Atreure els joves investigadors més brillants, siguin d’on siguin, a un país es considera una recepta bàsica per donar vitalitat a la seva ciència, encara que no sigui la solució si no va a acompanyada d’unes condicions de contorn adequades perquè els joves puguin desenvolupar convenientment la seva capacitat potencial.
FONT | Redacción mi+d
A Espanya, encara la discussió se centra en com recuperar els investigadors espanyols, molts ja no tan joves, que treballen en altres països, la gran majoria de les vegades per falta d’oportunitats clares en aquest, però aquesta discussió s’està quedant ràpidament obsoleta.
Per entendre per què no hi ha més del que veu el que està passant amb el programa Euryi (European Young Investigator Awards) pel qual un reduït nombre de joves investigadors rep una gran quantitat de diners, equivalents al premi Nobel, per muntar el seu propi equip durant cinc anys en el centre de recerca de la seva elecció.
Aquest any és el quart i últim d’existència del programa, que inclou 15 països i és finançat per les institucions que participen en ell, en el marc de la Fundació Europea de la Ciència. Per Espanya participa el CSIC.
Un punt molt important és que la selecció dels premiats la fan jurats que es basen en el mèrit del projecte que presenta l’investigador i el seu historial científic. No atenen ni la nacionalitat del científic, que pot ser de qualsevol país del món, ni el país on treballa o pretén treballar, entre els 15 esmentats. Abans de presentar-se al premi, el candidat s’ha de posar d’acord amb la institució que l’acollirà durant aquells cinc anys, que implica una actitud activa per part de les institucions per emportar-se el premi que significa disposar d’un bon investigador que arriba amb el pa sota del braç.
El 2004, el primer any d’existència del programa Euryi, res menys que sis dels 25 premis van correspondre a investigadors espanyols, tots per a institucions espanyoles. Cada un d’ells va rebre més d’1 milió d’euros, que encara estan gastant. A l’any següent, 2005, només dos -d’ells, un estranger- dels premiats ho van ser per treballar a Espanya. El 2006 només hi va haver un premiat, espanyol, i en la convocatòria de 2007, els resultats de la qual es van fer públics a començaments d’agost, la tendència es va confirmar absolutament: a Espanya no li ha tocat res.
No sembla que a Espanya sobrin prestigiosos joves investigadors -espanyols o estrangers- bé dotats econòmicament, pel que cal pensar que es va descuidar la preselecció o que les universitats i centres de recerca, sobretot les de creació més recent, no tenen una actitud prou activa per atreure els millors. És veritat que aquest any només es van donar 20 premis, en comptes dels 25 d’altres anys i que la competència és més gran que el primer any del programa, però el nombre de països que participen continua sent el mateix. Aquest any s’han presentat 474 candidatures i s’han emportat els premis només vuit països – La República Txeca, França, Alemanya, Països Baixos, Polònia, Suècia, Suïssa i Turquia – dels quals França, Alemanya i Suïssa concentren el nombre més elevat.
No hi haurà forma de saber si, després de tocar fons, la tendència a Espanya es podria revertir, ja que 2007 ha estat l’últim any dels premis Euryi en el seu esquema actual. A partir de 2008 es convertiran en unes beques que, amb la mateixa filosofia, atorgarà el nou Consell Europeu de Recerca, del comitè científic de la qual forma part Oscar Marín, premi Euryi el 2004.
Autor: Malen Ruiz de Elvira