Enric I. Canela

L’educació a Catalunya no està en un bon moment, els resultats són dolents i el desencert del govern, millor dels governs, quant a posar solucions inexistents. Una sisena hora mal aplicada i uns alumnes que, si no abandonen, surten amb problemes seriosos per comprendre o escriure correctament una frase complexa. Les matemàtiques un autèntic desastre.

Marcel·li Reyes Vidal fa avui una interessant reflexió sobre els resultats.

2 respostes a “Els problemes de l’educació a Catalunya”

  1. a 15 jul. 2007 a les 4:17 David

    Hi ha un problema que transcendeix l’escola i que apunta directament a la societat. Quins estímuls se’ls dóna al jovent? Agafem La Vanguardia d’avui i ho podem comprovar: els llicenciats cada cop cobren menys, tant en valor absolut com en termes relatius respecte les persones sense titulació superior. A més, els salaris no només no convergeixen a la mitjana europea sinó que estan més a prop dels països de l’Est que de l’Europa “de tota la vida”.

    Si un noi/a de 12 o 14 anys veu això, i a més veu què promocionem al Pocholo o el Cachuli de torn en comptes del científic o l’emprenedor, s’entén perfectament que no tingui cap incentiu per estudiar i que li surti més a compte anar a posar totxos, vendre pisos o servir copes.

    I enfront d’això no s’hi pot fer massa cosa, per molts bons mestres i per molts diners que aboquem a l’educació. Si a més, tenim uns mestres que venen rebotats d’altres llocs i una despesa en educació insuficient, el drama està servit.

  2. a 15 jul. 2007 a les 6:27 enriccanela

    Si. El problema és de calat. L’article de La Vanguardia posa un problema greu a sobre la taula. Amb tot crec que el problema de l’educació hi és ja a l’inici. La formació dels que ni tan sols són conscient de tot això és baixa. No és de la secundària només. La primària és un desastre. La feina del mestre de primària no està socialment reconeguda. Si és compara la despesa en educació no és tan baixa. La relació d’estudiants per mestre és relativament baixa de mitjana.
    El problema s’agreuja a la secundària amb l’igualitarisme i la manca d’incentius.
    Les solucions són poc intel·ligents, la sisena hora és un aparcament.
    Aquí si que cal una anàlisi global, de la societat, un comitè independent, model britànic, que analitzi la situació i proposi solucions. Si fos jo qui mana faria això abans de res, deixant de banda les opcions de partit, sigui quin sigui. Ah! i no només de pedagogs.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació