Enric I. Canela

Joan Subirats publica avui a El País un article molt interessant sobre Bolonya. Parla d’alguns aspectes que sovint no es consideren en la transformació de la nostra universitat a causa del procés de Bolonya, o de la competència global, què és abans l’ou o la gallina? Subirats contempla el procés d’adaptació dels investigadors del àmbits de ciències “no dures”, dels costos d’aquesta adaptació, del desordre, ara vinc ara vaig, dels governs implicats, central i català. Reflexiona i diu que Bolonya, tot plegat, és una oportunitat, Subirats optimista, però avisa, no ens deixem massa gent pel camí, això dificultarà moltes coses.

Els del PP no acaben de trobar el seu lloc. Segons llegeixo (La Vanguardia i El Economista) ara han recorregut al Tribunal Constitucional la llei de modificació de la LOU. Regulació de títols oficials, selecció del professorat, i competències de la Conferència General de Política Universitària. Jo no soc constitucionalista, però tot això és una llauna, que no tornin a tocar allò que afecta a la nostra organització. Si us plau que no toquin res més dels títols oficials, portem 9 anys parlant de Bolonya, tothom diu la seva i no acabem de fer res. Ara sembla que estem a punt de tenir un marc, que ens deixin treballar. A la gran majoria no li imp’0orta res la universitat, però tot sigui per molestar al contrari.

Llegeixo també a El Economista que un Foro de expertos (no sé en què) demanarà al govern que la responsabilitat social s’estudiï a la universitat (en algunes carreres). Es veu que volen convertir l’autonomia universitària en paper mullat. Jo d’ells demanaria que el carnet de conduir fos matèria de totes les titulacions. Jo no sé perquè es creen aquests “Foros” tan estranys. La millor manera de posar continguts a les titulacions en el procés de competència i col·laboració internacionals és copiar bé el que fan els millors. Ara bé, per pròpia iniciativa de les universitats, per tant, què dimonis fan aquests senyors (i potser senyores) demanant això al govern de l’Estat? Una idea, demanar al govern de l’Estat que obligui als que han de formar parts dels “Foros” a estudiar normativa europea d’universitats comparada, potser deixarien de dir segons què.

El Punt diu que Carles Puigdemont CiU de ha denunciat el poc interès del govern en què la a la UdG s’estudiï Medicina. El govern va contestar que per decidir on va Medicina l’equilibri territorial no és un element fonamental. He escrit sovint sobre això i no em repetiré gaire, però cal que s’instal·li la UdG una facultat de Ciències de la Salut, amb Medina, i què a més connecti amb el Parc Científic i Tecnològic de Girona i es creï un clúster que impulsi la biotecnologia. Hi ha feina per tothom en l’economia del coneixement, per Girona també. Mireu cap endavant.

I fracàs en l’àmbit tecnològic. Cinco Días diu que Espanya no aixeca el cap. El 24è lloc en el rànquing mundial de competitivitat tecnològica segons The Economist Intelligence Unit’s. No puc llegir l’original perquè no n’estic subscrit, però bé, amb el que diu aquest diari us podeu fer una idea. Com deia Lewis Carroll, s’ha de córrer molt per quedar-se en el mateix lloc.

El País parla del nou programa per captar investigadors a l’estranger del Pla Nacional d’R+D+i 2008-2011 que serà aprovat avui. El Pla preveu que s’arribi al 2,18% del PIB en R+D+i quan ara estem a l’1,13%. Una de les coses interessants que preveu el Pla, a banda de posar diners, és la simplificació administrativa, no m’ho puc creure. El que llegeixo m’agrada, ara a veure que surt i, sobretot, com es va materialitzant al BOE.

I Cinco Días dedica un espai al CESCA. S’ho mereix. Creat al 1991, porta 16 anys fent bona feina. Recorda a un bon amic meu, al seu director Miquel Huguet, excel·lent professional i millor persona, i per cert soci del Cercle per al Coneixement, que ha passat de tots colors per poder tirar endavant el CESCA en moments molt difícils. No crec que ara ningú no dubti de la importància del centre, però cal estar amatents.

Cinco Días destina espai a la innovació a Catalunya. Explica els plans del govern per impulsar i millorar l’R+D+i catalans. Parla de què l’executiu pretén aprovar una llei de la ciència i la innovació. M’amoïna una cosa. Abans de res cal resoldre, per llei, la gestió dels actuals centres de recerca i crear, per fer-ho, l’Agència de recerca de Catalunya, transformar l’AGAUR en agència. Després reflexionem sobre la llei. Una llei que no sigui un programa electoral com el que era l’anterior projecte i que des del Cercle per al Coneixement no vam valorar positivament. Ah! I per esvair dubtes, no era només jo.

Justament també Josep González, president de les PIMES parla a Cinco Días i diu que no es pot mantenir la millora de la indústria sense invertir en R+D+i. L’economia del coneixement no té secrets amagats. Invertir en afavorir tot allò que ajudi a generar indústries que aportin valor afegit basat en el coneixement i no en la mà d¡obra poc qualificada.

 

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació