punt publica un article que titula “Nova marca Universitats de Catalunya” . Diu que ahir, en el marc de la celebració del 30è aniversari de la constitució del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), es va acordar impulsar la marca Universitats de Catalunya. Una bona notícia. Rectificar és de savis.

Recordo que al 2003, quan dirigia el Programa de Promoció de les Universitats de Catalunya i era conseller Andreu Mas-Colell, vam obrir una oficina a Pequín. En espais del Copca a la capital xinesa. Eren els últims dies de juliol. El Punt digital publicava el 26 de juliol de 2003 una notícia que es titulava “La Xina, primer enclavament de les universitats catalanes per captar estudiants d’arreu del món” (llegir-ho en aquest bloc). Durant l’últim quadrimestre de l’any, vam posar quatre mobles, preparar alguns tríptics, naturalment en xinès. Contactes, els primers, Xina és un país en el que cal moure’s amb prudència i sense preses. Arriba el govern tripartit 1. Carles Solà fou nomenat conseller del DURSI. Més de març tanquen l’oficina per manca de resultats (en Solà deu tenir un màster d’IESE en comerç internacional). Uns mesos més tard, Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2004 (pàgines 22-24), Toni Castella, parlamentari de CiU, interpel·la al conseller Solà i li demana per què es va tancar l’oficina de Xina. Solà no contesta. Igual no volia fer el ridícul en públic.

El programa de Promoció de les Universitats de Catalunya té un que web encara existeix. Va ser el treball de dos anys per aconseguir crear i promoure la marca Universitats de Catalunya. Es va assistir a diversos esdeveniments d’estudiants i molts contactes. Recordo especialment l’èxit aconseguit a Sao Paulo. Hi ha algun màster que encara funciona. L’interès a Casablanca va ser notable. No m’estenc gaire, es tractava d’unir esforços. Es van fer molts contactes que havien de continuar, però, mala sort, hi havia un conseller que en lloc de conseller volia ser rector dels rectors i que amb el sectarisme que va caracteritzar a alguns volia esborrar tota petjada prèvia. L’acompanyava un secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya que ni amb ulleres es veia les mans. El seu mèrit: la militància política.

Conclusió: la marca esta creada fa anys, es van fer les corresponents reserves de marques, de dominis d’Internet, que ja no deuen existir perquè aquell secretari de la Societat de la Informació tan brillant que tenien que es diu Oriol Ferran els devia deixar perdre. Ara pot ser és el moment de recuperar el que sigui útil. La promoció exterior s’ha de fer des de la unitat del país.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació