Avui els diaris (La Vanguardia i 2, El Punt, El Períodico, El País) recullen l’homenatge que ahir la Universitat de Barcelona i una important part de la societat vam dispensar a que va ser rector de la UB entre 1886 i 1994, Josep Maria Bricall. L’homenatge va ser esplèndid. Ho deia ahir en aquest bloc. Josep M. Bricall va sembrar saber fer i ahir va recollir.

Joan Viñas rector de la UdL acusa al govern d’ofegar i deixar morir de gana a la seva universitat (El Segre). La societat lleidatana demana explicacions. No sé si Montilla o Huguet en sabran. Com diu el diari, Viñas és un home moderat i contemporitzador, ho certifico, no és propi d’ell reaccionar així sense raó. Cal una explicació

Una notícia (La Vanguardia, El Períodico, La Razón, La Gaceta de los Negocios, AVUI) destacable per estranya. Mecenatge. La caixa ha donat 7 milions d’euros per fer recerca contra el càncer. El beneficiari és l’Institut d’Investigació Oncològica Vall d’Hebron que dirigeix Josep Maria Beselga. El departament de Salut es pot apuntar un èxit. En el camp de la recerca està fent bona feina. Fa poc la Fundació BBVA, ara La Caixa, a veure si l’exemple s’escampa i aviat parlem de mecenatge com una cosa normal a Catalunya.

La Societat Catalana de Biologia (El Punt, La Vanguardia) demana als governs més diners per la recerca

La recerca de la UPC és rendible (El País). Va ingressar 7 milions d’euros. L’aposta per la UPC pels nous campus i la creació en ells de centres potents està donant bons resultats. Possiblement aviat es consolidarà com la primera universitat en transferència de coneixement. Clar que la tecnologia es ven millor que la ciència.

El Períodico publica una entrevista amb Antoni Serra Ramoneda, president de l’AQU. Parla de la durada, excessiva, dels estudis, de la manca de poder dels rectors, ell ho va ser de la UAB, dels consells socials, creu en matrícules altes i les beques, dels préstecs renda, de la mobilitat estudiantil, no creu que els estudis s’hagin de fer a prop de casa, i de la manca interès dels estudiants pel que passa al món.

La Vanguardia torna a ressuscitar el tema de les titulacions amb pocs alumnes. Com ja he comentat altres vegades, és un problema d’organització i optimització de recursos. En l’àmbit de les ciències manquen titulacions sorgides d’una troncalitat comú entre diferents carreres. Un exemple que conec bé. A molts llocs la Biologia com a tal a desaparegut i apareixen La Biologia del que podríem denominar la cèl·lula cap amunt i la de la cèl·lula cap avall. En un camp molt proper la Bioquímica comparteix algunes assignatures amb la Biologia de la cèl·lula cap avall i amb la Biotecnologia. També apareix la Microbiologia. Això no val més diners, és la creació de perfils. ÉS el que fan en tres o quatre anys de carrera els estudiants britànics. Cal canviar el xip.

La Vanguardia (i 2) també ens parla de la reforma, de com han d’evolucionar algunes coses per tal que l’ensenyament universitari sigui més europeu. Res de nou i un bon repàs

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació