El País digital publicava un article sobre l’endegament dels màsters oficials.
Deia l’article:
Des de fa més d’una dècada, el concepte anglosaxó de màster, un programa d’especialització per als llicenciats, està completament assumit i estès a Espanya. Però es tractava de títols propis de les universitats, entitats privades o en col·laboració d’ambdues, és a dir, tenia en el mercat de treball la importància (normalment molta) que l’ocupador volgués donar-lo, i no tenia validesa dins del catàleg de títols reconeguts oficialment (els pertinents per accedir a un lloc|parada públic, per exemple).
Però ara, amb l’adaptació a l’espai comú europeu d’universitats, aquest catàleg oficial ha assumit aquest format de màster. Amb una durada d’un o dos cursos, unes característiques similars als títols propis que ja existien (i que continuaran existint) i un preu de matrícula fixat per l’Estat (entre 798 i 1.400 euros a l’any), els universitaris espanyols ja tenen a la seva disposició des del curs passat aquests màsters oficials.
Aquest any 2007-2008, l’oferta són 1.783 programes. Els màsters estan concebuts per especialitzar-se en una àrea concreta, per unir diferents àrees connectades d’alguna manera, o per poder respondre ràpidament a les noves necessitats de formació que vagin exigint els coneixements o les feines més noves.
Des d’aqüicultura fins a simulació numèrica o planificació ambiental, l’oferta es pot anar renovant, depenent de les necessitats en cada moment. El Govern ofereix préstecs per cursar-los, a interès zero i que no s’han de començar a tornar fins que l’alumne estigui treballant i cobrant 22.000 euros.