Enric I. Canela

L’AVUI d’ahir recollia unes declaracions de l’Alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, home intel·ligent, que entre altres coses deia, referint-se al govern de la Generalitat:

“han estat quatre anys gastant energies, utilitzant el temps i destinant tots els recursos a debatre sobre un Estatut, en comptes de dedicar-se a la realitat quotidiana que està al carrer, que és la millora de les infraestructures, el sistema sanitari o l’educatiu; qui en paga les conseqüències són els ciutadans”

No puc criticar Ruíz Gallardón. Hem estat fent l’imbècil durant uns quants mesos. No només el govern, tots els partits han estat perdent el temps elaborant i debatent sobre un Estatut quan el que s’hauria d’haver fet, vistes les circumstàncies, és debatre com posar en marxa el procés d’autodeterminació de Catalunya. Clar, potser la justificació és que no ens ho podíem imaginar, ens havien dit una altra cosa.

No sé, quan jo estudiava Matemàtiques al meu cinquè de batxillerat em van ensenyar una cosa que es diu demostració per inducció. Ve a dir que si aconseguim mostrar que una propietat que s’acompleix per a zero i un nombre natural k s’acompleix també per al seu successor, k+1, qualsevol que sigui k, aleshores podem afirmar que la propietat s’acompleix des de zero fins l’infinit.

En política passa una cosa semblant. I en les relacions amb Espanya sempre ha estat igual. O sigui no canviarà res encara que ens ho diguin. Va passar el primer dia que ens vam reunir fa més de mig mil·lenni, va passar el dia k i pels que dubtàvem ho hem demostrat pel dia k+1. O sigui passarà sempre.

Avui, també al diari AVUI, Salvador Cot en un dels seus lúcids comentaris: La ratera catalana, posa el dit a la nafra. Deixa clar que per aquest camí no ens en sortirem. Els partits polítics catalans o millor els partits per als que Catalunya és la prioritat no poden perdre més el temps.

Les notícies són tossudes. Ha succeït un fet excepcional a Catalunya. Uns xàfecs acompanyats d’aparell elèctric han assotat el país. Ahir van començar i han continuat fins aquest matí. Pocs estius hi ha tempestes a Catalunya, ningú no les recorda. No han hagut especials rierades, ni talls a les carreteres, però aquests fets excepcionals han fet que s’aturessin la majoria de les línies ferroviàries que connecten Barcelona amb la resta del territori. Renfe i Adif ho atribueixen a aquesta situació meteorològica. La xarxa elèctrica ha patit problemes encara que no massa greus. Ara esperem que el vent o una solejada no acabi malmetent alguns trens.

Tot recordant a Bob Dylan

Per quants desastres el català haurà de passar
Abans que se’l vulgui escoltar

Això, amic meu, tan sols ho sap el vent
Escolta la resposta dins del vent

Clar que primer cal que tots cantem la mateixa cançó.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació