Enric I. Canela
Gràcies a VilaWeb he pogut veure l’estudi L’ús de la llengua catalana a l’ensenyament superior dels Països Catalans, dut a terme per Tomeu Simó i publicat al febrer de 2007.
Mirat el conjunt dels Països Catalans, els resultats no són gens bons, però si mirem Catalunya les coses van millor del que m’esperava. No era massa optimista en les meves previsions. La UB fins i tot millora. Em sorprèn la baixada de la UdG.
L’arribada d’estudiants estrangers no experimenta grans variacions i afecta poc els resultats. Amb tot la meva preocupaci´´o pel que fa al català rau més en el fet que el professorat és menys “militant” i no té cap interès especial en afavorir l’ús del català. Això té raons diverses. Des de llengua familiar castellana fins a allò de la supeditació catalana a la llengua de l’interl·locutor. Un en castellà, doncs la classe en castellà.
El que em preocupa és que encara estiguem plantejant l’ÚS o el no ús del català a les universitats. A hores d’ara, hauríem de superar definitivament aquest estadi i preocupar-nos finalment del NIVELL de Català que, des de la universitat o des de l’ensenyament en general, s’està donant perquè sigui cada vegada més competitiu i millor. Per exemple, no en farem prou de dir que la nota de selectivitat de Català ha pujat, fixem-nos amb els exàmens i veurem si el nivell realment ha estat a l’altura d’una llengua que sembla que es consolidi a trompicons. Felicitats pel blog, el consulto sovint.
Hola Mireia,
Avui estva embolicat fora i no havia llegit el teu comentari.
Tens raó, el nivell d’estudiants i professorat és molt baix.
Són dos problemes, l’ús i la qualitat. L’ús em procupa, baixarà sense polítques proactives. El nivell és un drama. Un gruis d’estudiants m’escriuen “enfermetat” en lloc de malaltia, “grassa” en lloc de greix, etc. I a ningú l’estranya.
Clar que si mires TV3 veuràs que bé que parlen.