El suïcidi és una opció


Enric I. Canela

Aquests dies hem tornat a viure, i encara no acabat, una altra situació pròpia d’una república bananera. Ara li ha tocat el torn a l’electricitat. Ara fa un any fou el festival de l’aeroport de Barcelona, que hem d’agrair a Aena i a Iberia. Entremig hem assistit, i assistim, a l’espectacle de Rodalies protagonitzat per Renfe. La Fura del Baus ho hauria fet millor i més divertit.

Jo no entraré ara en valoracions i en l’anàlisi de greuges. Molta gent molt més documentada que jo ho ha posat de manifest, el que paguem, el que rebem, etc.

No vull parlar de greuges o agressions quan la culpa és només nostra. Amb tota sinceritat, no entenc com l’independentisme no creix més a Catalunya. No és un problema de nacionalisme, és un problema de supervivència econòmica. Jo crec que una opció vàlida un poble és el suïcidi econòmic, però proposo que ho fem sense excuses, sols, sense culpar a tercers, sense culpar a Madrid, finalment som còmplices.

El Quebec o Escòcia poden defensar l’autonomia per raons de sentiment nacional i poden afegir a més que amb la independència aconseguirien millores econòmiques. Nosaltres no, podem oblidar tranquil·lament els arguments nacionalistes, no ens calen, i pensar només en la supervivència econòmica. Si seguim en aquesta situació Catalunya serà terra erma, si el canvi climàtic i els transports funcionen no ho espatllen un lloc per fer vacances.

Em pot dir algú quin avantatge ens aporta formar part d’aquest estat?

4 respostes a “El suïcidi és una opció”

  1. a 25 jul. 2007 a les 9:06 David

    Sento discrepar lleugerament. Culpant de tots els mals a Madriz és continuar autoenganyant-se. El problema també el tenim a casa, i és tan o més gran que ser cornuts i haver de pagar el beure (mai millor dit en el cas d’Endesa, una companyia amb seu a un lloc on fins no fa massa no tenia ni un sol client).

    On ha estat el President de la Generalitat aquests dos dies? És cert que va anar a veure el que havia passat, però ben lluny dels afectats, no fos pas que li contagiessin alguna malaltia. Que han fet l’Alcalde Hereu, la Tinent d’Alcalde Mayol, i el Conseller d’Interior (i company de l’anterior) Saura? Indignar-se davant les càmeres perquè se’ls estava fent malbé el que tenien al congelador, o per haver hagut de sopar a les fosques a casa seva. Però poca cosa més. Per exemple, no sembla que Barcelona disposi d’un pla per fer front a una gran contingència com aquesta. Que semàfors d’artèries crítiques no funcionin durant dos dies o que hi hagi residències geriàtriques que s’hagin passat més d’un dia a les fosques (amb el risc que això suposa), no són exemples de previsió.

    Ara les cassoles se’ls han girat en contra als que tan alegrement anaven propugnant el no a tot (per exemple a la línia de les Gavarres, a la MAT, o a la instal·lació de noves subestacions a la ciutat de Barcelona). Ja els està bé. La llàstima és que n’hi hagin tan poques.

  2. a 25 jul. 2007 a les 9:45 enriccanela

    David,
    No discrepem. Madrid no en té la culpa. Dic que la culpa és només nostra. Potser no m’he explicat prou bé. Catalans = rucs.

  3. a 26 jul. 2007 a les 5:42 Òscar Pascual

    Un gran país és aquell que en situacions extremes segueix funcionant amb normalitat. El nostre no és capaç de fer-ho en situacions un pèl adverses.

    La Fura no ho hagués fet millor… només ho hauria fet més divertit.

    Cada dia sento més vergonya.

  4. a 26 jul. 2007 a les 6:22 enriccanela

    El poble tria. L’informe PISA dóna una idea d’on anem.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació