Enric I. Canela

Estic gairebé sempre d’acord amb Joan Oliver. Llegeixo amb gust la seva secció Engrunes a l’AVUI. Però l’article d’aquest matí té un punt amb el que no hi coincideixo. Diu, referint-se al peatges:

En el món en què vivim, quan la demanda desborda l’oferta, el que passa no és que allò que tothom vol esdevingui gratuït, sinó que esdevé més car: els preus dels béns escassos pugen. I això és el que caldria fer amb els peatges dels dies punta a les hores puntes: apujar-los de forma substancial en lloc de regalar-los.

Jo no tindria res a dir a aquesta política de mercat si no fos per una raó de fons i amb la que segur que coincidirem amb Joan Oliver. L’administració té l’obligació de proveir de vies de comunicació gratuïtes decents. Creu l’autor de l’article que la N-2 és una via decent de comunicació entre França i Barcelona? Creu que la N-340 és adequada? ÉS comparable amb les autovies gratuïtes construïdes per l’Estat? He de suportar els catalans estoicament que la comunicació entre França i Andalusia l’hem de pagar els catalans quan els nostres impostos els recapta Madrid i ens torna les engrunes?

Estic molt més d’acord amb l’Editorial de l’AVUI que acaba:

El col·lapse de dissabte, per contra, es va produir com a resultat -estrictament- de la manca de capacitat de l’autopista AP-7, un equipament que, des de les èpoques de la Via Augusta, serveix per connectar Europa amb Àfrica i que ha d’absorbir un tràfic especialment intens quan, paradoxalment, en gran part del seu traçat només disposa de dos carrils per sentit. A Tarragona les veus que clamen per l’ampliació i l’adequació de la AP-7 a les necessitats actuals ressonen des de fa molts anys i, en general, tots els usuaris són conscients que aquesta autopista fa molt de temps que està ofegada per un excés permanent de trànsit. La culpa d’això no és dels usuaris i, per descomptat, ningú no té l’obligació d’acostumar-se a un mal servei, i menys encara quan és de pagament. Les institucions hi han d’intervenir i oferir solucions ràpides i creïbles.

Amb tot, el que ha de fer l’administració, l’Estat espanyol ara i el català quan el tinguem, i per això hem de treballar, és adequar les carreteres, aleshores pagaré de gust per anar còmode i no per ficar-me en una cel·la de tortura.

2 respostes a “Mercat si, però ben entès”

  1. a 07 ag. 2007 a les 3:54 David

    Tothom sap que des de fa molts anys (massa) l’AP-7 sud té problemes de capacitat, lògics tractant-se d’una via que fou dissenyada als seixanta i inaugurada l’any 1972. Malgrat això, els anys passen i ningú no ha fet res per intentar alleugerir la situació, bé afegint més capacitat (el famós tercer carril) o bé facilitant el trànsit (eliminant els peatges troncals). Sembla ser que ara començaran unes obres que haurien d’haver-se fet fa una dècada.

    Per tant, penso que qualsevol automobilista que es quedi atrapat en una retenció a l’AP-7 sud que l’impedeixi fer el recorregut a una velocitat mitjana superior a 60 km/h té dret a què no se li cobri el peatge. Si Acesa no s’ha volgut rascar la butxaca fent una ampliació necessària i/o el govern no ha fet res per facilitar-la, no és un problema del client sino del concessionari i de l’administració. O bé acceptaríem que un hotel ens fes dormir en una habitació sense lavabo o sense aire condicionat i després ens cobrés l’habitació com si res hagués passat?

  2. a 07 ag. 2007 a les 4:49 enriccanela

    Si, però a més les carreteres alternatives segueixen sent una ratera i no tenen res a veure amb les dels veïns. ACESA sola no ho pot fer, és una concessió de l’administració, en aquest cas concret de l’Estat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació