Enric I. Canela
La Vanguardia d’ahir publicava una notícia que deia que manquen enginyers de telecomunicacions. Miquel Ramírez, el degà del col·legi, explicava les raons, parlava de dificultat de la carrera i de salaris baixos. Jo conec uns quants enginyers de telecomunicacions. El problema que tenen es trobar feina ben retribuïda sense haver d’agafar el pont aeri. Cal veure el que va passar amb la plantilla de Retevisión, Auna, Ono. La gran política TIC catalana no ajuda. Potser manquen enginyers que vulguin cobrar el salari d’un aprenent?
Muy Interesante publicava un reportatge sobre la recerca a l’Estat durant els últims 100 anys. Article distret i interessant.
Avui a La Vanguardia el degà de la Facultat de Medicina de la UAB qüestiona la política del govern en relació a la creació de les noves Facultats. Recorda la declaració que van fer a Poblet fa uns dies i diu que el Consell Interuniversitari de Catalunya hauria d’estudiar la situació. Diu que és més barat ampliar les facultats existents que crear de noves. En aquest últim punt no li falta raó al degà, però m’agradaria saber perquè han estat tan callats els degans durant anys quan tot això se sabia. A més el dèficit actual a Catalunya té a veure amb una jubilació imposada fa tres anys a facultatius que estan en perfectes condicions per continuar la seva feina. La prova de què això és que el departament de Salut va haver de rectificar (El Punt digital) i els metges de l’Institut Català de la Salut de les especialitats de medicina familiar, pediatria, radiologia, anestesiologia, psiquiatria i ginecologia, podran decidir si continuen treballant fins als 70. Tot i això no sembla que això sigui satisfactori, segons Metges de Catalunya; perquè hi ha molts metges amb més de 50 anys i la mancança es notarà en altres especialitats d’aquí a 10 o 15 anys. És interessant, per formar-se opinió, llegir l’informe elaborat per la Comissió d’Ordenació de la Professió Medica presidida per Miquel Bruguera per al departament de Salut. El que si queda clar de tot plegat és que la planificació no és alguna cosa inherent a la genètica de l’Estat.
Seguint amb el tema, El Punt publica que la UAB i la UdL poden oferir 80 places més. Jo no entenc ara aquesta reacció quan el conjunt de places poden augmentar. Si les places estiguessin congelades tindria sentit atès que el que guanyarien unes ho perdrien les altres, però ara no és així. En què perjudica crear nova oferta? Tenen por de perdre ingressos? Al que si s’hauria de comprometre el govern català és a aplicar uns barems justos i això passa per tenir un model de finançament diferent. Ja és hora de fer-ho. Jo crec que ja s’hauria d’haver agafat el toro per les banyes. Al setembre seguiré donant guerra amb el tema del finançament.
La Gaceta de los Negocios publica un article Joaquín Marco que m’ha agradat. Sobre l’educació universitària. El dilema entre triar amb vocació i aprendre o triar per guanyar-se la vida. Jo, evidentment, em quedo amb la vocació. Fer la feina que a un li agrada és quelcom que cal agrair sempre. Triar bé i tenir sort. És cert que els diners no fan la felicitat. Clar que sense diners… Eren altres temps, però jo vaig triar el que m’agradava. Hi ha hagut de tot, però en general he fet i faig la feina que m’agrada.
Expansión publica que la Universitat Corporativa de Telefonica s’instal·larà a la Roca del Vallès, al Parc de Belloch. El projecte que va anunciar Telefonica es va concretant i potser a finals de l’any vinent serà una realitat.