Enric I. Canela

Ahir es va presentar a València el document de l’OCDE Higher Education and Regions: Globally Competitive, Locally Engaged en la seva nota de premsa diu, traduït, el següent:

Les universitats poden jugar un paper molt més rellevant en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les seves regions, segons el nou informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), L’Educación superior i les regions: globalment Competitius, Localment Compromesos. L’informe apunta que el compromís regional que assumeixin les universitats serà beneficiós tant per al desenvolupament local com per a elles mateixes en tant institucions.

Aquest informe és el resultat de tres anys d’estudis i anàlisi per part del Programa de Gestió Institucional en Educació superior de l’OCDE (IMHE en les seves sigles en anglès) i de la Direcció de Govern Públic i Desenvolupament Territorial. A través de l’anàlisi de 14 regions a 12 països i d’estudis territorials de la pròpia OCDE, l’informe ofereix dades i conclusions de gran utilitat que poden ser aplicades pels governs tant nacionals com regionals i per les institucions d’educació superior.

Entre les conclusions a les que  arriba aquest informe, ressalta que el potencial de les esmentades institucions a l’hora de contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural de les seves regions està molt lluny d’haver assolit un nivell òptim. Per exemple, s’estima que només el 10% de les empreses d’un país com el Regne Unit interactuen habitualment amb les universitats. Molts dels vincles existents entre la indústria i la universitat es donen només amb grans firmes i en uns quants sectors altament tecnològics. Alhora, el 70% de la força de feina als països de l’OCDE pertany al sector serveis, i les indústries “culturals” o de gestió del coneixement representen ja el 7% del Producte Interior Brut (PIB) de la zona i creixen a un ritme del 10% anual.

L’informe analitza també les barreres i limitis a aquest creixement i suggereix que les universitats han d’adoptar una agenda molt més àmplia que inclogui temes de desenvolupament regional, econòmic, social i cultural. Recomana que se’ls concedeixi a les universitats i al personal que les conformen major autonomia i incentius per vincular-se amb petites i mitjanes empreses (PIME). Recomana també als diferents països membres que facilitin un major suport al binomi universitat-empresa fins i tot a través de reglaments, taxes o exempcions.

Suggereix també l’informe que, en lloc de fer focus només en l’aspecte “de mercaderia” de la transferència del coneixement, els diferents països han de potenciar que es demandi a les universitats “volum de negoci”. Aquestes últimes al seu torn han de començar a ser “més empresàries”, ampliant la seva cartera de subministrament de serveis a un ventall més ampli d’empreses i professionals. L’informe emfasitza també la importància de la “transferència del coneixement des de la base”, per exemple els estudiants i graduats poden ser un dels mecanismes més efectius de l’esmentada transferència.

La innovació no és una qüestió exclusivament nacional. La globalització ha desmuntat el principi de distància geogràfica i permet a priori que qualsevol lloc amb una connexió a internet pugui participar en l’economia global basada en la gestió del coneixement. Tanmateix, la proximitat física o geogràfica continua tenint el seu pes i la innovació continua centrada entorn de clústers de sectors regionals on es donen factors com comunitats actives, professionals més qualificats o universitats capdavanteres. Les institucions d’educació superior estan en general “poc explotades” en el sentit de la seva aportació a l’economia de gestió del coneixement global, però poden i han de servir de “portals” oberts al sector privat.

Bé doncs aquesta és la nota de premsa. Malauradament no he pogut accedir a l’informe perquè és de pagament

Tracta aquest tema Expansión i dóna la llista de recomanacions. Coincideixo força amb les conclusions. Aquest diari posa l’exemple de la Universitat Jaume I i la seva relació amb les fàbriques de rajoles, planteja els principals problemes per a la relació entre la universitat i l’entorn empresarial, limitacions moltes que provenen del model universitari espanyol, model de govern decimonònic. Sorprenentment El Economista publica una proposta molt estranya de l’OCDE, que va explicar el seu secretari general. Diu que l’estudi universitari hauria de ser un servei social obligatori. Es veu que això ja ho fan a Mèxic, el secretari general és mexicà. La veritat és que m’agradaria llegir això en un context perquè em sona a una d’aquelles polítiques poc respectuoses amb les llibertats individuals. Potser m’agradaria però així em sona horrible.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació