Enric I. Canela
Llegeixo a La Vanguardia que Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació va dir ahir que a finals d’any el 97,7% de la població catalana tindrà accés a la banda ampla, ” però quedaran sense accés un nombre molt alt de persones, 150.000 amb noms i cognoms”. Així mateix també va assenyalar que “no es tracta de persones que van a un poble els caps de setmana i no poden veure el seu correu electrònic, sinó amb activitats econòmiques com la de G-3, que és una empresa innovadora, o amb estudiants de pobles que no poden tornar a casa gaires caps de setmana o que si tornen veuen limitades la seva capacitat d’aprendre. Per tant la banda ampla no és un caprici, sinó una necessitat”, va afirmar.
Tot i les noves instal·lacions previstes les coses no estaran resoltes enguany. Calen solucions i autèntica banda ampla.
Enric,
El que no ha dit el Sr. Bosch és el preu al qual tenen accés a la banda ampla, i tampoc ha definit banda ampla. És banda ampla una ADSL d’1 Mbps? Al Japó com li diuen a una connexió així?
És preocupant que una part de la població, probablement per raons econòmiques, no tingui accés (ni tan sols la possibilitat) a la banda ampla, però trobo més preocupant encara que aquest accés sigui tan car i estigui majoritàriament en mans d’una operadora. I això sí que és cosa del govern.
Ja. De fet diu que 56 Kbps no és banda ampla. És una autèntica desgràcia.
Una operador = monopoli i serveiu on sigui rendible. Què va passar amb la pobre al-pi?
Amb la pobra Al-Pi va passar el que li va passar a Cable i Televisió de Catalunya, a Fecsa i a un bon nombre d’empreses. Mentre badàvem en tonteries com el F$rum 2004 o similars, es desmantellaven empreses crítiques per a la nostra economia, tant per les infraestructures que aporten com pel capital humà que hi treballa.
De tota manera, si la banda ampla (encara que sigui a 1 mega) arriba a data d’avui al 97,7% de la població tampoc és tan mala notícia. El que ara caldria fer és intentar que d’aquí pocs anys fos el 99,5%.
Al-pi, al meu parer, és més greu. Era un cas singular. Només cal repassar la seva història.
ÉS la incapacitat catalana de mantenir, si les crea, empreses grans.
Pel que fa a tenir 1 Mbpps en un 907,7% de la població, és bona not´cia. Llàstima, com diu l’Òscar, del preu.
Jo crec que aviat s’arribarà arreu, això és imparable. El que passa és que sempre darrera d’Europa.