Enric I. Canela

Avui s’ha fet públic el Manifest del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Tinc la satisfacció de ser un dels integrants* d’aquest Cercle i haig de dir que estic francament il·lusionat en poder contribuir d’alguna manera, al costat de persones molt valuoses, liderades per Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, a assolir la idependència de Catalunya.

Mentre escric això tinc al darrera TV3, escolto de fons el discurs del president Montilla, cal un canvi profund de política per assolir la independència, no és un problema de partit, és un problema de sensibilitat nacional.

* Héctor López Bofill, Alfons López Tena, Sergi Blázquez, Xavier Bosch, Enric Canela, Joan Capdevila, Josep Cruanyes, Pilar Dellunde, Mavi Dolz, Brauli Duart, Carme Laura Gil, Màrius Miró, Elisenda Paluzie, Vicent Partal, Jaume Renyer, Xavier Solano, Toni Strubell, Ramon Tremosa, Joan Vallvé i Xavier Vinyals

27 respostes a “Cercle d’Estudis Sobiranistes”

  1. a 11 set. 2007 a les 12:47 Lídia Pelejà

    Enric,
    he de dir que quan ahir pel matí vaig llegir el manifest al diari Avui, i tot seguit vaig fixar-me que un dels signants eres tu, realment i amb tota sinceritat, se’m va dibuixar un gran somriure d’orella a orella. De debò que el manifest és molt engrescador. Enhorabona i a seguir treballant! Sembla que de mica en mica el somni es pot anar construint.

    Salutacions cordials,

  2. a 11 set. 2007 a les 6:47 enriccanela

    Gràcies Lídia. Ja saps que dic que cal sumar. Hi hauria algí més si no fos perquè molta discuteix i troba un sentit a alguneles paraules que penso que ara està fora de sentit.
    Fixa’t que tant els nacionalistes com els grups que s’autodefineixen d’esquerres sempre s’esmicolen i perden força pe culpa de petits detalls i aleshores la divisió els impedeix arribar a aconseguir l’objectiu.
    Eperem que podrem créixer i fer feina.

  3. a 11 set. 2007 a les 9:39 Oriol Calvet

    Bon dia,
    Des de fa temps estic esperant una mica de serietat en les propostes sobiranistes per al nostre Pais, lluny del soroll de la politica actual que dona a aquest tema tan sensible per alguns un us electoral.
    Desitjo que aquest manifest sigui l’inici d’un cami decidit (encara que ens costi molt de temps) cap a la independencia del nostre Pais, i m’agradaria poder ajudar-hi.

  4. a 11 set. 2007 a les 3:42 enriccanela

    Confiem que cada vegada més catalans ens sumem a la via de la independència. No em cansaré de dir que cal sumar tots aquells que vulguem aquest camí encara que no coincidim completament en altres coses. D’altra forma no ens en sortirem.

  5. a 11 set. 2007 a les 5:07 David

    La renovació de la política catalana només pot venir de fora de la casta política dominant, i col·lectius com el vostre poden ajudar a regenerar-la. Benvingut sigui el nou projecte i espero que pugui esdevenir una plataforma que generi un bon nombre d’idees.

    A nivell més pràctic us aconsellaria que a més de parlar de sobirania, també parléssiu d’aquells temes que preocupen al ciutadà del carrer. Crec que les dues coses no només no són incompatibles (tal i com volen fer veure alguns) sinó complementàries. Al ciutadà mitjà se’l conquista fent que els trens funcionin a l’hora, que la televisió pública sigui de qualitat o que el sistema sanitari sigui envejable.

  6. a 11 set. 2007 a les 6:18 Joan Safont

    Penso que us heu aplegat una bona colla de patriotes i podeu fer una bona feina. En el meu cas, com a militant d’Esquerra, m’agrada veure com es poden teixir ponts per sobre de la tràgica trinxera on molts ens volen situar. Al cap i a la fi, en uneix el desig d’esdevenir un poble lliure! Ara, el que no tinc clar és si el Centre serà obert a tots els qui hi volguem col·laborar. Us seguiré amb entusiasme!

    Per cert, bon bloc!

  7. a 11 set. 2007 a les 7:07 enriccanela

    David,
    No puc més que coincidir amb tu. Crec que cal parlar i projectar el país en terme s econòmics i socials. Com algun cop he comentat el que sentim el país amb el cor ja hi som en el projecte independentista i anirem junts si sabem renunciar a imposar les petites diferències que separen els sobiranistes, però nosaltres sols no guanyarem la batalla. Hem de convèncer als que són més aviat indiferents que la seva vida serà millor en un Estat català que no en una colònia espanyola.

  8. a 11 set. 2007 a les 7:11 enriccanela

    Joan,
    Soc dels que va lamentar molt que ERC i CiU no aconseguissin anar plegats. No per tenir el poder ni per conservar res. Crec que si no anem junts els que volem treballar per una Catalunya independent estem perduts. Ja discutirem demà passat, independents, quin és el model social, no crec que ERC i CDC tinguin tantes diferències, esclar que a CDC hi ha de tot.
    A veure si ens en sortim i apleguem el sobiranisme sota u projecte coherent.

  9. a 11 set. 2007 a les 7:12 enriccanela

    Joan,
    M’ho deixava, gràcies pel comentari al meu bloc.

  10. a 12 set. 2007 a les 4:16 xavier

    Totalment d’acord amb en Joan. Estic expectant a veure com es vehicula cap a estaments socials. Com es fa participar a la gent en el projecte. Si es queda a nivell polític, poc futur li veig jo. Crec que hi ha força gent neta d’esperit disposada a fer-hi feina. Com bé diu en Joan, seguirem expectants.

  11. a 12 set. 2007 a les 6:29 enriccanela

    Xavier,
    Jo també espero veure com ho vehiculem. Això ha de generar coneixement. No és una plataforma.

  12. a 13 set. 2007 a les 11:53 angel

    Doncs, jo penso, que per aconseguir la independencia de Catalunya, cal convencer el poble, de les coses bones, de la independencia.
    Cal que soterrem, aquesta afirmació espanyolista, que es falsa, de que nomes els paisos grans, son forts, que nomes sen milions de persones, podem pintar algo al mon gloval,que un territori petit con Catalunya, s´enfonsaria aviat al mon.
    Primer.
    Els paisos petits ,con Catalunya, con ara Suissa, Holanda, Taiwan o Luxembourg, son mes rics i la seva població viu millor, que a grans nacions, si potens con Alemanya o França, pero el nivell de vida de la gent es millor a Suissa que a França.
    Segon.
    Un pais con CATALUNYA, AMB UNA CIUTAT TAN IMPORTANT CON BARCELONA, amb casi 2 milions de persones, suman una corona metropolitana, que suma casi 4 milions de persones. Amb altres ciutats con Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Tortosa, Girona, Figueres, Vilanova i la geltrú. Amb el pirineu catalá, La seu d´urgell, Puugcerdá… amb quilometres de costa.
    Amb aeroports, ports importants con el de Tarragona.
    Amb la vitalitat comercial, industrial i economica de Catalunya, amb la nostra xarxa de carreteres, de ferrocarril. Ni Suissa, ni Irlanda s´acosten a aixo.
    Si tot aixo no pot ser un pais independent viable economicament … que vingui deu i ho digui.
    Tercer.
    En de fer entendre a la gent que sen pertinença sentimental a Espanya, que la independencia de Catalunya, no suposara que deixin de ser espanyols, Andorra no es Espanya, viuen molts espanyols i no passa res, a una Catalunya independent, seria igual.
    La distancia de Lleida a Madrid, continuara sen la mateixa.
    Si no montem una comferencies , campanya per informar a la gent sobre aquestes coses, xerradas,exposicions,
    hon expliquem les coses bones de la independencia no ho aconseguirem.

  13. a 13 set. 2007 a les 4:49 enriccanela

    Àngel,
    Estic d’acord. la clau és convèncer als catalans que la seva vida pot ser millor amb un Estat català que no supeditats a Madrid. El país té de tot i és més que viable econòmicament. Catalunya està castrada. No pot desenvolupar les seves capacitats perquè des d’altres llocs, govern central o l’escalada de “contra Catalunya” més vots, ens deixa a pa i aigua.
    Cal gestionar les emocions dels que els hi agrada Espanya, aquesta és la clau de l’èxit del projecte. Com bé dius, sense això no ho aconseguirem.

  14. a 15 set. 2007 a les 10:34 ORIOL MARTÍNEZ FUERTES

    Estic molt il.lusionat amb aquesta nova plataforma. Penso que el que s’hauria de fer,en primer lloc. és prestigiar el discurs sobiranista, dotar-lo d’un nivell intel.lectual més alt, fer-lo, en la mesura del possible, en positiu, d’afirmació i no contra ningú (sóc conscient de la dificultat d’aquest darrer punt), establir un projecte sobiranista engrescador, un projecte sobiranista transversal que no estigui associat de manera permanent i exclusiva a una determinada estètica e ideologia, a la qual, per molt sobiranista que sigui molta gent no s’hi adherirà mai.

    Dic això, perquè arran dels fets de la crema de d’imatges del rei d’Espanya a Girona, actitud pueril que recorda escenes de gent del pròxim Orient cremant imatges i banderes nord-americanes, penso que el que haurien de fer, més enllà de discutir si constitueix delicte o no, és sortir i dir que aquest no és el camí senyors!. La difamació no és el camí, l’ofensa, per molt que ens degradin, no és el camí, perquè es comença per aquí i acaba valent tot.

    Com va dir fa temps en Xavier Sala i Martin, mentre l’independentisme estigui defensat de manera exclusiva per gent amb excés de cabell, no anirem enlloc.

    Per això penso que aquesta plataforma és una excel.lent notícia per poder incorporar en aquest projecte gent seriosa, gent amb capacitat per incorporar personalitats de la societat civil que mai es sentiran atretes per un projecte l’aportació principal del qual és la defensa de la portada de la revista “El Jueves”.

    Oriol.

  15. a 16 set. 2007 a les 7:21 enriccanela

    Oriol,
    Comparteixo molt del que dius. Començo per dir que cremar forografies i banderes no porta en lloc. No m’agrada la violència ni m’agraden els brètols. Per a mi no hauria de ser delicte més enllà d’allò que afecti a l’ordre públic i a les persones. Si trenquen un fanail, doncs aquest és el delicte. La resta, tan és la foto del rei com la teva i la meva.
    L’independentisme s’ha de defensar des de tots els llocs. I quanta més credibilitat social tinguin els que la defensen millor. Malauradament tenen més credibilitat alguns personatges mediàtics que la gent seriosa.
    Manca que la defensi La Caixa, per exemple. Si la defensessin ells, Gas Natural, Agbar, el Barça, etc. donaríem un salt endavant.
    A veure qe podem fer.
    Quedi clar que no vaig contra Espanya, els desitjo el millor i fins i tot els ajudaré en el que calgui, però això si Catalunya un estat independent i ells uns veïns, germans o el que vulguem.

  16. a 16 set. 2007 a les 12:37 ORIOL MARTÍNEZ FUERTES

    Bon dia,

    Bé, no sé si ens hem arribat a entendre, en tot cas ho deixem aquí. Només dir que jo com a germans als espanyols no els sentiré mai. Rebuig per Espanya el sento, és un sentiment i no hi puc fer més, ara, potser, en determinats moments, millor no
    expressar-ho tant obertament i fer actes més d’afirmació.

    Finalment penso que, un punts importants a treballar són la internacionalització de l’economia catalana, per blindar-nos de futurs boicots, deixar clar que per ser sobiranista no cal ser d’esquerres i treballar per incorporar la immigració, no l’espanyola que aquesta és una causa perduda, en aquest projecte.

    Molta sort, ànims i recordeu que teniu un poble darrera que us fa costat.

    Oriol.

  17. a 16 set. 2007 a les 1:42 enriccanela

    Si, crec haver-te entès bé. El que passa és que oscil·lo, segons el que passa, entre un sentiment i un altre. Jo vull estar separat, però crec que els catalans, en general, se segueixen, encra que molts no ho manifestin, feliços quan la selecció espanyola de bàsquet es classifica, etc. Consti que no segueixo els esports. Crec que l´únic camí per a l’independentisme, com a vegades he dit, és la lògica i no les emocions, i jo les tinc de fa molt, si no fem còmplices entre els que no odien Espanya, fent-los veure que com a Estat independent viurem millor, no farem res. Hem de triomfar amb intel·ligència. La història de viure units, malgrat tot, pesa molt.
    Tota la resta d’acord, blindar l’economia, unir esquerres i dretes en el projecte, incorporar la immigració.
    Ara bé hem de fugir dels odis, de la crema de banderes, etc. La gent que volem inciorporar no vol això.
    A veure si entre tots ens en sortim.

  18. a 18 set. 2007 a les 3:00 Francesc Bonastre i santolària

    Salutacions,
    El manifest està molt bé. Ara, el problema és complexa i tots són conscients de que ho és. El meu parer és que una nació catalana no és possible sense un canvi de règim a l’Estat espanyol. Suposo que m’explico? I, suposant que aquest es doni, encara molts estan per un federalisme que sí és centralista minvara la llibertat de Catalunya en certs aspectes i, si no hi ha federalisme estrem a les mateixes. O sigui, que la feina és doble, canvi de règim i canvi respecte de l’organització d’aquest actual Estat. Una feina feixuga; no sé si una República Confederal podria arreglar les coses?

  19. a 18 set. 2007 a les 3:35 enriccanela

    Jo no sé com es pot arreglar, però si som molts estarem més a prop de la solució. Jo dubto quye si hi hagués una majoria clara en favor de la independència les coses quedessin igual. El problema que tenim és que ara estem absolutament dividits. Discutim si és millor una coma o un punt i coma i així no anem a en lloc, és més se’n riuen de nosaltres.
    Naturalment la confederació esra una solució, el pas previ és la bilateralitat. Això s’ha perdut en l’últim ball.

  20. a 18 set. 2007 a les 9:44 josep

    Trovo molt bé el manifest que heu publicat. No tinc cap reserva al respecte. Ara bé, essencialment sembla que l’objectiu que us heu plantejat es actuar com un “think tank” amb l’ànim d’aportar idees i propostes sobre la classe política catalana de caire sobiranista. En sembla bé per que prou mancats en van. Ara segons unes declaracions que llegeixo sembla que voleu treballar sobre una llei de referendums. No us sembla més important , per aixó, treballar per la formació d’una majoria social a favor de l’independència que ens permeti guanyar-lo, en cas de convocar-se, o es que potser la doneu per feta? Els problemes que tenim a Catalunya per arrivar a formar-la son de d’una magnitut enorme : mitjans dominats per sectors totalment contraris a qualsevol veleitat independentista inclús entre els d’origen propiament català, amplis sectors socials en els que unes escorrialles pressupostàries influeixen, immigració, etc.. Tot aixó mereix un debat i unes propostes que també s’haurien de plantejar als partits i als moviments socials. Gràcies.

  21. a 18 set. 2007 a les 10:29 enriccanela

    Josep,
    D’acord, però s’han de fer les dues coses. Crec que és lògic que per fer un referèndum es busqui el camí legal, carregar-se de raó. Evidentment amb una llei sense la majoria social no faríem res. Jo no ho dono per fet, tant de bo. Jo imagino que el debat arribarà i que caldrà aconseguir sumar a tots. Ara és el moment de buscar els punts comuns i deixar de banda diferències. Hi ha molts punts que preparar, aspectes diversos sobre els que elaborar continguts i mostrar le spossibilitats d’una Catalunya independent, de les que no dubtem.

  22. a 19 set. 2007 a les 4:46 Alejandro

    La gent que som del Pais Valencià patim des de fa molt de temps una greu esquizofrènia cultural. Pot ser per aixó el vostre naixement m’ha produït una doble emoció. Per una banda una gran i sentida alegria per vore com poquet a poquet es va fent camí cap a l’independència de la TERRA. Per un altra part, una greu tristor per vore com els Catalans no més feu que mirar-vos el melic.
    Lluiteu per la vostra independència sentint-vos no més catalans però, vosaltres sou molt més que catalans. Sou també balearencs, andorrans, del Pais Valencià i del Rosselló… com tots nosaltres. Tenim una TERRA comuna per la que lluitar, què esteu fent llavors?
    No me considere dels Països Catalans, me considere de la TERRA, i per aixó treballe.
    El blaverisme es cura llegint però, com es cura el narcicisme?

    Salut, educació i república! VISCA LA TERRA i bona sort!

  23. a 19 set. 2007 a les 7:46 enriccanela

    Tens raó. La veritat és que no entenc massa bé el que està passant al País Valencià. Una de les coses que han passat en aquests darrers anys és que ens hem allunyat tant. ÉS cert que hi ha entitats que han col·laborat, però el tancament propiciat per alguns polítics ens ha fet mal. La pròpia constitució ja intenta evitar que ens relacionem més enllà que amb una altra comunitat autònoma. L’Institut Ramon Llull que hauria de ser de tots un fracàs.
    La veritat és que ja no sé molt bé que podríem fer, però a mi m’agradaria.
    Personalment em sento proper i totalment obert.

  24. a 21 set. 2007 a les 6:41 Francesc Bonastre i santolària

    Salut,
    Certament, sí molts estem d’acord amb la independència o l’autodeterminació de Catalunya ja és un pas. Així, que hem de treballa perquè els que estiguin a favor d’això s’adjuntin. Però per guanyar un referèndum hauríem de treballar tots junts perquè es geneerelitzes la identidat nacional catalana i, després ja veurem si tot queda igual o hem de seguir lluita. Així, proposo d’entrada un manifest d’unió de partits, sindicats, entitats, etc. per la independència de Catlunya i, després hauríem de pensar en com es fem pendre conciència nacional a la resta dels ciutadans. Paset a paset o què opineu?

  25. a 21 set. 2007 a les 7:01 enriccanela

    Jo crec que si, el que caldria veure és com es coordina tot això i posar fil a l’agulla. Els partits no ho lideraran, aniran darrera. ÉS a dir, al meu parer és a partir del pes dels militants i de l’entorn que els partits faran. En el món polític fer allò que no et demanen, encara que vegis que és necessari, és un risc. El partits no es mullaran per això hem moure’ns des de fora.

  26. a 04 oct. 2007 a les 6:35 J. Manel Oronich

    Veient aquests comentaris i la noticia m’omplo de satisfacció. Son un conjunt de persones que fa mes de dos anys que treballem en un fons documental que ens ha permés construcir una manual de Processos, Procediments i Instruccions de Treball (fulls de ruta) per tal de treballar tècnicament i coumicativament cap a la obtenció dls drets d’Estat per a Catalnuya. Auesta feina que feu molt be.

  27. a 04 oct. 2007 a les 8:22 enriccanela

    J. Manel,
    Gràcies pel comentari. No sé com anirà la cosa però cal treballar i sumar. Aquests dies es posarà en funcionament tot i espero que ens trobem.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació