Enric I. Canela

El web de Llibertat.cat publica el text íntegre del posicionament del Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Les coses no van per on ells volen. Ara bé, hi ha un corrent majoritari a la societat que defensa l’augment dels preus públics universitaris. Jo també ho faria si les beques i els préstecs a universitaris s’assemblessin a les britàniques (ho podeu veure aquí), mentre, deixem-ho com està.

4 respostes a “El SEPC contra l’apujada de preus”

  1. a 12 jul. 2007 a les 9:32 Aitor Blanc

    Sincerament, em sembla demagògia pura i dura el que acabes de dir.

    Amb aquests arguments, també podem dir que hi ha un corrent majoritari a al societat que diu que som Espanya, veritat que no?

    I clar, les coses no van com el SEPC vol, ja que la participació estudiantil és inexistent, igual que la participació ciutadana. Si les coses anessin com el SEPC i algunes volem, tot es mouria en processos participatius.

    No sé si t’he malentés o no.

    Però en principi, la societat demana que l’ensenyament sigui públic, i gratuït, cosa amb la qual es contraposa les mesures preses epls diferents governs, prenent el fet d’aquest comunicat una cosa més.

  2. a 12 jul. 2007 a les 11:48 enriccanela

    Em sembla que m’he explicat molt malament. Un corrent molt gran dels que prenen les decisions demana això.
    Jo defenso que les beques i els préstecs siguin alts i no acostumo a fer cap demagògia.
    La participació estudiantil ha d’existir, però jo he viscut munts de reunions en les que els representants dels estudiants no venien. Això si la baralla per aconseguir una representació important sempre era dura. Malauradament molt pocs estudiants volen participar. Uns pocs consciencitas a través d’associacions.
    Els governs actuals d’Europa, d’esquerres o dretes apugen les matrícules, és la moda.
    De fet, la llei d’universitats sempre ha dit el mateix, preu públic, que vol dir publicat als diaris oficials, i determinat en funció del cost del servei. Això ja ho deia el PSOE a l’any 1983.
    La batalla forta que heu de donar, penso jo, és aconseguir beques alttes i no aquesta misèria d’ara.

  3. a 13 jul. 2007 a les 11:37 Aitor Blanc

    Bé són coses diferents, assolir beques altes, i abaratir el cost de l’accès a la universitat, o fer-ne un preu públic, des dle meu punt de vista, gratuït (recordem que l’accès a l’ensenyament hauria de ser universal i on pogués accedir tothom).

  4. a 13 jul. 2007 a les 3:20 enriccanela

    Són maneres d’arribar al mateix lloc. El que és cert és que el corrent dominant a Europa en el que el servei públic el presta la iniciativa púiblica i/o la iniciativa privada, es crea el concepte de pagar el preu que costa ja sigui mitjançant subvenció directa o indirecta, la majoria dels grups polítics opten per assolir un preu més o menys alt pe rla matrícula universitària i unes beques també altes.
    L’actual model de beques baixes i matrícules no gaire altes, diuen els que treballen en l’economia de l’educació, només afavoreixen a la classe mitjana alta, especialment a les famíles amb ingressos que no procedeixen d’un salari (professionals, etc.) i que no es declaren de manera prou transparent a hisenda.
    Jo no sco un expert, només soc qu´ñimic, però els estudis són seriosos i caldrias debatre això perquè altrament anem a un immobilisme que perjudica als estudiants.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació