Enric I. Canela

Acabo de llegir un magnífic article Xavier Tomàs en el seu bloc Catalunya en Xarxa. El Xavier sempre fa unes anàlisi d’una extraordinària qualitat. Avui analitza l’efecte de les plataformes internes dels partits sobre la seva dinàmica interna.

En aquest moment que estan apareixent diferents plataformes en els partits catalans val la pena llegir el que ha escrit en Xavier. Ho recomano fermament. I també recomano que no li perdeu la pista.

Sobre el contingut, tot i coincidir en l’anàlisi, crec que en aquest moments són absolutament necessàries platafomes mobilitzadores.

4 respostes a “Sobre les plataformes dins els partits”

  1. a 30 ag. 2007 a les 9:04 Xavier Tomàs

    Moltes gràcies Enric per la teva recomanació.

    De fet, qualsevol anàlisi del conjunt de les plataformes o corrents internes dels partits ha de ser necessàriament ambigu en el sentit que no es pot concloure que aquestes siguin per se positives o negatives.

    Sí que crec però, que ens hem d’aprofitar en conjunt tots molt més del model de plataforma creat arran del referèndum pel Nou Estatut, és a dir, les plataformes sindicals, professionals, de joves, universitaris, etc., tant pel ‘no’ com pel ‘sí’, que dirigides, finançades i promocionades des dels partits van servir per difondre molt millor el missatge polític dels partits fora del seu àmbit estricte, fent política des de la pròpia societat o des dels propis col·lectius.

    Aquesta visió, pot resultar innovadora en tant en quant significa què són els partits els qui van a cercar la complicitat dels grups i del teixit social, a través d’aquestes plataformes i no al inrevés.

    Un bon debat on podem aprendre força de l’experiència i descobrir noves eines per fer política, lluny de les seus institucionals i dels partits.

  2. a 30 ag. 2007 a les 2:42 enriccanela

    xavier,
    Jo soc el primer que tinc dubtes davant les plataformes. Ara en tenim que procedeixxen de dins els partits i les que surten de fora. No sé si hi ha massa plataformes.
    Añ meu parer ara el discurs ambigu de CDC no ens va bé. La transició política ja fa molt temps que va acabar. Em sembla que CDC hauria de definir-se clarament en l’iex social i en el nacionalista. En el primer la cosa està més clara, però en el seghon les ambiguïtats són excessives. A més si sumem el paper d’UDC la cosa es complica.
    Com he començat, molts dubtes.

  3. a 30 ag. 2007 a les 8:21 TRIPARTITWATCH

    A nosaltres també ens ha agradat l’article.

  4. a 30 ag. 2007 a les 9:17 enriccanela

    M’alegra haver contribuït a donar-lo conèixer.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació