Enric I. Canela

Fa més de trenta anys que passo les meves vacances i molts caps de setmana a Tamariu, segurament un dels llocs més bonics de la costa catalana.

La llàstima és que malgrat tenir des de fa molts anys la bandera blava, la deixadesa de la platja i del nucli que veïnal fa que els que sovintegem aquest paratge ens lamentem de la situació en la que ens trobem. Tamariu a l’agost fa fàstic.

La platja està bruta. Un o dos cops per setmana, varia, un operari municipal passa una màquina manual, tipus motocultor. Aquesta màquina només serveix per remoure la sorra i enterrar les burilles de cigarreta. Això si elimina algunes pedretes. Els residus més grossos, com són les llaunes i ampolles, els treu manualment l’operari quan se’ls trobi en el seu camí. Un problema és que allà on la màquina no hi arriba no neteja ningú i com que hi ha gent amb la tovallola, ja que comença a una hora en la que ja hi ha gent a la sorra i quan acaba la feina la platja ja està mig plena, molta part de la platja no es neteja en ple agost. L’any passat a més hi havia escombriaires que feien una feina bastant útil diàriament, aquest ja no. A la zona de barques la neteja és nul·la.

Com que la platja és un lloc d’esbarjo de jovent mal educat que deixa ampolles, llaunes i diversos residus, a més de molts fumadors mancats de civisme que enterren les puntes de cigarreta, la sorra és en alguns punts un femer. Jo particularment, amb un rasclet em netejo prèviament l’espai on em vull posar.

Pràcticament cada dia brètols amb menys cervell que un préssec es dedicant a llençar la torre-cadira de guaita dels socorristes de la Creu Roja al mar o a deixar-la tirada a la sorra. Això quan a més no llencen a la sorra les cadires i testos dels bars o restaurants del voltant. L’altre es van endur la torre de guaita per reparar, vam estar uns dies sense, quan la van tornar, al mateix vespre la van tornar a llençar a l’aigua, continua a la vora del mar i els socorristes no són capaços de vigilar res. No poden veure que passa una mica lluny. Malgrat els anuncis Tamariu no té socorristes útils.

Segons habituals del Passeig són joves ben coneguts però la Policia Municipal o els Mossos d’Esquadra, que deuen venir un o dos cops al mes, jo no els he vist enguany, no fan absolutament res. Clar que els brètols ho fan fora de l’horari habitual de la Policia Municipal. Els agents es limiten algun matí a recollir el que han destrossat els brètols i a fer alguna fotografia, però sabent el que passa l’Ajuntament ho ignora. Només algun vespre de ball o havaneres hi ha una parella de municipals. Segons m’han dit, l’Ajuntament diu que no té recursos.

La feina principal del municipals és posar multes, això si, no a tothom. L’aparcament de discapacitats està sempre ocupat per no discapacitats, normalment per gent coneguda que es veu que pot aparcar on vulgui perquè si li posen la multa després se la treuen.

Jo m’estic a un apartament al final del carrer de la Riera, davant de l’entrada del càmping i zona que encara podríem considerar nucli de Tamariu, no arriba a cinc cents metres de la platja. Una zona massa llunyana per què els serveis municipals li dediquin atenció. Al costat de casa hi ha un aparcament municipal gratuït, ple a l’agost. Bé la porqueria acumulada en aquest aparcament de terra és notable. Al final de la primavera seguen les herbes que ha crescut i, naturalment, no recullen els residus. S’escombra diàriament el Passeig però mai l’escombra no arriba tan lluny. A l’esmentat aparcament, els residus que no s’ha endut la pluja o el vent encara hi són, barrejats amb papers, llaunes, bosses de plàstic i altres “joies” com els excrements dels gossos. Al costat de l’aparcament i davant del càmping hi ha els inevitables contenidors d’escombraries i els de reciclatge. Els d’escombraries els recullen diàriament, però els altres només els dies programats que són absolutament insuficients. Un pot gaudir de l’espectacle de munts de cartrons i ampolles per terra. Certament la recollida és més freqüent que al mes de juny, però absolutament insuficient per al mes agost. Potser no és previsible per a l’Ajuntament que a l’agost s’omplin els recipients. Deuen esperar que l’educació ciutadana no augmenti i la gent no recicli i així estalviar-se la recollida selectiva. Cal destacar que a vegades netegen el Passeig amb una mànega d’aigua i tota la porqueria l’aboquen a la sorra.

Naturalment en moltes zones no es veuen més que TV3, C33, TVE1 i TVE2. Aquesta part del municipi de Palafrugell no mereix més atenció. L’Associació d’Amics i Veïns de Tamariu, a la que pertanyo, fa anys que reivindica neteja, seguretat i millores a l’Ajuntament. Ni cas.

El problema és que Tamariu no importa, només serveix per recaptar impostos dels que tenen segones residències, però com que només hi ha uns quaranta censats té poc pes en les votacions per triar alcalde.

Estaria bé que els que llegiu aquest bloc em féssiu el favor, personal, de donar-li publicitat, potser és l’únic que l’Ajuntament pot entendre, la publicitat negativa a la seva gestió.

2 respostes a “Tamariu és un exemple de la desídia municipal”

  1. a 27 ag. 2007 a les 4:43 David

    Malauradament aquesta ha sigut una pràctica habitual a molts ajuntaments respecte zones turístiques: com els turistes s’hi passen quatre dies i no voten, la gasiveria és màxima. Alguns carrers de Tamariu, però també de Llafranc o de Calella, fa dècades que estan igual.

    Respecte l’incivisme creixent, l’únic remei seria que els jutges comencessin a imposar davant certes actuacions (per exemple, deteriorament premeditat del paisatge urbà) de manera sistemàtica caps de setmana d’arrest o bé treballs substitutius per la comunitat. Segurament d’aquesta manera més d’un s’ho pensaria dos cops abans de fer un grafitti en un monument protegit, de destrossar un jardí o de trencar les instal·lacions que fan servir els socorristes. Mentre ser un incívic surti de franc, poca cosa s’hi podrà fer.

    I respecte la televisió… a mi no em faria res no poder veure ni Tele5 ni Antena3, però reconec que hi ha gent a qui sí li agraden o que volen tenir l’opció de veure-les. Tenint en compte que fa més de quinze anys que funcionen, l’Ajuntament podia haver estat més sensible respecte aquest tema.

  2. a 27 ag. 2007 a les 5:30 enriccanela

    EDl que està fent l’Ajuntament de Palafrugell és una indecència. Ja sé que Callella i Llafranc tampoc estan bé, però Tamariu s’emporta el trofeu.
    El tema de la tele és emblemàtic, jo no miro gairebé res més que TN i alguna pel·lícula, ni tan sols m’interessa el futbol. Ara l’altre dia feien un partit del Barça a Tele5 i la gent es queixava molt.
    Podrien posar la TDT i s’acabaria la història.
    Però d’aquesta gent patètica no es pot esperar res.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació