El cànon digital


Enric I. Canela

Llegia a El País digital que comisari europeu de Mercat Interior, Charlie McCreevy, deia que al cànon no pot cobrar-se in discriminadament a administracions i empreses perquè no el faran servir per fer còpies il·legals. Només haurien d’estar sotmesos a cànon aquells productes que puguin utiltizar-se “de forma apreciable” per fer còpias d’ús privat.

Fantàstic, jo no faig còpies d’ús privat. Per quina raó m’han de cobrar un cànon? El màxim que copio són les fotografies que fem a casa. Podria jo recòrrer a la justícia l’aplicació del cànon. Qui ho ha de demostrar: ells que faig còpies, o jo que no en faig. Clar en principi el govern de l’Estat em considera un  “pirata”.

Però venen després els comentaris de la SGAE. Diuen que bé, potser l’Administració no hauria de pagar, si demostra que no fa còpies i fa controls, etc.. Després d’algunes consideracions diuen que podeu llegir diuen que si l’Administració no paga, nosaltres hauríem de pagar més perquè els càlculs s’han fet sota la hipòtesi que l’Administració paga. Conclusió, el cànon és per manentir els autors o la SGAE no per compensar còpies. O sigui jo haig de mantenir a aquesta societat a la que no qualifico per escrit no sigui que acabi com els d’El Jueves. Imagino que igual que pago l’IRPF pels serveis públics haig de pagar a la SGAE que em presta un gran servei. És tracta d’un lobby davant el qual el govern del PSOE s’ha abaixat els pantalons? Doncs sembla que si.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació